L’institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella limitarà l’ús dels ordinadors el curs que ve i farà feina per reforçar l’aprenentatge amb paper. El claustre de professors del centre menorquí va aprovar el nou Model d’ús dels suports d’aprenentatge, que retarda la utilització dels ordinadors portàtils fins a tercer d’ESO i converteix el suport en paper en l’eina de referència per organitzar i estructurar les matèries de classe.

Les pantalles ja no són només una font d’entreteniment puntual en la infància sinó una eina quotidiana de gestió domèstica. A les Balears, una part significativa de les famílies reconeix que utilitza dispositius digitals per tranquil·litzar els infants, gestionar l’avorriment o ajudar-los a calmar-se, fins i tot abans dels sis anys. Aquesta és una de les conclusions més rellevants de l'estudi l’Anàlisi de l’ús de les pantalles en infants de 0 a 6 anys de la UIB, encarregat per la Conselleria d'Educació. Es basa en les respostes de 8.991 famílies. El 91,6% de les unitats familiars consideren que els seus fills fan un ús abusiu dels dispositius.

Comença la darrera setmana del trimestre. Les notes ja estan posades i l’ambient és el de cada any a les aules: nervis acumulats, expectació per Nadal i una energia difícil de contenir. Gestionar els darrers dies abans de les vacances esdevé un repte, i tradicionalment s’opta per activitats lúdiques: jocs, tallers, alguna pel·lícula o un vídeo compartit amb el grup. Però enguany aquest recurs habitual té límits molt clars. Arran de l’enduriment de la normativa sobre l’ús de pantalles, els alumnes d'Infantil no poden anar al cinema ni visualitzar cap tipus d’audiovisual, ni tan sols de manera puntual ni amb finalitats lúdiques.

Des que França va qüestionar la presència dels mòbils a les aules el 2018, ens l’hem mirat com a referent pioner d’educació digital. L’any passat van fer un pilot a més de 200 centres imposant la “pausa digital diària” en horari lectiu, i el curs vinent s’estendrà per a tot l’alumnat de menys de 16 anys. Els mòbils no entraran a cap classe francesa, tampoc del Regne Unit. No obstant això, un estudi de la Universitat de Birmingham conclou que la prohibició com a mesura aïllada no millora el benestar de les criatures ni augmenta el rendiment acadèmic, i només redueix 30 minuts el temps de pantalla diari.

La història de l'omnipresència de les pantalles a l'aula té un origen més o menys directe en la recomanació número 1836 del Consell d'Europa feta pública l'any 2008. Segons els redactors del document, tot i que les eines d'e-learning (l'expressió ja ha passat avall) havien tingut un impacte considerable en l'educació i la formació, el seu potencial a Europa encara no s'havia aprofitat al màxim. L'e-learning englobava mitjans electrònics per a l'ensenyament i l'aprenentatge, tant presencial com a distància. Plantejava noves exigències a les institucions educatives, als docents i als estudiants. Les institucions necessitaven infraestructura tècnica i programari. Els professors havien de rebre formació obligatòria específica, mentre que els estudiants havien de tenir accés als dispositius i materials, i ser formats en el seu ús des de ben joves. Llavors es creia que es generarien recursos educatius accessibles a tothom, combatent així la divisió social. Es va fer una crida als Parlaments perquè donessin suport al moviment "codi obert" i per combatre la suposada bretxa digital. En definitiva, es convidava els estats membres a millorar les tecnologies susceptibles de ser aplicades a l'educació per mitjà de grans inversions. Un dels primers països a apuntar-se amb entusiasme a la recomanació va ser Suècia. També va ser, però, el primer a abandonar-la el 2023 en constatar els seus preocupants (i objectivables) resultats. El govern suec, i més concretament la ministra Lotta Edholm, va aturar tot allò en conèixer múltiples informes on es comparaven grups que funcionaven amb pantalles i altres que ho feien amb llibres. El rendiment acadèmic era significativament més baix en el cas dels primers, sobretot en capacitat memorística, concentració, atenció i comprensió lectora.

Aquests dies ha vist la llum el llibre No sense el meu mòbil. Un títol que prové d’un article publicat en aquest mateix diari, en un dels múltiples moments de pànic moral adult al voltant de “les pantalles”. Ara, el llibre surt també en un altre moment d’aquests: la conselleria d'Educació acaba d'anunciar que el curs vinent s'hauran d'eliminar totalment –i, per tant, quedaran prohibits– els mòbils i els rellotges intel·ligents en totes les etapes de l'educació obligatòria, al Congrés debaten sobre la llei de protecció digital dels menors i, arreu, es manifesten pares i mares que no volen cap pantalla a les escoles. I, parlant només dels nois i noies adolescents, una vegada més, no tinc clar que els adults implicats mirin, escoltin, descobreixen arguments, pensin com ser útils a les seves vides digitals. Així que torno a invitar a un diàleg en positiu sobre una petita part de la qüestió: la simbiosi entre les adolescències i l’univers digital.

La Conselleria d’Educació ha prohibit l’ús de pantalles digitals individuals fins a tercer de Primària a partir d'aquest curs 2025-2026, limitar-ne la utilització a una hora setmanal a quart i que la decisió quedi en mans de les escoles a cinquè i sisè. En els darrers anys, els centres educatius de les Balears han incorporat a les aules els Chromebooks, que amb la nova normativa (si res no canvia) quedaran pràcticament vetats, tret de comptades excepcions de caràcter pedagògic. Durant tots aquests anys, ha estat la mateixa Conselleria la que ha instat els centres a formar-se en digitalització i a adaptar-se a les noves metodologies.

