Tres dies després de derogar amb Vox la llei de memòria democràtica, el PP assegura que tot continuarà igual. La vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Antònia Estarellas, ha defensat aquest divendres en roda de premsa que el Govern continuarà amb les polítiques de memòria que ha duit a terme fins ara i, en qualsevol cas, la Llei estatal de memòria cobrirà els forats que deixi l'eliminació de l'autonòmica. En demanar-li sobre aquestes declaracions, el portaveu adjunt del grup parlamentari de Vox, Sergio Rodríguez, ha reaccionat indignat. "No compleixen res d'allò acordat", ha criticat: "La derogació havia de tenir conseqüències".

La vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Antònia Estarellas, ha assegurat aquest divendres que no hi haurà cap reestructuració del departament a conseqüència de la derogació de la llei de memòria democràtica. "El Govern té una ruta ben traçada en polítiques de memòria, amb una inversió, i així es continuarà", ha assegurat. Ha remarcat que el servei de memòria mantindrà el personal actual i que continuarà fent accions com les pedres commemoratives de la memòria i la posada en marxa d'espais memorialistes. "N'encarregarem 100 més que ens han sol·licitat els ajuntaments", ha dit. El que decaigui per l'eliminació per la llei, ha dit, es continuarà fent en base a la Llei estatal de memòria, que continua en vigor.

El govern espanyol durà la derogació de la llei de memòria democràtica balear al Tribunal Constitucional (TC) si la presidenta Marga Prohens no fa marxa enrere. Així ho ha anunciat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, en declaracions a la primera cimera contra l'odi inaugurada pel president espanyol, Pedro Sánchez, recollides per EFE.

Jaume Rebassa duu el nom del seu padrí. Encara que, a ell, el nom li varen prendre en els successius camps de concentració on va ingressar després de veure's forçat a abandonar Mallorca en un llaüt. Li canviaren per un número. El 24 de desembre del 1943 va ser assassinat a Buchenwald (Alemanya). Aquest dimarts, Rebassa ha presenciat, acompanyat d'altres familiars de les víctimes de la dictadura, el ple del Parlament en què el PP i Vox han imposat la seva majoria per eliminar la llei de memòria democràtica de les Illes Balears.

La Llei de memòria democràtica està més a prop d'acabar a la paperera després que el PP i Vox hagin votat en contra de les esmenes a la totalitat de la derogació d'aquesta norma en el ple del Parlament d'aquest dimarts. De res no ha servit que els populars es comprometessin amb l'esquerra a mantenir aquesta llei a canvi del seu suport en la votació per fer marxa enrere a esmenes de Vox en contra del català i del territori. Tampoc no ha servit de res el clam de les entitats memorialistes. La següent passa en serà l'eliminació definitiva, i només la Llei de fosses podrà garantir uns drets mínims a les víctimes i els familiars dels represaliats pel franquisme a les Balears.

Una vintena de turistes s'aturen per indicació del seu guia davant de l'edifici de la seu de la presidència de la Comunitat de Madrid, a la Puerta del Sol. Amb un paraigua típic d'aquesta mena de tours assenyala tres plaques situades a la façana del lloc de treball d'Isabel Díaz Ayuso. Una d'elles recorda els caiguts en l'aixecament popular del 2 de maig del 1808 contra els francesos, una altra les víctimes de l'atemptat de l'11-M i, finalment, la més recent, els morts durant la pandèmia. "Si n'hi hagués una que recordés les tortures que vam patir, els guies ho haurien d'explicar per força", reflexiona en veu alta Ángela Gutiérrez (Badajoz, 1952) mirant-se'ls a una distància prudencial. A aquesta militant antifranquista, l'edifici, reconeixible per a qualsevol persona que hagi vist les campanades en un canal d'àmbit estatal –pel fet que és el seu rellotge el que guia el ritual del canvi d'any–, li recorda cada cop que hi passa per davant un moment traumàtic de la seva vida. Hi va estar detinguda tres cops i va patir agressions físiques i psicològiques per part de la policia del règim.

