Entre els conceptes imprescindibles a l'hora de definir avui dia les festes de Nadal, a més de llumets, família i empatx, s'hi troben, per a bé o per a mal, els regals. En un món en què l'excés d'oferta,amb gairebé totes les possibilitats a un clic de distància, pot dificultar el procés de selecció d'obsequis a fer o a sol·licitar, us proposam demanar o regalar cultura quilòmetre zero, siguin discs o vinils, entrades per anar a concerts o al teatre o un llibre que ha estat escrit, editat i venut a les Balears. Aquestes són 30 idees per omplir de cultura la carta als Reis, els regals familiars o els de l'amic invisible.

Arriba el juny i torna a sortir el tema de si cal fer regal als mestres. Fins i tot li he preguntat al ChatGPT a veure què n’opina i em diu que “és un gest bonic si és una cosa senzilla i feta amb respecte”. Esclar que sí, fes un regal a qui tu vulguis, només faltaria. Pots tenir un detall amb el professor de ioga, amb la veïna que et guarda els paquets o fins i tot regalar unes flors a la moni de l’esplai que el teu fill s’estima tantíssim i que enguany diu que plega. Que estiguem qüestionant l’art de fer feliços els altres em fa plantejar seriosament en què ens hem convertit. Sincerament us dic que a mi regalar em fa molt feliç. Fins i tot més que no pas rebre regals perquè mai sé quina cara posar i sempre em fa patir que l’altra persona es pensi que no m’ha agradat. Estic a favor de fer regals? Sempre, sí.

Molts cops quan arriba l'hora de fer-li un regal a una mare tot es complica. Malgrat que segurament és la persona que més coneixem del món –i sobretot la que més ens coneix–, a vegades ens quedem encallats i no ens venen idees de coses que pugui necessitar o que li puguin fer il·lusió. A continuació us proposem 6 idees de regals amb cor català que esperem que puguin agradar a les vostres mares el 4 de maig, el Dia de la Mare.

Els nervis comencen a notar-se entre els nominats als premis més importants del cinema internacional. Malgrat que els preparatius de la gran gala són els mateixos per a tots els nominats, només uns pocs aconseguiran proclamar-se vencedors. Per pal·liar les frustracions de llargues carreres i mesos de treball en els respectius films, des de fa 23 edicions hi ha un premi de consolació: els Distinctive Assets, enguany valorats en més de 200.000 euros.

Amb regals a nadons, així vol el Consell de Mallorca reforçar la seva imatge i incrementar el sentiment de pertinença a l'illa de les famílies mallorquines. El departament de Presidència de la institució insular gastarà 15.000 euros sense IVA (la quantitat màxima per a un contracte menor de subministrament o serveis) en doudous –un peluix per a bebès– que regalarà als nadons que neixin a l'illa el 2025, juntament amb un escrit de benvinguda, segons consta al plec de contractació del Consell. En aquest document s'assenyala que la finalitat del regal és fer "un homenatge a les famílies i nadons" i "el reforç de la imatge institucional". "La distribució d'aquest material té l'objectiu de crear un sentiment de pertinença i reconeixement del territori", afegeix el document.

Entra a la sala de professors, es treu l’abric, el penja a l’armariet i saluda els dos companys que ja hi són, amb un “Bon any”. Ja fa dies, esclar, que ha començat l’any nou, però avui és el primer dia que es veuen, els del claustre. “Què? Com prova l’any?”, li etziba el de literatura, amb el to, exagerat, de qui sap que està fent servir un clixé. I tot seguit: “Què t’han portat els Reis?” Ella somriu, amb la boca premuda de la insinceritat. “Carbó!”, fa, de broma. Ell, llavors, explica que li han regalat llibres, “perquè amb això sempre l’encerten”, i un viatge. El cap d’estudis, que es prepara un cafè, s’exclama, sorprès, i diu que a ell, com cada any, un whisky, que en fa col·lecció.

