El Ministeri de l’Interior ha nomenat el comissari principal José Santafé Arnedo nou Director Adjunt Operatiu (DAO) de la Policia Nacional, el càrrec de màxima responsabilitat uniformada del cos. El relleu arriba després de la crisi oberta per la querella per presumpta agressió sexual que va provocar la dimissió de l’anterior responsable, José Ángel González, el 17 de febrer.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés ha demanat per escrit al ministre d'Interior del govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska quin és l'estat de tramitació de les sol·licituds d'informació als països d'origen de la situació familiar de tots els menors migrants que han arribat a les Balears per valorar-ne la repatriació. "Qualsevol sistema de protecció de menors té com a missió principal el reagrupament familiar. Els nins estan millor amb els seus familiars", segons ha exposat aquest dimecres el president de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez.

Frontex actua o no a les Illes Balears, on aquest any s'ha disparat l'onada migratòria? Fa poc més de 24 hores l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) va desmentir la delegació del govern a les Illes i va assegurar que no té desplegats agents a l'Arxipèlag. També va dir que el govern espanyol no ha sol·licitat ajuda en aquest territori. Però en canvi, el Ministeri de l'Interior manté que el novembre del 2024 va demanar reforç aeri a Frontex, concretament a la frontera sud de les Balears, per millorar la detecció de pasteres. A més, insisteix que aquest es va fer efectiu especialment a partir del passat mes de febrer. El PP ha demanat al ministre Fernando Grande-Marlaska que aclareixi per què hi ha aquesta discrepància de versions.

El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha acordat aquest dilluns amb el seu homòleg algerià, Said Sayoud, reforçar la lluita contra les xarxes criminals de tràfic de persones mitjançant l'"actualització" del protocol de retorns i l'impuls de noves mesures per "limitar" l'ús de llanxes ràpides, com també contra el frau documental.

La vicepresidenta i consellera de Presidència, Coordinació de l’Acció de Govern i Cooperació Local del Govern de les Illes Balears, Antònia Maria Estarellas, ha remès una carta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què reclama una reunió urgent per abordar la situació migratòria que travessen les Illes. En la missiva, Estarellas adverteix que Balears afronta una emergència humanitària inèdita a causa del fort increment d’arribades en pastera des d’Algèria. Només aquest 2025, han arribat 4.797 persones, de les quals 1.500 ho han fet a l’agost, la qual cosa suposa un augment del 77% respecte de l’any anterior, ha detallat la consellera. Formentera, per la seva proximitat al port algerià, suporta la pressió més gran: gairebé la meitat de les arribades es concentren en aquesta illa, que ha vist desbordats els seus serveis bàsics. 

El més important és el missatge simbòlic i polític. Això és el que traslladen fonts del ministeri de Defensa, que veuen molt difícil portar a la pràctica un embargament real d'armes a Israel. L'endemà que el Congrés tramités una proposició de llei que planteja la introducció d'aquesta figura jurídica contra estats que vulnerin el dret internacional, amb el vot favorable del PSOE, l'entorn de Margarita Robles refreda aquesta possibilitat. "Hi ha algunes llicències que s'estan utilitzant, però ho torno a dir: no són armes. No podem posar-ho tot al mateix sac, són per a la protecció de vides. No ens quedem en el detall", ha dit en declaracions als mitjans, preguntada per si Espanya continuarà adquirint productes israelians en l'àmbit de la defensa i la seguretat.

Com a jutge, Fernando Grande-Marlaska és recordat per diverses fites. Tal vegada la que més impressiona és que el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi condemnat l'estat espanyol fins a cinc vegades per tortures a detinguts en processos liderats per ell. En consonància amb aquest currículum, com a ministre també ha estat el responsable polític d'un fet sagnant com la massacre de migrants a la tanca de Melilla, l'estiu de fa tres anys, o d'un escàndol majúscul com l'espionatge a polítics amb el programa Pegasus, que va afectar principalment personatges involucrats en el Procés català, però també exemplars importants d'altres pastures polítiques, començant pel mateix Marlaska, seguint per la ministra de Defensa Margarita Robles i acabant pel seu cap, el president espanyol Pedro Sánchez.

