Aquesta setmana el Govern, per boca del seu conseller de Turisme i Cultura, Jaume Bauzá, ha tornat a negar que es produeixin agressions lingüístiques a les Balears contra catalanoparlants. Ho podeu llegir a la crònica d’Anna Mascaró en aquest diari: per a Bauzá, la cosa es redueix a episodis de “mala educació”, i a “fòbies interessades” dels partits de l’oposició. De maleducats, argumenta el conseller, ja se sap, “n’hi ha a totes bandes, no són patrimoni de ningú”. I ho va rematar amb una consideració del que ell i el Govern consideren una actitud de bona educació: el català, va dir, “no podem permetre que es perdi, però tampoc podem imposar-lo”. Les imposicions són molt dolentes, ja ho pot ben dir el conseller. Deixem per a una altra ocasió el comentari sobre la pirueta conceptual de fer una conselleria de Turisme i Cultura: recorda la novel·la distòpica Andrea Víctrix, de Llorenç Villalonga (un autor poc sospitós d’esquerranisme ni de catalanisme radical), en què Mallorca ja no es deia Mallorca, sinó Turclub, probablement després de seguir un llarg camí de bona educació i absència d’imposicions.

Fa un parell d’anys, les primeres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afermant l’obligatorietat d’oferir el 25% de les classes en castellà van certificar el final formal del sistema d’immersió a l’escola catalana, que havia rebut un cop fatal amb la sentència del TC sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia. El final substantiu, en molts centres del país, s’havia anat covant ja des d’alguns anys abans, quan el sistema d’immersió va començar el seu retrocés pràctic. Resumint, la immersió fou una història d’èxit durant un parell de dècades, des del seu inici, impulsat per famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona que volien ensenyament en català per als seus fills. I ha decaigut en les dues darreres dècades per motius variats.

L'Obra Cultural Balear ha fet una crida aquest dimarts a MÉS per Mallorca, Més per Menorca, el PSIB-PSOE i Podem perquè vuit dels seus diputats s'abstenguin en la votació (o que quatre hi votin a favor) per facilitar la investidura de Prohens com a presidenta de les Illes Balears, sense haver de menester el suport de Vox. Alhora, l'entitat que fa feina per la defensa i la promoció de la cultura i la llengua pròpies apel·la al Partit Popular perquè "recuperi el sentit comú", i "trenqui aquest nefast preacord i no pacti amb l'extrema dreta antidemocràtica i antiestatutària".

40 anys després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i 16 anys després de la reforma més important que s’hi ha fet –i que va donar peu, entre altres coses, a la creació del Consell de Formentera–, l’esquerra –i el mateix president del Parlament– ha encetat el debat d’impulsar-ne una nova actualització. Això no obstant, encara manquen competències que l’Estat ha de traspassar a les Balears, però també ho ha de fer el mateix Govern als consells, principalment el de Mallorca.

La Diada de les Illes Balears d’enguany ha estat el moment que els dirigents polítics han elegit per obrir el debat sobre la reforma de l’Estatut. La cap de l’Executiu, Francina Armengol, va considerar que la renovació de la norma era “obligada” durant l’entrega de les medalles d’or de la Comunitat Autònoma i els premis Ramon Llull. I el president del Parlament, Vicenç Thomàs, no quedà enrere en l’acte per commemorar els 40 anys de l’Estatut: “El context actual demana un gran debat per assegurar la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de les quatre illes”, apuntà durant el discurs, en què subratllà que la futura reforma hauria de garantir el finançament que les Balears necessiten.

Si aquest dimarts la presidenta del Govern, Francina Armengol, ja va expressar durant d'entrega dels premis Ramon Llull i les Medalles d'Or la necessitat de reformar l'Estatut d'Autonomia "en els pròxims anys", aquest dimecres ha estat el president del Parlament, Vicenç Thomàs, qui ha expressat la mateixa idea en l'acte central dels 40 anys de la seva aprovació. Una reforma que, segons Thomàs, ha de garantir el finançament "necessari" que reconegui la insularitat i el creixement demogràfic de les Illes.

El 40 aniversari de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia marcarà la celebració de la Diada de les Illes Balears d'enguany. Per commemorar-ho tot plegat el Govern ha organitzat 267 activitats arreu de l'Arxipèlag, de les quals 160 es concentraran a Palma, 37 a la Part Forana, 36 a Menorca, 30 a Eivissa i quatre a Formentera. Les activitats es faran del 25 de febrer a l'1 de març i s'hi sumaran les que organitzaran els consells insulars.

