<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - lèxic]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/lexic/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - lèxic]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[De l'"abraonar-se" de Flotats a l'"esvoranc" del Carmel: 10 paraules que hem après per les notícies]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/l-abraonar-flotats-l-esvoranc-carmel-10-paraules-hem-apres-noticies_1_4955289.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/45f34780-5d2e-4e8a-be00-3e2a8a974b68_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El retorn de <a href="https://www.ara.cat/cultura/teatre/visca-filosofia-teatre-idees-flotats-critica-voltaire-rousseau-teatre-romea_1_4951961.html" target="_blank">Josep Maria Flotats al teatre català</a> deu haver fet connectar molts ciutadans aquest personatge amb el seu moment de més polèmica informativa, arran de les desavinences que tenien el llavors director del Teatre Nacional amb el conseller de Cultura de l'època, Joan Maria Pujals. El clímax va ser una roda de premsa en què Flotats va explicar que Pujals l'havia amenaçat: "Se'm va abraonar", va exclamar. Una expressió que va fer fortuna, per precisa i gràfica, i que sempre més ha quedat com a marca registrada de l'actor, inseparable d'aquella notícia, en la memòria col·lectiva. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/l-abraonar-flotats-l-esvoranc-carmel-10-paraules-hem-apres-noticies_1_4955289.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 01 Mar 2024 18:18:59 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/45f34780-5d2e-4e8a-be00-3e2a8a974b68_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Josep Maria Flotats homenatjat al TNC el 2013, amb Ferrusola, Pujol, Mas, Mascarell i Albertí.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/45f34780-5d2e-4e8a-be00-3e2a8a974b68_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els mitjans han popularitzat paraules que irrompen en l'actualitat i queden lligades a uns fets per sempre: del pangolí als pèl·lets]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘Algo’ més?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/mes-jaume-corbera_129_4905430.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Entre les singularitats de la llengua catalana dins el món romànic hi ha la de posseir uns elements gramaticals que poden tenir significat negatiu o no segons el context en què s’usen. Podem dir “ningú ha vist mai res enlloc”, o “no érem gaires a sopar, però no ha quedat gens de vi”, o “no beuré pus conyac avui”, o “no he trobat cap comptable bo per a l’empresa”, i tots els qui parlin i entenguin bé el català entendran que aquestes frases tenen un sentit negatiu absolut, respecte de ‘veure’, ‘ser’, ‘quedar’, ‘beure’ i ‘trobar’. En canvi, canviant-hi el context, els mateixos elements poden deixar de tenir un valor absolutament negatiu per tenir-ne un d’hipotètic o condicionat, que pot ser confirmat o no segons les circumstàncies: ‘Creus que ningú ha vist mai res enlloc?’ (podria ser que qualcú hagués vist qualque cosa qualque pic a qualque banda, o que no), ‘no sé si serem gaires a sopar, però si poguessis dur gens de vi seria més segur que bastaria’ (desconec si serem pocs o molts a sopar, però si duguessis un poc de vi…), ‘queda pus conyac?’ (encara queda conyac?), ‘si cerques cap comptable bo, jo en sé un’ (si cerques qualque comptable bo…). Només en el domini occità –al sud de França, amb el qual el català comparteix en exclusiva tantes de característiques– trobam un comportament semblant dels elements corresponents.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Corbera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/mes-jaume-corbera_129_4905430.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jan 2024 18:10:21 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hem perdut molts mots, molta vida]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/hem-perdut-mots-molta-vida-nuria-bendicho_129_4700664.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d95e4959-4c5a-4a45-919b-415f710c443f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El meu amic i jo vam arribar abatuts al poble de dalt del turó. L’havíem vist des de l’olivera grossa i ventrelluda on ens havíem aturat a beure les poques gotes d’aigua que no havien aconseguit escanyar-nos la set. La cantimplora buida ens feia nosa. Amb la llengua seca i l’esperança al pit, vam pensar que potser, dins les cases fosques i pedrenques, hi trobaríem una ànima bondadosa amb una gerra fresca a la mà. Però pels carrers de dalt no hi havia ningú. En aquell poble ja no s’hi treballava la terra. La plaça brunzia amb un son etern, però era galanxona. Vam aprofitar l’embranzida de la pujada per descobrir-ne els racons. Un caminet de terra pujava cap a l’església, petita i besada pel sol, i l’herba hi creixia arreu. S’escolava per les reixes, adornava els nínxols somorts. Hi havia una gran esplanada, que finava on començava la bellesa del lloc: un mur des d’on recolzar-nos i observar una vall llaurada i lluminosa com una espiga d’or. L’esgotament ens havia afeblit els músculs i vam estirar-nos per fer una becaina. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Bendicho Giró]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/hem-perdut-mots-molta-vida-nuria-bendicho_129_4700664.