L'associació de Mujeres en las Artes Visuales (MAV) ha expressat la seva preocupació per l'adjudicació directa de l'encàrrec de l'escultura Dona Tribut, a Petra, una obra que pretén retre homenatge a la dona, a un únic artista home, sense convocatòria pública ni possibilitat de participació per a dones artistes.

La compra i instal·lació d’una escultura de l’artista Andrés Margaz a la plaça de la Constitució de Petra ha aixecat polèmica en el municipi fins al punt que el batle del poble va haver de donar informació i fer aclariments en el ple de l’Ajuntament.

La plaça d'Alexander Fleming albergarà una escultura en homenatge a l'harmonista, Víctor Uris, qui morí el passat mes d'abril. Es tracta d'una iniciativa de l'Associació de Veïns del Capitol, barriada on vivia el músic i del seu grup d'amics a la qual també dona suport l'Ajuntament de Palma, amb l'objectiu de recordar i retre homenatge al reconegut harmonista.

Joan Cortès (Pollença, 1964) i Lluís Lleó (Barcelona, 1961) es trepitgen amb entusiasme creixent durant la conversa. Els escultors comparteixen l’admiració per l’artista romanès Constantin Brâncuși, “un miracle de l’escultura”. Havien coincidit en alguna ocasió “fa molts anys”, però debaten i expliquen anècdotes com si es coneguessin bé.

L'escultor minimalista nord-americà Richard Serra, mundialment famós per treballar amb peces d'acer monumentals, ha mort als 85 anys. L'artista ha traspassat a casa seva a Long Island, a Nova York, a causa d'una pneumònia, segons ha informat el seu advocat, John Silberman, al diari The New York Times.

L’home contra el cavall, la darrera obra pública de l’escultor i pintor Llorenç Ginard (Manacor, 1935-2022) encara era secreta quan l’artista va morir. Feia mesos que hi treballava, il·lusionat i pacient, fent proves, motlles i maquetes per aconseguir que aquell homenatge a tot un poble sortís el millor que l’esport hípic i la prova mereixia.

El PSIB d'Alaró ha instat l'Ajuntament a restaurar l'escultura que l'artista Enrique Broglia va donar al municipi i que fa nou anys que està rompuda. En aquest sentit, la formació ha recordat que el pròxim 18 de setembre es compliran deu anys de la mort de l'artista, que va ser veí d'Alaró. Per aquest motiu, han proposat retre-li un homenatge en el marc de la Fira Gremial. En aquest sentit, el PSIB ha animat l'Ajuntament a restaurar la peça.

El tinent de batle de Cultura, Javier Bonet, ha anunciat aquest dimarts que l’Ajuntament emprendrà "accions legals" contra l’empresa adjudicatària del contracte de trasllat i emmagatzematge de l’escultura Primitive Irruption, original de l’artista mexicà José Dávila, en cas que es demostri que va efectuar aquesta tasca "amb mala praxi i sense tenir en compte la seva obligació de protegir i preservar la integritat de la peça".

L'escultura del meló gegant, fet de morter i picadís, que hi ha Vilafranca de Bonany, ha esclatat aquesta matinada de dijous i ha quedat fet un munt de trossos. L'origen de l'explosió és, segons apunten pel poble, que el nucli interior de l'escultura, fet de materials sintètics, s'ha encalentit a causa de la calor d'aquests dies, i ha explotat. Els veïns de les cases de més a prop asseguren que han sentit un tro, i quan han guaitat per la finestra ja han vist que el meló gegant era un munt de miques.

Amb un operatiu amb aires de superproducció ha aparegut aquest dissabte al matí al terrat de la Pedrera la gran escultura de Jaume Plensa Silent music IV, una de les vuit peces monumentals de l’artista que s'instal·laran a l’edifici amb motiu de l’exposició que obrirà les portes el 31 de març, titulada Jaume Plensa. Poesia del silenci. Es tracta d’un dels característics homes a la gatzoneta de l'artista, en aquest cas fet amb notes musicals, com si fos "la memòria d'un so, d'una música", diu el mateix Jaume Plensa.

