El ple de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres l'ordenança municipal que regula la Zona de Baixes Emissions (ZBE) –amb els vots a favor del PP i l'abstenció del PSIB–, que entrarà en vigor al gener de 2025. MÉS per Mallorca i Unides Podem s'han oposat a aquesta iniciativa perquè consideren que no tindrà un efecte en la reducció de les emissions dels cotxes. Vox també hi ha votat en contra.

La Mancomunitat del Pla ha posat en marxa el procés per a l’elaboració de l'Estratègia de reducció d’emissions de diòxid de carboni (CO2) per a establiments públics. Aquesta és una eina emmarcada dins l’execució del Pla de sostenibilitat turística en destinació (PSTD) del Pla de Mallorca. Un projecte que, amb el finançament dels fons Next Generation de la Unió Europea, els 14 municipis que conformen la Mancomunitat aconseguiren amb un import de gairebé tres milions d’euros. Els doblers serveixen per impulsar aquest Pla de sostenibilitat, del qual ja hem conegut algunes propostes (ciclisme, patrimoni, producte local). En total, dins el PSTD hi ha 25 propostes.

Només 57 empreses són responsables del 80% de les emissions de CO₂ del planeta, segons un estudi publicat aquest dijous pel think tank britànic InfluenceMap. Es tracta, esclar, de les grans empreses productores de petroli, carbó i gas del món, que aquest informe assenyala amb noms i cognoms com les principals responsables de la crisi climàtica. De fet, l'anàlisi revela també que la majoria d'elles han produït més combustibles fòssils en els set anys posteriors a l'Acord de París que en els set anys anteriors.

França s'ha proposat darrerament estar al focus de tots els mitjans pel que fa a les seves polítiques relacionades amb l'automòbil. Si fa uns dies explicàvem que l'Ajuntament de París havia decidit triplicar les tarifes d'aparcament als SUV i als cotxes més pesants, fins i tot als elèctrics, ara el torn és per al govern de tot el país i la seva fiscalitat referent al CO₂. I és que sota el nom de malus CO₂, l'executiu francès aplica una taula progressiva d'impostos que eleva el preu dels vehicles en funció de les seves emissions de diòxid de carboni, arribant a xifres realment elevades.

La Cimera del Clima a Dubai, encapçalada per Sultan Ahmed al-Jaber, cap de la petroliera d’Abu Dhabi, no augurava grans progressos en la lluita contra el canvi climàtic. Al final, però, Al-Jaber va preferir tenir un èxit a casa més que defensar la pervivència dels combustibles fòssils. Després de molts estira-i-arronses, el comunicat final, consensuat per les 198 delegacions i per primera vegada en prop de trenta anys de cimeres, crida a desvincular-se (transition away) dels combustibles fòssils en els sistemes energètics i a accelerar les accions per assolir zero emissions netes (net-zero) el 2050. La cimera s'ha quedat a un pas de fer una crida a l’eliminació dels combustibles fòssils, i ha inclòs només la seva desvinculació dels sistemes energètics i no, per exemple, els utilitzats en la fabricació de fertilitzants o plàstics.

La Plataforma contra els Megacreuers posarà en marxa una campanya de micromecenatge amb el lema 'Una multa fora d'escala!' a partir de demà, dimecres, 13 de desembre. Aquesta iniciativa té per objectiu recaptar 4.000 euros per finançar una sanció imposada amb motiu de l'acció reivindicativa que es va fer el 9 de maig de 2022 per rebre el creuer més gran del món, el Wonder of The Seas, que arribava per primera vegada al port de Palma. La intervenció va consistir a acostar-se al megacreuer a bord del veler històric Rafael Verdera i exhibir una pancarta fixada als dos costats de la nau. L'acció no es va poder dur a terme, ja que la Guàrdia Civil va impedir que el Rafael Verdera s'acostàs al creuer. Ara han de fer front a la multa i proposen un micromecenatge a través de goteo.org, amb donacions a partir de cinc euros.

