Una de les alternatives per recuperar els sòls que s'han salinitzat per regar-los amb aigües de pous de roca calcària –amb una alta concentració de sal i de calç– o regenerades de depuradores és la sembra de plantes tolerants a la sal. Aquest tipus de vegetació –halòfila– és capaç d'absorbir el clorur i el sodi que hi ha a la terra amb els seus teixits.

Les dones que mai hem volgut ser mares difícilment podem entendre el desig –sovint malaltís– d’altres per ser-ho. Se’ns fa estranyíssim que una dona vulgui portar un altre ésser humà a aquest món tan miserable i deixar que la responsabilitat pesi sobre ella fins al final dels seus dies. Però el desig de la maternitat és una evidència, i bona mostra d'aquest fet són, lamentablement, els ventres de lloguer, aquesta barbaritat elevada a l’enèsima potència prova fefaent de la vigència d’un patriarcat que menysprea les dones i les utilitza per als seus fins il·lícits.

“No tenia ni un cèntim, no tenia diners... I estava boja per ser mare”, ha explicat Inmaculada C, una de les acusades per estafar la sanitat publica que ha intervingut al judici que ha començat aquest dimecres a l’Audiència de Barcelona. Aquesta veïna d’un municipi de Sevilla va buscar en pàgines web de revenda fins que va trobar un preu que podia pagar per aconseguir un tractament de fertilitat. La policia ja tenia constància d’aquest mercat “altruista” en què dones que ja han aconseguit quedar-se embarassades revenen a un preu més baix la medicació que ja no els cal continuar prenent. Però aquest cas era diferent. Inmaculada C. va comprar –i després revendre– medicaments que va aconseguir a través d’un home, Jorge A., que no els havia pagat. Ell mateix ha admès aquest dimecres a l’Audiència de Barcelona que durant més d’un any va aconseguir a cost zero fins a 722 caixes de tractaments de fertilitat en una farmàcia presentant 564 receptes falsificades.

La investigadora Elvan Böke lidera, des del 2017, el grup del programa de biologia cel·lular i del desenvolupament al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Les seves línies de recerca se centren en la maternitat en fase tardana i els problemes de fertilitat associats i, gràcies a la seva investigació, ara sabem que els ovòcits se salten una reacció metabòlica fonamental per a la resta de cèl·lules, el complex I, que s'encarrega de la producció d'energia dins del mitocondri, l'estructura que activa les funcions vitals d'una cèl·lula. Això els permet mantenir la capacitat reproductiva intacta durant dècades. Aquest estudi ha valgut a Böke el XIX premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica, que s'ha anunciat aquest dimarts i s'entregarà dilluns que ve en un acte a la seu corporativa del Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès.

Cada cop serem menys. Això ens diu un estudi de The Lancet, que dona claus de la fertilitat a escala mundial, regional i nacional, amb projeccions fins a l’any 2100. D'aquí quinze anys 155 països perdran població i cap al 2100 aquesta situació la viurem a escala global. És una tendència que sembla difícil d'aturar. I que no havíem vist abans. Només durant la pesta negra, però llavors va ser per un augment sobtat de morts, no per una caiguda sostinguda de naixements. Tenim menys nens i nenes i poblacions cada cop més envellides.

Les dones i tota la resta de femelles mamíferes neixen amb tots els ovòcits de què disposaran al llarg de la seva vida, tot i que només uns pocs s’acabaran convertint en òvuls susceptibles de ser fecundats. Fa un temps que investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) van constatar que aquesta reserva ovàrica predeterminada es manté intacta al llarg dels anys perquè els òvuls s’inactiven durant dècades dins dels ovaris per conservar-se. Ara la cap del grup de Biologia d’Ovòcits i Latència Cel·lular del CRG, Elvan Böke, ha fet un pas més: després d'analitzar milers d’ovòcits immadurs durant cinc anys, ha hipotetitzat que les cèl·lules germinals femenines són capaces de degradar les proteïnes tòxiques sense gastar energia i sense patir danys; una reacció defensiva que altres tipus de cèl·lules com les neurones són incapaces de fer.

Un estudi liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat més de 2.000 components nocius, entre els quals additius plàstics i químics usats en pneumàtics, embalatges i tèxtils, en l'esperma d'homes sans. En un comunicat, els investigadors asseguren que aquesta troballa pot donar pistes de les potencials causes darrere l'empitjorament de la qualitat del semen en les darreres dècades, el qual s'associa a un augment de la infertilitat masculina. La investigació, feta pel CSIC en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i publicada a la revista Environmental Science & Technology, s'ha fet a partir de les mostres de deu homes sans d'entre 18 i 40 anys.

