La demanda de test de diagnòstic de covid-19 en les farmàcies de les Balears s'ha duplicat des de principis d'any una vegada s'ha constatat el desplaçament a l'estiu de les majors taxes d'incidència del virus respiratori. Així ho ha confirmat en declaracions a Europa Press la vocal d'Oficina de Farmàcia del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Balears, Rosa Llull, que ha explicat que encara que les dades es refereixen a les xifres que aporta la Cooperativa d'Apotecaris, el principal distribuïdor de l'Arxipèlag a les farmàcies, la realitat en els establiments "concorda" amb aquest increment que apunta la distribució.

Han passat cinc anys i tres mesos des del dia que va morir la primera víctima espanyola per una infecció, llavors desconeguda, anomenada covid-19. Un virus que va acabar sent una pandèmia mundial i va deixar vint milions de morts a tot el planeta. Després de tres anys d'intenses negociacions, el món ha acordat com fer front a futures emergències epidemiològiques. Concretament, els estats membres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han aprovat formalment aquest dimarts el primer Acord Mundial sobre Pandèmies. "El món d'avui és més segur", ha celebrat el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, i ha afegit que el pacte representa una "victòria per a la salut pública i la ciència". "Estem més ben preparats per a una pandèmia del que mai ho ha estat cap altra generació de la història", ha conclòs Ghebreyesus.

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

Després de l'èxit d'audiència del documental 7.291, sobre la gestió de la pandèmia a la Comunitat de Madrid, emès dijous a la nit a TVE amb un 15% de quota de pantalla, Isabel Díaz Ayuso no s'ha quedat de braços plegats i ha passat a l'atac. En una entrevista a la Cope, ha tret pit de com ho va gestionar el seu govern, malgrat que es va saldar oficialment amb la xifra de morts amb què es titula el documental, tot i que ella l'ha reduït aquesta setmana a la meitat, i ha assegurat que contradir les mesures de confinament que va imposar el govern espanyol ha permès a Madrid convertir-se en una potència econòmica.

L'esclat de la pandèmia va afavorir algunes multinacionals de sectors molt concrets, com ara tecnològiques, farmacèutiques i empreses de comerç online, que van veure com se'ls disparaven les vendes gràcies als confinaments i les restriccions de moviments a tot el món. Aquests increments del volum de negoci es van traduir en més guanys i pujades del preu de les accions a la borsa. Ara bé, la tornada a la normalitat de l'economia ha deixat tocades algunes de les empreses guanyadores de la covid.

Ha passat una setmana des que dones negatiu a la prova del covid, però no acabes de trobar-te bé. El test ràpid insisteix que al teu cos ja no hi ha restes del virus, però els símptomes no semblen haver-te abandonat: persisteixen la fatiga, la tos o la sensació general de malestar. Organismes com els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA estableixen que si els símptomes continuen durant quatre setmanes, es pot començar a identificar un covid persistent. Però per a algunes persones hi ha una etapa intermèdia confusa, en la qual encara es manté el malestar de la malaltia, sense que s'arribi a desenvolupar la forma persistent del virus, explica Peter Chin-Hong, metge infectòleg de la Universitat de Califòrnia.

L'ús d'hidroxicloroquina –un fàrmac contra la malària que es va utilitzar en hospitals de tot el món com a tractament contra el covid-19 a l'inici de la pandèmia, tot i la falta de proves científiques sobre la seva eficàcia– estaria darrere d'unes 1.895 morts prematures a Espanya, segons un estudi publicat a la revista Biomedicine & Pharmacotherapy. La investigació ha analitzat els efectes de l'ús d'aquest medicament durant la primera onada del virus (entre març i juliol de 2020) en sis dels països que van prescriure hidroxicloroquina a pacients hospitalitzats amb coronavirus: Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Turquia i els Estats Units. Segons la recerca, la hidroxicloroquina podria associar-se a un excés de 16.990 morts.

Vuit persones que van participar en els aldarulls de la manifestació anticovid que es va fer a Palma el 2021 han estat condemnats a sis mesos de presó per un delicte de desordre públic. Un altre dels implicats en el cas no s'ha presentat al judici i està en rebel·lia i, per tant, no ha estat condemnat. La Fiscalia demana per a ell dos anys i deu mesos de presó.

En les últimes setmanes hi ha una impressió generalitzada que els contagis de coronavirus tornen a estar a l'ordre del dia. Si fa no fa, tothom coneix algú, de qualsevol edat, que té símptomes compatibles amb una infecció respiratòria, els quals podrien ser tant per covid com una grip o un refredat comú. Congestió nasal, mal a les orelles, ulls plorosos, febre, tos i mocs. Segons les dades epidemiològiques, gran part dels casos que s'estan observant a Catalunya corresponen a patògens causants del refredat: els rinovirus i els virus de la parainfluença. Així, si durant tot l'estiu hi ha hagut una tendència a l'alça de les infeccions per covid –que continua circulant, però sembla que més contingudament–, de moment són els pacients amb catarros o constipats els que més s'estan visitant als centres d'atenció primària (CAP).

