L'ús d'insecticides, la proliferació de monocultius i la manca d'hàbitat natural per la pressió humana fan "molt de mal" als insectes pol·linitzadors. Els de les Balears es troben en una situació "crítica", perquè ''n'hi ha molt pocs", segons assegura la coordinadora de projectes de la Fundació General de la Universitat d'Alcalà, María Martín. La sembra d'un tipus de cultiu "només atreu una espècie d'insecte concreta", explica. "Tenir un cultiu variat crea diversitat de flora i, per tant, captiva més espècies", afegeix.

L'Scirtothrips aurantii, un insecte que generalment no arriba al mil·límetre de longitud i de color groc ja és present a vuit parcel·les de Mallorca (dues a Fornalutx i vuit a Sóller). Es tracta d'una plaga nova –declarada de quarantena per la normativa europea per la seva elevada capacitat de reproducció i adaptació–, que no s'havia observat anteriorment a Mallorca i que afecta els cítrics, però també ha estat citada sobre més de setanta espècies vegetals. L'insecte "provoca danys estètics a la fruita com taques grises i deformacions i fa que no sigui comercialitzable per al consum, però sí per fer-ne suc", explica el cap de servei d'Agricultura, Andreu Juan. Tot i l'alerta que s'ha creat, les alteracions que provoca l'insecte de moment només s'ha detectat a les fulles.

A Cambrils, fa 10 anys, els pagesos de Verdcamp Fruits no se’n sabien avenir. Els seus camps de síndria patien sistemàticament plagues de pugons. Per combatre-les, els tractaven amb fitosanitaris intensivament i de manera repetitiva, sovint cada setmana, i res. No tan sols no aconseguien controlar-les, sinó que la situació semblava empitjorar. I per si no tenien prou maldecaps, l’aparició de la plaga coincidia amb un moment crucial per a aquesta fruita, el de la pol·linització.

La vespa asiàtica (Vespa neglutina nigrithorax), l'escarabat negre (Xylosandrus compactus), l'eruga del boj (Cydalima perspectalis) i la papallona del garbelló (Paysandisia archon-Real) encapçalen la llista de les espècies invasores d'insectes amb més presència a les Balears. La vespa asiàtica –es distingeix fàcilment perquè el seu tòrax és color negre amb línies de color groc– va arribar a les Illes el 2015 procedent d'Itàlia. L'any 2018 s'havia trobat el darrer niu que es va trobar a Mallorca –l'única illa de l'Arxipèlag on s'havia detectat–, i el Govern va donar l'espècie invasora per liquidada a les Balears el 2020 –les Illes varen ser el primer territori europeu a aconseguir-ho. Però el 2021 s'hi va tornar a detectar la presència, procedent de Catalunya. Ara bé, les quatre vespes asiàtiques que es varen trobar a Marratxí el juliol de 2021 eren mascles estèrils.

La veïna ha anat a la ferreteria i m’ha comprat un aparell d’aquests que calcinen mosques. És com una gàbia, amb uns llums ultraviolats a dins (dos). A sota hi ha un calaix extraïble amb un útil raspallet a dins, per netejar cadàvers. Al costat, el fil per endollar i el botó d’encendre i apagar. A dalt, una cadeneta de ferro, per penjar-lo.

Alguna vegada hem sentit a parlar de la importància de les marietes per a les plantes. Aquest en seria l’exemple més conegut, però, i la resta d’insectes, quin paper juguen en els nostres camps? Són imprescindibles per obtenir un bon vi? Aquesta és la pregunta que es fan molts pagesos o vinyòvols que treballen la terra en ecològic.

Les xarxes socials en van plenes: vídeos de trens, cinemes, habitacions d'hotels o pisos particulars amb xinxes, petits insectes ovalats que s'alimenten de sang humana o d'animals. En les últimes setmanes, les xinxes semblen haver-se multiplicat a França, i han provocat una gran alarma social i una enorme preocupació política, sobretot perquè d'aquí a poc més de nou mesos París acollirà els Jocs Olímpics. S'ha observat la presència de xinxes a gairebé tot arreu, des d'hospitals i escoles fins a transports públics, presons i infinitat d'habitatges. "Són un veritable calvari per als nostres ciutadans", admetia aquest dimarts la primera ministra, Élisabeth Borne.

“De què té gust el grill? De grill; com el pollastre, de pollastre”, assegura Isaac Petràs. El mateix passa amb els cucs: no s’assemblen ni a les crispetes ni als cacauets. “Tenen gust de cuc”. Aquest pioner en la venda d’insectes a Europa –entre el 2003 i el 2008 va incloure’ls a la parada familiar del mercat de la Boqueria de Barcelona, dedicada als bolets– admet que per tastar aquest tipus d’invertebrats es necessita cert “atreviment”. El fàstic i la manca d’hàbit en frenen el consum a la nostra cultura. Conèixer els beneficis nutritius i el seu potencial com a alimentació sostenible, així com menjar-los en forma de farina, galeta o barretes, en canvia, però, la percepció. Ho corrobora un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que veu en ells una nova font de proveïment de proteïna de cara al futur.

