Després d’haver debutat amb una ficció que tenia entre els seus referents Yasujiru Ozu, el cineasta Josep Alorda (Santa Eugènia, 1997) va veure clar que el seu segon projecte havia de ser un documental tan bon punt va presenciar una representació de l’obra de teatre Guaret. Va ser a través d’aquesta peça que va descobrir en profunditat la figura de Damià Huguet, qui connecta directament amb les seves inquietuds artístiques: vinculat amb la terra i de vocació universal, intimista i alhora trascendental. La frase que obre el curtmetratge que ha dirigit i que es projectarà aquest diumenge a Barcelona en el marc del festival D’A, signada per Jean Vigo, parla per si mateixa: “No oblidem que el cinema existeix perquè la poesia és viva”. 

“Si asserrau la soca d’un arbre / a dos pams de nivell de terra, / i de forma horitzontal, / quedarà un seient de forma circular / des del qual podreu observar millor / la inutilitat / de tenir un nom, / una llei forestal, / una dictadura”. Aquest és el poema de Damià Huguet, titulat 'La inutilitat', que la felanitxera Mar Grimalt va versionar al seu primer disc, 'Espurnes i coralls', i pel qual avui ha rebut el premi Miquel Martí i Pol del certamen Terra i Cultura, un guardó que reconeix la millor poesia musicada en català i que està dotat amb 5.000 euros. 

¿Qui va ser Damià Huguet (1946-1996) i per què val la pena tornar-lo a llegir? Aquesta doble pregunta és la que han provat de respondre, a la llibreria Ona de Pau Claris, l’editor i poeta Pau Vadell –que recupera l’autor amb tenacitat i encert des d’AdiA edicions–, el poeta i professor Joan Tomàs Martínez Grimalt i l’escriptora i directora de la llibreria barcelonina, Iolanda Batallé.

Maria del Mar Bonet i Damià Huguet varen ser amics des de ben petits. Tot i que enguany farà 26 anys que el poeta va morir, en boca de la cantautora és més viu que mai. Aquest dissabte hi haurà un concert únic a les 21 hores, a l’oratori de Sant Blai de Campos. Un recital titulat Maria del Mar Bonet i Damià Huguet, dos amics, organitzat per l’Obra Cultural Balear de Campos amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca, a través de la Fundació Mallorca Literària, com a cloenda de l’Any Damià Huguet, en commemoració del 25è aniversari (el 2021) de la mort de l’autor.

El poeta Damià Huguet i l'escriptor Miquel Àngel Riera seran nomenats fills predilectes de Mallorca, segons ha acordat aquest dijous el ple del Consell. També s'ha aprovat la concessió de sis medalles d'Honor i Gratitud i set premis Jaume II amb 28 vots a favor i tres abstencions, totes de Vox.

La foto es convertí en tota una icona de la violència al futbol. La publicaren diaris de tot el món. Fins i tot es diu que fou proposada per als premis Pulitzer. Quaranta-nou anys després, per primer pic, els dos protagonistes principals, Tomeu Timoner i Antoni Bujosa, es veuen les cares. Ho fan al mateix camp vell de futbol de Campos, on diumenge 8 d’octubre de 1972 el poeta i periodista Damià Huguet immortalitzà la famosa instantània de la discòrdia. Al cap de dos dies, 10 d’octubre, el Diario de Mallorca la tragué en portada amb el titular “Lamentable espectáculo”. “La foto –hi coincideixen tots dos– és espectacular, però es va treure de context”.

Des de la proa blanca d'aquest llaüt de trenta pams, la mar d'aquí sembla un mocador brodat a mà. Com devien sonar aquestes paraules (les primeres del poema Migdia a la cala, incloses al llibre L'ull dels clapers) en la veu del seu autor, Damià Huguet? Com eren les veus de Blai Bonet, Josep M. Llompart i Bartomeu Fiol? És possible que encara molta gent ho recordi, o que sigui més o menys fàcil trobar algun arxiu de televisió o ràdio on se'ls senti parlar. Però com recitaven els seus propis poemes?

No hi ha excusa, enguany, per no descobrir la figura de Damià Huguet; o per no aprofundir-hi, en el cas d’aquelles persones que ja hi estiguin familiaritzades. Entre totes les activitats que la Fundació Mallorca Literària ha organitzat amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la seva mort, hi ha l’estrena del documental Ca meva amb arbres, escrit i dirigit per Miquel Àngel Raió i protagonitzat per Sebastià Alzamora, que també ha col·laborat en el guió. La pel·lícula es podrà veure el dissabte 17 de juliol a la Casa Llorenç Villalonga, a Binissalem, i també per IB3. La cita forma part de la programació de La Lluna en Vers. El muntatge està produït per Consuelo Films, la divisió cinematogràfica de la companyia l’Aviador. És la seva primera producció i ha rebut la col·laboració d’IB3 i de la Fundació Mallorca Literària. 