El Consell de Mallorca no mostra els informes tècnics amb els quals avala l'increment del límit de velocitat a la via de cintura, que passarà de 80 a 100 quilòmetres per hora. Fa setmanes que té damunt la taula la petició del PSIB i de MÉS per Mallorca perquè els remetin aquests estudis. Ara com ara, encara no s'ha lliurat aquesta informació, tot i que d'aquí a una setmana, el dilluns 18 de desembre, ja es podrà circular a 100 km/h per l'autovia.

Hi ha 30 illes a Europa que tindran el suport de la Unió Europea en l'objectiu d'assolir la independència energètica completa l'any 2030 i les Balears en formen part. Així ho ha anunciat la Comissió Europea en el marc de la COP28. En el cas d'Espanya, a més de les Balears també s'han seleccionat l'illa de la Graciosa i la de la Palma de l'arxipèlag canari.

Les Balears varen ser el segon territori de l'estat espanyol, després d'Astúries, que va elevar més les emissions de CO2 entre 2020 i 2021. Concretament, hi van augmentar un 17%, segons l'informe Emissions de CO2 per comunitats autònomes 1990-2022: una economia baixa en carboni, de l'Observatori de Sostenibilitat. Segons les conclusions de l'informe, el total emès de fasos d'efecte hivernacle el 2021 a les Balears va ser d'un 3%.

Aquest dimarts se celebra el Dia mundial de la salut ambiental i Extinction Rebellion (XR) ha tornat a alertar que la deriva de les Balears en els darrers temps és insostenible. La nombrosa presència de jets privats als aeroports, la proliferació de grans iots i la massificació a terra, amb l'augment constant del nombre de vehicles, han provocat aquesta situació, segons el grup ecologista. D'altra banda, XR ha valorat de manera positiva la decisió de la Fiscalia General de l'Estat de retirar dels seus informes la denominació d''ecologisme radical' a l'apartat de 'terrorisme', tant per a les accions dels activistes de Futuro Vegetal com per a les d'XR, tal com figurava a la memòria del 2022 d'aquest organisme, que criminalitzava els activistes.

"No salvarem el planeta arruïnant els britànics", ha dit aquest dimecres a migdia la ministra de l'Interior del Regne Unit, Suella Braverman, en una declaració demagògica, populista i adreçada als votants conservadors més extremistes i descreguts del canvi climàtic. Braverman ha respost així al rebombori mediàtic generat dimarts a última hora quan la BBC va difondre que el primer ministre, Rishi Sunak, estava decidit a anunciar els dies vinents el més gran canvi de rumb de la seva política des que, encara no fa ni un any, va arribar a Downing Street. En aquest cas, relativa al compromís d'emissions zero per al 2050 i com arribar-hi.

"L'Acord de París ha portat contribucions que redueixen significativament el futur escalfament global, però, tot i això, el món no està en camí d'aconseguir els objectius d'aquest acord". Cap sorpresa: aquesta és la constatació oficial que ha fet aquest divendres l'ONU en un nou informe molt rellevant. Es tracta del primer Informe de balanç global, que l'Acord de París va estipular que calia fer per anar avaluant el compliment dels compromisos adquirits en aquell gran pacte contra l'emergència climàtica. I com era d'esperar, la nota general de l'avaluació és un suspens. L'informe alerta, de nou, que "s'està tancant la finestra d'oportunitat per assegurar un futur habitable i sostenible per a tothom" i que és urgent "desbloquejar bilions de dòlars" en inversions, públiques i privades, per lluitar contra la crisi climàtica.

Les Illes Balears continuen treballant i avançant per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. La Conselleria de Transició Energètica ha informat que des del 2018 s'han reduït un 40% les emissions de CO₂ per kWh d'electricitat generat a l'Arxipèlag. A més, han apuntat que la contaminació de la generació d'electricitat s'ha reduït un 50% en setze anys i s'ha accelerat gràcies al tancament dels grups de carbó i al desplegament de renovables.

