Entre les paraules que s’amaguen a la sopa de lletres hi ha dejuni, caritat, Pasqua... Conceptes propis del calendari de Setmana Santa, que al mestre de religió Pau Estanyol li serveixen per introduir-los a la classe que imparteix a l’Escola La Vall del Terri (Pla de l’Estany). Dels més de 250 alumnes que hi ha al centre, només fan aquesta assignatura dos de primer de primària i un altre de segon. És la realitat que viuen molts centres públics catalans: el percentatge d’alumnes que van cursar religió a l'escola pública durant el curs 2023-2024 va ser del 10,50% (69.571 alumnes dels 662.315 alumnes totals), segons dades del departament d'Educació. En els centres de titularitat privada, inclosos els concertats, la xifra ascendeix als 62,73% (198.696 alumnes dels 320.821 alumnes totals).

“De les dues paraules que formen educació física, la més important és la primera”. Ho diu Carles González, professor del departament d’educació física de l’INEFC Catalunya Barcelona des de fa 20 anys. La finalitat de l’assignatura és assolir aprenentatges per a la vida, i la segona paraula, física, és l’eina per a aconseguir-ho a través d'esports, jocs, l’expressió corporal i el ball. Aquest vessant físic també recorda que tenim un cos que hem de cuidar per a tota la vida. “És important donar eines als joves perquè quan acabin la secundària obligatòria –quan no tindran l’obligació de continuar fent més activitat física si no volen– puguin mantenir-se sans i saludables al llarg de la seva vida”, recorda González.

L’IES Politècnic no es rendeix. L’Assemblea de docents del centre, amb el suport de sindicats (SIAU i STEI), famílies (FAPA) i entitats veïnals, han demandat la Conselleria d'Educació per aconseguir la suspensió cautelar del desmantellament del centre i la seva conversió en un Centre Integrat d’FP (CIFP). Concretament, han posat un recurs per reclamar que no s'eliminin els grups de primer d’ESO i primer de Batxillerat, un fet previst per al curs 2025-2026. “La Conselleria pretén començar a desmantellar el centre el curs 25-26. La seva intenció és eliminar tots els grups de primer d’ESO i Batxillerat bloquejant la matrícula. Així, volen eliminar un nivell cada curs durant els pròxims quatre anys i acabar el curs 28-29”, s’explica a l’argumentari de la demanda, al qual ha tingut accés l’ARA Balears. Cal recordar que en el curs actual Educació ja ha eliminat una línia de primer d’ESO i aquest dissabte passat es va publicar al BOIB el procés de reconversió de l'institut en un CIFP.

Els docents de l’IES Politènic estan a l'expectativa pel seu futur i el dels alumnes del centre, després que Educació anunciàs la seva intenció de convertir l'institut en un centre integrat d’FP. “No han informat les famílies ni el professorat. No han presentat cap pla per a aquesta transició, però la seva intenció és que sigui a curt termini'. Segons indiquen, la Conselleria ha eliminat un grup de 1r d’ESO “ignorant les xifres d’adscripció”, diu l’Assemblea de Docents del centre. “A causa d’això, alumnes que havien triat el Politècnic han hagut de partir a altres centres”. De fet, com va denunciar aquest dimarts CCOO, part d’aquests alumnes han estat desplaçats a l’IES Ramon Llull i els altres, a una escola concertada. Avui dia, diuen, ni l’inspector ni l’equip directiu saben què passarà amb el centre i el professorat de Secundària “no sap en quines condicions treballarà el curs que ve”.

Les Illes Balears són la quarta comunitat autònoma d'Espanya en la qual menys estudiants estan matriculats a centres educatius públics. Al curs 2021-2022 eren el 65,4% del total, segons les dades publicades per part del Ministeri d'Educació i Formació Professional. Per damunt només hi són Catalunya (64,4%); la Comunitat de Madrid (54,3%) i el País Basc (51,3%). L'anàlisi de les estadístiques dels darrers nou cursos acadèmics a les Balears mostra una tendència molt estabilitzada d'alumnes matriculats al sistema públic, d'entre el 64% i el 65%. Malgrat tot, entre el curs 2015-2016 i el 2021-2022, els centres públics han sumat prop de 12.000 alumnes nous, mentre que els concertats n’han perdut un miler, d'acord amb les dades aportades per part de la Conselleria d’Educació.

Ja ho varen anunciar el mes de novembre i aquest dilluns s'hi ha donat el tret de sortida. A partir d'avui i fins al 12 de febrer es duu a terme a les Balears el primer curs de formació sobre memòria democràtica destinat al professorat de Secundària. Sota el títol 'L’ensenyament de la Memòria Democràtica: Història i recursos didàctics', aquesta iniciativa formarà 32 mestres en actiu d’Educació Secundària en 10 sessions que sumaran un total de 31 hores.

Les matrícules al Màster Universitari de Formació del Professorat a la Universitat de les Illes Balears s'han doblat aquest curs 2020-2021. Si l'any passat, amb 270 places, 528 graduats varen intentar entrar-hi, enguany –amb les mateixes places– s'hi han apuntat 1.230 persones. Finalment s'han admès 282 aspirants, perquè sempre es deixa una quota de més perquè hi sol haver baixes. Això vol dir que 948 aspirants haurien hagut de quedar sense plaça per a aquesta formació superior que t'habilita per exercir de professor a Secundària, Batxillerat i Formació Professional.

El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que la inspecció educativa està treballant centre a centre per augmentar la presencialitat a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) per intentar que l'ensenyament sigui més presencial. March també ha dit que "les escoles de moment són molt segures", malgrat que l'inici del curs ha estat marcat per la pandèmia de coronavirus.

El portaveu de l'Associació de directors d'Educació Secundària de Mallorca (Adesma) Joan Ramon Xamena ha assegurat aquest dimecres que la Conselleria ha augmentat les hores lectives de cada docent de 18,75 a 19, i que això significarà una reducció de la plantilla de professorat als instituts. Tot i aquestes possibles retallades als centres públics, en canvi, els privats concertats, sostinguts amb fons públics, mantindran la dotació econòmica, segons el portaveu del grup d'Ensenyament de la concertada del sindicat STEI, Ramon Mondejar, qui ha participat per videoconferència en la reunió de la presentació de l'esborrany d'instruccions d'Educació per al curs 2020-21.

L'Ajuntament de Porreres destinarà 3.540 euros durant el 2020 als centres educatius Escola Nova, Verge de Monti-sion i IES Porreres per destinar-los a reutilització de llibres o compra de material didàctic. La xifra quadruplica l'ajuda que fins ara es destinava a aquest concepte, enguany ampliada a l'institut comarcal. Per això també s'instarà els municipis adscrits al centre d'ESO que hi facin alguna aportació.