Els treballadors del transport sanitari de les Balears han anunciat noves mobilitzacions durant aquest mes d’abril per reclamar el pagament de diverses pujades salarials pendents i l’actualització de les nòmines. La convocatòria arriba després que el sindicat USO denunciàs impagaments acumulats a l’empresa pública Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears (GSAIB).

El Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) ha incorporat 895 professionals sanitaris que no han hagut d'acreditar el coneixement de català des que el Govern en va eliminar el requisit el 2023. Aquesta xifra representa prop d'un 6% del total de la plantilla pública i augmentarà a mesura que es convoquin places noves.

Els metges de les Balears, i també d'altres comunitats autònomes, preparen una vaga indefinida de metges el mes de febrer. "No volem continuar essent maltractats". Així ho ha anunciat aquest dimecres el president del Sindicat de Metges de les Balears (Simebal), Miguel Lázaro, qui ha detallat que la metodologia de la vaga s'anunciarà després de negociar-la amb els sindicats de Madrid. En la mateixa línia, ha concretat que la vaga es durà a terme si la ministra de Sanitat del govern espanyol no es posa en contacte amb les entitats abans del febrer.

La Policia Local de Palma ha investigat una dona russa de 59 anys com a possible autora d’un delicte lleu de lesions, després d’haver agredit un tècnic sanitari la matinada de dimarts passat, 4 de novembre, al carrer de Sant Magí, a Ciutat.

“Quines sortides té estudiar Lingüística?”. Aquesta és la pregunta més comuna que ens fan els pares, germans i amics, quan declaram, amb l’alegria d’haver superat la Selectivitat i la llum als ulls de la joventut, que volem fer aquests estudis. Això també val per a qualsevulla de les filologies. Sempre se sol pensar en la docència (és la sortida majoritària, no ens enganem), però trobarem filòlegs i lingüistes a llibreries, a editorials, a biblioteques, a serveis de correcció lingüística de moltes entitats públiques i privades, sense oblidar la ràdio o la televisió. Molta gent sol pensar: “És clar, és una persona de lletres”.

Nova agressió al personal sanitari de les Illes Balears. Un home va pegar un cop de puny a la seva metgessa i a un sanitari de Son Espases per causes encara desconegudes. Segons han explicat les víctimes de l'agressió, després de donar-li a l'agressor la valoració mèdica del problema pel qual havia acudit a urgències, l'home es va posar amb una actitud molt violenta i va agredir la doctora.

Aprofitant que aquest dimecres és el Dia europeu contra les agressions a professionals sanitaris, el Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) ha fet públic el testimoni en primera persona d'una sanitària que va rebre una agressió física i verbal mentre treballava. A través d'una piulada la treballadora ha explicat el cas i el que va patir i ha servit per explicar quin és el procediment que els sanitaris han de seguir en el cas que rebin alguna agressió.

Les desigualtats salarials que hi ha entre el col·lectiu de funcionaris docents i el de sanitaris són considerables, segons les dades aportades pel sindicat STEI. Un metge de categoria A1 amb 30 anys de feina percep 76.351 euros anuals, mentre que un docent del mateix nivell (Secundària, FP, Catedràtics, etc.) en cobra 57.584. Per tant, hi ha una diferència de gairebé 20.000 euros. També hi ha un greuge entre els professionals des del primer moment que comencen a fer feina. Durant el primer any, els docents cobren 41.802 euros i els sanitaris, 56.343 (15.000 euros més). L’STEI ha criticat aquesta desigualtat, que també es produeix en relació amb la resta de funcionaris de la categoria A1, independentment del cos. Els docents cobren menys en tots els casos. Per tot plegat, el sindicat ha demanat que es millorin les quanties de la carrera professional docent, que ara per ara els suposa 50 euros mensuals. Les diferències són encara més grans si es compara el total que percep un docent al llarg de tota la seva carrera. Amb 30 anys de feina, un professor A1 ingressa 1.520.021 euros, mentre que un funcionari A1 de l’Administració en cobra 1.661.096 (141.075 euros més) i un sanitari, 2.085.721 (565.700 euros més que els professors).

El Col·legi de Metges de les Illes Balears (COMIB) va registrar 15 agressions a metges l’any 2024, 12 menys que l’any precedent. El 66% dels atacs van ser cap a dones i la franja d’edat amb més víctimes va ser la dels professionals d’entre 35 i 45 anys (40% dels atacs). Les 15 agressions a metges de les Balears de l'any passat representen una taxa de 2,09 agressions per cada miler de col·legiats a les Illes, inferior a la mitjana estatal de 2,71. Més enllà de les dades del COMIB, l’IB-Salut va registrar 1.365 agressions a personal sanitari, enfront de les 1.237 registrades l'any anterior del 2023. L'any passat fins a 440 agressors varen ser reincidents.

El problema estructural de manca de sanitaris que pateixen les Balears s'agreujarà els pròxims anys per la jubilació massiva de professionals, i l'IB-Salut hi cercaria solució. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, l'organisme està contactant amb el personal amb edats límit per demanar-li si vol retardar la retirada, un fet que Salut nega. Actualment, a les Illes hi ha 301 sanitaris –252 metges i 49 infermeres— que podrien jubilar-se i que continuen en actiu –244 a Mallorca, 33 a Eivissa i 24 a Menorca.

El Govern obrirà aquest dimecres la convocatòria del procés extraordinari de carrera professional 2018-2022 per al personal sanitari. El procediment beneficiarà 10.998 treballadors, que podran accedir a la carrera professional per primera vegada (3.727 professionals) o que podran pujar de nivell (7.271 professionals). Els interessats disposen d'un termini de 20 dies hàbils per fer el tràmit digital de sol·licitud per mitjà de l’enllaç disponible en el web del Servei de Salut, en l’apartat 'Carrera professional', emprant un certificat electrònic (Certificat Digital FNMT, Cl@ve permanent o DNIe).