Pedro Sánchez fa marxa enrere i trenca el contracte del ministeri de l'Interior amb una empresa israeliana. És tot un correctiu per a Fernando Grande-Marlaska i la Guàrdia Civil, que van tancar la compra de 15 milions de bales per 6,6 milions amb una companyia del país presidit per Benjamin Netanyahu, malgrat el compromís de tallar totes les relacions comercials mentre duri la guerra a Gaza. "La junta d'inversió de material de doble ús denegarà a l'empresa el permís d'importació d'aquest material al nostre país per raons d'interès general i, tot seguit, el ministeri de l'Interior rescindirà el contracte", ha informat la Moncloa en un comunicat conjunt amb Sumar. L'argument d'Interior per formalitzar l'adjudicació era que renunciar a la munició implicaria haver d'abonar igualment els diners, però menys de 24 hores després el govern espanyol ha canviat d'opinió. I és que 6,6 milions és una xifra anecdòtica comparada amb els 10.471 milions acordats per al pla de seguretat i defensa que Pedro Sánchez va anunciar dimarts i que Sumar tampoc veu amb bons ulls. Per la seva banda, el govern israelià "condemna fermament" aquesta decisió, en declaracions d’un portaveu del ministeri d’Exteriors del país hebreu recollides per Europa Press. "El govern espanyol està sacrificant consideracions de seguretat per fins polítics i continua situant-se del costat equivocat de la història", ha afegit aquest dijous.

Uns quinze homes amb passamuntanyes de color negre, estètica neonazi, braços creuats sobre el pit i en formació darrere d'un portaveu protagonitzen el vídeo que la Guàrdia Civil investiga des d'aquest dimarts com a delicte d'odi. El va difondre diumenge al vespre a X l'organització ultra Núcleo Nacional, a qui el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha posat en el punt de mira vuit mesos després de permetre que es registressin com a associació legal. Al vídeo, el portaveu encaputxat de Núcleo Nacional fa una crida a la "defensa activa" dels carrers de l'Estat "contra la invasió estrangera", tal com ha denunciat Marlaska en una atenció als mitjans aquest dimecres al matí, tot criticant l'existència "innecessària" d'aquests "salvapàtries" que "posen en risc la convivència" quan Espanya és "un país segur".

El PP fa soroll contra el pacte del PSOE amb Junts sobre immigració i el PSOE es defensa diluint l'abast de la delegació de competències a la Generalitat. "No se cedeix el control de les fronteres ni dels fluxos migratoris irregulars. No es compromet la seguretat nacional. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil en frontera continuaran fent la mateixa feina", ha assegurat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, aquest dimecres al Congrés en resposta a una interpel·lació dels populars sobre la qüestió. El PP ha mirat d'acorralar Marlaska durant tot el matí coincidint amb la sessió de control. Prèviament, dos diputats populars ja li havien adreçat dues preguntes sobre l'acord amb els juntaires acusant-lo de ser un ministre "esgotat, incapaç i desautoritzat" pel fet que havia expressat públicament la seva resistència a acceptar les peticions de Carles Puigdemont.

Em va sorprendre –o no– la posició de la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, quan dimarts passat li van preguntar pel reportatge del 30 minuts sobre les infiltracions policials als moviments socials dels Països Catalans. Breument, va dir ben bé una cosa i la contrària, contradient-se i errant. Quadrant un cercle impossible va sostenir en fals que aquelles operacions d’Estat es van fer d’acord amb la llei i amb totes les garanties –i ella, com a veïna de Girona, legitimava així que a l’Òscar Campos li infiltressin tres anys una policia a casa, a la cuina, al llit. Malauradament, i ja és dir molt, temo que la portaveu no sabia ni de què parlava perquè confonia, deliberadament o no, la figura de l’agent encobert –regulada legalment i amb supervisió judicial– amb la d’agent d’intel·ligència –opaca, no regulada, fora de tot control i sense cap manament judicial, que és el que denuncia l’Infiltrats de Gemma Garcia i Sonia Calvó. La portaveu, però, reconeixia alhora els "danys psicològics" produïts. Però es va descuidar d’aclarir quin article legal empara generar aquest dolor. I és normal: perquè tal article no existeix enlloc. Per reblar-ho va dir que els afectats podien denunciar-ho –desconeixent que ja ho han fet fa temps– perquè disposen d’un marc normatiu efectiu de protecció de drets. Una altra mentida efectista: toparan amb el mur infranquejable del secret d’Estat. Bona nit, Marlaska, i bona sort –podríem afegir.

