Tomeu Mora Mesquida (Porreres, 1977) és florista per vocació. Arribat a Manacor ara fa 18 anys per obrir Sa Morera, ha sabut adaptar-se a un mercat que a poc a poc va passant de la tradició a la modernitat, en els gustos i en les maneres de fer feina. En xerram de tot plegat mentre prepara la temporada alta de noces i festes.

Basta fer una passejada pels voltants de la plaça de Pere Garau i entrar a qualsevol bar per tornar dècades enrere: barres metàl·liques, màquines escura butxaques, renou de culleres que giren per dissoldre el sucre del cafè, parroquians que aprofiten els darrers minuts abans de tornar a la feina i senyores grans que venen del mercat amb el carro ple i prenen alguna cosa abans de dur la compra a casa. Ara bé, ja se sap que, perquè tot es mantingui, hi ha coses que han de canviar, i fa uns anys que molts d’aquests establiments són gestionats per propietaris xinesos, que varen trobar una manera ràpida de tenir un negoci per tirar endavant. A Palma ja ronden els 300 i van molt més enllà de la barriada de Pere Garau, on viu bona part de la població xinesa de Ciutat, segons explica el president de l’Associació Xinesa de les Illes Balears, Fang Ji.

La Confederació Balear de Comerç (CBC) ha presentat aquest divendres les principals conclusions de l'estudi que han elaborat sobre la temporada turística 2024, en el qual es reflecteix que el 50,6% dels comerciants de les Balears consideren que ha estat bona o molt bona. La resta dels empresaris es distribueixen entre el 35,2% que la qualifiquen de regular; el 12,3%, de dolenta, i gairebé el 2%, de molt dolenta, segons les dades aportades pel CBC en una nota de premsa.

El comerç en línia ja forma part de la vida quotidiana de bona part dels ciutadans del món i les Illes són una de les comunitats de l’Estat que en fan més ús. Les xifres ho deixen clar: pràcticament vuit de cada deu balears d’entre 16 i 74 anys han comprat alguna vegada per internet (el 77,9%), segons reflecteix la darrera Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d’Informació i Comunicació a les Llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) –les dades d’aquest estudi són relatives a 2023. De fet, només Catalunya i la Comunitat de Madrid superen les Balears, amb un 79,8% i un 79,1%, respectivament. Si reduïm el marge de temps, un 71% d’illencs han comprat en línia el darrer any i un 57,7% ho ha fet els darrers tres mesos –la mitjana estatal és del 68,9% i del 55,9%–.

“Just érem mitja dotzena de placers que diumenge passat, a la darrera fira d’Inca, veníem producte agroalimentari d’aquí. Estàvem concentrats en uns pocs metres al carrer Major. La resta de venedors eren marxandets que oferien coses de fora, o paradetes de menjars preparats, venguts també de la Península”. Qui s’expressa així és l’olier i venedor d’oliva Joan Bernad, que fa anys que es dedica a fer mercats i a la distribució d’alimentació per bars i restaurants. Bernad és testimoni dels canvis que han experimentat en els darrers anys les fires d’arreu de Mallorca, que es debaten entre la globalització i la promoció del producte de proximitat.

El port de Maó ha tancat el millor mes d'octubre dels darrers anys quant a arribades de creuers. Una tipologia turística anada a més, però que no deixa el teixit comercial molt satisfet pels doblers que deixen en els establiments.

"Ens afectarà a tots, però tenim ventiladors" és el que respon la propietària de l'Elèctrica Rambles, Francisca Vives, quan li demanes per les noves mesures d'estalvi energètic que han entrat en vigor aquest dimecres a la nit. El Reial decret d'Estalvi Energètic estableix una regulació de la temperatura i una limitació de la il·luminació que han d'aplicar l'Administració pública, comerços i diferents espais culturals o de restauració.

Pimeco ha denunciat aquest dimarts que "una enorme quantitat" de rates circulen pel carrer de Costa i Llobera de Palma. Els comerciants reclamen a l'Ajuntament que prengui mesures per evitar-ne la proliferació.

