Des del 14 de desembre de l'any passat, Antoni González té bloquejat el seu compte corrent, on cobra les pensions de jubilació i viduïtat, i només pot treure diners sota el control de l'entitat. Té 84 anys i una discapacitat reconeguda del 65%, que fa que tingui moltes dificultats per poder moure's i encara més per sortir de casa. Per això, delega a l'advocat Alejandro Esquerrà la missió de la retirada d'efectiu. "L'únic que sé és que el senyor Alejandro va al banc i no en treu ni cinc, no m'han dit res més", es queixa aquest barceloní que, de jove, havia fet de comercial a Alemanya i que fa dies que el dolor el té estirat al llit.

El PSIB ha assegurat aquest dilluns que la 'pensió mínima balear', que es vol impulsar la legislatura vinent, si governa després de les eleccions del 28 de maig, "beneficiarà 65.000 persones, 42.000 d'elles, dones". La candidata socialista i presidenta del Govern, Francina Armengol, ho ha anunciat en un acte a Marratxí amb el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. "Serà un complement autonòmic perquè les pensions dels jubilats arribin al salari mínim interprofessional", ha explicat Armengol.

Encara es venen enciclopèdies. Això sí, algunes, una mica amb calçador. És la primera conclusió a la qual es pot arribar després de llegir la sanció de més de 76.000 euros que ha imposat la Direcció General de Consum del Govern balear contra l'empresa Alvarez&Sicilia. Aquesta editorial va convèncer en primera instància una dona gran, pensionista, perquè adquirís una oferta de dos toms, en format facsímil, un sobre medicina i un altre sobre sant Francesc d'Asís. L'oferta, que els comercials van explicar a la denunciant que era de gran interès perquè els productes "es revaloritzarien", pujava a la quantitat de 3.960 euros cada un dels toms, per tant, prop de 8.000 euros. A més dels dos toms en format col·leccionable, la proposta comercial venia acompanyada d'un obsequi que no era altre que una cafetera Nespresso.

La proposta inicial del ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), d'ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors ha aixecat molta polseguera. D'entrada, perquè ha rebut el rebuig de sindicats i patronals, però també de la majoria de partits polítics, i fins i tot de dins del govern espanyol. “No ho compartim”, ha dit la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unides Podem).

El ministre d’Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, celebrava encara no fa un any un acord amb els agents socials per a la reforma del sistema de pensions. El consens, però, era sobre un primer bloc de mesures que, entre altres coses, recuperava la revalorització de les pensions a l'IPC i deixava enrere el factor de sostenibilitat del PP aprovat l'any 2013. Escrivá va deixar per a la segona meitat d'aquest 2022 tota una segona fase (i no poc polèmica). Són els elements més feixucs, com ara els plans de pensions públics, que arriben precisament aquest dijous al Congrés de Diputats, i ho fan en una votació molt ajustada. A aquesta norma, però, se n'hi afegeixen d'altres que tot just s'han de començar a negociar i que tenen per objectiu "compensar" la despesa futura. Això sí, totes estan compromeses amb Brussel·les.

El nou curs del govern espanyol després de les vacances d'estiu arrenca amb una de les carpetes econòmiques més importants de la legislatura damunt la taula: la de les pensions. Aquest dimarts, el consell de ministres ha aprovat el projecte de llei de les pensions. "Complim amb les recomanacions del pacte de Toledo i garantim el poder adquisitiu dels pensionistes", ha defensat la portaveu del govern, Isabel Rodríguez, en roda de premsa. El ministeri d'Inclusió Social i Seguretat Social i els agents socials –sindicats majoritaris i patronals– van tancar l'acord sobre la primera part de la reforma del sistema a finals de juny i, després que el consell de ministres n'aprovés la tramitació urgent el 6 de juliol, ara ha tornat a donar-hi llum verda com a projecte de llei per traslladar-lo al Congrés de Diputats, on tot apunta que arribarà aquest setembre.

