Com tot avui en dia, la imatgeria nadalenca també s’ha polaritzat políticament, i un dels elements que ho han acusat més han estat els betlems, o naixements, o pessebres, que totes són maneres d’anomenar, en llengua catalana, una mateixa cosa. Això és, les recreacions amb figures –d’artesania, generalment, tot i que també poden ser vivents– de l’escena del naixement de Jesucrist. Una escena prou coneguda: un estable, o uns sestadors, o una cova, on es refugien (“refugiats” seria la paraula exacta, perquè fugen de la persecució d’Herodes, que va ordenar matar tots els infants de manco de dos anys de Betlem, tal com explica l’Evangeli de Mateu) un home vell i una dona jove i el seu fill de pocs dies, acompanyats d’un bou i una mula que els donen una mica d’escalf. Aquests són els protagonistes, i després hi ha un seguit de personatges importants, que també s’espera que hi siguin: els Reis d’Orient, l’estel que els guia (en efecte, l’estel també és un personatge: quin mal hi ha?), els pastorets amb alguns dels seus animals, etc. A Catalunya, lleials a la tirada escatològica de les seves tradicions, hi afegeixen la figura del caganer, que és un pastor que s’asseu per fer les seves feines en terra. Li solen posar una barretina al cap (perquè és català, clar) i d’uns anys cap aquí hi ha qui dona als caganers les fesomies de personatges famosos de la política, la televisió, etc.

El Consell de Mallorca va inaugurar aquest divendres el betlem de la Misericòrdia, un dels més grans de l'illa, amb 30 metres quadrats i 250 figures. Amb aquesta activitat, la institució insular ha donat el sus a les més de 40 activitats nadalenques organitzades al centre cultural per a les pròximes setmanes. El betlem de la Misericòrdia recrea pobles i llocs emblemàtics de l'illa i ha estat muntat per l'Associació de Betlemistes de Mallorca.

A moltes de cases, de cada any s’hi posen més prest, i passat santa Catalina, que és dia 25 de novembre –ja se sap que “de santa Catalina a Nadal, queda un mes cabal”– ja fan el betlem o l’arbre. Sobretot això ho fan les famílies que tenen infants petits, però també són moltes les botigues que fan tornar nadalenc el seu mostrador a partir del dia del Black Friday, que és cosa moderna i serveix per fer netes les butxaques de qui té els doblers gastadors. Tot i que de cada vegada se sent a dir manco, encara hi ha qui ho diu amb to de befa, per recordar amb nostàlgia els nadals de la seva infantesa. Imaginau-vos que un diu: “Que ja heu fet s’àrbol?” i l’altre li contesta: “No, a ca nostra som més de fer betlem!”. Idò aprofitant aquesta conversa costumista vuitantera, coneguem peculiaritats lingüístiques de pessebres i festes de Nadal.

Qui va muntar el primer betlem de la història? Aquesta sí que ens la sabem: Sant Francesc d’Assís, qui va fer una recreació vivent del naixement de Jesús, la nit de Nadal del 1223, a Greccio (Itàlia). Ja que d’aquest fet en fa ara 800 anys, feim un recorregut per alguns dels betlems més destacats de les Illes, que cada any per aquestes dates són objecte de visites i de veneració per als creients.

No es diu Josep, però també és fuster i de Betlem. A escassos metres del lloc on la tradició situa el naixement de Jesús, Bassem Giacaman recrea amb minuciositat i cura les escenes d’aquell moment bíblic: el bou i la mula, la Verge Maria, Sant Josep, el nen... Una de les seves obres, ja enllestida i més senzilla, porta incorporat un afegitó anacrònic: entre el portal amb la Sagrada Família i els Reis d’Orient s’alça un mur gris. Recorda la barrera de formigó amb què Israel envolta Betlem. “És la nostra vida”, es limita a dir el Bassem. 

Fa 2.000 anys Palestina, aleshores la província romana de Judea on suposadament va néixer Jesús, era un lloc força convuls. El 63 aC, el general romà Pompeu el Gran havia conquerit Jerusalem després d'un setge ferotge i des d'aleshores era un regne client de la República romana. "No era gens fàcil la convivència, perquè una part de la població jueva es resistia a estar sota el control romà", explica Diego Sola, professor d'història moderna a la Universitat de Barcelona i a l'Institut Superior de Ciències Religioses de la Facultat de Teologia. Era una província romana, amb una presència important de soldats i funcionaris romans, que vivien sobretot a la fortalesa de Torre Antònia, a Jerusalem, i a Cesarea Marítima. Les revoltes i els enfrontaments eren força freqüents com molt irònicament explica La vida de Brian dels Monty Python: "Tots nosaltres no dubtaríem a sacrificar les nostres vides per alliberar aquest país d'una vegada per sempre dels romans", diu el Reg al film on el Front Popular de Judea intenta, sense gaire èxit, atemptar contra els ocupants romans. 

