La presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora ha reivindicat aquest divendres en el ple extraordinari que ha celebrat la institució amb motiu de la Diada, una “major autonomia” per a fer front els reptes de futur. Mora s’ha mostrat convençuda de la idoneïtat de la futura Llei de Consells. “Aviat arribarà el marc legal necessari per a transformar tota la potència de l’Estatut en actes de govern al servei de la prosperitat i el benestar”, ha destacat.

L'activista Guillermo Amengual ha avisat l'Ajuntament de Pollença que el denunciarà si finalment posa un gall viu al pi que els pollencins intenten pujar durant les festes de Sant Antoni. Amengual acusa l'Ajuntament i el batle de maltractament animal, ja que segons la Llei de protecció animal queda prohibit "l'ús d'animals en festes o espectacles que tinguin per objecte o un component dea mort, tortura, maltractament, danys, burles, sofriments i tractaments antinaturals".

“Aquí el trull el fa la gent, no cal que s’organitzin concerts a la plaça perquè des de fa segles tenim el mateix programa”, explica amb orgull Jaume Cabrer Fito, de 69 anys. Ell és un dels ajudants que col·laboren amb els tres obrers que organitzen la festa de Sant Antoni a Artà. “El poble és qui fa la festa, l’Ajuntament només hi col·labora”, destaca Cabrer, perquè cap dels actes que es fan els dies 16 i 17 de cada gener reben pressupost institucional, i això “sempre ha estat així”, assenyala. Només la massificació que pateixen els primers balls de la festivitat artanenca l’han “espenyada” una mica, segons indica el seu fill Jordi, que té 42 anys. “Quan en tenia entre cinc i deu només hi havia un redol amb una cinquantena de persones mirant els dimonis”, diu, i afegeix que ara n’hi pot haver un miler, que venen d’altres pobles de l’illa. Per aquesta raó, els artanencs, després de fer la tradicional xocolatada abans de les 9 h a ca l’Obrer, s’esperen fins al migdia per sortir i eviten, així, les aglomeracions.

Menorca entra a la setmana més reivindicativa de l’any amb més d’un centenar d’actes a tots els municipis per la diada de l’illa. És la festa de la menorquinitat, però també una gran oportunitat per recordar les singularitats de l’illa. El conseller insular de Cultura, Miquel Àngel Maria, analitza tot el que envolta el 17 de gener i parla dels dubtes, les polèmiques i les particularitats de la Menorca més autèntica.

Sant Antoni ha entrat de ple en el cicle de consum. Explotar la tradició aporta alguns guanys als comerços que han volgut explorar i crear una tendència dirigida a la gent que s’hi identifica. El mateix bull de la festa ha creat al seu voltant tota una xarxa de productes, que troben una bona acceptació, especialment als pobles on Sant Antoni es viu amb més efervescència: sa Pobla, Manacor i Artà.

L’emoció sobrevola l’ambient com les espurnes del foc dels foguerons quan la família Cantallops Canyellas parla de la festa més celebrada de sa Pobla: Sant Antoni. La padrina Joana, de 84 anys; el seu fill Bernat, de 54, i la filla d’aquest darrer, Aina Maria, de 25, han gaudit al llarg de les seves vides d’aquesta celebració, que s’endinsa en l’ADN d’aquest municipi des de fa segles, ja que hi ha documents que en parlen datats el s. XIV, concretament des de l’any 1365.

La família Juan forma part de les festes de Sant Antoni des de fa quatre generacions: el repadrí, Aleix Juan Gomila, va ser dimoni; el padrí, Antoni Juan Morey (87 anys), va començar com a dimoni i va ser baciner durant desset anys; el pare, Mateu Juan Ferrer (52 anys), és l’actual baciner, i Antoni Juan Ruiz (25 anys), el més jove de la nissaga, és dimoni petit des del 2011. Després de tants d’anys, han passat de lluitar perquè la tradició no desaparegués a veure com s’ha aconseguit reunir tot el poble al voltant de Sant Antoni, a més d’atreure molta gent de fora que vol compartir aquesta celebració.

Sa Pobla

Dijous 16

9.00 Enramellada i aixecament de l’arc, a càrrec de l’Obreria de Sant Antoni a la placeta de l’Església.

]]> “Quién es ese viejo que va con los demonios?”. M’ho demanava un alumne de Jerez el temps de classe. Fa poc més d’un any que és aquí. La pregunta pot semblar ridícula, o extemporània, però resulta que a Manacor amb la festa de Sant Antoni passa una cosa semblant al que ocorre amb els Reis d’Orient. La il·lusió fabricada per les famílies, per l’entorn més pròxim i per la xarxa mediàtica roman intacta fins a la pèrdua de la innocència infantil; per ventura als vuit, potser als nou, qui sap si als deu anys, els infants prepúbers descobreixen que els Reis són els pares, com descobreixen també que Sant Antoni no és el dimoni, que estimar i viure fan capavallada, o que el problema no és el PSOE o el PP, sinó Espanya.

]]>

L’encesa de talaiots per als drets humans de dissabte que ve serà el tret de sortida dels principals actes de la Diada de Menorca. El conseller insular de Cultura, Miquel Àngel Maria, ha presentat aquest dimecres, juntament amb alguns dels protagonistes, el programa d’actes. El Museu de Menorca ha estat l’escenari escollit pel Consell per oferir-ne tots els detalls. Una de les impulsores de l’encesa de talaiots a l’illa, Cecília Ligero, ha reivindicat la importància de l’esdeveniment: “Continuam el camí encetat ara fa quatre anys a Mallorca. L’objectiu és donar visibilitat a les dificultats de les persones refugiades. No podem fugir d’una qüestió de drets humans i de responsabilitat”, ha manifestat.

]]>