Del germà gran serà de qui, segurament, se'n conserven més fotografies d'infantesa. És qui gaudeix, almenys durant un temps, de l’atenció exclusiva d'uns pares novells. Es diu que és el més responsable i qui desenvolupa més capacitat de lideratge mentre que el germà petit és el mimat, amb qui s’acostuma a ser més permissiu, i serà, per molts anys que passin, el bebè de la família. I el del mig és... Doncs això, el del mig. Un estatus amb poc prestigi, destronat pel petit i sense el rol més definit que tenen els altres germans. "El germà gran quan arriba és fill únic durant un temps i rep tota la mirada dels pares, i el petit acaba sent la joguina. I el del mig es pregunta: «Qui soc jo?» No sap on col·locar-se, sobretot al principi, però quan passen els anys es recol·loca", apunta Judit Besora, antropòloga i assessora de criança i famílies a La Tribu.

La fertilitat la donem, molts cops, per descomptada fins que apareixen els entrebancs. I sovint apareixen quan estem buscant un embaràs. Entre el 15% i el 20% de les parelles en edat reproductiva tenen problemes de fertilitat o esterilitat. En el cas de les parelles heterosexuals, es recomana consultar un especialista quan després d’un any de mantenir relacions sexuals sense protecció no s’aconsegueix una gestació. Quan la dona té més de 35 anys, s’aconsella consultar després de sis mesos de recerca activa d'un embaràs. A partir dels 35 anys la quantitat de fol·licles i la qualitat dels òvuls cauen en picat, però, en canvi, el gruix de dones a la consulta són d'aquesta edat. "La mitjana és de 37 anys", explica Sara López, ginecòloga especialista en reproducció assistida i autora de llibre Quiero quedarme embarazada. Claves para entender la reproducción asistida (Alba). "L'edat materna afecta, cada cop estem endarrerint més la maternitat, però hem de ser conscients que la qualitat dels òvuls decau i la reserva ovàrica és igual ara que fa 100 anys", explica.

“És com una assegurança de la llar. Si et passa alguna cosa, hi pots recórrer. Et fa estar més tranquil·la”, diu sobre la decisió de congelar òvuls –a 39 anys– una de les dones que han explicat el seu testimoni a l’ARABalears i que prefereix identificar-se només amb les seves inicials, A. B. El símil amb una assegurança concentra moltes de les implicacions que té aquest negoci, que a Mallorca s’ha duplicat en tres anys, segons les principals clíniques de fertilitat de l’illa: l’IVI(Instituto Valenciano de Infertilidad)i l’Instituto de Fertilidad de Mallorca. La mercantilització de la maternitat, la falsa percepció de tenir totes les opcions a l’abast –i no haver de renunciar a res– o permetre que la feina condicioni encara més el fet de tenir fills són algunes consideracions socials i psicològiques que fan les expertes consultades sobre la preservació ovàrica. 

Diumenge passat es va emetre Gens anònims al 30 minuts de TV3, un programa que tenia com a protagonistes la Maria i en Miquel, dues persones adultes nascudes a partir de donacions d’esperma anònimes a Espanya. El reportatge ha estat un dels primers esforços en l’àmbit audiovisual periodístic català per abordar aquest debat. Però la complexitat de totes les temàtiques que s'hi barregen –la identitat, la família, el retard de la maternitat…– difumina un dels quids de la qüestió: qui es beneficia més de l’anonimat en la reproducció assistida a Espanya.

Un estudi científic del 2017 deia que la manera més eficaç de lluitar contra el canvi climàtic era tenir un fill menys. Més eficaç encara que fer-se vegà o vendre's el cotxe. Hi ha persones, poques però n'hi ha, que han decidit conscientment no tenir fills per ajudar el planeta. Però potser no caldrà cap sacrifici. Després de més de mig segle d'explosió demogràfica i d'alarma per la sobrepoblació mundial, ara sembla que el problema és just el contrari: el declivi poblacional. "No ens estem preparant per al que ens ve a sobre. Igual que la pujada accelerada de la població mundial ha tingut efectes disruptius al món, la davallada de població serà tant o més ràpida i disruptiva", assegura Darrell Bricker, investigador d'Ipsos i coautor amb John Ibbitson del llibre Empty planet (Planeta buit).