El govern de l’Estat promou la llei de protecció dels menors en l’entorn digital, que aquestes setmanes està en tramitació parlamentària. Entre les mesures que inclou, destaca la prohibició d’accedir a les xarxes socials si no es tenen un mínim de 16 anys. La mesura és controvertida perquè, tot i que hi ha consens sobre els efectes perniciosos d’aquestes plataformes sobre els adolescents, es discrepa, en canvi, en l’efectivitat que pugui tenir. Algunes veus alerten que no ataca el problema d’arrel, que és la mateixa naturalesa d’uns algoritmes que promouen la toxicitat, la polarització, l’addicció, la dispersió o els conflictes amb el propi cos.

La falta de son afecta la nostra salut mental i física. Els trastorns com l'insomni, les apnees i la narcolèpsia condicionen el dia a dia de qui els pateix, ja que mentre dormim es produeixen un conjunt de processos imprescindibles per al nostre cos. Cada vegada més gent està acostumada a fer servir pantalles al llit abans d'anar a dormir, cosa que altera el nostre son i, per extensió, la nostra salut. Un estudi de l'Institut Noruec de Salut Pública ha determinat que utilitzar el mòbil una hora abans d'anar al llit augmenta el risc d'insomni un 59% i redueix el temps de son gairebé mitja hora cada nit, uns 24 minuts. Aquestes són les conclusions que publica aquest dilluns la revista Frontiers in Psychiatry.

El cap de setmana passat vaig aprofitar un viatger a Alacant per visitar Pedro Montengón, que fa 200 anys que està mort. M’agrada, si disposo de temps, correspondre sentimentalment als autors que m’han proporcionat bones estones d’intimitat lectora i, a més d’escoltar-los amb els ulls, miro de veure’ls amb els peus. A l’inici del carrer que porta el seu nom, una placa el recorda amb aquestes paraules: "Pedro Montengón i Paret (Alacant, 1745 - Nàpols, 1824). Jesuïta i escriptor. Va compondre poesia, odes i novel·les, alguna d'èxit, com Eusebio". 

El nou Decret de currículums educatius incorporarà la restricció dràstica d'ús de pantalles fins a quart de Primària i una flexibilització de la limitació a cinquè i sisè. Així ho ha anunciat el conseller d’Educació, Antoni Vera, en explicar les al·legacions que han incorporat al document, que ara es remetrà al Consell Escolar i després al Consultiu. En un primer moment, la limitació afectava Infantil, però s’ha estès a primer, segon i tercer de Primària. L’excepció a la norma serà en els casos en què es tracti de programes específics que incorporin plataformes digitals. Així i tot, màxim se’n podrà fer un ús d’una hora setmanal. A 4t de Primària el límit augmentarà fins a una hora diària, i a cinquè i sisè podrà tornar a pujar, sempre que la seva utilització “sigui compatible amb els objectius específics i amb el benestar de l’alumnat”, ha dit Vera. Amb la vista posada al curs vinent, els centres hauran d’incloure orientacions sobre l’ús de dispositius, tant individuals (Chromebook), com col·lectius (projector) en el seu pla digital.

Llegim que Educació avaluarà “si cal prohibir del tot els mòbils a totes les etapes educatives obligatòries, també a l'ESO”. La comissió avaluadora també “haurà d'analitzar si cal restringir les pantalles a l'etapa d'educació infantil (dels 3 als 5 anys)”. Ja els hi dic ara: sí, que a casa no el deixaran.

¿Com aprendre a viure en un món entre pantalles? ¿És possible aconseguir que els nens i adolescents en puguin fer un ús saludable? De totes aquestes qüestions en parla el nou llibre Viure entre pantalles. Entendre i acompanyar els joves en el món digital (Rosa dels Vents, 2024), escrit pels psicòlegs experts en joves i addiccions Josep Matalí i Jordi Bernabeu. És amb aquest últim que em trobo per treure una mica de llum a aquesta qüestió que fa anar de corcoll a pares i mestres.

Avui ja és el dia de dir què és el que no-no hem fet. Perquè havíem de no fer moltes coses que en no haver-se de fer i haver estat fetes s’han no-no fet. Havíem de no agafar el mòbil, havíem de no fer excessos, havíem de no deixar passar l’ocasió de veure’ns, havíem de no veure tantes pantalles, havíem de no moure’ns, havíem de no prendre el sol, havíem de no cridar i no irritar-nos amb els que a l’estiu tenim a prop, havíem de no deixar per a més endavant això de la vora de les cortines i això del dentista i havíem de no tenir mandra de quedar, havíem de no pensar més en els altres que en nosaltres, havíem de no menjar tants processats, havíem de no irritar-nos a les cues perquè teníem temps, havíem de no criticar, havíem de no deixar-nos renyar ni dir males paraules, havíem de no fer aquest article.

Amb l’arribada de l’estiu les criatures disposen de moltes més hores lliures per jugar i les famílies solem tenir problemes per solucionar aquest temps dels nostres infants i és fàcil recórrer a les maleïdes pantalles.

Sovint les famílies em pregunten com introduir les pantalles a la vida quotidiana dels més menuts. Es refereixen, sobretot, a quins "dibuixos" o quines aplis són les més indicades. I amb això volen dir, les que fan que la criatura aprengui coses necessàries i, en canvi, no li fan cap mal. L'altra pregunta recurrent és sobre el temps: Quanta estona de pantalla és l'adequada?

Ja fa anys que ens va quedar clar: per educar un infant cal tota la tribu! Però precisament ara, més que mai, les famílies se senten molt soles per afrontar tots els reptes educatius que actualment planteja la criança.