L'1 de març es compliran 40 anys de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Balears, que va posar les bases per al desenvolupament de l'autonomia illenca. El president del Parlament, Vicenç Thomàs, ha explicat aquest dissabte el conjunt d'actes que es duran a terme per commemorar-ho, i ha afirmat que l'objectiu principal és que "els ciutadans puguin entendre què ha significat l'Estatut". "S'ha de mostrar per a què ha servit i com ha modificat la vida de la ciutadania", ha apuntat. La primera de les accions serà un canvi de la identitat corporativa del Parlament, que es presentarà abans de l'1 de març, tot i que no s'ha especificat en què consistirà exactament.

El president del Parlament, Vicenç Thomàs, ha declarat aquest divendres que ni l'expresidenta del Consell de Mallorca i de la Cambra, Maria Antònia Munar, ni l'expresident del Govern, Jaume Matas, haurien de participar en els actes centrals dels 40 anys de l'Estatut d'Autonomia de les Balears. "No està decidit, però com a criteri personal pens que no", ha afirmat.

El Consell de Govern ha declarat el 2023 Any de commemoració del quarantè aniversari de la promulgació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Per aquest motiu, es conviden la ciutadania, les institucions i les entitats públiques i privades a celebrar aquesta efemèride.

El pròxim dimarts el ple del Parlament aprovarà la llei de Consells Insulars, una normativa que requereix una majoria qualificada de dues terceres parts per tirar endavant pel fet de ser de caràcter orgànic, però que se salvarà sense problemes, ja que parteix amb el suport dels partits que conformen el Govern, el PP, Ciutadans i El Pi. Més per Menorca no ha acabat de definir el vot, i Vox no s'ha pronunciat al respecte, però essent un defensor del centralisme es pressuposa que s'hi posicionarà en contra.

Qui governa què? Es responsabilitza del desenvolupament d’una competència el nivell de govern correcte? Els politòlegs Ignacio Jurado i Sandra León, en l’estudi La governança multinivell a Espanya, conclouen que no. Basant-se en els resultats de la seva enquesta del 2018, però que avui dia, amb la pandèmia, agafen encara més vigència, comproven que el 58,8% dels ciutadans atribueixen la responsabilitat de la gestió de Salut al govern espanyol, i el 63,4%, la d’Educació. Curiosament, són “dues de les competències més importants” que es troben en mans de les comunitats autònomes. En el cas de les Balears, els resultats són encara més grans, amb unes xifres aproximades del 60% i 65%, respectivament.

El ple del Senat ha aprovat aquest dimarts la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Balears per eliminar els aforaments dels diputats autonòmics i dels membres del Govern balear, perquè així puguin ser jutjats per tribunals ordinaris.

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous que l'Estatut de les Illes Balears es reformi per eliminar els aforaments dels diputats i dels càrrecs del Govern. Aquesta proposta ha tirat endavant amb 322 vots a favor i 10 abstencions, després que s'hagi aprovat primer el dictamen de la Comissió Constitucional de la Cambra Baixa –amb 322 vots a favor i vuit abstencions. Una vegada suprimit l'aforament, els diputats i els càrrecs autonòmics seran jutjats pels tribunals ordinaris de justícia.

El 12 de novembre del 1976 és una data marcada en vermell en la lluita feminista. Aquell dia centenars de dones es van plantar davant del Palau de Justícia de Barcelona sota el crit de “Jo també soc adúltera” per protestar contra una ordre judicial que obligava María Ángeles Muñoz a entregar la seva filla de sis anys als avis paterns. La decisió del jutge es basava en l’article 449 del Codi Civil que condemnava el delicte d’adulteri, però de manera desigual: mentre que als homes només se’ls podia sancionar en cas de mantenir les relacions extramatrimonials dins el domicili familiar, a la dona se la podia condemnar amb fins a sis anys de presó per qualsevol infidelitat. 

El conseller de Cultura de Menorca, Miquel Àngel Maria, ha sol·licitat aquest dimecres a la batlessa del Migjorn, Antònia Camps, que accepti la petició de 105 ciutadans que demanaven canviar el nom del camp de futbol municipal. La institució recorda que a la inauguració d’aquest equipament esportiu, l’any 1972, s'instaurà la denominació oficial en castellà "Los Nogales", de manera aliena a la voluntat del poble, perquè fins llavors els terrenys eren coneguts com a "Els Noguers".