Érem a finals del 2019, poc abans que esclatés la crisi del covid. La Maria (nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat), que ara té 37 anys, es va quedar embarassada. El preservatiu que van utilitzar amb el seu marit es va trencar. La parella ja tenia un fill, que llavors tenia 3 anys, i feien (i encara fan) "jocs malabars" per arribar a finals de mes. Ella treballa d'administrativa i cobra poc més de 1.000 euros mensuals mentre que ell és autònom i, per tant, "té mesos bons i altres que cobreix despeses". Quan van veure el positiu tots dos es van posar a plorar. "Ens va caure el món a sobre perquè sempre havíem fet servir anticonceptius després del naixement del nostre fill, conscients de la nostra situació econòmica", relata.

Ja fa anys que diversos estudis apunten un descens de la qualitat de l'esperma en humans, però mai fins ara havien inclòs dades de tot el món. Un nou informe ho ha fet i les conclusions confirmen els alarmants resultats. Una investigació publicada aquest dimarts a la revista Human Reproduction Update, que analitza dades de 53 països, conclou que en 40 anys (1978-2018) la concentració de l'esperma ha caigut un 51,6% i el recompte total d'espermatozoides un 62,3%. L'estudi, en què participen experts d'Israel, els Estats Units, Dinamarca i el Brasil, va arrencar el 2017 estudiant els problemes de fertilitat masculina a Europa, Austràlia i Amèrica del Nord, i ara s'ha estès també a Amèrica Central i del Sud, Àsia i Àfrica. A tot arreu s'han obtingut dades similars sobre l'accelerat decreixement de la qualitat de l'esperma.

El futur de la humanitat es dirimeix en la cursa entre la demografia i el canvi climàtic. La primera hi juga a favor i el segon en contra. Dissortadament, el segon porta molt d’avantatge a la primera.

Sofi Oksanen (Jyväskylä, Finlàndia, 1977), de mare estoniana i pare finès, no és tan sols una important veu literària –és la primera finesa a obtenir el Premi Nòrdic de l'Acadèmia Sueca– sinó que també porta vint anys denunciant els abusos dels règims autoritaris. A Purga (La Magrana / Salamandra, 2011), la seva tercera novel·la, amb més d'un milió d'exemplars venuts i traduïda a 40 llengües, parlava del tràfic de dones i de l'aniquilació de la identitat estoniana; a Norma (Salamandra, 2020), el rerefons era el comerç de cabells. A El parque de los perros (Salamandra, 2022) aborda el negoci de la fertilitat a Ucraïna. L'autora recorre la Ucraïna rural d'abans de la invasió russa: les cases sense aigua corrent, els camps de roselles que serveixen per preparar opiacis més barats, i les mines de carbó il·legals del Donbass. És en aquesta Ucraïna on les noies joves busquen sortir de la misèria, primer com a models, després recorrent a les agències matrimonials i, finalment, venent els seus òvuls i ventres fèrtils a parelles occidentals. Elles pràcticament no tenen cap dret i els clients, que busquen una criatura, els tenen tots.

“Qui no sap el que cerca, no comprèn el que troba”. Aquí rau la importància de posar-nos en bones mans. Mans expertes que aportin coneixement a les nostres incerteses i quietud als nostres pensaments per donar espai a crear el niu on pugui néixer una nova vida, aquesta vida tan desitjada que espera atenta que arribi el seu moment d’arribar al món, el moment precís i únic del seu naixement.

L’endarreriment de la maternitat i els problemes de fertilitat han estimulat els últims anys la recerca per millorar els tractaments de reproducció assistida. Moltes línies d’investigació se centren en augmentar la taxa d’èxit en la implantació d’embrions, que habitualment se situa al voltant del 30%. Aquest percentatge ja es pot duplicar si s’utilitzen eines de diagnòstic genètic per seleccionar els millors embrions i transferir-los en el moment òptim, i molts experts calculen que en el futur s’assoliran taxes del 90%. Una altra de les tècniques que han rebut més atenció és l’anomenada transferència nuclear, en la qual s’introdueix el nucli de l’òvul de la mare en un òvul d’una donant al qual s’ha extret el nucli. A continuació, es fecunda l’òvul resultant amb l’esperma del pare i s’implanta a l’úter de la mare. El 2016 va néixer a Mèxic el primer nadó concebut amb aquest procediment, que no està autoritzat a Espanya i que es coneix popularment com la tècnica dels tres pares.