Núria Espert té un record cristal·lí de la primera vegada que va recitar un poema de Federico García Lorca. Era a principi dels anys 50, encara no tenia 15 anys i ja recitava poesies al Cau d’Art, un local on els treballadors es trobaven i cantaven després de la feina i que s’havia convertit en un petit teatre. “Els meus pares eren molt aficionats al teatre i jo deia poesies. Algunes eren molt dolentes, d’altres no. No hi havia cap mena de criteri literari en aquella tria”, rememora l’actriu. La seva primera incursió en l’univers incandescent de Lorca va ser amb el Romance de la luna, luna. “Me’l vaig aprendre de memòria i, des d’aleshores, l’he recitat tota la vida. M’ha ajudat a passar molts tràngols al llarg dels anys”, explica Espert.