La productivitat creix a Espanya. Així ho constata l'informe anual per al 2024 que ha publicat aquest dimarts el Banc d'Espanya, en el qual assenyala que l'economia espanyola està tancant la bretxa productiva amb les principals economies d'Europa, un element considerat com una de les principals assignatures pendents de l'Estat en matèria econòmica. La bona marxa de l'activitat econòmica els últims anys explica les millores productives, però l'organisme no apunta si són estructurals i es mantindran a llarg termini o si es tracta d'un fenomen temporal.

Tres mesos després que el Banc d'Espanya obrís les portes als polèmics retrats reials d'Annie Leibovitz, aquest dimecres al matí els reis han visitat les obres amb la fotògrafa de prestigi internacional. A l'acte també hi ha assistit un petit grup de premsa que ha estat testimoni de la resposta de Felip i Letícia al veure per primer cop la creació de Leibovitz. Així i tot, cap dels dos s'ha volgut pronunciar sobre l'obra de l'estatunidenca, uns retrats que en el moment de fer-se públics al novembre van generar una gran polèmica per l'especulació del missatge que Leibovitz havia volgut transmetre.

L'executiu de Pedro Sánchez no només té la intenció d’aprovar abans que acabi l'any l’equiparació del dièsel amb la gasolina, una mesura que suposa uns 1.000 milions d’euros addicionals i que va caure durant la tramitació de la reforma fiscal, sinó que també s'ha compromès a tirar endavant el gravamen extraordinari a les energètiques. Totes dues mesures podrien aprovar-se en el consell de ministres extraordinari del pròxim 23 de desembre, just abans de Nadal.

El 2024 s'encamina a ser un any de rècord pel que fa a les reclamacions que el Banc d'Espanya rep per part dels clients de les entitats financeres. Només durant els primers sis mesos de l'any ja s'han obert 38.619 expedients i l'organisme supervisor estima que es podrà arribar a una forquilla d'entre 55.000 i 60.000 expedients, tal com ha apuntat el director que supervisa la conducta de les entitats, Fernando Tejada, en una trobada informativa aquest dimecres. La previsió s'ha donat a conèixer en el marc de la publicació de la Memòria de reclamacions corresponent a l'exercici del 2023.

El deute públic de les Balears es va situar en 8.727 milions d'euros el segon trimestre del 2024, un 21,5% del Producte Interior Brut (PIB), segons les dades publicades aquest dilluns pel Banc d'Espanya. D'aquesta manera, el deute públic de l'Arxipèlag va disminuir en 127 milions respecte al primer trimestre de l'any i va augmentar en 254 milions si es compara amb el segon trimestre del 2023, segons el Protocol de dèficit excessiu. Dit d'una altra manera, el deute de les Balears en finalitzar el segon trimestre de 2024 es va situar al 21,5% del PIB, una xifra lleugerament per sota de la mitjana de les comunitats autònomes, que va ser del 21,9%.

El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivá, serà el nou governador del Banc d'Espanya, segons ha avançat la Cadena Ser i ha confirmat Europa Press. El nomenament està previst que es faci oficial aquest dimecres, quan el titular d'Economia, Carlos Cuerpo, comparegui al Congrés per informar-ne. El fins ara ministre del govern de Pedro Sánchez substituirà Pablo Hernández de Cos, que ha estat des del 2018 la màxima autoritat de la institució bancària espanyola.

El deute públic del conjunt de les administracions (Estat, comunitats autònomes, ajuntaments i Seguretat Social) va créixer fins als 1,625 bilions d'euros al juny, cosa que suposa un repunt respecte al descens registrat al maig (1,6 bilions) i situa aquest saldo en un nou rècord històric, segons dades publicades aquest dilluns pel Banc d'Espanya.

La negociació entre el govern espanyol i el PP per renovar la cúpula del Banc d'Espanya ja fa setmanes que està en marxa i fins ara no n'havia transcendit cap nom. Segons ha avançat El País aquest dijous, el govern espanyol ha posat sobre la taula la possibilitat que José Luis Escrivá sigui el pròxim governador de la institució, però el PP s'hi nega. Fonts de la direcció dels populars rebutgen que algú "amb seient en aquests moments al consell de ministres" sigui qui prengui el relleu de Pablo Hernández de Cos. No és el primer cop que el govern posa sobre la taula el nom del ministre de Transformació Digital i des del PP diuen que no entenen per què torna a la quiniela per dirigir el Banc d'Espanya quan ja l'havien vetat per "incompatibilitat".

