Agafar els clàssics i a partir d’aquí contar el que vols contar ha estat la mangarrufa argumental amb la qual Miquel Mas Fiol ha muntat aquesta Trilogia de la Condició 'Millennial'. L’autor i director no s’hi ha posat per poc. La primera víctima va ser Voltaire; la segona, Goethe, i la tercera, Victor Hugo. Càndid o l’optimisme, Les penes del jove Werther i aquesta darrera, Els miserables, han estat el MacGuffin per a l’autor llançar el seu discurs, basat a passar-ho bé sense deixar ni un cap sobre les espatles de ningú. Ni una canya dreta, sense excepcions. La primera, la seva, des d’abans de començar la funció, amb dos dels protagonistes llançant invectives contra l’autor. des d’abusador fins a explotador… mentre la gent entrava al recinte. Aquesta és la seva llicència, el salconduit que li permet bastonejar sense pietat, a tort i a dret, fora línies vermelles.

Una conversa entre Gabriel Alomar i Josep Ferragut, un recorregut per una ciutat que s’ha quedat a les fosques des del punt de vista de tres dones i un tríptic sobre la generació mil·lennista on ressonen conceptes com 'positivisme tòxic'. Són només tres dels ingredients que fan que la nova edició del Festival de la Paraula, iniciativa organitzada per Produccions de Ferro que es desenvolupa entre els mesos d’octubre i maig, pugui ser definida com “un festival de construcció”. “I això no vol dir que sigui un festival en construcció”, matisa tot d’una Toni Gomila, director de Produccions de Ferro, en conversa amb l’ARA Balears, “sinó que convida a reflexionar sobre com construïm les ciutats i com ens hi relacionam, tots plegats. En un moment de crisi habitacional, de sobrepoblació, d’angoixa pels preus dels lloguers… tenim una programació que es vincula amb totes aquestes qüestions, de vegades de manera indirecta i d’altres d’una manera molt evident”. 

Son Puig-gros és la finca que Miquel, que hi va fer de porqueret quan era nin, obtingué amb els guanys d’un souvenir a Palmanova. Ell s’ha convertit en el senyor de la gran possessió i els seus centenars de quarterades. A Son Puig-gros, els nous senyors fan un sopar per celebrar l’esdeveniment amb amics, família, antics propietaris i veïns. Aquesta és la contextual contrada on es desenvolupa la història d’Els carnissers, de Guillem Frontera, la seva primera novel·la, amb la qual va ser guardonat amb el premi Ciutat de Palma. Corria l’any 1969, quan tots pensàvem que un lluminós nou món s’obria enfront de la nostra mirada, mentre que el jove antic alumne de La porciúncula, aspirant a poeta i incipient novel·lista, veia i ens explicava el que cap de nosaltres era capaç de veure, intuir ni cap altra cosa semblant. Per això, Els carnissers no és una obra premonitòria ni Son Puig-gros, tan sols una metàfora, sinó l’evidència que el corn de l’abundància venia acompanyat d’un peatge, molts aranzels i sense marxa enrere.

Marta Sánchez, amb Bon al·lot, va ser la guanyadora de l’onzena edició del Torneig de Dramatúrgia i serà l’encarregada de representar les Illes a l’enfrontament amb el guanyador o guanyadora de Temporada Alta. Sempre jugam amb desavantatge. Sempre jugam a fora camp. Però així són les regles. Aquesta podria haver estat una de les enverinades, càustiques i divertides al·lusions, que ni són vera ni mentida, o sí, enllestides d’humor i que podrien haver dit els dos mestres de cerimònia, Bel Albertí i Miquel Mas Fiol, els quals tornaren a pregonar la fi de la precarietat, el començament d’una nova era, l’edat daurada del teatre illenc, amb la seva corresponent i obligada dosi de glamur. Però Madò Precarietat és tossuda i en off els va tornar a cantar les quaranta. Tot just després començaren a desplegar tot un seguit de “notícies”, a les quals no posarem l’adjectiu de moda i en anglès, perquè seria una redundància, com per exemple que Tomeu Amengual definitivament es jubila i al seu lloc hi posaran Joan Carles Bestard, o que Rafel Brunet tornarà a (des)vestir-se de Tarzan, entre moltes altres, com a sucós aperitiu de la gran final.

