No tot són gambes, també hi ha llagostins, gambots i gambes blanques, i la nova és que tenen un preu més assequible aquest Nadal. Així ho ha afirmat l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que assegura que els llagostins no augmenten el preu respecte de l’any passat, un fet excepcional en un mes de desembre en què els aliments han augmentat un 6,1% més en els primers dies de desembre. Per contra, les gambes vermelles, sempre saboroses, es mantenen en un preu alt, que poden arribar entre els cent vuitanta i dos-cents euros, sobretot quan superen els vint centímetres.

La italiana Antonella Speranza és autora del blog La pasta per als catalans, i autora de llibres en què explica les millors receptes per preparar a casa. Coneixedora de la bona cuina italiana, sempre revela els millors trucs per sortir-se'n amb èxit a casa.

El cuiner Jordi Vilà, Premi Nacional de Gastronomia 2021, ofereix aquest plat dins del seu menú degustació de la temporada d’estiu al restaurant Alkímia. Una proposta que va néixer arran del seu treball d’aprofundiment en la cuina catalana, i que és una reformulació fresca, atractiva i molt saborosa del nostrat suquet.

Diuen els cambrers que van servir el cantant Bruce Springsteen que sabia menjar gambes perquè les menjava amb les mans i en xuclava el cap. També ho va fer la guitarrista Pati Scialfa, i l'exprimera dama i l'expresident nord-americans Michelle i Barack Obama. I mentre m’ho explicaven, t’imagines l’escenari, i et ve un desig de menjar-ne, de gamba vermella del Mediterrani, que tota és la mateixa malgrat que hi ha ports pesquers que han sabut fer millor la seva feina per promocionar-la. I ben fet que han fet, queda dit.

L'Informe Mar Balear 2022 ha revelat que la gamba vermella és l'espècie capturada de la qual es deriven més ingressos a les Illes (4,5 milions d'euros anuals). Actualment, segons assenyala el document, aquesta població està en risc a causa de la sobreexplotació pesquera. En canvi, la pesca de l'escamarlà es fa de manera sostenible, ja que les captures estan per sota del seu rendiment màxim possible.

A mesura que la crisi climàtica s’aprofundeix i els efectes d’un clima canviant són més notoris, cada vegada és més important conèixer l’impacte ambiental de qualsevol activitat, sigui a escala industrial, política o individual. Des de fa uns anys s’està estudiant la producció d’aliments com una peça clau en l’engranatge de l’impacte climàtic i, tal com publicava el 2021 a la revista Nature Foods un equip liderat per la investigadora italiana Monica Crippa, se sap que aquesta activitat és responsable d’una tercera part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Això indica dues coses: la importància de no malbaratar menjar i la de consumir aliments amb un baix impacte climàtic. L’última d’aquestes mesures requereix conèixer l’impacte de cada aliment en el clima. En aquest sentit, és ben conegut que la carn, i sobretot la de vedella, té un impacte molt més elevat que les fonts de proteïna vegetal com els llegums o els fruits secs. Un recent estudi publicat a la revista Communications Earth & Environment i dut a terme per investigadors de centres de recerca de Suècia i el Canadà afegeix a aquesta classificació l’impacte climàtic de productes d’origen marí. Les gambes i els llamàntols no en surten ben parats. Els musclos i les cloïsses, així com el peix blau i el salmó, en canvi, es revelen com els peixos i mariscos més amables amb el clima.

Ingredients per a 4 persones

Per a la crema d’ametlles

Per al cabell d’àngel de tomàquet

Per a la mussolina d’oli d’oliva i tomàquet

Per al barrejat d’espècies càlides

Elaboració

Consell

És un plat que ha de ser fet i menjat al moment, perquè conté ingredients que es poden malmetre d’un dia per a l’altre.

]]>

Ingredients per a 1 ració

Per preparar la lactolesa

Per al guarniment

Elaboració

Consell de reaprofitament

Aquest és un plat que no es pot desar a la nevera perquè la gamba s’oxidaria, és a dir agafaria un toc negrenc. Tampoc no es pot congelar, perquè ja ho havia estat, així que no el podreu aprofitar. Per això és molt important que es controlin les quantitats que es faran servir perquè es mengi tot en un únic àpat.

]]>

La gamba (Aristeus antennatus) és la primera dama del Mediterrani, ja que és la més desitjada i la que concentra més gust marí. El mateix nom científic és una declaració d’intencions, interpretat com si fos una aristòcrata amb antenes. Anar-la a pescar també suposa una tasca complexa per als pescadors que s’hi dediquen, fet que es pot comprovar amb l’hora de tornada de les seves barques, que són les que han d’anar més lluny i, per tant, sempre són les últimes a entrar a les llotges. “En boca és una explosió marina, té un gust incomparable amb cap altre marisc”, sosté el cuiner Santi Colominas, del restaurant Toc al Mar, a la platja d’Aiguablava, a Begur, que assegura que “el preu que paguem encara és petit per la dificultat de la pesca i pel plaer que aporta”, apunta.

]]>

El mal temps que ha patit Menorca la darrera setmana ha provocat una situació anòmala. Tots aquells que vulguin degustar la gamba vermella menorquina hauran d’esperar com a mínim fins passada la nit de Reis. Així ho ha assegurat el patró major de la Confraria de Pescadors de Maó. Pito Quintana és rotund: “No hi haurà cap gamba capturada al nostre litoral per a la nit de Cap d’Any”.

]]>

Investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) han constatat que el coure augmenta la coloració vermella de les gambes. La indústria alimentària tria els exemplars amb tonalitats més vermelles ja que, en estar aparentment més sans, tenen més valor comercial, però els resultats obtinguts en aquest estudi, publicat a la revista científica Plos One, qüestionen aquesta pràctica.

]]>