El Banc d'Espanya ha complert la seva paraula i ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest 2024. Al mes de maig l'ens supervisor ja anticipava un retoc, que aquest dimarts ha donat a conèixer: l'economia espanyola creixerà un 2,3% aquest any, cosa que suposa una revisió a l'alça de fins a 0,4 punts percentuals en comparació amb les previsions macroeconòmiques publicades al març, quan va situar el rebot del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) en un 1,9%. Amb aquesta nova previsió, l'organisme s'afegeix a la llista d'ens que preveuen que l'economia espanyola creixerà més del que estima el mateix govern espanyol, que per ara manté la previsió de creixement del 2,1%. "Espanya creixerà més que el conjunt de la zona euro durant l'horitzó 2024-2026", constaten des del ministeri d'Economia.

Pablo Hernández de Cos (Madrid, 1971) ja coneixia les interioritats del Banc d'Espanya (BdE) quan el maig del 2018 l'exministre d'Economia del PP, Román Escolano, va posar el seu nom damunt la taula perquè fos el nou governador en substitució de Luis María Linde. El cert és que feia més de vint anys que havia aterrat a la institució, en concret al Servei d'Estudis, i des d'aleshores no havia deixat d'escalar posicions.

El govern espanyol es prendrà amb calma el càsting per trobar successor al governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va assegurar aquesta setmana que el govern espanyol es prendrà el seu temps fins que conclogui el mandat de l'actual governador, el pròxim 11 de juny, per plantejar "el millor candidat possible" per a la successió. De Cos ha ocupat el lloc al BdE des de l'11 de juny del 2018, després del cessament de Luis María Linde. Si bé el termini per al seu cessament és imminent, fonts del ministeri expliquen que la data de l'11 de juny no és determinant, ja que l'actual subgovernadora, Margarita Delgado –que cessarà de les funcions al setembre– pot ocupar el lloc de governadora en funcions fins que hi hagi un nom definitiu. "Nosaltres tenim, per descomptat, candidats en ment amb una qualificació que està a l'altura del governador, que ha fet una feina excel·lent aquests anys", subratllava el responsable econòmic del govern.

És massa barat acomiadar un treballador de manera improcedent a Espanya? Fa mesos que aquest debat està sobre la taula. En gran part perquè a Estrasburg hi ha un organisme que, arran d'una denúncia del sindicat UGT, vol deixar clar que el cost de fer fora un empleat sense motiu ha de ser més alt. La resolució oficial està prevista per al juliol, però –com va avançar El País– el Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), que depèn del Consell d'Europa, té clara la resposta: la indemnització per acomiadament improcedent dels espanyols no s'ajusta a la Carta Social Europea, un tractat ratificat al complet per l'Estat des del 2021.

Les Balears són la comunitat autònoma on les famílies fan més esforç per comprar o llogar un habitatge. Així ho recull l'Informe Anual del Banc d'Espanya corresponent al 2023. El document constata que, mentre que a la majoria de comunitats autònomes l'esforç per comprar un habitatge correspon als ingressos d'una unitat familiar durant 8 anys, a les Balears pot arribar als 14 en alguns casos, i mai és inferior als 12 anys. Es tracta d'unes xifres que superen, i de bon tros, comunitats com Madrid o Catalunya, tant pel que fa als centres urbans, com a les perifèries. A Aragó, la Rioja i Múrcia, l'esforç de les famílies és la meitat que a les Illes, ja que la compra d'un habitatge es pot pagar en sis anys.