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 May 2023 16:00:51 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d95e4959-4c5a-4a45-919b-415f710c443f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pagesia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d95e4959-4c5a-4a45-919b-415f710c443f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quina és la teva paraula preferida en català i per què sempre hi surt 'xiuxiuejar'?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/quina-teva-paraula-preferida-catala-sempre-hi-surt-xiuxiuejar_1_4661894.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/075691f0-0627-4575-b5a0-f8cd39b4ef79_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"Tothom, absolutament tothom, té dues o tres paraules que li semblen precioses i està disposat a defensar-les", assegura el lingüista Pau Vidal en <a href="https://www.ara.cat/llengua/10-paraules-catala-segur-no-coneixes-podries-adoptar_1_4657639.html" target="_blank">l'últim llibre que acaba de publicar</a>. Però com es trien les paraules preferides? És habitual que s'escullin sobretot amb dos criteris: pel significat, i llavors poden aparèixer a la llista paraules com <em>llibertat</em> i <em>estimar</em>, o bé per la sonoritat, i aquí no hi falta mai el clàssic <em>xiuxiuejar</em>. Però per què sempre apareix <em>xiuxiuejar</em> en el rànquing de paraules preferides?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/quina-teva-paraula-preferida-catala-sempre-hi-surt-xiuxiuejar_1_4661894.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Mar 2023 06:44:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/075691f0-0627-4575-b5a0-f8cd39b4ef79_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La campanya de la UAB 'No em toquis la llengua']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/075691f0-0627-4575-b5a0-f8cd39b4ef79_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Genuïna, sonora, tendra... analitzem què té aquesta paraula perquè sedueixi els catalanoparlants]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Paraules com manyagues]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/paraules-manyagues-silvia-soler_129_4610796.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5b659973-8e4b-45c3-bf5e-4ad012c413ee_16-9-aspect-ratio_default_0_x440y218.jpg" /></p><p>He tingut, per fi, temps per mirar-me amb calma un regal que els Reis –que m’estimen i em coneixen– em van portar. Es tracta del llibre <em>100 paraules de l’Empordà i part de l’estranger</em>, d’Helena Borrell Carreras, que va publicar Cossetània el 2021.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Soler]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/paraules-manyagues-silvia-soler_129_4610796.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Jan 2023 16:47:52 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5b659973-8e4b-45c3-bf5e-4ad012c413ee_16-9-aspect-ratio_default_0_x440y218.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Dues nenes jugant.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5b659973-8e4b-45c3-bf5e-4ad012c413ee_16-9-aspect-ratio_default_0_x440y218.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Motivacional]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/motivacional-nanda-ramon_129_3897242.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La primera vegada que, ja fa uns anys, vaig sentir un jove utilitzar el terme 'motivat' en sentit negatiu, em va venir molt de nou. En aquesta accepció informal, pròpia de l’argot juvenil, la paraula 'motivat' significa, aproximadament, que algú està exageradament despert o atent, que manifesta una activitat i una capacitat d’esforç inusual, o que es posa en ridícul pel fet de mostrar un interès excessiu per alguna cosa, especialment si la 'cosa' és més aviat real –una assignatura, una relació, una afició...– i no pertany al món de les apps i les pantalletes, per a les quals sempre hi ha indulgència plenària.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nanda Ramon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/motivacional-nanda-ramon_129_3897242.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Mar 2021 18:20:27 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Supera-ho]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/laura-gost_1_2457999.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El nostre lèxic està ben farcit de conceptes amb un nom i un cognom: un substantiu i un adjectiu amb una vinculació semàntica lògica, incoherent, arbitrària o redundant, segons el cas, i tan emprats que, a banda de desgastar-se, són interioritzats obedientment per les nostres neurones –sovint més susceptibles a la repetició que a la comprensió– fins al punt que som gairebé incapaços de pronunciar el primer sintagma sense l’apèndix corresponent: de la mateixa manera que WhatsApp autocompleta una frase recurrent quan escrivim, el nostre cap afegeix de manera mecànica els adjectius 'emocional', 'absoluta', 'renovables', 'socials' i 'personal' als mots 'intel·ligència', 'majoria', 'energies', 'xarxes' i 'superació', respectivament.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Gost]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/laura-gost_1_2457999.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Jan 2020 18:10:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