Amb el feixisme i les xarxes, o amb el feixisme de les xarxes, han entrat en crisi la ironia i la lectura entre línies. Guanya el “vostè va dir” i perd el “però no veu què era ironia?” I també perd el to en què allò es va dir, perquè s’està morint l’esforç per entendre què és el que s’estava volent dir, i ja no diguem en quin context van ser dites aquelles paraules. Amb l’excusa que tot sigui directe, breu i llegidor, acabarem perdent el saludable costum d’anar traient les nostres pròpies conclusions, perquè les conclusions ja te les donen en una bosseta a part, com els ossos del caldo.

Una sepultura en un cementiri i una tapa de vàter són els dos pitjors regals de Nadal al Regne Unit, segons una enquesta recollida pel diari britànic The Guardian. D'acord amb l'estudi demogràfic, un de cada cinc ciutadans del país rep cada any per les festes almenys un obsequi que ni vol ni necessita.

L’estil quimono

Una tècnica ideal per embolicar paquets rectangulars de poca profunditat i amagar-hi un missatge personalitzat.

]]>

M’expliquen que l'última tendència nadalenca és no embolicar els regals, no pas per reciclatge, sinó per no causar estrès i ansietat en el receptor. Es veu que el moment d’estripar el paper o de treure el paquet d’una bossa, aquest moment fatídic, pot fer patir per les expectatives en un sentit o en un altre. Sempre recordo, rient, l’escena de Deconstructing Harry on la noia jove i guapa li entrega a Woody Allen una capsa de cartró, d’un pam quadrat. Ell l’agafa i diu, veient-ne la mida: “Què és? Un altre jersei?”. Llegiu aquest "altre" en cursiva. El regal no pot ser millor. És una pilota de beisbol firmada per tots els membres de l’equip. Vol dir que la noia ha tingut en compte el que a ell li agrada, ha acceptat que el que a ell li agrada són els esports, i ha decidit treballar-se el regal.

]]>

S’acosta Nadal i encara no tens clar què regalar? En aquest article et donem la solució que trien desenes de milers de persones de tot el món cada any. Si busques un regal per a ella, per a ell o per als més petits, aposta per un clàssic que no passa mai de moda: les sabatilles d'estar per casa. Les slippers de Toni Pons representen la perfecta combinació d’estil i comoditat per a la llar. Amb un catàleg de més de 400 models, Toni Pons ofereix un regal pràctic i funcional que sempre agrada.

]]>

Amb els regals funciona la regla de menys és més, sobretot si es posa el focus en el valor d’aquests regals: no en el valor econòmic, sinó en l'emocional i experiencial. Però per allunyar-nos de la tendència en què prima la quantitat, cal fer un canvi de mirada. Canviar el xip amb els regals implica obrir la ment a l’hora de fer la carta als Reis i pensar en possibles peticions alternatives. Aquesta obertura de mirada suposa anar més enllà del que mostren els anuncis i els catàlegs de joguines de les botigues, pensar que anar junts al cinema, fer una sortida en bicicleta o una excursió, planejar un berenar amb els cosins o compartir una experiència que ens agrada i normalment no tenim temps per fer poden ser molt bons regals.

]]>

El teatre fa l'agost per Nadal. L'hivern arriba carregat d'espectacles atrevits i punyents. Es podran veure des de clàssics reinterpretats fins a reposicions d'espectacles de nova creació. També hi haurà adaptacions de clàssics contemporanis i molta autoficció. Sorpreses? El retorn després de catorze anys d'un dels textos d'autoria catalana contemporània més representats, El principi d'Arquimedes de Josep Maria Miró, Pere Arquillué dirigint un text de Yasmina Reza i el debut teatral del cineasta David Trueba.