L’escultor Josep Maria Subirachs va morir l’any 2014 i encara és una assignatura pendent normalitzar la seva obra i posar-la en el lloc que li correspon dins l’art català de la segona meitat del segle XX, al marge de les polèmiques escultures de la Façana de la Passió de la Sagrada Família que van eclipsar tota la seva trajectòria. El director artístic de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, assegura que el llegat de Subirachs està passant “un llarguíssim purgatori” i que és víctima d’una “autèntica xarxa de prejudicis”. Així que per començar a trencar aquesta xarxa, el museu Can Mario de Palafrugell acull fins al 27 de novembre l’exposició Subirachs. De l’expressionisme a l’abstracció (1953-1965). I el seu compromís no acaba aquí, perquè aquesta mostra és el preàmbul de la gran retrospectiva que la fundació dedicarà a Subirachs el 2027, coincidint amb el centenari del seu naixement, en les dues plantes dels Espais Volart.

L'Ajuntament de Sant Llorenç ha col·locat a la plaça de Jaume Santandreu l'escultura Help de l'artista mallorquina Amparo Sard, apunta el Consistori en una nota. L'objectiu d'aquesta iniciativa és recordar la torrentada del 9 d'octubre del 2018, que va deixar 13 víctimes mortals.

“Si le dices que quieres entrevistarlo, te mandará a la mierda ”. Em va avisar Paco Ibáñez mentre pujàvem amb l’ascensor que ens portaria a l’àtic lluminós de Jorge Oteiza, a Zarautz. En Paco va fer les presentacions i quan Oteiza va amollar “¿Y éste, qué quiere? ”, li vaig respondre “Hacerle una entrevista ”. “¡Venga, primera pregunta! ” Guió trastocat i una entrevista rodona com les seves esferes, que es va publicar al dominical de La Vanguardia el 23 de febrer del 1992, amb unes fotos excel·lents del gran Alguersuari. Vam començar a tractar-nos i cada cop que l’anava a veure em convidava a l’asador Zubi Ondo. Sempre el mateix menú: percebes amb poca sal i el clàssic besuc a l’estil d’Orio, el seu poble.

Tot i que van ser concebudes entre finals del segle XV i la segona meitat del segle XVI, les tres pietats esculpides per Miquel Àngel –la vaticana, la Bandini i la Rondanini– no s'havien pogut contemplar mai juntes fins ara. A partir del 24 de febrer, això canviarà: es podran veure en un mateix espai totes tres per primera vegada. Serà al Museo dell'Opera del Duomo, situat a Florència, en una mostra temporal que porta per títol Le tre pietà di Michelangelo. Non vi si pensa quanto sangue costa (Les tres pietats de Miquel Àngel. Cal recordar tota la sang que han costat). Serà oberta fins a l'1 d'agost.

Aquest dijous el cavall de la rotonda d'Alcúdia ha iniciat el seu camí cap a la recuperació després de l'accident de trànsit que el deixà amb una cama a punt de rompre's. Segons ha explicat l'Ajuntament del municipi, durant el matí han traslladat l'escultura fins a Sant Llorenç, on l'artista Miguel Ginard Sarasate la restaurarà.

La història d’Utopia va començar fa més de quatre anys. L’antic director del parc d’escultures i jardins Frederik Meijer de Grand Rapids (Michigan) –que és un jardí botànic i a la vegada acull una col·lecció de 200 escultures– va citar Jaume Plensa a Nova York. Va ser una jornada fructífera: van visitar una exposició de Miquel Àngel al Metropolitan i el nord-americà va portar el català al taller dels arquitectes Tod Williams i Billie Tsien. Davant de la maqueta del nou pavelló que estaven dissenyant per al centre, van proposar a Plensa de crear una obra específica per a l’entrada del parc. Des de llavors han estat anys de picar i picar pedra, literalment: durant dos anys els col·laboradors de Plensa han estat esculpint una obra que ha requerit 400 tones de marbre blanc, de les quals 100 s’han perdut treballant-hi. 

