Amb un recull d’algunes de les crítiques escrites per J. A. Mendiola, col·laborador de l’ARA Balears, i amb una tria i introducció de Josep R. Cerdà, el llibre 10 anys de teatre a Mallorca (2013 - 2023), de Jardí desolat a Reis del món proposa una primera aproximació a un fenomen que, diuen els seus autors, està encara poc estudiat. Es tracta del vertiginós canvi de les arts escèniques locals viscut en només una dècada, un temps en què el “teatre de subsistència” fet a Mallorca s’ha convertit en “teatre de referència” també fora de les Illes. Publicat per Lleonard Muntaner, el presenten dimarts dia 5 de març a l’Espai El Tub de Palma.

És, probablement, una de les adaptacions més exitoses que s’han fet en els darrers temps i la pròxima aturada que farà així ho demostra. Serà dia 23 d’aquest mes quan arribi al Teatro de La Abadía de Madrid la versió en castellà de Reis del món, l’obra basada en la novel·la de Sebastià Alzamora que va ser adaptada per Josep Maria Miró i que es va estrenar fa gairebé un any al teatre Principal de Palma. En aquests moments, es troben en plena fase d’assajos, acabant d’encaixar els canvis que suposa la traducció que, segons reconeix el director de l’obra, José Martret, són més dels que semblen.

Basada en la novel·la homònima de Sebastià Alzamora, aquesta obra destil·la la mateixa força que els seus protagonistes: l'oligarca Joan March i l'humanista Joan Mascaró. Tots dos nasqueren al mateix poble de Mallorca, Santa Margalida, en 17 anys de diferència.

La figura de Joan March, conegut com 'el banquer de Franco', és la protagonista de dues obres de teatre que es podran veure aquest cap de setmana al Principal de Palma; dos textos que ofereixen una visió complementària sobre un dels personatges més potents i polèmics de la Mallorca i l'Europa del segle XX. Les obres són Reis del món, un muntatge teatral basat en la novel·la homònima de Sebastià Alzamora, i La Fundació, un text de Salvador Oliva, produït per la companyia de teatre La Impaciència. "Joan March és una figura que es pot abordar des de diferents perspectives, i al Principal de Palma n'oferim dues", va explicar el director de l'espai palmesà, Josep Ramon Cerdà.

És dijous. Passen dos minuts de les onze del matí. Al tercer pis de la Misericòrdia, a Palma, el director de teatre José Martret diu als actors, que passegen per la sala gesticulant i movent les articulacions, que en breu arrancaran des de la primera escena. Hi ha una desena de persones, un piano, una tarima, molta llum, cadires. En una taula situada a l’esquerra de la porta s’acumulen un munt de papers, tasses de cafè, bossetes de Yogi Tea, pistatxos, ulleres de veure-hi, bolígrafs, llapis, un plàtan. Mocadors de paper. I llibres, un damunt l’altre: Correspondència de Joan Mascaró. Volum II, de Gregori Mir; La creació de la fe, de Joan Mascaró, i una edició de Penguin Libros del Bhagavad Gita, amb introducció i traducció de Joan Mascaró.

Sebastià Alzamora conversarà amb la periodista Cristina Ros en un 'live' d'Instagram sobre Reis del món (Proa), la darrera novel·la de l'escriptor llucmajorer. Davant la impossibilitat de continuar amb les presentacions de l'obra, el Grup 62 proposa aquesta iniciativa, que es farà aquest horabaixa a les 19 h i es por seguir accedint als perfils @sebastiaalzamora i @cristinaros11.

“Aquesta obra ja és, però ho serà molt més, allò que en solem dir un èxit. Per diverses i moltes raons, però només n’assenyalaré un parell: dins aquest llibre hi ha una novel·la per a lectors de totes les categories, des d’aquells que només hi cerquin entreteniment, una bona història construïda amb destresa, fins a un llibre amb la confrontació subtil dels valors més prestigiats i fins i tot més ‘filosofats’ per l’home. Enmig hi ha molts d’altres lectors… Perquè es tracta d’una novel·la de novel·les, i ara em venen al cap Les mil i una nits i El manuscrit trobat a Saragossa". Així va començar Guillem Frontera la presentació de Reis del món, la darrera novel·la de Sebastià Alzamora que, tot just publicada per l’editorial Proa, du a la portada la relació entre dos mallorquins, dos margalidans, dos gegants: el financer Joan March Ordinas i el savi orientalista Joan Mascaró i Fornés, en la relació d’amistat dels quals el novel·lista ha trobat “la clau de volta” -segons va dir Frontera- per narrar una part determinant de la història del segle XX.