L'organització d'ajuda a migrants Alarm Phone ha alertat de la desaparició de 23 persones que viatjaven a bord d'una pastera amb rumb cap a les Balears.

Diu Pegah Khoei, nascuda a l’Iran fa 41 anys, que la Tonada de collir figues va ser una de les melodies que quan va arribar a Mallorca, ara fa sis anys, la varen fer sentir com a casa. “Té unes vibracions que em traslladen als sons de l’Iran, especialment als de l’oest del país”, comparteix, si bé tot d’una matisa que no és, ni de bon tros, l’única. Així ho demostra el fet que Figues de Tadjikistan sigui només un dels vuit temes que conformen Aigua ballant, el primer treball discogràfic del grup Qanat, un trio on Khoei, juntament amb Tomeu Gomila i José Miguel Puigserver, teixeix ponts entre la música tradicional de les Balears i melodies perses i bizantines. Així, al disc es poden sentir temes com Fandango Bandarí o Sant Antoni de Khorasan, que aconsegueixen sonar noves i tradicionals alhora. “Pot semblar que som enfora, però basta escoltar les músiques tradicionals de llocs com Mallorca i l’Iran per adonar-se que les arrels són les mateixes. Tenim més coses en comú que diferències entre nosaltres. A mi em va bastar escoltar les gravacions de la padrina de la meva parella per veure-ho clar. Sentir-la cantar les tonades de feina em va traslladar directament als sons que havia sentit tota la vida a ca nostra”, comparteix.

El delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, ha afirmat que l’executiu estatal no pot confirmar les xifres globals difoses per l’organització Caminando Fronteras sobre la mortalitat a la ruta migratòria del nord d’Àfrica cap a les Balears, tot i que ha assegurat que les “respecta”. En qualsevol cas, ha corroborat la mort de 63 persones en aquest trajecte durant el 2025.

El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha acordat aquest dilluns amb el seu homòleg algerià, Said Sayoud, reforçar la lluita contra les xarxes criminals de tràfic de persones mitjançant l'"actualització" del protocol de retorns i l'impuls de noves mesures per "limitar" l'ús de llanxes ràpides, com també contra el frau documental.

Fa uns mesos, quan es començava a intensificar l’arribada de pasteres procedents d’Algèria a les costes de les Balears, em telefonaren de Ràdio Illa, de Formentera, per entrevistar-me sobre el tema. La primera pregunta ja definia el sentit de l’entrevista: està consolidada la ruta migratòria entre Algèria i les Balears? La meva resposta va ser una mica rampant: i tant que sí! De fet, fa gairebé dos segles aquesta ruta està consolidada.

La ruta migratòria entre les costes algerianes i les Balears està en constant transformació. Més enllà de l’augment d’arribades en el darrer lustre, també ha crescut la perillositat de la travessia; ha canviat el perfil de les persones que arriben, els motius que els empenyen i la resposta de les autoritats. El que va començar el 2018 com un degoteig puntual de persones que travessaven d’un país veí a l’altre, ara s’ha convertit en una ruta establerta, una de les més importants de la Mediterrània, a través de la qual surten persones que el seu camí comença a milers de quilòmetres de les nostres costes.

A Alger ja no hi queda res d'aquell rampell contestatari que va fer caure el 2019 l'enèsima candidatura del president Bouteflika, llavors en un estat ja catatònic. Les protestes setmanals del moviment prodemocràtic hirak van ser sufocades, la premsa independent es troba emmordassada i l'oposició política tenallada. En aquest clima poc propici, aquest dissabte se celebren les eleccions presidencials d'Algèria, en què ningú no dubta que el president, Abdelmadjid Tebboune, sortirà reelegit.