El PSIB-PSOE presentarà una iniciativa a tots els ajuntaments de les Balears per defensar el manteniment de la llei de memòria democràtica i continuar amb el seu desenvolupament, en considerar-la una normativa necessària per garantir la veritat, la dignitat i la justícia de les víctimes. La mesura ha estat anunciada aquest dissabte pel secretari de Drets Socials i Migracions del PSIB-PSOE, Omar Lamin, i la secretària de Memòria Democràtica, Lorena Oliver. Cal tenir en compte que la iniciativa de Vox, secundada pel PP, per derogar de manera definitiva aquesta llei aprovada el 2018, es durà aquest dimarts al ple del Parlament.

Joan Busquets Verge (Barcelona, 1928) és l’últim maqui català viu i continua batallant perquè se’l reconegui com a lluitador antifeixista. Va escriure cartes a Felipe González i, després, José Montilla, quan presidien respectivament el govern espanyol i la Generalitat. Mai va obtenir cap resposta. El 2010 es va tancar amb mig centenar de companys al Memorial Democràtic per reivindicar un reconeixement jurídic. Tampoc l’ha obtingut, però no es rendeix: ara demana una indemnització a l’estat espanyol d’un milió d’euros. Exiliat a França des de 1974, aquest dimarts ha anat a Barcelona per demanar aquest reconeixement.

Vox ha tornat a posar damunt la taula la posada en marxa de l'oficina lingüística i el pin parental a canvi del seu suport als pressupostos. "Hi ha coses a revertir, com l'oficina lingüística i el pin parental", ha assegurat aquest dilluns la portaveu del grup parlamentari, Manuela Cañadas. Malgrat que l'oficina es va pressupostar l'any passat per 750.000 euros, mai no va entrar en funcionament. "No es va posar en marxa a petició del PP", ha assegurat Cañadas. La diputada ha insistit que, tot i això, Vox a les Balears "va aguantar", però després la direcció estatal de Vox va decidir trencar l'acord de governabilitat.

La Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de les Balears ha mostrat la seva oposició a la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Balears i ha demanat que se suspengui aquesta tramitació.

La Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) té els dies comptats? Després de mig segle de democràcia, és una qüestió que ha anat aflorant, però fins ara cap govern ni institució ha aconseguit tancar les portes d'una fundació que enalteix la figura d'un dictador i, cosa excepcional a Europa, en conserva molta documentació. Aquest matí, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha anunciat a través de les xarxes que ha engegat "les actuacions prèvies del procediment d'extinció de la FNFF". Tanmateix, el govern espanyol no pot de manera unilateral eliminar la fundació, sinó que serà una decisió que prendran els jutges.

En el passat ple de l’Ajuntament de Porreres es va aprovar per unanimitat entre l’equip de govern d’El Pi (4) i el PP (4), i Més per Porreres (5), a l’oposició, una moció dels ecosobiranistes per a la senyalització, dignificació i protecció de la zona de fosses comunes de la repressió feixista durant la Guerra Civil del cementeri municipal de Porreres i per a la instal·lació de les pedres de la memòria.

Més de 200 personalitats (entre les quals hi ha el jutge José Castro i la presidenta del Congrés, Francina Armengol) de diferents àmbits s'han sumat a l'exigència de la Plataforma per a la Memòria Democràtica de no derogació de la Llei de memòria a les Balears. Segons el llistat ofert aquest divendres per la plataforma, entre les persones adherides destaquen actors com Juan Diego Botto i Carlos Bardem; juristes com José Castro i Ana Messuti; artistes com Maria de la Mar Bonet i Pau Debon; activistes com Margalida Ramis i Antoni Llabrés, i polítics com Francina Armengol, Irene Montero, Vicenç Vidal i Íñigo Errejón.