]]>

Les festes nadalenques són sinònim de despesa assegurada. Dinars i sopars d’empresa o amb grups d’amics, amics invisibles, àpats dins o fora de casa amb propostes i productes que per aquestes dates s'encareixen i, és clar, els regals que cauran a casa d’un gran gruix de famílies, bé sigui perquè els ha cagat el tió, bé perquè els porten el Pare Noel la nit de Nadal o Ses Majestats els Reis d’Orient la nit del 5 de gener. Sigui com sigui, és una de les èpoques de l’any que s’enduen un pessic més gros del pressupost familiar. Ho apuntava l’Observatori Cetelem al seu estudi Zoom Navidad 2023. El gasto de los españoles, que revelava que durant les festes de l’any passat cada espanyol va destinar una mitjana de 471 euros a les compres nadalenques. Un 45% dels enquestats hi van destinar el mateix pressupost que el 2022, mentre que el 28% declaraven haver destinat un pressupost més gran que dotze mesos enrere. Destaca com els consumidors d’edats compreses entre els 35 i els 39 anys eren els que més despesa havien fet, amb un desemborsament mitjà de 599 €, un 27% més que la mitjana.

]]>

La noia es toca un moment el clip que li agafa la gorra blanca de ratlles carbasses, a joc amb l’uniforme, i suca l’aparell per a fer boles de gelat en un bol amb aigua. N’ha posat un de menta (que no el demana ningú) i ara en posarà un de xocolata (que el demana tothom). “Mig litre?”, pregunta. I com que la parroquiana li diu que sí, agafa un envàs de porexpan i el comença a omplir. A la parroquiana se li eriça el clatell de plaer en veure com tragina amb la pala, perquè l’envàs quedi curull, sense ni un espai buit, mig distreta i mig concentrada, com un nen que fa un castell de sorra, com qui juga a cuinetes. Li agrada tant veure-ho, que demana un altre gelat. Un de mango. De litre.

]]>

L’anomenat “afer del collar” és una de les estafes més sonades de la història. Stefan Zweig recrea l’episodi a la fascinant biografia de Maria Antonieta, ara en català. El que comença com un regal fallit acaba com una enganyifa, ordida per una vividora sense escrúpols. S’aprofita de la credulitat d’un cardenal, àvid de poder, i del seu afany per recuperar el favor de la reina. Ella és del tot aliena al muntatge, però la seva proverbial frivolitat la fan el cap de turc ideal. Coagula una hostilitat, llargament covada envers l’abús i el malbaratament, que soscava els fonaments de l’Antic Règim. Els símbols de desmesura travessen el temps i l’espai. Una bossa Dior de més de dos mil euros, acceptada per “la Maria Antonieta de Seül”, primera dama coreana, ha provocat fa ben poc una crisi política sense precedents. 

]]>

Tots recordem la joguina que no ens van portar mai, més que no pas la que sí que ens van portar (la meva és el CinExin). Però sovint sents, també, algun músic que diu que els Reis, sense que ho hagués demanat, li van portar l’instrument i allò va ser el principi de la seva vocació. De fet, la cançó d’en Serrat és una mica això: “Me la van regalar quan em voltaven somnis dels meus setze anys, encara adolescents”. A mi, un any, em van portar una Olivetti de color groc, amb la qual vaig escriure dotzenes de contes. Passava que, esclar, es gastava més el color negre, de la cinta, que el color vermell, i llavors, per aprofitar, col·locaves la cinta al revés i ho escrivies tot en vermell.

]]>

Espero que els Reis us hagin portat moltes coses; que hàgiu rebut alguns dels regals que demanàveu a la llista i també algun altre d’inesperat. Això dels regals sorpresa és una de les coses que han pràcticament desaparegut. I és només un dels molts canvis que, a parer meu, estan deformant aquestes festes.

]]>

Els nostres avis demanaven poca cosa als Reis d'Orient i, de fet, no sabien si els arribaria mai res. Ara, tot al contrari: una llarga llista i molts regals per desembolicar. Amb una il·lusió efímera, els infants passen fàcilment de la sorpresa a la decepció. I, colgats per una sensació d’injustícia, hi ha un moment en què es frustren. Ses Majestats no s’han pas equivocat en alguna joguina, sinó que aquesta reacció forma part de la síndrome de l’infant hiperregalat. Com acompanyar la desil·lusió? La psicòloga clínica i terapeuta familiar, Maria Figueras, aclareix que “sentir no és una elecció” i “la criatura tindrà les seves raons”; per tant, en primer lloc, cal “validar-li l’emoció i buscar la manera perquè se senti millor”. En el fons, a qui li incomoda aquesta reacció és a l’adult.

]]>