Entre 1945, darrer any de la Segona Guerra Mundial, i 1989, darrer any de la Guerra Freda, hi ha un any vertiginós i decisiu: 1956. El món va canviar en aquell moment. Si es vol comprendre per què el petit Israel és una superpotència militar, capaç d'imposar la seva voluntat (de grat o per força) sobre el conjunt del Pròxim Orient, cal estudiar el 1956. Si es vol descobrir fins a quin punt una crisi imperial pot fer embogir un govern europeu, en aquest cas el de França, cal estudiar el 1956. El nacionalisme àrab va creure que aquell era l'any de la victòria. Després va descobrir que va ser l'any de la derrota definitiva.

L'atac de Hamàs del passat 7 d'octubre no només va agafar per sorpresa l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència israelians, sinó també tota la casta dirigent del món àrab. Durant dècades, els carrers àrabs han denunciat que els seus respectius governs no fessin més per donar suport a la causa palestina, més enllà de les paraules. Amb l'esclat de la Primavera Àrab va semblar que la causa palestina passava a un segon pla, però la salvatge guerra de Gaza ha modificat aquesta equació: ha tornat a posar el tema damunt la taula i ha eixamplat el fossar entre els règims àrabs i la seva ciutadania. Un fossar que es pot eixamplar encara més a partir de demà, quan comença el ramadà, el mes sagrat dels musulmans.

Les autoritats d’Algèria han prohibit la pel·lícula Barbie per considerar-la immoral, segons informen diversos mitjans locals. La pel·lícula, que s’ha projectat durant tres setmanes als cinemes del país, amb el mateix èxit que ha tingut arreu del món, va desaparèixer diumenge de totes les cartelleres, sense cap comunicació oficial al tancament d'aquesta edició. Habitualment el ministeri de Cultura comunica i argumenta les prohibicions de pel·lícules, però en aquest cas, segons el portal 24h Algerie, el govern d’Abdelmajid Tebboune s’ha limitat a enviar una circular als cinemes i al distribuïdor: “Oficialment la comèdia Barbie s’ha prohibit per atemptat contra la moral”. 

El Mediterrani continua lluitant contra incendis devastadors, atiats per les altes temperatures d'aquest juliol. Un dels focs més intensos és encara el de l'illa italiana de Sicília, en una zona a prop de Palerm, que ha deixat ja tres víctimes mortals. Una parella d'uns 70 anys va morir quan les flames van arribar a casa seva, als afores de la capital siciliana, i una altra dona de 80 anys va morir perquè l'ambulància no va poder arribar a casa seva a causa de la virulència del foc. El president de Sicília, Renato Schifani, advertia que "la calor abrasadora i uns incendis devastadors sense precedents" feien viure a l'illa "els seus dies més difícils en dècades".

Des de fa uns mesos, els preus del gas natural s'han normalitzat. L'esclat de la guerra a Ucraïna va donar ales al cost d'aquest combustible fòssil, que va arribar a superar la barrera dels 300 euros/MWh, segons l'índex TTF, que s'utilitza com a referència europea. La xifra es va assolir sobretot per la retallada del subministrament per part de Rússia i la consegüent cursa entre països per aconseguir gas i omplir els magatzems de cara a l'hivern. El registre, però, queda lluny dels preus actuals: fa uns dies el gas natural queia per sota dels 30 euros/MWh. "Hem de ser prudents, però és evident que la situació dista molt de la de fa un any; estem a nivells d'abans de la guerra", reflexiona el president de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), Joan Batalla.

El president d’Algèria, Abdelmadjid Tebboune, ha aprofitat una de les escasses trobades amb la premsa del país -del tot emmordassada pel “sistema”, com s’anomena allà l’aparell de l’estat- per tornar a carregar contra Pedro Sánchez i el seu suport al Marroc contra les aspiracions d’autodeterminació del poble saharaui. Tebboune ha qualificat de “pas en fals” el gir de Sánchez, que fa gairebé un any va avalar el pla de Rabat per donar una autonomia al Sàhara Occidental dins el Marroc, contra el que preveu el dret internacional i les resolucions de l’ONU: la celebració d’un referèndum d’autodeterminació de l’antiga colònia espanyola. Tebboune ha anat més enllà i ha qualificat el gir històric de Sánchez “d’acte hostil”, no cap als saharauis, sinó cap a la mateixa Algèria, i ha reiterat que les relacions del seu país amb Espanya continuen “congelades”.