ARCA ha lamentat la "deixadesa i inoperància" del Consell de Mallorca pel que fa a la restauració del betlem de la Sang. En un comunicat, l'associació ha recordat que les peces del betlem "tenen un valor incalculable per la seva història i antiguitat" i varen ser retirades i emmagatzemades pel Consell durant anys. Aquest fet, segons ARCA, "demostra deixadesa i inoperància", així com "opacitat informativa".

El jardí del centre cultural de la Misericòrdia ha acollit el retorn del betlem vivent 10 anys després de la seva darrera edició. Més de 130 persones hi han participat per fer possible el retorn d'aquesta tradició a Palma. A més dels pastorets, organitzadors i figures del betlem, també s'han sumat a l'espectacle el Cor Petitons del teatre Principal que ha posat la nota musical a la cita amb nadales i Antònia Vallés que ha interpretat la Sibil·la.

Un ciclista de 50 anys ha mort aquest diumenge a les 12.45 hores després de caure inconscient al voltant del poble de Betlem (Mallorca), concretament en una zona costanera d'accés difícil. Segons ha informat el Servei d'Atenció Mèdica Urgent (SAMU) 061, els testimonis han telefonat al servei d'emergències sol·licitant ajuda per a un ciclista que s'havia desplomat, estava inconscient i no respirava.

Fufa, conillet, figa, betlem, petxina... D’eufemismes per referir-se a la vagina n’hi ha per triar. Els més nostrats fan sobretot referència al món de la naturalesa. N’hi ha del món de la mar, com ara anxova, copinya o bacora. I, encara més, de la terra: poma, carxofa, tàpera, patata, gírgola, tramús... Alguns d’aquests sinònims populars, fins i tot, són contraris: conillet i cova, o cotorra i gàbia. Però també trobam diverses maneres de dir una mateixa cosa: betlem, gruta o cau. Dins aquest darrer camp semàntic és on es troben les fórmules amb connotacions més negatives, com ara forat, trau o trinxa.

La Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) va presentar aquest dimarts al centre d'història i cultura militar de Sant Miquel una Guia dels Betlems de les Illes Balears, coordinada per Jordi Llabrés i Miquel Àngel Moncadas. La iniciativa, que neix del contacte entre l'Associació Betlemista Francesc Rosselló, Betlemistes de Mallorca i la Federació d'Entitats Locals de les Balears, vol fomentar la cultura i la llengua de les Illes, així com preservar un element tradicional com són els betlems.

El monestir de la Puríssima Concepció de Palma ja no és de caputxines, sinó de franciscanes, però hi perviu, com cada any per aquest temps, l’històric betlem monumental de les caputxines fundadores, acompanyat dels no menys històrics betlems d’escaparata, de dimensions més reduïdes però igualment valuosos pel que fa al patrimoni cultural nostrat. Els betlems també són història viva del poble mallorquí, i Palma continua disposant d’una oferta generosa i de primera línia en aquesta matèria, amb cites obligades com el betlem napolità de la Fundació March i els betlems de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca (no ens referim als plens, on també hi ha figuretes, però d’un altre tipus). Però, entre tots, al meu modest entendre, el betlem de les caputxines té un interès i una importància especials, gràcies sobretot als esforços i als desvetllaments que hi ha dedicat el tàndem format per Jaume Llabrés i Aina Pascual. Aquests dos historiadors de l’art han fet possible que enguany se celebrin vint-i-cinc anys d’exposició al públic d’aquest betlem singular, una efemèride que ha arribat acompanyada d’una altra bona notícia: la posada en marxa del projecte de rehabilitació arquitectònica de diversos espais del mateix convent de la Puríssima Concepció, com són la salera o les despenses del claustre. El projecte té el suport i el finançament del Consell de Mallorca, cosa de la qual ens congratulam (són doblers públics ben gastats), al mateix temps que ens encomanam al bou i la mula del betlem perquè no es produeixin les frenades, endarreriments i laberints administratius que són marca de la casa (del Consell, no del convent).