Un conductor es botà un senyal de cediu el pas a Palma i deixà ferits lleus una bebè d'un any i al seu pare, que anaven en un altre vehicle que circulava correctament.

La Mancomunitat Pla ha tret a licitació el subministrament i instal·lació de nous elements informatius connectats per tal de cohesionar els recursos patrimonials i naturals dels 14 municipis de la comarca.

El català pràcticament ha desaparegut dels rètols de la seu del Consell de Mallorca. Així ho ha denunciat el conseller de MÉS per Mallorca Joan Llodrà aquest dijous en el ple del Consell, on ha criticat que la institució insular ha substituït una part de la retolació interior i en català de l'edifici principal de la institució per senyals en castellà i, fins i tot, en anglès. El partit ha explicat, en un comunicat, que els canvis s'han fet "de manera selectiva": mentre que indicadors com 'extintor' – que coincideixen en català i en castellà– no s'han modificat, senyals com 'sortida' s'han substituït per 'salida'. Per això, Llodrà ha denunciat que s'hagin fet servir doblers públics per dur a terme aquesta iniciativa. "Pensàvem que podria ser una broma, però ja fa prop de dos mesos que a les plantes superiors de la finca hi ha aquests rètols i creim que és de savis rectificar".

Plataforma per la Llengua ha denunciat que els cartells lluminosos de diverses carreteres de Mallorca contenen topònims i indicacions en castellà, fet que vulnera la normativa vigent i arracona la presència del català a l'espai públic. "Les formes toponímiques oficials són un element clau de la identitat lingüística i cultural del territori, i la seva alteració des de les institucions implica una il·legalitat que debilita la llengua pròpia de l'illa", apunten en un comunicat. L'entitat ha detectat aquests cartells a la Ma-1, la Ma-13 i la Ma-19, vies de competència del Consell de Mallorca. Concretament, aquests inclouen topònims castellanitzats, com ara 'Paguera' i 'Pil-Àlarí', en comptes dels noms oficials, 'Peguera' i el Pil·larí, i altres indicacions escrites íntegrament en castellà, com 'Aeropuerto' i 'Puerto'. Aquesta situació, denuncia la Plataforma, "suposa un retrocés en la normalització del català i una vulneració del marc legal que protegeix l'ús de la llengua pròpia a l'àmbit institucional i públic".

“Si a una llengua en situació de minorització no se li dona presència al carrer, és una llengua que a poc a poc ja no hi serà”. Són paraules del sociolingüista i delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes, Ivan Solivellas, quan explica que a l’Arxipèlag encara queden fites importants per assolir respecte de la normalització lingüística. Els ajuntaments que fan un pitjor ús del català tenen nom i llinatges. Llucmajor, Palmanyola, Andratx i Calvià són els quatre nuclis que suspenen en normalització, segons una auditoria feta pel departament de Política lingüística del Consell de Mallorca. Rètols i senyals en castellà; documents bilingües i poc ús de la llengua pròpia són les principals mancances que s’assenyalen en el document i que incompleixen la Llei de Normalització Lingüística aprovada fa ja 38 anys.

El Consell de Mallorca ha rebut de mans de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada els informes que acrediten la prehomologació de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). L'homologació de la ruta, segons ha apuntat el Consell en una nota de premsa, prova el compromís amb els estàndards de qualitat que ofereix aquesta ruta avui dia, tant pel manteniment com per la senyalització. De fet, els informes del Comitè de Senders de la Federació de Muntanyisme i Escalada serviran per treballar amb les propostes de millora de la senyalització per completar en els pròxims mesos el procés d'homologació del camí senderista. Ara per ara, s'està treballant amb l'homologació del tram des de Deià fins al Port de Pollença.

L’Ajuntament d’Inca ha començat la instal·lació d’una nova senyalització al centre històric, amb l’objectiu de donar a conèixer els principals punts d’interès de la ciutat. Aquest projecte, amb un pressupost total de 70.000 euros, s’ha posat en marxa gràcies a un conveni de col·laboració amb el Consorci per a la Millora de les Infraestructures Turístiques i per al Foment de la Desestacionalització de l’Oferta de l’Illa de Mallorca.