La poesia de Damià Huguet (Campos, 1946-1996), de qui enguany es commemoren els 25 anys de la seva prematura mort, és experimental, arriscada, avantguardista, compromesa. Icònica. Així en parlaren, dimecres passat, Joan Mas, pioner en la difusió de l'obra d'Huget, l'escriptor Sebastià Alzamora i l'editor Pau Vadell. Ho feren en el marc de la Fira del Llibre, durant la presentació de l'antologia poètica que acaba de publicar AdiA Edicions, titulada La pell quan plou. La tria de poemes és "personal". Almenys, així ho va anunciar l'encarregat de fer-la: l'editor, escriptor i poeta Pau Vadell. Els fills del poeta, Biel i Manena Huguet, no es varen perdre la cita.

Un abisme separa les obres poètiques de Damià Huguet -avantguardista, experimental- i Miquel Àngel Riera -formal, clàssic-, dos dels grans noms mallorquins de la literatura en català de la postguerra; són –varen ser– l'underground i l'establishment, però estan units pel "fatídic esdeveniment de la seva mort, prematura i inesperada", com diu l'escriptor Sebastià Alzamora. Huguet morí dia 19 de juliol de 1996 i Miquel Àngel Riera, dia 20 del mateix mes i el mateix any. D'aquestes dates, enguany en fa 25 anys, i el Consell de Mallorca, a través de la Fundació Mallorca Literària, ha plantejat un programa per commemorar aquest doble aniversari i celebrar l'Any Damià Huguet i l'Any Miquel Àngel Riera. El comissari n'és Sebastià Alzamora, i en coordina les activitats Pau Vadell. "Enguany celebrarem un bé comú, que és l'obra d'aquests dos grans autors, perquè ens convé", digué Alzamora en la presentació dels actes, citant Huguet.

Guaret és una carta de l'actor i creador Pedro Mas al seu pare, que va morir l'any 2014; una reivindicació de la poesia de Damià Huguet, que va empènyer Mas a crear l'espectacle; i és també una lloança del món lingüístic mallorquí –ple de paraules com sadollar, femta, guaret, claper– que l'actor va descobrir gràcies al poeta. La peça teatral, que té tocs de documental i està escrita per Joana Castell, va estrenar-se l'any 2019 a Campos i va guanyar el premi Ciutat de Palma d'arts escèniques en la darrera edició dels guardons. Aquest cap de setmana arriba al teatre Principal de Palma, on es podrà veure divendres, dissabte i diumenge (19, 20 i 21 de març). José Martret és el director de la peça, produïda pel col·lectiu Banana-Ros.

Descriu Campos, però podria descriure qualsevol altre poble mallorquí en els anys vuitanta i noranta. A Les fites netes, Damià Huguet posa el focus en la quotidianitat del seu poble i fa un retrat de la mutació sense fre de la vida dels pobles: les seves rutines, els oficis, el territori. La primera edició de l'obra va ser publicada per l'Editorial Moll el maig del 1996 –poc abans de morir l'autor– i ara, més de vint anys després, AdiA n'ha publicat una reedició, acurada al detall, i acompanyada d'imatges inèdites del fons fotogràfic familiar. Es presenta aquest dijous a la tarda a l'Institut Ramon Llull amb la presència de Joan Veny, Rita Marzoa, Pep Tosar i Biel Huguet, fill de l'escriptor.

Descriu Campos, però podria descriure qualsevol altre poble mallorquí en els anys vuitanta i noranta. A Les fites netes, Damià Huguet posa el focus en la quotidianitat del seu poble i fa un retrat de la mutació sense fre de la vida dels pobles: les seves rutines, els oficis, el territori. La primera edició de l'obra va ser publicada per l'Editorial Moll el maig del 1996 –poc abans de morir l'autor– i ara, més de vint anys després, AdiA n'ha publicat una reedició, acurada al detall, i acompanyada d'imatges inèdites del fons fotogràfic familiar. Es presentarà divendres horabaixa a Can Oleo, a Palma, i inclourà la presència de Maria del Mar Bonet i el fill de l'autor, Biel Huguet.