Actualment, a les Balears no hi ha cap normativa que marqui uns criteris per a totes les administracions a l'hora d'elaborar documentació cartogràfica. De fet, les Illes no tenen un sistema cartogràfic propi ni cap organització que coordini aquesta matèria. Per exemple, cada ajuntament decideix pel seu compte com elabora el seu Pla General d'Ordenació Urbana. Això suposa dificultats per intercanviar i posar en comú serveis i dades geogràfiques de les diferents administracions, duplica esforços i genera ineficàcia en la gestió dels recursos públics. Per posar fi a això, el Govern s'ha proposat establir un sistema cartogràfic únic a través d'una llei que estableixi un marc integrador en aquesta matèria. "L'objectiu és desplegar tot un seguit d'instruments com el pla cartogràfic, un sistema d'indicadors, en definitiva, unes normes i estàndards cartogràfics homogenis que simplifiquin la feina i en millorin el resultat", explica la directora general de Territori i Paisatge, Laura Colom.

La instal·lació immersiva Cartografia de l'imaginari. L'Atles de Cresques Abraham, feta la setmana passada a la Llotja de Palma, conclou amb un èxit de participació i una excel·lent acollida de públic i visitants. Segons ha informat el museu Es Baluard, en total 18.900 persones, el 90% de les quals locals, han participat en l'activitat, que es va fer entre dimecres i diumenge.

El mes de febrer passat, Es Baluard va inaugurar l'exposició Sense rumb, que aplega obra pròpia i privada per comparar el món en temps del cartògraf mallorquí Cresques Abraham (1325-1387) amb l'època contemporània. L'Atles català del cartògraf és el punt de partida d'aquesta mostra, que ara s'expandeix amb una activitat paral·lela: una instal·lació immersiva a través del videomapatge que posa en diàleg l'arquitectura de la Llotja de Palma amb la cartografia mallorquina d'Abraham.

La influència almohade a l’illa amb prou feines es deixa sentir entre l’any 1203, en què la conquereixen els almoràvits, i l’any 1229, en què són derrotats i desplaçats pel rei Jaume I. Aquella data, part de la cavalleria d’Abu Yahyà s’acabaria refugiant al recinte fortificat de l’Almudaina, nucli primitiu de la ciutat.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori ha revisat la cartografia dels hàbitats terrestres de les Balears, que inclou a partir d'enguany unes 245.000 hectàrees, el 49% del territori terrestre de l'arxipèlag.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori i el Servei d'Informació Territorial de Balears (Sitibsa) han actualitzat l'ortofotografia aèria oficial de l'arxipèlag, que consisteix en una representació d'una superfície terrestre en la qual tots els elements estan en la mateixa escala, amb la mateixa validesa que un pla cartogràfic, segons ha informat aquest divendres el Govern en un comunicat.

Pintaren el món que aleshores coneixien, de vegades afegint-hi monstres i monarques mítics. Eren els dibuixants de mapes mallorquins de l’Edat Mitjana -sobretot jueus-, l’home que el 1620 va il·lustrar Menorca incloent-hi sirenes, o el que en va fer un altre per al cardenal Despuig amb una illa que no existeix. La cartografia és un art que ha guiat els navegants durant segles i que ho continua fent. I tot això ho devem al peix Nicolau, segons les Rondalles mallorquines recollides per Jordi d’es Racó -Antoni Maria Alcover.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el gerent del Servei d'Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA), Pere Fuster, han presentat aquest dimecres la nova fotografia aèria oficial de la Comunitat Autònoma i l'actualització de la cartografia de la Base Topogràfica de les Illes Balears (BTIB). Aquestes dues eines bàsiques per comprendre i gestionar el territori no s'actualitzaven des del 2015.