El món ha donat carpetada a l'emergència sanitària del covid, però el virus continua expandint-se i en les últimes setmanes s'ha observat un repunt dels contagis a bona part d'Europa i els Estats Units. Epidemiòlegs d'arreu del món monitoritzen l'aparició de noves variants i alguns atribueixen l'increment de casos a l'última mutació identificada. Es tracta d'EG.5, coneguda com a Eris, detectada a diversos països europeus, entre els quals Catalunya, i els Estats Units i qualificada, de moment, de "baix risc" per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

El símbol de la pandèmia, la mascareta, també deixa de ser obligatori en hospitals, centres d'atenció primària (CAP) i farmàcies. El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat aquest divendres per unanimitat retirar la mesura de protecció individual dels espais sanitaris on fins ara se'n mantenia l'obligatorietat. La decisió, que s'ha pres al Consell Interterritorial del Sistema de Salut amb la majoria dels consellers en funcions, es portarà al consell de ministres per decidir la data a partir de la qual caurà la mesura, que també afectarà les residències, les clíniques de fisioteràpia i els dentistes.

Tres anys després de l'esclat de la pandèmia de coronavirus, el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, ha anunciat l'eliminació definitiva de l'etiqueta d'emergència de salut pública d'interès internacional i, per tant, dona per acabada la crisi causada per la malaltia. Almenys sobre el paper. "Amb gran esperança, declaro que el covid-19 ja no és una emergència sanitària global", ha afirmat l'expert. L'emergència, que es va declarar el 30 de gener del 2020, ha permès mantenir el focus i l'atenció dels països a l'hora de gestionar i respondre a reptes com la circulació incontrolada, l'allau de malalts als hospitals del primer any, la vigilància epidemiològica i la resposta al covid persistent, que afecta un 6% dels infectats.

Que l'origen de la pandèmia de coronavirus és al mercat de Huanan, a la ciutat xinesa de Wuhan, continua sent la principal teoria de la comunitat científica, juntament amb la fuga del virus d'un laboratori. En el primer escenari, l'espècie que va afavorir el salt als humans, però, continua generant debat. Ara, i després que la responsabilitat s'atribuís a ratpenats i pangolins, un equip internacional de viròlegs ha trobat dades genètiques que vincularien el SARS-CoV-2 amb els gossos viverrins que es venien il·legalment en aquest mercat.

—Tusses?

La Comissió Nacional Sanitària de la Xina ha reconegut aquest dissabte que un total de 59.938 persones han mort a causa del coronavirus al país en un mes, entre el 8 de desembre i el 12 de gener, després que les autoritats relaxessin les restriccions per fer front a la malaltia. Aquestes dades tenen especial importància perquè la Xina només havia admès 5.235 morts des de l’inici de la pandèmia. En concret, les autoritats sanitàries havien dit que només 37 persones havien mort en l’últim mes per covid-19 –en un país de 1.400 milions d’habitants–. La versió oficial contrastava amb les imatges difoses a les xarxes socials, que mostraven hospitals saturats i dipòsits de cadàvers plens.

Desenes de persones feien cua aquest dilluns a les oficines d'immigració de Pequín per renovar el passaport. Les fronteres xineses s'han reobert i el país torna a estar connectat amb el món, després de tres anys d'aïllament per covid-19. Les abraçades i els retrobaments emotius van tornar a omplir els aeroports xinesos diumenge, el primer dia en què deixava de ser obligatòria la quarantena estricta per als viatgers que arriben de l'estranger. De moment, però, són només xinesos residents a l'estranger els que arriben al país per visitar la família, a qui en molts casos no havien vist des d'abans de l'inici de la pandèmia. D'altres, com el Yang Jianguo, un jubilat de 67 anys que feia cua per renovar el passaport, volen agafar un avió també per veure la família, en el seu cas una filla que viu als Estats Units. "Es va casar l'any passat, però va haver de posposar la cerimònia perquè no vam poder anar-hi", explicava a Reuters.

La cobertura vacunal contra el covid-19 no està tenint els resultats que la Conselleria de Salut voldria. Ara com ara, només el 9% de la població menor de 60 anys ha rebut la darrera dosi de reforç i el percentatge és del 47% en majors de 60 anys. Pel que fa als professionals sanitaris, el 20% s'ha vaccinat amb la dosi de record bivalent. Aquestes són dades actualitzades de l'IB-Salut que ha donat aquest divendres la coordinadora de la campanya de vacunació i directora assistencial de l'IB-Salut, Eugènia Carandell.

El Govern seria partidari de fer un test covid a tots els passatgers que arribin des de la Xina encara que estiguin vacunats. Així ho ha explicat el conseller de Salut, Manel Balcells, que ha comparegut aquest divendres després de l'anunci de la ministra de Sanitat, Carolina Darias, de reforçar els controls als aeroports i exigir un test negatiu o la pauta completa de vacunació als viatgers procedents de la Xina. El conseller ha enviat, primer, un "missatge de tranquil·litat" perquè, fins ara, tot i l'esclat de casos a la Xina, no s'han detectat variants diferents de les d'òmicron, per a les quals a casa nostra ja hi ha un alt nivell d'immunització. "Però hem d'estar molt alerta i estarem amatents a qualsevol aparició de nova variant", ha avisat.

La població xinesa, que amb prou feines ha patit contagis des de l'inici de la pandèmia del 2020 per la política de confinaments de Pequín, s'ha vist obligada a aprendre ràpidament a conviure amb la malaltia gairebé sense preparació i amb escassa informació. L'autoaïllament i la compra compulsiva de medicaments han sigut la primera resposta.