L'IB-Salut i els sindicats de la mesa sectorial han firmat aquest dimarts l'acord per reactivar la carrera professional del personal sanitari, congelada des del 2018 i que suposarà un pagament global de 190 milions d'euros, 150 milions dels quals corresponen al pagament dels retards i 40 milions són en concepte de reactivació del complement salarial. "Tornam a posar la salut per davant de la ideologia", ha destacat la presidenta del Govern, Marga Prohens, aquest dimarts durant l'acte de signatura, que ha tingut lloc al pati del Consolat de Mar.

“No aporten les dades de llistes d’espera, perquè és mala publicitat per a ells, i fa que la gent no hi vulgui anar”. Aquesta és la percepció que té Marcelo García, metge digestiu a l’hospital Son Espases amb experiència a la sanitat privada, sobre el fet que els grans grups d’hospitals no facilitin les dades de demora que tenen. El grup Juaneda Hospitals argumenta més la raó de la manca de transparència: “Som una empresa privada i com que no som finançats amb fons públics, no tenim l’obligació de donar aquestes xifres”, asseguren fonts de l’empresa. El grup Quirónsalud, per la seva banda, deriva a la Unitat Balear d’Entitats Sanitàries (UBES) “que pot donar informació general de la sanitat privada”. Malgrat la negativa a donar informació, consultades les cites disponibles de certes especialitats, es pot veure que una de les raons principals per acudir a la sanitat privada, que és l’atenció ràpida, no sempre es dona. En aquest fet, hi influeix que el nombre de persones amb assegurança no ha aturat de créixer: l’any 2023 eren 373.868, un 17% més que el 2018.

El pin identificatiu que llueixen els professionals de les Balears adherits al moviment Sanitaris per la Llengua els ha animat, a ells i també als pacients, a parlar en català. Nadir Oliver és metgessa al Centre de Salut (CS) Son Serra-la Vileta i és una gran defensora de la llengua pròpia. D’ençà que du el pin ha notat canvis en el tracte amb els pacients que visita d’urgència: “N’hi ha que venen, el veuen i em diuen ‘Ah, que bé! Et puc parlar en català!’”, conta. Amb els usuaris que tracta habitualment la situació no ha variat gaire. “Per sort, no n’hi ha cap que hagi demanat canvi de facultatiu”, explica entre rialles. En un primer moment, Oliver dubtà a posar-se l’adhesiu, però una idea la va impulsar a ser més proactiva: “No pot ser que es tingui admiració cap als professors i no cap als sanitaris”, diu, en reconeixement de la lluita dels docents de les Illes contra el pla de segregació lingüística a les aules.

La campanya Sanitaris per la Llengua arriba a Menorca de la mà de Plataforma per la Llengua, que distribuirà xapes als sanitaris que vulguin participar en la iniciativa. Segons ha recollit Europa Press, l'entitat ha destacat que "el fet que un pacient pugui expressar-se en la seva pròpia llengua és beneficiós per a un bon diagnòstic, que les llengües sí que salven vides" i ha assenyalat que amb aquesta petita acció "es pot generar un espai segur, tranquil i de confiança entre pacient i personal sanitari, sense oblidar que els catalanoparlants tenen el dret d'expressar-se en la llengua pròpia amb qualsevol membre del cos sanitari, dugui o no la insígnia".

La consellera de Salut, Manuela García, no sempre ha pensat que el requisit de català fos la causa de la manca d'especialistes. Quan era presidenta del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) i, per tant, havia de representar un perfil més neutre que englobàs les diferents sensibilitats dels col·legiats, ho va explicar a l'ARA Balears: "No és un problema de la llengua. És global, de gestió sanitària". I hi va afegir: "La manca d’especialistes és un problema de tot l’Estat. N'hi ha un dèficit important".

La primera edició del curs de català inicial per a personal sanitari ha començat aquest dimarts amb 203 professionals inscrits. Salut té previst organitzar, durant l'any 2024, un total 16 cursos per a 480 sanitaris. Amb aquestes formacions, que es perllongaran fins al 2027, el Govern pretén compensar l'eliminació del requisit de català per als sanitaris. Aquesta mesura obre la porta, com ja passava fins ara i amb el requisit vigent, que un pacient vegi vulnerat el seu dret a parlar en català quan fa ús dels serveis públics.

L'IB-Salut estima que des del 2018 hi ha uns 10.000 professionals que no han pogut pujar de nivell i aproximadament 4.000 professionals als quals no se’ls ha reconegut el dret. Per donar sortida a aquesta situació, el servei de Salut ha convocat la Mesa Tècnica de Sanitat, en què hi ha representants de tots els sindicats, per iniciar les negociacions per recuperar la carrera professional dels treballadors, congelada des de l’any 2018. A la reunió han assistit el director general del servei de Salut, Javier Ureña; la directora de Recursos Humans, Margalida Bujosa; la subdirectora de Relacions Laborals, Verónica Segura i el subdirector de Recursos Humans, Juan José Terrassa. Així mateix, hi han pres part representants de les organitzacions UGT, Simebal, SATSE, CSIF, CCOO i USAE.

El Parlament ha rebutjat aquest dimecres en la Comissió de Salut una proposició no de llei (PNL) del PSIB relativa a la construcció dels nous centres de salut de Son Ferriol, Pere Garau, la Soledat i Bons Aires a Palma, amb els vots en contra del PP i Vox.

Agents de la Policia Nacional van detenir dijous passat un sanitari de 66 anys com a presumpte autor d'un delicte d'agressió sexual per fer comentaris obscens i tocar un pit a una pacient a Palma.