Adeu a Christopher Person com a delegat de la Generalitat a Perpinyà. Diu el Govern que ha cessat “a petició pròpia”. Tant és, la seva continuïtat en el càrrec era insostenible i el Govern, que prou que ho sabia, bé que l'hi deu haver fet veure.

Al Rosselló hi trobem una de les processons més antigues dels Països Catalans que encara perviuen. La Processó de la Sanch acumula més de sis segles de resistència i ha superat les vicissituds tant del Tractat dels Pirineus, la Revolució Francesa i les lleis per separar església de l’estat francès. La Confraria de la Sanch de Perpinyà es va crear el 1416 a instàncies de sant Vicent Ferrer i, si no és la més antiga de totes les confraries de la Sang que existeixen als Països Catalans, poc n'hi deu faltar. Només la de Cotlliure, també a la Catalunya Nord, podria ser contemporània, però aquesta dada no està documentada. El motiu pel qual va néixer va ser la compassió: acompanyar la vetlla de l’execució als condemnats a mort que acceptaven fer penitència dels fets pels quals havien estat sentenciats i donar-los un final molt més digne del que tenien fins aleshores. “Fins al 1415, els condemnats eren conduïts al patíbul desfilant en mig de la plebs, que els llançava pedres i els vilipendiaven”, explica Cedrik Blanch Vicente, president de l’Arxiconfraria de la Preciosíssima Sanch de Nostre Senyor Jesucrist de Perpinyà.

El 24 de febrer l’exèrcit rus envaïa Ucraïna. Mstyslav Chernov i Evgeniy Maloletka, de l’agència Associated Press, van ser els primers i els últims fotoperiodistes que van ser testimonis de l’infern de Mariúpol: van estar 20 dies dins la guerra. La ciutat va ser aïllada i bombardejada sense treva, i 300.000 persones hi van quedar atrapades: tot arrasat. Seves són algunes de les fotografies més terribles que es poden veure –després d’un panell d’advertència per contingut sensible– al festival Visa pour l’Image, que des d'aquest dissabte fins a l’11 de setembre obre en diferents espais de Perpinyà 25 exposicions de fotoperiodisme i sis vespres de projeccions, tot de forma gratuïta.

Al cementiri de l'Oest de Perpinyà hi ha, segons els historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas, una de les fosses més grans causades per la Guerra Civil. Allà, els tres historiadors han pogut posar nom a 841 exiliats republicans que hi van ser enterrats però n'hi podrien haver molts més. Quan es va iniciar la recerca, el gener de l'any passat, havien documentat 1.685 persones (el llistat es pot consultar aquí) que havien mort a l'exili. La continuació de la investigació als arxius dels Pirineus Orientals els ha permès augmentar aquesta xifra fins als 2.835. Avui divendres s'ha fet un homenatge a tots aquells que no van sobreviure als primers mesos de l'exili. Molts havien estat internats als camps d'Argelers, Sant Cebrià i Barcarès, i van morir als hospitals de la capital del Rosselló.

Almenys set persones han mort aquest dilluns en un incendi provocat per una explosió a la localitat de Sant Llorenç de la Salanca, a tocar de Perpinyà i a uns 40 quilòmetres de Catalunya. L'explosió s'ha produït durant la matinada al carrer principal d'aquest municipi de 10.000 habitants. El foc ràpidament s'ha propagat en diversos edificis residencials. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ha detallat en declaracions a la premsa que entre els morts hi ha un nadó i un altre infant i que la xifra de víctimes podria no ser definitiva, ja que els bombers continuaven amb les tasques de rescat.

Com si res no hagués passat, Marine Le Pen ha revalidat el lideratge del Reagrupament Nacional (RN) de manera molt còmoda per quarta vegada des del 2011, quan va heretar el partit del seu pare. Una setmana després de la desfeta electoral en els comicis regionals i departamentals –que segons ella mateix havien d'impulsar el partit cap a l'Elisi–, la líder d'extrema dreta ha obtingut més del 98,35% dels vots en el congrés que la formació d'extrema dreta ha celebrat aquest cap de setmana a Perpinyà. Aquesta tarda també ha anunciat que, a partir del setembre, el seu número 2, Jordan Bardella, passarà a ser el president de la formació i ella se centrarà a fer campanya per a les presidencials.