Un nombre elevadíssim d’insectes són essencials per a la supervivència de multitud d’hàbitats o paisatges naturals. Ho són bàsicament per les funcions ecològiques de què es fan càrrec a les cadenes tròfiques, en la transformació de la matèria viva i, tant o més important, facilitant la pol·linització. Aquí cal incloure des d’una pastura a un conreu. Abelles i papallones en són protagonistes principals. Però les dues espècies estan en declivi a tot el planeta. La seva potencial extinció és una amenaça per a l’equilibri ecològic. Ara investigadors catalans han aconseguit desxifrar el genoma d’una papallona icònica extingida fa només 80 anys. Hi han trobat senyals que ja advertien del seu risc d’extinció i que ara obren la porta a recuperar-la. Els resultats es publiquen a la revista eLife.

La Unió Europea assegura que una de cada tres espècies de papallones, abelles o mosques –entre d'altres– està a punt de desaparèixer, i, segons un estudi publicat a la revista científica Plus One, la biomassa d'aquests insectes s'ha reduït un 75% en els últims 25 anys. Aquests insectes no només són imprescindibles per a la reproducció de gairebé el 90% de les plantes silvestres, sinó també per a un 80% de les dels cultius i, per tant, per a la seguretat alimentària d'Europa. Per això, Brussel·les ha presentat una nova normativa que pretén revertir aquesta tendència des d'avui fins al 2030. "Els pol·linitzadors necessiten més protecció, sense ells les nostres dietes i els nostres grangers serien molt més pobres", alertava el comissari europeu de Medi Ambient, Virginijus Sinkevičius, en la presentació de la nova iniciativa.

La regió iberobalear és una de les més riques del món en diversitat d’insectes. “Hi ha molts de pol·linitzadors a les Balears; per exemple, tenim més de 250 espècies diferents d’abelles i més de 260 de vespes”, afirma Amparo Lázaro, doctora i professora del Departament de Biologia la UIB i investigadora de l’Imedea. Ara mateix, però, aquesta gran varietat està en perill a causa del canvi global que han provocat l’acció humana i el canvi climàtic. Tot plegat amenaça la nostra sobirania alimentària.

Al bernat pudent li agraden les avellanes. La seva afició per aquests fruits secs és una amenaça per als camps de cultiu tarragonins, on habiten en grans quantitats aquests insectes xucladors que malmeten la qualitat de la collita. Amb poques opcions químiques legals actualment per combatre'l, els investigadors s'han empescat una estratègia per mirar de minimitzar el seu impacte. Es tracta d'una maniobra de distracció: plantar a la vora dels avellaners altres espècies que li agraden tant o més per alimentar-se, com el cereal sorgo o el cigró, i així mantenir-lo allunyat dels arbres.

Un grup de científics ha descobert 19 noves espècies de papallones nocturnes al Parc Natural de la Dragonera durant un treball de recerca duit a terme a principi del mes d'agost, d'acord amb un comunicat emès pel Consell de Mallorca.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) instal·laran trampes als ports i aeroports de les Balears per frenar l'entrada de 21 espècies invasores. Segons ha detallat en declaracions a l'ARA Balears la líder del projecte STOP Invasores, Mar Leza, es tracta d'un grup d'insectes "molt diversos", entre els quals ja s'ha identificat la Vespa velutina, un tipus d'abella asiàtica “gegant".

“Vàrem moure un cossiol i justament hi havia un niu d’escarabats de cuina i varen partir cap a dins la casa”, diu una veïna de Llucmajor. “N’hem vistes tantes, de cuques, que ja no ens fa ni por agafar-les amb les mans”, ironitza un veí de Palma. “A ca nostra, aquest estiu ha estat un desastre; vàrem obrir la comporta de les aigües brutes i n’hi devia haver unes 200”, recorda una de s’Estanyol. “Mai havíem fumigat, però l’any que ve en arribar juny ja telefonarem”, comenta un de Campos. “Nosaltres el que hem tingut han estat moltes formigues”, afegeix una altra veïna també de Palma. 

Insecta Dance Music és un dels experiments musicals més interessants dels darrers temps. L’estranyesa dels sons és estimulant, i tot d’una es desperta en l’oient la curiositat; a poc a poc, la música es va fent més poderosa i es guanya completament l’oient. El disc demana ser escoltat d’una tirada, i hi ha moments en què qui l’escolta voldria ser en un lloc fosc amb llums de neó. Jansky, el duet format per Laia Malo i Jaume Reus, firma aquest treball, fet íntegrament amb sons d’insectes, la flauta de Reus i la veu de Malo.

La Conselleria de Medi Ambient i el Consell de Formentera han posat a disposició de la ciutadania 200 trampes per capturar papallones de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), segons ha informat aquest dijous en un comunicat l'Executiu balear.

Patrullen com un helicòpter militar, volant en horitzontal davant dels ruscos. Cacen al vol les abelles que tornen d’alimentar-se, els seccionen el cap, l’abdomen i les ales, i n’engoleixen el tòrax, ric en proteïna. Aleshores volen fins al niu, alimenten les larves i avisen la comunitat d’on es pot caçar. Aquesta és la rutina d’un exemplar tipus de vespa asiàtica (Vespa velutina), una espècie invasora que va arribar a Europa el 2004. També és una de les principals amenaces per a les poblacions autòctones d’abelles. En un nou estudi investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han mostrat que una gestió adequada dels ruscos permet pal·liar els efectes d’aquests i altres depredadors de les abelles.