Antonio Miguel Morales amb El temps de les agulles i Bon al·lot, de Marta Sánchez, varen ser els guanyadors de les dues semifinals de l’XI Torneig de Dramatúrgia, que, com és habitual, tindrà lloc al seu cau de sempre, el teatre Mar i Terra. Serà el dissabte que ve quan ambdós lluitaran per posar un peu a la gironina Temporada Alta, on ja han guanyat Marta Barceló i Laura Gost, i també han arribat a la gran final Bernat Molina, Sergi Baos i Xisco Rosselló. Dit això, que hauria de ser el final d’aquesta cronografia dels fets, començarem pel principi. És a dir, pels presentadors, que per a l’ocasió són dos, Bel Albertí i Miquel Mas Fiol, segons ells, perquè Produccions de Ferro no té suficient pressupost per pagar el caixet del Casta, que seria qui realment hauria agradat a Rafel Brunet. Un petit exemple de la llendera dialèctica de la parella és que tampoc no va tenir pietat amb el director de Temporada Alta quan li recordaren que a Mallorca sempre venen actors catalans i a Girona no hi ha la mateixa reciprocitat, no hi va mai cap mallorquí. Els crítics, com ha de ser, també varen tenir ració de fuet, de la mateixa manera que el Principal, tant el de Ciutat com el d’Inca, entre d’altres. La coartada era el glamur. S’ha acabat la misèria i la precarietat al teatre de les Illes, comença el segle d’or per a la dramatúrgia balear. La paròdia va funcionar. Gairebé tothom va riure de valent, menys els afectats de cos present, que no eren gaire. Tan sols dos, encara que estic segur que també varen riure, o varen fer com si ho fessin. La majoria de la nombrosa resta de damnificats es varen perdre la possibilitat de rebre en viu i en directe. Es veu que tenien coses millors a fer.

Diu l’escriptora Aina Fullana que quan s’adapta una novel·la de vegades hi ha certes pors, per part de l’autor, que es perdin matisos, però que, en el seu cas, amb la versió teatral d’Els dies bons, la història n’ha guanyat. “De la mateixa manera que un llibre i una obra no han de menester els mateixos estímuls, les persones tenim també cadascú el seu llenguatge, i amb el de Joan Fullana –el director de la peça– hem aconseguit que aquest conjunt de moments extrets de la novel·la mantinguin la perspectiva dels tres protagonistes i s’ha transformat en una altra cosa, diferent del que jo vaig escriure”. 

Per a alguns els anys pesen i per a uns altres, empenyen. Entre aquests segons hi ha Produccions de Ferro, que aquest 2023 arriba no nomes als 25 anys de la seva creació, sinó que també celebrarà la xifra rodona d’un dels seus projectes més ambiciosos: la desena edició del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, que farà enguany la primera trobada de tornejos d’arreu de l’Estat, amb participants de Catalunya, el País Valencià, Madrid o Galícia, entre d’altres. I aquest és només un dels plats forts del Festival de la Paraula, programació amb què la productora, nascuda l’any 1998 i liderada per Toni Gomila, Cristina Bugallo i Fàtima Riera, celebra aquest quart de segle impulsant, dinamitzant i fent créixer el món del teatre a les Illes Balears. 

De la voluntat de reivindicar la paraula i el teatre de Produccions de Ferro, productora que organitza el Festival de la Paraula i gestiona l'Espai de Creació el Tub, i l'objectiu de promocionar la literatura i el teatre en català escrit a les Balears de la Fundació Mallorca Literària, n'ha sorgit el projecte, o experiment, Literactua del silenci. A partir de tres obres literàries es creen tres obres de teatre, cada una dirigida per un autor diferent però totes interpretades pels mateixos actors.

Marina Nicolau, amb el projecte Coordenades Espai-Temps, i Héctor Seoane, amb La compostura, són els dos autors seleccionats per fer les residències de 2023 del Centre de Creació de Dramatúrgia Espai el Tub, amb la col·laboració del Teatre Principal de Palma. Entre els mesos de març i agost en el cas de Nicolau, i de maig a octubre en el de Seoane, gaudiran d'un espai per escriure amb tranquil·litat i suport per part de l'equip d'El Tub.

Miquel Àngel Raió, Marina Salas, Aura Foguet i Pau Coya seran els protagonistes de la novena edició del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, que torna aquest gener al teatre Mar i Terra de Palma. La primera semifinal serà el 13 de gener i hi competiran Raió i Coya. En la segona, el duel serà entre Salas i Foguet el dia 14 del mateix mes. La gran final (dia 21) enfrontarà els guanyadors de les dues semifinals. Enguany, el presentador serà l'actor Rodo Gener.

Divendres, 14 de gener, a les 20 hores al teatre Mar i Terra de Palma. Aquesta és la primera cita de les tres que conformen la programació de la vuitena edició del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, que organitza Produccions de Ferro amb la col·laboració de l'Ajuntament de Palma i l'SGAE. Després d'aquesta primera semifinal, en què no se sabrà quins autors hi participaran fins al mateix dia, hi haurà la segona, dissabte, 15 de gener. Els dos finalistes que sortiran del cap de setmana de torneig es veuran les cares el dissabte 22 de gener, en la gran final.

Arriba gener i, amb ell, el Torneig de Dramatúrgia que organitza Produccions de Ferro des de ja fa set anys al teatre Mar i Terra de Palma, amb la complicitat de Cort. Els dramaturgs convidats enguany al combat són Bernat Molina, Clara Ingold, Joana Castell i Miquel Costa. El guanyador participarà en el Torneig de Dramatúrgia del festival de teatre Temporada Alta, a Girona.

La periodista i escriptora Llucia Ramis i l'actriu Agnès Llobet conduiran la gala del Consell de Mallorca amb motiu de la celebració de la Diada de Mallorca 2019. L'acte es durà a terme diumenge a partir de les 18.30 hores al teatre Principal de Palma i serà televisat per IB3.