Roger Costa tragina per la Llibreria Torcatis del centre de Perpinyà, endreçant piles de llibres sobre la lluita antifeixista i la guerra civil espanyola amb un braçalet negre lligat al braç. “Estic de dol des de diumenge”, diu, per la victòria de Louis Aliot, dirigent del Front Nacional (ara rebatejat com a Reagrupament National, RN), a les eleccions municipals. Per a ell, que importava llibres en català i prohibits durant el franquisme, que la ultradreta es fes amb la capital del Rosselló ha sigut un cop, però no una sorpresa. “Era una qüestió de temps. Som una de les ciutats més pobres de França i l’Estat se n’ha desentès totalment: l'atur disparat, barris amb cases que cauen, un centre degradat… L’Ajuntament és la principal empresa de la comarca i fa dècades que funciona com una maquinària clientelista. La gent està totalment perduda i els referents polítics han caigut. Els partits locals han explotat”, lamenta.

Clatellada a La República en Marxa (LaREM) d’Emmanuel Macron. El partit presidencial és el gran perdedor de les eleccions municipals que es van celebrar aquest diumenge a França. Els resultats de la primera volta ja van confirmar els mals auguris d’una formació a la qual li “ha sigut molt difícil imposar un macronisme municipal”, segons el director general adjunt de l’Institut francès d’opinió pública, Frédéric Dabi. De fet, la formació oficialista no ha aconseguit cap ciutat important i en molts municipis han hagut d’unir forces amb altres candidats per arribar a obtenir una bona posició.

La ultradreta francesa de Marine Le Pen s'ha fet amb l'alcaldia de Perpinyà, la primera d'una gran ciutat en 25 anys. Louis Aliot ha aconseguit trencar el tradicional front republicà francès que fins ara ha funcionat per bloquejar la presència a les institucions del xenòfob Reagrupament Nacional i s'ha imposat amb el 52% dels vots desbancant a l'actual titular, el conservaodr Jean-Marc Pujol.

Perpinyà, la capital de la Catalunya del Nord, va ser notícia el cap de setmana passat per l’acte que hi va fer l’expresident català Carles Puigdemont i que, segons els organitzadors, va reunir-hi 200.000 persones -100.000, segons la Prefectura francesa-. Però molt abans de quedar sota el domini de París, Perpinyà havia estat durant 67 anys la capital del Regne de Mallorca (1276-1343). En teoria, juntament amb Palma, si bé la cort s’estimava més quedar allà, a l’actual Palau dels Reis de Mallorca, que aventurar-se per les aigües del Mediterrani. I sí, ha estat sempre Catalunya: des dels temps de la Marca Hispànica (segle IX) i fins a l’actualitat: “Perpinyà la Catalana” és com anomena la ciutat el seu Ajuntament a la web municipal.

"Estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol". Són declaracions de l'exconsellera Clara Ponsatí pronunciades a Londres el juny de 2018, abans de la sentència del Tribunal Suprem sobre la causa general de l'1 d'Octubre. La professora Ponsatí, per cert, va utilitzar sense complexos la paraula derrota per referir-se a la situació en què es trobava en aquell moment l'independentisme. Em consta que en alguns cercles de JxCat les seves paraules van causar llavors estupefacció. Potser convé contextualitzar-les: qualificar de joc aquells fets va acabar convertint-se després en un argument –val a dir que una mica precari– per neutralitzar les gravíssimes acusacions de la Fiscalia. Diumenge passat, en el primer acte de campanya de JxCat, fet a Perpinyà, Ponsatí va fer la ponència més abrandada i vehement, i amb molta diferència. “No ens deixem entabanar per fotografies de taules de diàleg i enganyifa”, va dir.

No sé si eren 200.000 com s'ha dit des de l'escenari, però l'enorme esplanada feia un gran efecte –igual que en feien, venint, la caravana d'autocars i cotxes–. La gentada no és cap novetat, i la mobilització, previsible. Amb tot, s'hi detecten matisos: menys joves, menys pancartes amb lemes, banderes amb els plecs visibles d'haver estat un temps endreçades, pocs llaços grocs i una sola bandera europea, potser perquè avui s'ha vist com està de lligat a l'existència dels Països Catalans l'europeisme –única porta de sortida–. L'acte també ha sigut una celebració de la Catalunya Nord, i Joan-Lluís Lluís ha donat la benvinguda amb un dels millors discursos del matí, en què ha advertit del daltabaix que ha sofert al nord la llengua catalana i ha suplicat als de sota que facin les coses bé.

El míting de Carles Puigdemont d’aquest dissabte enceta la precampanya de les eleccions al Parlament. Han passat més de dos anys des que en la dels comicis del 21-D va plantejar a l’agència ACN que si guanyava tornaria per ser investit. Un Verkami polític que va permetre a Junts per Catalunya superar Esquerra Republicana, però que va incomplir. No pas perquè ERC no li ho facilités a la cambra catalana, sinó per l’evidència que si ho feia seria detingut.