El Banc d'Espanya (BdE) torna a caminar en sintonia amb el govern espanyol. Aquest dimarts, l'organisme que presideix Pablo Hernández de Cos ha revisat a l'alça el creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) d'Espanya aquest 2024 i el situa en l'1,9%, només una dècima per sota de la previsió de l'executiu central, que estima que l'economia creixerà un 2% aquest any. Així es desprèn de l'informe de projeccions macroeconòmiques corresponent al primer trimestre d'aquest 2024, i publicat aquest dimarts, en el qual el Banc d'Espanya es mostra més optimista en comparació amb l'escenari que va dibuixar el desembre de l'any passat. Aleshores, l'organisme supervisor anunciava una revisió a la baixa del creixement econòmic i apuntava a un rebot del PIB espanyol d'un 1,6% el 2024. Pel que fa a les projeccions del 2025 i el 2026, el BdE les manté sense canvis: un creixement del PIB d'un 1,9% i un 1,7% respectivament.

El 2024 ha arrencat amb una "lleugera" caiguda de la preocupació de les empreses respecte a l'enduriment de la política monetària i, per tant, respecte a les decisions del Banc Central Europeu (BCE) pel que fa als tipus d'interès. Així ho constata el Banc d'Espanya en una nova Enquesta a les empreses espanyoles sobre l'evolució de la seva activitat (EBAE) corresponent al primer trimestre d'aquest any publicada aquest dilluns. Des que el BCE va decidir tocar els tipus d'interès l'estiu del 2022 amb l'objectiu de frenar la inflació –tot i que alhora provoqués un refredament de l'economia–, la política monetària s'ha convertit en tot un maldecap per a les empreses, sobretot per a aquelles endeutades o que necessitaven finançament (amb la pujada dels tipus, el diner s'encareix). Per això, els recents i modestos senyals de descens dels tipus per part de l'organisme que presideix Christine Lagarde sembla que no estan passant desapercebuts entre les companyies.

El Banc d'Espanya espera que la majoria d'hipoteques a tipus variable a Espanya comencin a experimentar reduccions dels interessos que paguen a partir del mes de març, segons un informe de la mateixa institució sobre el finançament de les llars i les empreses publicat aquest dimecres.

Aquest 2023 Espanya haurà salvat els mobles en termes macroeconòmics, sobretot si es compara amb alguns socis europeus com Alemanya (preveu créixer un tímid 0,6% aquest 2023) i es té en compte la crisi energètica i de preus i la consegüent pujada dels tipus d'interès. El creixement de l'economia espanyola serà un dels més vigorosos d'entre les grans economies, sobretot després d'una recta final d'any que, tot i mostrar signes de "debilitament", serà molt millor de la prevista –el Banc d'Espanya apunta ara que el PIB creixerà un 0,3% entre octubre i novembre, és a dir, el mateix que el tercer trimestre gràcies a la bona marxa de l'activitat empresarial i l'evolució favorable del mercat laboral–.

Les reclamacions dels clients de la banca reben més suport del Banc d'Espanya i menys de les mateixes entitats. És una de les conclusions de la memòria de reclamacions de l'any 2022 que l'organisme supervisor ha publicat aquest divendres. En concret, del total de reclamacions que els clients van presentar directament al servei d'atenció al client (SAC) de les entitats (840.311 reclamacions), només un 34,4% es van resoldre favorablement al reclamant. La resta, un 65,6% (551.664), es van resoldre a favor del banc. D'aquestes últimes, un ínfim 6,2% van fer el salt al Banc d'Espanya. És a dir, el client va anar a buscar la raó a l'organisme supervisor, però la majoria va optar o bé per desistir-hi, és a dir, deixar el procés de reclamació, o bé anar als tribunals.

L'estalvi acumulat durant la pandèmia es normalitza. La reobertura gradual de l'economia a partir de la primavera de l'any passat, primer, i l'increment de la despesa de les famílies per l'encariment del cost de la vida, després, han evaporat bona part dels diners acumulats per les famílies durant els dos anys de covid, que es van concentrar sobretot entre les llars amb més ingressos.

Antonio Cabrales, doctor en economia per la Universitat de Califòrnia i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra anys enrere, ha pagat el preu de l'hemeroteca. Hores després d'haver sigut nomenat conseller del Banc d'Espanya a proposta del PP –el seu nomenament es va aprovar dimarts al consell de ministres i s'ha oficialitzat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat–, ha presentat la seva dimissió, arran de la publicació a The Objective que l'abril del 2018 va signar una carta de suport a l'exconsellera de la Generalitat Clara Ponsatí quan va ser readmesa a la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia, durant el seu exili per l'1-O.