Una quarantena de persones s'han manifestat aquest dilluns en contra de la reforma de les pensions que ultima el govern espanyol. "Sindicats, patronals, escoltau la veu dels pensionistes", "Aturem la reforma" o "Governi qui governi, les pensions es defensen", han estat algunes de les consignes que es podien llegir a les pancartes dels assistents, concentrats per la Coordinadora Estatal per la defensa del sistema públic de pensions, que a Mallorca aglutina 16 entitats i sindicats alternatius, com ara l'STEI i la CGT.

Els pressupostos generals de l'Estat per al 2021 recullen una revalorització de les pensions del 0,9%, és a dir, la mateixa que aquest any. Una revalorització que a partir del gener els pensionistes veuran que es traduirà en un increment simbòlic de la seva pensió a final de cada mes. De fet, les pensions mínimes contributives augmentaran entre 2 i 11 euros al mes depenent de la categoria.

La Conselleria d'Afers Socials i Esports ha exposat aquest dimarts que inverteix 8,4 milions d'euros a l'any a complementar les pensions no contributives (PNC), el que equival a uns 700.000 euros mensuals. El Govern ha assenyalat que ha consolidat aquest complement que reben 6.664 pensionistes elevant aquesta ajuda a rang de llei.

El Moviment de Pensionistes de Mallorca ha anunciat, segons ha informat Efe en un comunicat aquest diumenge, que al gener iniciarà "una mobilització general contundent", amb concentracions davant les institucions autonòmiques, insulars i municipals, per reclamar "pensions dignes, justes i suficients".

Amb 72 anys és la veu i el rostre de la revolta dels grans, els que van sortir al carrer fa un any per reclamar pensions dignes i continuen reclamant una millora dels seus drets, especialment el d’una vida digna. El seu discurs és senzill i directe, i reivindica un tracte més just per als que tenen més anys.

També entre els jubilats hi ha una forta bretxa salarial. Els pensionistes a Espanya guanyen, de mitjana, 1.244 euros, mentre que les dones pensionistes reben de mitjana 800 euros, segons l’Observatori Social de la Gent Gran presentat ahir pel sindicat Comissions Obreres a Barcelona. La diferència és d’un 55,5% prenent com a referència el sou de les dones. Els representants sindicals atribueixen aquesta diferència al fet que el percentatge de dones amb feina entre els 50 i els 65 anys és un 15,6% més baix que el dels homes. En aquesta franja d’edat només treballen el 50,6% de les dones.

La secretària d'estat de Comunicació, Carmen Martínez Castro, ha demanat perdó per les seves declaracions aquest cap de setmana contra un grup de jubilats que esperaven el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la seva visita a Alacant, per protestar per la pujada de les pensions. "Venen ganes de fer-los una botifarra. Us foteu", va exclamar Martínez contra aquest grup de manifestants, en una conversa amb una altra persona que va quedar gravada. "Un comentari graciós amb un amic dins d'una conversa privada. Quan aquest comentari passa a ser pública, es converteix en paraules inadequades en fons i forma", ha reconegut Martínez en declaracions a la Cope, que d'aquesta manera ha demanat disculpes "a aquelles persones que s'hagin pogut sentir ofeses".

"Venen ganes de fer-los botifarra i dir-los: «Us foteu»". Aquestes van ser les paraules de la secretària d'estat de comunicació, Carmen Martínez Castro, sobre el grup de pensionistes que esperaven ahir a Alacant el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Els manifestants el van escridassar i xiular quan va arribar a l'acte que el PP celebrava en aquesta localitat valenciana.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha admès a tràmit aquest dimarts la demanda interposada per l'activista i portaveu de la Marea Pensionista, Domiciano Sandoval, contra la decisió de l'estat espanyol de revalorar les pensions per sota de l'augment del cost de vida. D'aquesta manera, la justícia europea s'haurà de pronunciar sobre les reclamacions dels jubilats perquè les pensions millorin com a mínim al mateix nivell que l'IPC.

Els pensionistes mantenen el pols amb Rajoy. Després que el president del govern espanyol no fes cap anunci en ferm més enllà de supeditar a la negociació dels pressupostos un augment de les pensions més baixes, milers de ciutadans d’arreu de l’Estat van tornar a sortir als carrers ahir per insistir en les seves demandes: que les pensions augmentin en funció de l’evolució dels preus i que es blindin en la Constitució per evitar canvis substancials en funció del color del govern.