La llei de memòria democràtica espanyola, aprovada l'octubre del 2022, semblava que podia obrir la porta al fet que finalment la justícia cedís i es poguessin investigar els crims de la dictadura. S'han presentat més d'un centenar de querelles a tot l'Estat, exigint la investigació judicial dels crims del franquisme, perquè es considera que són crims contra la humanitat. Tanmateix, tan sols una d'aquestes querelles ha estat admesa a tràmit. La justícia continua sent un mur i també ho és quan es truca a la porta del Tribunal Constitucional (TC).

La llei de memòria democràtica aprovada de forma definitiva l'octubre del 2022 incorporava molts compromisos que, més d'un any després, encara no s'han complert, per exemple en matèria de símbols franquistes o restitució de béns. Davant d'aquesta paràlisi de l'executiu, el Congrés ha aprovat aquest dimarts una moció d'ERC transaccionada amb el PSOE que demana accelerar l'aplicació de la llei en diferents àmbits. Així, per exemple, s'insta el govern espanyol a informar abans del juliol de l'auditoria de l'espoli franquista a ateneus i cooperatives previst a la norma. Hi han votat a favor tots els grups excepte PP i Vox.

Amb una sola línia, la jutgessa d'Aoiz (Navarra), Ana José Añón Montón, ha despatxat la querella que havien interposat a l'octubre tretze familiars de presos de guerra republicans i l'associació Memoriaren Bideak: no l'ha admès a tràmit perquè considera que els crims han prescrit. Tot plegat, malgrat que la Fiscalia n'havia informat favorablement. La jutge ni tan sols ha entrat a valorar si els fets denunciats poden qualificar-se o no de crims de guerra i contra la humanitat i, per tant, són imprescriptibles.

“Es derogarà la Llei 2/2018 (...) de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears, i se cercarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l’ús partidista de les víctimes i del drama de l’enfrontament civil. Es duran a terme polítiques per facilitar la recuperació de persones mortes, sense discriminacions per motius ideològics o religiosos. Igualment, s’evitarà la destrucció de monuments i d’elements històrics, procurant-ne el manteniment correcte i el coneixement dins del context històric”. Això és el que diu el punt 48 de l’acord de governabilitat que el PP i Vox varen signar el 28 de juny que s'ha fet realitat en el ple del Parlament d'aquest dimarts.

És el punt número 48 del total de 110 que conté l'acord de Govern entre el Partit Popular i Vox a les Balears, però ara encara no saben si es farà realitat: eliminar la Llei de Memòria Democràtica. Així ho ha reconegut aquest dimecres la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, en l'acte organitzat per l'associació Memòria Democràtica de Mallorca en commemoració del Dia Internacional contra les Desaparicions Forçades.

Investigar l'espoli, l'obligació explícita de retirar en un període de dos anys els símbols franquistes i perseguir de manera activa, personant-se com a acusació, els crims del franquisme. Aquestes són algunes de les novetats de l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica que dimarts vinent, el 7 de març, es presentarà al Parlament de Catalunya. La nova llei, que va començar a escriure's durant l'anterior legislatura, agrupa tota la legislació que hi havia al voltant de la memòria: la llei del Memorial Democràtic (2007), la llei de fosses (2009) i la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). I intenta resoldre els reptes que no s'han pogut solucionar, com la persistència de simbologia franquista o el rescabalament de les víctimes.

El Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Ajuntament de Madrid de Manuela Carmena que el 2017 va decidir retirar una placa amb el nom del militar franquista Carlos Asensio Cabanillas. És la primera vegada que el Suprem es pronuncia sobre una placa dels carrers de Madrid, després de l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, i la sentència obre la porta a la resolució d'altres polèmiques suscitades per carrers amb noms de feixistes. Segons el Suprem, posar el nom d'una persona que va participar activament i de manera rellevant en la rebel·lió militar de 1936 i que posteriorment va ocupar càrrecs de màxima importància en el règim franquista és "un acte d'exaltació contrari a la Llei de Memòria Democràtica".