El conseller Antoni Vera i el batle d'Inca, Virgili Moreno, han signat un nou conveni de col·laboració institucional que permetrà a l'Ajuntament d'Inca utilitzar part de les instal·lacions del Museu de l'Educació de les Balears per a la realització d'activitats culturals compatibles amb l'ús museístic. El conveni, que tindrà una vigència de quatre anys prorrogables, estableix que el Consistori podrà fer ús de la sala polivalent, la sala d'exposicions temporals i el pati, sempre que hi hagi disponibilitat, per a activitats culturals que respectin la finalitat educativa de l'equipament. El Museu de l'Educació està situat en el pavelló 7 de la caserna General Luque cedit per l'Ajuntament d'Inca. El seu recorregut inclou una zona de benvinguda amb context històric i una exposició permanent amb mobiliari escolar i materials pedagògics antics.

El curs 2024-2025 ha estat el darrer del CEIP Felip Bauçà de Palma. El final de la seva història ha coincidit amb el 50 aniversari del centre i també amb la jubilació de qui n’ha estat el darrer director, Elies Allès. Després de 17 anys al capdavant de l’escola, set de cap d’estudis i cinc de secretari, ha decidit que era el moment indicat per jubilar-se i donar pas a un nou equip directiu. A partir del mes de setembre, el Felip Bauçà tancarà i el seu alumnat i professorat es traslladarà al nou CEIP Tramuntana, situat a prop del Conservatori. Passarà de ser un centre de dues línies a ser-ho de tres, i pràcticament duplicarà l’equip docent.

"Volem una escola pública de qualitat i propera als barris". Així ho han manifestat les famílies i els membres de la comunitat educativa que han creat una nova plataforma per defensar l'educació pública i de qualitat. "Les decisions que està prenent la Conselleria d’Educació generen una gran preocupació perquè a la zona del CEIP de Pràctiques, al barri de l’Escorxador i el de La Femu, s’estan construint més de 200 habitatges nous i ja hi ha una clara falta de places escolars públiques, per la qual cosa era molt necessària l’ampliació de l’oferta amb les tres línies del nou CEIP Tramuntana", han dit.

Després de mesos sense calefacció, aquest dimarts tècnics han estat treballant durant tot el dia per solucionar els problemes als sistemes del CEIP Camilo José Cela, a Palma. Segons ha informat Pepa Roca, directora del centre, ja s’ha reparat la instal·lació. En teoria, aquest dimecres tot hauria d’estar plenament operatiu.

Una quarantena d’estudiants i d’exestudiants de l’IES Politècnic s’han manifestat aquest dijous per reclamar a la Conselleria d’Educació que no reconverteixi l’institut en un centre d’FP (CIFP). “No volem que ens tanquin l’ESO i el Batxillerat", ha dit Mala Gammani, alumna de segon de Batxillerat. Els manifestants han sortit de just davant el centre, al passeig de Mallorca, han baixat per Jaume III i han acabat el recorregut a Cort. Durant la protesta, els joves han cridat “Antoni Vera, no ens tacaràs”; “Estudiants units, mai seran vençuts”; “Aules col·lapsades, butxaques plenes; “IES Politècnic, una vida i una llar”, entre altres consignes. El tancament del centre suposarà la supressió de 300 places públiques, en un moment en què a Palma fa 20 anys que no es fa cap institut i, precisament, en falten places.

“¿Por qué tanto miedo a educar al pueblo?”, deia una pancarta a la Plaza de Mayo de Buenos Aires dimarts passat. “Soy el hijo médico de la empleada doméstica gracias a la universidad pública”, en deia una altra. Unes 800.000 persones segons l’organització, 150.000 segons el govern local, es van manifestar a la capital argentina en defensa de l’educació pública, i en van ser diversos milers més en altres punts del país.

El pròxim 1 de setembre els mestres de les Illes Balears tornen a les aules per preparar el començament del curs escolar i ho fan amb dubtes importants. “El Govern va anunciar que modificaria els criteris d’avaluació, però a hores d’ara els directors de Secundària no sabem res i no tenim ni idea de com haurem de fer-ho”, assenyala el president d’Adesma, Joan Ramon Xamena. Aquesta posició la comparteixen els directors de Primària, que es troben en la mateixa situació. “A part que no se’ns ha dit com haurem d’avaluar, creim que el retorn a les notes numèriques significa un gran retrocés, perquè suposen qualificar els nins des de ben petits i establir una comparació competitiva amb els seus companys”, exposa la presidenta d’Adipma, Joana Maria Mas. Segons va informar el conseller d’Educació, Antoni Vera, no serà fins al 15 de setembre quan els centres rebin les instruccions d’avaluació. Amb tot, les fonts consultades coincideixen a assenyalar una mateixa idea, encara que amb matisos. “Hi ha una situació de sorprenent calma, d’expectativa i tensió pel que pugui passar durant el curs, perquè, ara per ara, Educació calla”, opina Miquel Àngel Santos, del sindicat Alternativa.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, i la directora general de la Primera Infància i Atenció a la Diversitat, Neus Riera, han explicat als representants dels municipis de les Balears la mesura de la gratuïtat a l'etapa 0-3 anys, que cobrirà només quatre hores lectives diàries amb un màxim de deu mesos per any, des del setembre fins al juny.

Les associacions de Directives de Centres Educatius Públics d'Infantil, Primària i Secundària de les Illes Balears han lamentat que el Govern no els hagi convocat en la reunió que s'ha fet aquest dimecres, en la qual han participat la presidenta, Marga Prohens i el conseller d'Educació amb diversos representants de les associacions, entitats i sindicats de la comunitat educativa pública i concertada. "Ens produeix una enorme perplexitat que no se'ns hagi convidat a aquesta reunió, de la qual ens hem assabentat per la premsa", han apuntat.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha avançat que estan treballant perquè la gratuïtat de l'etapa educativa 0-3 anys sigui una realitat amb vista al pròxim mes de setembre. Així ho ha anunciat la líder de l'Executiu autonòmic aquest dimecres, després de la reunió al Consolat de Mar amb representants dels sindicats i les entitats de l'ensenyament públic concertat d'educació a les Balears.

La Mesa Sectorial d'Educació ha aprovat per unanimitat aquest dilluns la creació d'un grup de treball per a l'aplicació de l'Acord Marc sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de les Illes Balears, entre les quals s'inclouen l'establiment de la carrera professional docent, la reducció de les ràtios a les aules i la disminució d'hores lectives dels docents.

A les Balears hi ha només quatre centres educatius públics que ofereixen la possibilitat de cursar-hi les etapes de Primària i ESO. Són els coneguts com a escola-institut, i hi estan escolaritzats 1.246 alumnes. La resta es divideixen en centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i instituts de Secundària (IES). Aquest model de canvi de centre en funció de l’etapa esdevé un trasbals per als estudiants, que es veuen immersos en un procés d’adaptació accelerat que no sempre s’assoleix amb èxit, amb metodologies diferents de les conegudes fins al moment. De fet, a les Illes la taxa d’abandonament escolar prematur va ser del 18,2% el 2022, segons dades de la Conselleria d’Educació. En aquest context es fa la prova pilot als quatre centres integrats, per estudiar si la continuïtat entre etapes en un mateix centre és eficaç per lluitar contra l’abandonament escolar, com s’ha comprovat. 

La Plataforma Crida ha iniciat una nova campanya en defensa de l'educació pública. L'organització ha publicat un vídeo a les xarxes socials on es destaquen els seus valors, com ara l'equitat, la participació, la laïcitat, la comunitat, la inclusió, la igualtat i la cooperació.