Explica que, “des de la negació”, va llegir el primer paràgraf de la notícia de l'ARA sobre un jove que estafava emocionalment dones joves que coneixia a través d'aplicacions de cites. En una segona lectura ja no tenia cap dubte que la descripció física, la manera de fer i els detalls que s'explicaven encaixaven amb aquell home que des de feia mesos considerava la seva parella i amb el qual compartia casa seva. De fet, mentre llegeix la web que li ensenya una amiga, ell està tranquil·lament al domicili, així que la gran preocupació és com fer-lo fora sense enfrontar-s'hi. “Tinc un psicòpata a casa i no el vull tornar a veure”, afirmava llavors en conversa amb l'ARA. Hores després, aprofitant que ell havia sortit per anar a “reunions”, va canviar el pany de la porta i el va bloquejar al telèfon. Durant un parell de nits va dormir a casa d'amics, sempre amb una certa por que reaparegués. Ara que han passat uns quants mesos, la dona, ja més calmada, i sense por que la reconegui, accepta que es faci pública la seva història, sempre amb l'afany de poder ajudar altres dones.

Tot bon català cal que, en aquestes dates, es dediqui a una activitat ineludible: la calçotada. Tot bon català, si pot, ensenyarà als amics forans aquesta curiosa i única manera de menjar ceballots abonsaiats, únics, terrenals i celestials. Tot bon català en tindrà més d’una, de calçotada. La de la feina, la dels amics del futbol, la del grup de caminar, la dels pares de l’escola... Si vol ser bon català prèmium serà ell qui l’organitzi. Un mal català desvia la calçotada (com desvia el tió per abraçar el Pare Noel).

Aquesta és una història que comença com tantes altres: amb un match en una aplicació de cites d'un home i una dona que s'agraden per la fotografia i la presentació del perfil. Queden i, sense proposar-s'ho, comencen a conviure. Aquesta història, però, és una enganyifa, una mentida. L'home es dedica a seduir dones, amb qui té relacions sexoafectives aparentment monògames, quan en realitat és un farsant que s'inventa una vida sorprenent i encavalca parelles sense que cap en tingui coneixement de la resta. Fins que l'atzar les ha fet coincidir i posar-les sobre la pista per desemmascarar-lo.

Només necessites deu minuts per trobar l’amor. O això fa creure l’aplicació de cites Tinder. Però, i si resulta que l’arc de Cupido no és tan aleatori com creiem? A més, anar de pressa no significa encertar-la. Tot i això, hi ha usuaris com la Sandra, de 55 anys (que prefereix fer servir aquest nom fictici), que quan fan match, de seguida miren si la cosa rutlla per quedar: “Els de la meva generació anem de pressa, perquè esten tan ocupats i tenim tantes històries entre els fills, la feina…que és millor veure'ns i, si no interessa, no passa res”, diu. Aquest també és el cas de la Mercè S., de 64 anys, que va tenir una cita a través de l'aplicació catalana 2son2: “Ell em deia que si li passava el meu número m’enviaria una foto seva, però vaig pensar que millor quedàvem i ens coneixíem”, explica.

"Les ganes que tinc que sigui demà per poder llençar el telèfon per les escales". Ho exclamava la comunicadora Andrea Gumes en una piulada durant la seva última jornada laboral abans de les vacances. Com ella, molts viuen l'estiu com la temporada ideal per començar de cap i de nou i examinar críticament el temps que passem mirant l'smartphone i, de retruc, les xarxes socials. Potser no cal encastar l'aparell contra la paret, però les vacances semblen un moment perfecte per descansar de la pantalleta.

L'amor com a negoci, els vincles socials com quelcom rendible, la gestió del desig... El ventall de debats que s'obren quan es posa damunt la taula l'impacte de les aplicacions de cites en les relacions afectives és ampli. Sobre molts d'ells han discutit aquest dimarts horabaixa al CaixaFòrum de Palma els experts Francesc Núñez, professor d'Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, i Núria Viladomat, tècnica d'Economia Social, divulgadora i autora del llibre Solteres i encantades. Ho han fet amb motiu de la conferència Amor o match?. I potser una de les idees que més temps han sobrevolat la conversa ha estat una de les afirmacions de Viladomat: "Les apps de cites legitimen dinàmiques de poder entre homes i dones".

"Estic bona, eh!? Doncs et fots, que cerc pis (no vaig de flipada, però necessit cridar la teva ATENCIÓ!)". Això és que el que es pot llegir allà on hi hauria d'haver la descripció d'un perfil de Tinder, concretament d'una al·lota de 35 anys, que diu que s'acaba de mudar a Mallorca. Aquest cas és l'exemple d'una pràctica que s'obre pas a l'aplicació: cercar pis. Tot i que l'ús amb què va ser concebut Tinder és trobar parella o conèixer gent, ja hi ha usuaris que li han trobat una nova utilitat.

Els cinc integrants de l'anomenada manada de Castelldefels, a presó provisional per la presumpta violació de tres dones el 2021, localitzaven les seves víctimes a través d'aplicacions de cites. Quan la conversa havia avançat prou amb una usuària, la convidaven en una festa al seu pis i, quan estava sota els efectes de l'alcohol, la forçaven i la violaven. Aquest modus operandi serveix a la jutge per parlar de "grup organitzat" de "depredadors sexuals", però la violència sexual exercida per aquests grups a partir de les apps de contactes ni és anecdòtica ni sempre deriva en un procés penal contra els seus autors.

¿Sabíeu que existeix una aplicació de cites que connecta persones amb barba amb els que volen acariciar-les? ¿I una que només utilitzen executius i famosos que busquen passar desapercebuts? ¿I una específicament dirigida als pallassos? ¿I la dels otakus? L'especialització de les aplicacions de lligar és un fet cada cop més habitual. El motiu d'aquesta atomització és evident: si les persones no som iguals, tampoc ho han de ser els nostres gustos a l'hora d'establir relacions de caràcter sexoafectiu.