L'escultura d'Indíbil i Mandoni tornarà a comandar l'entrada al centre de Lleida per l'Arc del Pont a partir del 10 de desembre, després d'un any d'absència per ser restaurada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. La Paeria ha organitzat un acte de benvinguda i un seguit d'activitats per rebre aquesta icona de Lleida, sota el títol de Retroba't amb Indíbil i Mandoni, segons informa l'ACN. L'escultura en bronze dels cabdills Indíbil i Mandoni homenatja els herois ilergets que van defensar Lleida dels atacs dels cartaginesos i romans al segle III aC. La peça va patir un acte vandàlic el 17 de novembre del 2017 i va perdre la seva característica llança. És per això que, a més de restaurada, torna a Lleida amb els elements desapareguts.

La Mediterrània va ser per a molts creadors d'abans de la Guerra Civil, entre els quals l'escultor Josep Clarà (1878-1958), "un símbol identitari", com diu Cristina Rodríguez-Samaniego, professora de la UB i la comissària de la mostra de l'escultor que la Fundació Vila Casas ha organitzat al Castell de Vila-seca (Tarragonès), que es pot visitar fins al 5 de juny del 2022. "Els artistes que van fer servir aquesta estètica no van deixar de combregar amb una ideologia que es pot associar amb el catalanisme", explica Rodríguez-Samaniego. L'exposició inclou una seixantena d'obres, entre escultures, pintures i dibuixos, i és una nova versió centrada en la mediterraneïtat de Clarà de la mostra que la fundació va fer l'any passat a Can Mario, el seu museu d'escultura, a Palafrugell, amb obres procedents del Museu de la Garrotxa (Olot), l'equipament que té els fons més importants de l'artista.

A l'hora d'interpel·lar el públic, l'escultura potser s'imposa a la pintura per les tres dimensions i per com marca els espais amb la seva presència. "L'escultura és el llenguatge que recull més la dimensió corpòria, existencial i física", afirma Pilar Parcerisas, directora artística de la Fundació Vallpalou de Lleida i comissària d'una exposició a la mateixa fundació que s'endinsa en una línia concreta de l'escultura catalana del segle XX, la de la "desmaterialització de l'escultura". "No te la pots mirar com una cosa il·lusionista com és la pintura. L'escultura té un punt de realitat, d'existència", subratlla.

A la Fundació Joan Miró, la temporada comença amb nota. El sentit de l’escultura és una exposició ambiciosa i sorprenent que, a més, té vocació d'atreure el gran públic amb noms inesperats però a la vegada consolidats. Comissariada per l’escultor David Bestué (Barcelona, 1980), encara suma més raons per visitar-la. D'una banda, posa en valor amb una nova mirada el patrimoni dels museus del país i de l'Estat, perquè entre el més d’un centenar de peces d’una seixantena d’artistes que s’hi poden veure n’hi ha de museus com el Macba, el MNAC, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu d’Art Modern de Tarragona, la Fundació Suñol, la col·lecció d’art de La Caixa, el Musac, l’Ivam i el Patio Herreriano, sense comptar-hi els internacionals. D'una altra banda, reivindica artistes consagrats que mereixen més atenció pública, com Susana Solano, i dona visibilitat a creadors més joves, com Julia Spínola, Patricia Esquivias, Ester Partegàs i Oier Iruretagoiena. Al llarg del recorregut es poden observar treballs de grans artistes internacionals cars de veure a Barcelona, com Bruce Nauman, Alexander Calder, Carl André, Lucio Fontana, Marisa Merz, Lygia Clark i Isa Genzken. I, finalment, porta el llegat escultòric de Joan Miró al segle XXI fent dialogar algunes de les seves escultures fetes amb objectes quotidians fosos en bronze amb unes altres de la britànica Sarah Lucas, membre dels controvertits Young British Artists dels anys 90. “Joan Miró és un artista que va fer servir unes eines que avui continuen sent vàlides”, afirma David Bestué.