Temps complicats. Tot és el que sembla: una enganyifa dels de dalt. Com el “Ciento doce, dígame” que el ministre Marlaska s’ha donat el gust d’anunciar al Palau de la Generalitat. Curiós sistema de descentralització, aquest de les autonomies, consistent a recentralitzar. Però no eren ells els que havien de marxar de Via Laietana?

Quan li han preguntat per la detenció frustrada de l'expresident Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha insistit en un sol missatge: la necessitat d'aplicar la llei d'amnistia, a la qual de moment jutges com Pablo Llarena es neguen. Han estat nombroses les vegades que el Govern ha estat interpel·lat per aquesta qüestió i no s'ha ficat en cap embolic, ni el president ni la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque. Ara bé, la posició canvia quan es pregunta al govern espanyol.

Un terç de les persones que moren en accidents de trànsit havien begut per sobre dels límits permesos. Tot i l'enduriment de les normes i l'augment de controls, que han tingut un efecte clar amb la disminució d'accidents per aquesta causa, el cert és que el consum d'alcohol encara és un dels principals motius dels sinistres, juntament amb l'excés de velocitat i les distraccions. Se sap que és així, però encara hi ha persones que no en fan cas i, a vegades, confiades pels cops en què no els ha passat res, creuen que es poden permetre conduir amb, per exemple, tres copes de vi a sobre i no els passarà res. Gairebé sempre acaba passant. Està demostrat que qualsevol quantitat d'alcohol, per petita que sigui, té efectes en el cos que fan la conducció més insegura. Per exemple, es redueix el nombre i la velocitat dels moviments oculars, queda alterada la percepció de les llums i senyals, i també fa que sigui més difícil calcular tant les distàncies com la velocitat pròpia i la dels altres usuaris. A més, fa que hi hagi un excés de confiança amb un mateix que a la carretera es tradueix en conductes més imprudents i perilloses, cosa que posa en risc no només el conductor, sinó altres persones.

"Si el conseller [Joan Ignasi] Elena i el departament d'Interior haguessin complert la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya", apuntava Carles Puigdemont en una llarga piulada a X, ja des de Waterloo, l'endemà de la seva aparició fugaç a la capital catalana. Repescava, així, un conflicte encara sense resoldre's sobre la seva seguretat i que ara pot haver quedat encara més en via morta. Fa més de nou mesos que s'espera un informe de l'Advocacia de l'Estat sobre si l'expresident de la Generalitat pot tenir protecció a l'exili.

Amb la polèmica pel dispositiu fallit dels Mossos per detenir l’expresident Carles Puigdemont encara oberta, el president de la Generalitat, Salvador Illa, escenificarà aquest dimecres el seu suport a la policia catalana en el seu primer acte com a cap de l’executiu. Illa estrena demà l’agenda presidencial amb una visita al complex central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell, on també es reunirà amb els sindicats. Hi anirà acompanyat de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, que té l’encàrrec de reconduir la crisi a la policia catalana de la mà del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com a director de la policia. El nomenament encara no és oficial, però s’espera per als pròxims dies. 