Lliscar el dit cap a l'esquerra o cap a la dreta de la pantalla no és una acció fútil. Fa deu anys no hi havia cap simbolisme especial en aquest gest, però avui dia, tot just ara que se celebra una dècada de la creació de l'aplicació, pràcticament tothom entén de què va la cosa. És la manera amb la qual interactuem amb Tinder, una eina que s'anuncia per "tenir cites, fer amics i conèixer gent nova", l'instrument que ha canviat el paradigma de com lliguem i trobem parella en l'última dècada. Si ens decidim per la dreta, és que la persona que ens mostra el telèfon ens agrada; si ho fem a l'esquerra no hi marxa enrere: aquell perfil no tornarà a aparèixer mai més.

Amb l'explosió de les aplicacions de cites la manera de buscar i trobar parella ha canviat radicalment. Som en un punt en què l'ús que se'n fa és tan generalitzat que hem entrat en plena era de la targetització, i per això d'aplicacions que ens ajuden a conèixer algú especial n'hi ha per a tots els gustos: condició sexual, edat, localització, aficions comunes o, fins i tot, poder adquisitiu. Hi ha tanta oferta que les novetats que destaquen mínimament han de tenir alguna cosa nova que les diferenciï de la resta, ja que el mercat sembla haver cobert totes les expectatives de sobra. En aquest sentit, ha aparegut una nova manera de lligar que, si presenta una gran novetat, és que funciona mitjançant Twitter. A més, té tres diferències de pes respecte de la majoria d'aplicacions: no hi ha cap gran empresa al darrere, ni tan sols una d'emergent amb elaborats plans financers; l'exposició dels usuaris és totalment pública i gratuïta i està pensada en català i per a usuaris dels Països Catalans.

Segurament no lligaràs amb el mateix tipus de gent a la festa major alternativa del teu poble que si vas a una discoteca on els combinats valen deu euros i no hi ha ratafia. Ni tampoc si vas a un concert de Manel i Mishima o a un de P.A.W.N. Gang i Baya Baye, si estudies en una universitat privada o en una de pública, si vas al Saló del Manga o al de l'Automòbil, si ets corredor de borsa o educador social, o si treballes a la redacció d'un diari d'esquerres o d'un de dretes. I, esclar, passa el mateix amb les aplicacions per lligar. No és el mateix baixar-se Tinder, Bumble, Luxy o Frikiradar.

Una pregunta que m’han fet molt és la següent: tinc una cita amb un tinder, on anem? Bé, doncs com que aquesta secció té vocació de servei us dono unes quantes idees dividides en tres articles (entendreu que la cosa dona per molt). Avui parlem de cites diürnes, la setmana vinent parlarem de sopars i per al tercer i últim ens n’anirem a fer copes. Stay tuned.

“Som tres al·lots que cerquen festa a Mallorca, a Alcúdia”. “Cercam algú per compartir una paella. A Magaluf només aquesta nit”. “A Mallorca de l’1 al 6 de setembre. Algú que em tregui a conèixer l’illa?”. Aquestes són les cartes de presentació més comunes que es poden trobar entre els usuaris de Tinder a Mallorca durant l’estiu. L’aplicació de cites va néixer fa gairebé una dècada i ja hi ha més de 60 milions d’usuaris arreu del món que cerquen “fer match”. Aquest és el terme que l’app fa servir quan dues persones s’han agradat i juga amb els seus dos significats: misto –d’aquí el seu logotip, una flama– i parella. Però experts en sociologia, antropologia i turisme coincideixen que això no és l’únic que cerquen les persones que s’obren un compte a Tinder.

Un dia la Gemma, una gerent de 53 anys, va fer-se de Tinder. Com que no coneixia gaire el funcionament d’aquesta aplicació de cites, va començar a passar els perfils sense adonar-se que estava marcant un “m’agrada” a tots. De seguida li van sortir tres pretendents. I d’aquests tres amb un es va entendre i ja fa un any que són parella. Està encantada. “És una manera molt fàcil de trobar gent, encara més fàcil que anar a una discoteca”, comenta sobre aquestes plataformes. 

El cantant Dani Martín ha denunciat a les seves xarxes que algú ha suplantat la seva identitat a l'aplicació de cites Tinder. Al descobrir que algú feia servir la seva imatge per aconseguir lligar, l'artista ha tirat d'humor per explicar-ho als seus seguidors. Qui va ser el cantant d'El Canto del loco ha dit: "A partir d'ara vull que em digueu Iker", que es com ha dit que es deia l'usuari de Tinder que feia servir la seva foto.

La Marta i l'Enric (noms ficticis) es van conèixer fa dos anys lliscant cap a la dreta la pantalla de Tinder, però encara no tenen gaire clar -en cas que el dia arribi- si el nom de la famosa aplicació de cites apareixerà en els discursos del seu casament. “No ho he negat mai, però tampoc ho explico”, admet ella. Després d’experiències en què havia acabat “parlant amb sis nois alhora veient que allò no anava enlloc”, alguna relació tòxica i fases de desinstal·lar-se la plataforma, a Tinder hi ha trobat l’amor de la seva vida. “La gent encara et criminalitza i se li fa estrany, com si fossis un bitxo raro, i s’hauria de normalitzar”, lamenta. No és la primera ni l’última catalana que ha dubtat a l’hora d’endinsar-se en l’aplicació nascuda als Estats Units, on la majoria aclaparadora d’usuaris homes es podria convertir en un problema en el terreny empresarial.