La Fira d’Estocs de Menorca ha obert un nou front entre el sector comercial de l’illa i el Govern balear. Aquest certamen, que s’entén com una oportunitat immillorable per recuperar la connexió entre els botiguers i el públic, està molt arrelat a Menorca, amb un total de desset edicions duites a terme. Finalment, l’Institut d’Innovació Empresarial de Balears (IDI) ha cedit gratuïtament les instal·lacions del recinte firal de Poima, a Maó, però el malestar entre els comerciants per desmarcar-se de l’organització és notori.

Els comerciants de Menorca duran finalment a terme la dissetena edició de la Fira d'Estocs, tot i el rebuig expressat per l'Institut d'Innovació Empresarial (IDI) del Govern balear, que argumenta pèrdues de 20.000 euros per no assumir la part organitzativa de l'esdeveniment. El president de l'associació de Comerciants (Ascome), Vicente Cajuso, afirma que les dades que l'IDI presentà per justificar la impossibilitat de fer la fira no són reals: "No ens creim les pèrdues que assegura l'IDI, i consideram que han imputat a aquest esdeveniment altres despeses que no tenen res a veure amb la fira".

El president de l'Associació de Comerciants de Menorca (Ascome), Vicente Cajuso, preveu una campanya de rebaixes similar a la de l'any passat. El màxim dirigent de la patronal admet que els principals carrers comercials de l'illa estan pràcticament buits a causa dels casos de covid-19 i els confinaments, però confia a mantenir les vendes del 2021: "Tot i que les rebaixes de l'any passat varen ser fluixes, creim que mantindrem la facturació i fins i tot que algun negoci aconsegueixi vendre un poc més".

Les patronals de comerç –Afedeco i Pimeco– i restauració –PIMEM i CAEB– i l'Associació de Comerciants de Bonaire, Santa Maria del Sepulcre i carrers adjacents han presentat aquest divendres les al·legacions que han fet arribar a Cort pel pla Palma Camina.

L'Ajuntament de ses Salines estudia projectar una ronda en el Pla General del municipi, una iniciativa que ha provocat malestar entre els associats de la plataforma de comerciants. "Feim un Pla General en el qual miram de dibuixar-hi una ronda, per poder desviar el trànsit pensat. No parlam d'executar-la, sinó de projectar-la perquè en un futur es puguin fer", apunta el batle de ses Salines, Joan Rodríguez.

Manacor ha despertat del confinament, però els carrers encara són buits. Pel centre del municipi només s'hi veuen alguns residents asseguts a les terrasses de les cafeteries mentre altres passegen. En anys anteriors, coincidint amb la setmana del Black Friday, la imatge era ben diferent. Fins i tot era difícil aparcar. Ara, botiguers i restauradors pateixen les conseqüències del confinament perimetral i esperen que els residents d'altres pobles s'animin a tornar a la ciutat del Llevant.

Descomptes de fins al 70%, cartells d’“Es traspassa” i de liquidació total per cessament del negoci. Tot això es veu en els aparadors d’algunes de les botigues dels carrers de Sant Miquel, Jaume II, Oms i Sindicat, els més comercials de Palma. L’any passat, en plena temporada alta, la situació que es vivia en aquests carrers era ben diferent de la d’ara. Han passat d’estar plens de turistes a estar pràcticament buits, i de residents, se n’hi veuen ben pocs.

Un grup de comerciants del Mercadal ha demanat a l'Ajuntament que rectifiqui i suspengui els actes programats per a les festes patronals de Sant Martí que puguin esdevenir en aglomeracions. El Consistori presentà la setmana passada un programa amb diverses activitats, entre les quals destacaven un total de nou concerts, dues cercaviles i dues misses.

La part més tradicional de Mallorca encara es pot notar a les botigues més emblemàtiques de l’illa. Tot i els obstacles als quals s’han hagut d’enfrontar durant la darrera dècada, com per exemple la gran recessió del 2008 i ara la crisi sanitària del covid-19, alguns d’aquests comerços perviuen, i ho han aconseguit tenint clar que el secret per sobreviure és tenir la capacitat d’adaptar-se a cada època, però sense perdre allò que els fa únics.

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, s'ha reunit aquest dimarts amb el batle de Calvià, Alfonso Rodríguez, i alguns empresaris de Magaluf per debatre les mesures del decret llei contra el turisme d'excessos, una iniciativa no molt ben rebuda per alguns dels comerciants de la zona.