‘Ermità’ li ho va dir el Nobel Octavio Paz i, en efecte, l’escriptor mallorquí Cristóbal Serra vivia pràcticament reclòs al seu pis de l’avinguda de l’Argentina de Palma, envoltat de llibres, alguns dels quals –tants com eren!– els perdia, i li costava de retrobar-los. Fa uns dies s’han complert deu anys de la seva mort, el 6 de setembre del 2012, i ara es commemora un segle del seu naixement, el 28 de setembre del 1922.

E n l’actual societat secularitzada, moltes paraules del món religiós han quedat òrfenes. L’ascetisme és l’esforç (áskēsis) constant per atènyer la perfecció espiritual mitjançant la pregària i la repressió dels vicis. Aquest era l’esforç que feien els monjos eremites, que ja al segle III es retiraren tots sols (mónos) al desert (érēmos). El seu vot de silenci (isychía) per apropar-se a Déu inauguraria el corrent místic de l’hesicasme.

“Hi ha gent que pensa que aquí trobarà la pau, però s’equivoca, perquè els problemes que té a ca seva l’acompanyaran i no tindrà oportunitat d’evadir-se com a la ciutat”, adverteix l’ermità Pau, un dels tres darrers membres de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni que queda a l’oratori de la Santíssima Trinitat de Valldemossa. Aquesta comunitat mallorquina de més de 330 anys d’història va ser fundada a Valldemossa pel Fill Il·lustre d’Alaró Joan Mir Vallès. “Això no és un lloc per solucionar problemes, val més que en cerquin d’altres”, diu. Segons comenta, molts que ara proven de seguir la vida eremítica venen perquè “estan frustrats”.