Inditex, el gegant de la moda propietat d'Amancio Ortega, ha promès que reduirà les seves emissions de CO2 al zero net (neutralitat climàtica) el 2050 i al 90% ja el 2030. Però si es mira bé la lletra petita d'aquest compromís resulta que, en realitat, el 2030 només retallarà entre un 10% i un 12% les seves emissions i que el seu pla per arribar a zero net és tan "ambigu" que no permet saber si realment serà així. És el que es coneix com a greenwashing, és a dir, promoure uns compromisos de sostenibilitat enganyosos, que porten a la confusió, o són directament falsos.

Actualment la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera és un 50% més alta que la mitjana preindustrial i se situa en el valor més elevat dels darrers 4 milions d’anys. Només cal recordar que l’Homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys per adonar-se de l’excepcionalitat de l’escenari climàtic que estem vivint.

El 10% més ric de la població mundial, uns 800 milions de persones (dels 7.000 milions que vivim al planeta), és responsable de la meitat de les emissions globals de CO₂ actuals. I ho seguiran sent el 2030. Aquesta minoria és responsable del 49% de les emissions mundials i el 2030 les reduiran una mica però encara emetran el 48% del total global. Són les dades d'un informe elaborat per Oxfam Intermón en el marc de la cimera del clima de Glasgow, la COP26, que posa negre sobre blanc a com les grans desigualtats socioeconòmiques globals també tenen un impacte important en l'emergència climàtica. L'estudi calcula també les emissions futures de cada sector de població i projecta que el 2030 els més rics del planeta hauran emès ells sols gairebé tot el pressupost de carboni que té el món per evitar l'1,5 ºC d'escalfament global.

La recuperació de la pandèmia de covid-19 està tornant a disparar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La davallada de CO₂ que va deixar el confinament quedarà en una simple sotragada, perquè els plans econòmics de recuperació postpandèmia tornen a apostar pels combustibles fòssils i ens allunyen del canvi que reclama la ciència. La remuntada de les emissions, de fet, encamina el món a superar el límit dels 1,5 °C en 11 anys. Ho diu l'última anàlisi de les emissions de CO₂ mundials feta per Global Carbon Project, i presentada aquest dijous en el marc de la cimera climàtica de l'ONU COP26 a Glasgow.

Més de 50 països, inclosa la Unió Europea i els Estats Units, s'han compromès a arribar a les emissions zero el 2050, l'objectiu que imposa la ciència per evitar els pitjors impactes de la crisi climàtica. Però si tots els estats compleixen els seus plans de reducció, l'any 2050 les emissions globals de CO₂ hauran baixat només un 40%, menys de la meitat del que cal. És el càlcul que ha fet l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), que ha presentat aquest dimecres el seu informe anual World Energy Outlook. L'edició d'aquest 2021, a més, vol servir de "guia" per als líders polítics mundials que es reuneixen a Glasgow al novembre, en la cimera climàtica de l'ONU COP26. En aquesta trobada, que arriba amb un any de retard, els governs han de presentar nous plans de reducció d'emissions més ambiciosos, una gran "oportunitat per oferir un senyal inequívoc que acceleri la transició cap a l'energia neta arreu del món", diu l'informe.

L'emergència climàtica ha colpejat amb força la Xina aquesta setmana, amb uns aiguats històrics a la província de Henan, al centre-nord, que han deixat almenys 51 morts i milers de damnificats. Els científics xinesos no han dubtat en atribuir la catàstrofe al canvi climàtic, en un estat que és avui el que més CO2 emet a l'atmosfera: prop d'un 30% del total global. El govern de Xi Jinping ja es va comprometre l'any passat a arribar al seu pic d'emissions el 2030 i assolir la neutralitat climàtica (emetre el mateix que absorbeix) el 2060, uns objectius científicament insuficients però políticament molt significatius. I, de fet, només uns dies abans que la tromba d'aigua escombrés el nord del país, la Xina posava en marxa el que serà la principal eina per aconseguir-ho: el seu propi mercat de carboni.