Centenars de persones desapareixen cada any entre Algèria i les Illes, però ni tan sols la troballa i identificació dels cadàvers garanteix a les famílies poder enterrar els seus morts. "Hem detectat casos com el d'una família que va venir a les Balears, amb un visat, a denunciar la desaparició d'un germà. El cos havia estat identificat, i la Policia els havia de prendre les mostres d'ADN per comparar-les. Els van dir que les cridarien, però aquestes persones no poden esperar tres mesos, perquè han de tornar als seus països". Aquesta és una de les principals reivindicacions darrere l'informe Un mur d'indiferència. La ruta algeriana de la Mediterrània Occidental, elaborat pel col·lectiu Ca-minando Fronteras, sobre les persones que inicien el trajecte migratori des d'Algèria cap a les Illes Balears, el País Valencià i Andalusia oriental, i que ha presentat la Doctora Honoris Causa per la UIB Helena Maleno aquest dimarts a Palma.

Giorgia Meloni s'enfronta a la primera gran crisi des que està al capdavant del govern d'Itàlia. Les associacions italianes que agrupen els principals gestors de gasolineres del país han convocat una vaga aquest dimecres i dijous per protestar contra la “campanya de difamació” de l'executiu, que responsabilitza les estacions de servei de la sobtada alça dels preus del carburant.

El XVI Congrés del Front Polisario, el partit-guerrilla saharaui, que se celebra des de divendres passat al campament de refugiats de Dakhla, s'anunciava com el més important de les últimes tres dècades, i no està defraudant les expectatives. Poques hores abans de la seva clausura oficial, un portaveu del Polisario va informar ahir de la prolongació de la trobada, cosa que s'interpreta com una expressió de la falta de consens entre els més de 2.300 delegats al voltant de la reelecció del líder, Brahim Ghali, de 73 anys. En canvi, sí que hi ha un acord unànime sobre la necessitat d'“escalar” la guerra contra el Marroc per aconseguir la independència del Sàhara Occidental.

El govern del Marroc ha demanat al fabricant alemany d'articles esportius Adidas que retiri una col·lecció de samarretes inspirades en les "rajoles marroquines" perquè ho considera un "robatori" del patrimoni cultural del país en suposat benefici d'Algèria, ha informat a Efe una font governamental marroquina. La font, que va demanar l'anonimat, explica que el ministeri de Joventut, Cultura i Comunicació del Marroc va contractar "d'urgència" un advocat marroquí per "defensar-se d'un nou robatori del patrimoni del Marroc", del qual a sobre consideren beneficiada Algèria, amb qui mantenen una mala relació diplomàtica històrica.

La crisi diplomàtica oberta entre Alger i Madrid es va evidenciar quan les autoritats magrebines van decidir suspendre el tractat d’amistat que feia 20 anys que s’havia signat amb Espanya. Va ser el mes de març d’enguany quan el govern algerià va prendre la decisió i va qualificar d’“injustificat” el canvi de posició espanyol sobre el Sàhara Occidental.

Les relacions entre França i Algèria mai han sigut fàcils. Les ferides de la colonització i de la cruenta guerra d'independència encara no s'han tancat del tot i provoquen topades diplomàtiques com la de fa gairebé un any, quan el president francès, Emmanuel Macron, va posar en dubte l'existència d'una "nació" algeriana quan França va conquerir el país el 1830. La frase va provocar un gran malestar a Algèria i la primera crisi diplomàtica entre París i Alger en 15 anys. El president del país, Abdelmadjid Tebboune, va qualificar de "molt greus" les paraules de l'inquilí de l'Elisi i va retirar el seu ambaixador de París alhora que prohibia als avions francesos sobrevolar Algèria.