<![CDATA[Ara Balears - cultiu]]> 10 <![CDATA[La finca de Planícia, a Banyalbufar, recupera més de 28 hectàrees per a ús agrícola des que és de titularitat pública]]>

La finca pública de Planícia, gestionada per l'Institut Balear de la Natura (Ibanat), ha recuperat 28,5 hectàrees de l'indret per al seu ús agrícola, a més d'actuacions forestals preventives, segons ha informat Medi Ambient. El conseller Miquel Mir ha visitat aquest dijous la zona, on s'hi desenvolupa un pla de gestió agroforestal.

]]> <![CDATA[Temps de vaques moribundes]]> Rares vegades aquest país insular es fixa metes d’una certa ambició més enllà dels somnis golafres del turisme. Podrem fer noves autopistes, ampliar l’aeroport (o fer-ne algun de nou, com es va rumorejar els anys 80 del segle passat), ampliar polígons industrials... Però aquelles metes que, en assolir-les, ens situarien en millors condicions per fer una terra de progrés no solen penetrar els nostres somnis. I quan una d’aquestes metes és recollida per un governant, aquest està condemnat a la frustració. Record una trobada a l’aeroport de Barcelona amb el conseller (aleshores) Damià Pons, que va arribar a alçar la veu d’enuig per la impossibilitat de bastir una biblioteca com déu mana i com exigeix un país que vol sortir de la pallissa.

]]> <![CDATA[Plantaran 160 arbusts que alimentaran 25.000 abelles a Eivissa]]>

La finca ecològica Can Moreno, de Sant Rafel (Sant Antoni, Eivissa) posa en marxa una iniciativa per plantar 160 arbusts per alimentar fins a 25.000 abelles, segons ha informat l'Agència Efe. El projecte és una resposta a la pèrdua de població local d'aquest insecte, la qual s'ha vist amenaçada pels pesticides, les pràctiques de cultiu intens i el canvi climàtic.

]]> <![CDATA[Els camps de cultiu d’Eivissa, en perill de desaparèixer]]>

Eivissa lidera l’abandonament de camps de cultiu a les Illes Balears, segons indica un informe elaborat per l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa i la Fundació Ibiza Preservation, i que s’ha publicat aquest dissabte amb motiu del Dia del camp. Aquesta entitat alerta que la pitiüsa gran és l’illa amb la superfície agrària útil més baixa de les Balears. Aquesta degradació de recursos i ecosistemes incideix negativament tant en el volum de producció d’aliments com en el cicle de l’aigua, la conservació de la biodiversitat, la protecció del sòl i la prevenció dels incendis.

]]>