L'empresa Desokupa és coneguda per practicar desallotjaments al marge de les ordres judicials mitjançant tècniques intimidatòries i també violentes. Sense anar més lluny, a la seva pàgina web es defineixen com la "millor opció contra okupes i inquilins problemàtics". Aquest dilluns l'empresa ha tornat al centre del debat mediàtic i polític a causa del polèmic acord firmat amb el Sindicat Unificat de Policia (SUP) per formar 30.000 agents de la Policia Nacional. "És un curs de formació policial complementari, no hi ha més misteri", explica a l'ARA el portaveu del SUP, Jacobo Rodríguez. "S'està perdent el respecte a l'autoritat, els carrers estan molt malament", afegeix. En la mateixa línia es va expressar aquest diumenge la secretària general del SUP, Mónica Gracia, després d'anunciar l'acord: "Els companys estan més en risc i amb això volem que se sentin més segurs", va valorar.

Noves competències dels Mossos d'Esquadra que fa molt temps que el Govern demanava havien de ser una realitat dilluns vinent. Després d'un any de negociacions amb el govern espanyol, s'havia de celebrar una reunió a Madrid perquè la policia catalana assumís dues noves competències que, fins ara, eren de la Guàrdia Civil. Es tracta de les tasques de control d'aeroports i ports i d'investigació policial i judicial en els delictes relacionats amb el medi ambient, segons fonts consultades per l'ARA. Estava tot tancat perquè el canvi es materialitzés de forma immediata, però aquest dilluns el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va trucar al conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i en una breu conversa li va comunicar la seva decisió de suspendre sense nova data la trobada que ha de servir per rubricar el pacte. El motiu que va esgrimir el ministre socialista: la convocatòria avançada d'eleccions.

La distorsió informativa sobre conflictes és una activitat altament ecològica: hi ha imatges que es van aprofitant aquí i allà, autèntica oda al reaprofitament. Te les trobes fins a la sopa i els seus protagonistes són com de la família, encara que un dia il·lustrin una notícia falsa sobre Ucraïna i, l’endemà, l’enèsima mentida sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Aquests dies circula el següent missatge a les xarxes socials: “Marlaska ja ha ordenat a la policia carregar al carrer Ferraz. Han obert el cap a la meva àvia socialista des de fa 50 anys que ens ha acompanyat aquesta nit dient que Sánchez està venent Espanya als independentistes. Pagaràs per això, Perro Sánchez”. La foto mostrava una pobra senyora amb sang al cap, a l’abric i al terra de l’escala on seia. Però es tractava d’una imatge corresponent a l’entrada de la Policia Nacional en el col·legi Freire del barri de Roquetes de Barcelona, l’1 d’octubre de 2017. És bastant cínic, per part dels ultres, aprofitar una imatge que recull una violència sempre negada per aquests angelets. Una altra de les boles que s’han disseminat és un muntatge xenòfob que pretén demostrar com la policia ataca els manifestants de Ferraz, mentre que fuig dels immigrants a Barcelona. Però el segon vídeo és, en realitat, de les protestes que hi va haver al barri del Gamonal, a Burgos, quan es van instaurar mesures restrictives pel covid, l’any 2020.

L'arribada de grans cayucos amb desenes de persones a bord als ports de les illes Canàries ha fet que tornin les imatges del passat de centenars de migrants dormint al ras per la falta de places en els hostals d'acollida. Així, han hagut de passar la nit al mateix port on atraquen o en un aparcament de la comissaria de la Policia Nacional, com ha passat aquest cap de setmana a Arrecife, segons va revelar la premsa local mostrant una fotografia. Des de l'estiu, la ruta migratòria que surt de la costa occidental de l'Àfrica (des de Mauritània, el Senegal o el sud del Marroc) s'ha reactivat, després d'un inici de l'any amb una caiguda en picat respecte al 2022, per les bones condicions marítimes i sobretot per la desestabilització política i social de la zona, que ha animat milers de joves a buscar-se la vida a Europa. En els primers 15 dies del mes d'octubre, es compten més de 8.500 arribades, una xifra molt elevada que no s'havia registrat des de la crisi del 2006. Segons el ministeri de l'Interior, suposa un augment del 80% respecte al mateix període de l'any passat.