Les Balears han començat el 2026 amb un increment dels naixements de l'1,44% segons les dades corresponents al mes de gener publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En concret, a l'Arxipèlag es van produir el primer mes de l'any un total de 773 naixements. Dels nascuts al gener 391 van ser dones i 382, homes.

Les Balears han tancat l'any 2025 amb un descens de la natalitat del 2,56% en comparació de l'any anterior, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El primer nadó nascut aquest any 2026 als hospitals públics de les Balears es diu Olivia Sánchez Salazar i ha vingut al món a les 00.50 hores a l'hospital de Son Espases.

Els naixements varen augmentar el 2024 a les Balears un 5,75%, respecte de l'any anterior, amb un total de 9.240, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Respecte de les defuncions, les Illes n'han registrades 9.003, un fet que representa un saldo vegetatiu positiu de 237 persones. Percentualment, les Balears es converteix així en la segona comunitat que més naixements registra de tot l'Estat.

Durant els primers anys de vida el desenvolupament cerebral és molt ràpid i s’assoleixen habilitats i competències per a l’autonomia de manera progressiva i alhora molt ràpida. De fet, la neuropediatra de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, Noelia Rivera, apunta que “es tracta del desenvolupament més gran que experimentem al llarg de tota la nostra vida”.

El primer infant nascut el 2025 les Balears nom Dylan Luis i ha nascut a l'hospital de Can Misses, a Eivissa, a les 0.52 h. El nadó ha pesat quatre quilos, segons ha recollit EFE.

Els naixements han augmentat un 7,2% interanual a les Balears de gener a setembre, amb 6.847 nascuts al total acumulat, 811 dels quals van néixer el novè mes de l'any, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els naixements cauen a les Balears per sota dels 9.000 infants. Així i tot, les Illes registraren més naixements que morts el 2023. Així ho indiquen les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) consultades per l'ARA Balears, que estimen que a les Illes que es van produir 8.839 naixements, un 2,6% menys que el 2022. Aquest any es van produir 9.079 naixements. Pel que fa a les defuncions, hi va haver 8.772 defuncions l'any 2023, un 5,9% menys que l'any anterior.

Les Balears van registrar un total de 8.026 naixements entre gener i novembre de 2023, un 3,79% menys que en el mateix període de l'any anterior i fins a un 9,12% menys davant del mateix acumulat de 2019, any previ a la pandèmia, segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). No obstant això, només al novembre es van registrar 720 naixements a les Illes, una xifra superior a la d'octubre, quan se'n van comptabilitzar 847. Per altra banda, des de començament de 2023 fins al novembre es van comptabilitzar 8.756 morts, un 5,70% menys que en el mateix període de l'any anterior, però un 9,86% més respecte del 2019.

Les Balears han registrat un total de 7.296 naixements entre gener i octubre de 2023, la qual cosa suposa un 3,14% menys que en el mateix període de l'any anterior i fins a un 9,32% menys enfront del mateix acumulat de 2019, any previ a la pandèmia, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

En els primers cinc mesos de l'any, de gener a maig, les Balears s'han convertit en la cinquena comunitat autònoma on més ha caigut el nombre de naixements en comparació amb les dades de 2022. En aquest període s'han registrat un total de 3.442 naixements –amb un mínim de 634 a l'abril i 748 al gener–, que suposen una davallada del 4,36%, segons dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La baixada dels naixements a Espanya continua sense fre, també després de la pandèmia. En aquest sentit, a les Balears, entre els mesos de gener i març d'enguany hi va haver un total de 2.128 naixements, un 4,84% menys que el 2022, any en què varen néixer 2.236 infants. Si es compara amb el mateix període del 2019 (any anterior a la pandèmia) en què varen néixer 2.290 infants, la caiguda ha estat del 7,07%. Així ho indiquen les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE, que s'han fet públiques aquest dimecres.

"No ha sigut fàcil. Però noi (i noia), ha valgut la pena. Bona Pasqua. Publicant des del cel". D'aquesta manera ha anunciat l'actriu Hilary Swank, de 48 anys, el naixement dels seus bessons, dels quals encara no se sap el nom. La intèrpret, guanyadora de dos Oscars —un per Million Dollar Baby i un altre per Boys don't cry— , ha donat la notícia de la seva recent maternitat a través d'Instagram, la xarxa on durant els darrers mesos ha anat mostrant l'evolució del seu primer embaràs. En la idíl·lica foto que ha publicat se la veu d'esquena contemplant el mar i agafant en braços els dos bebès, un nen i una nena.

Les Balears van registrar un total de 9.097 naixements el 2022, dada que suposa un descens d'un 4,4% respecte del 2021. Per altra banda, la xifra de morts se situa en 9.386, un 6,9% més, segons les estimacions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). D'aquesta manera, segons aquestes xifres provisionals, a les Illes es van produir 289 morts més que naixements durant l'any passat.

La Rocío és músic, viu a Colmenar Viejo i té 30 anys. En fa gairebé dos es va esterilitzar perquè té clar que no vol tenir fills. "El creixement de la població i el canvi climàtic van de bracet –argumenta–. Una de les raons per les quals el món està canviant és que som massa persones i hi ha escassos recursos que no s'estan gestionant bé. No vull contribuir a això, ni que una persona que encara no existeix hagi de menjar-se’n les conseqüències”.

El 19% dels naixements atesos als hospitals públics de les Illes el 2022 varen ser per cesària, segons les dades del Servei de Salut. Tot i que la taxa ha davallat lleugerament la darrera dècada (el 2013 el percentatge era del 21%), les Balears se situen quatre punts per sobre de la taxa del 15% com a màxim que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Així i tot, estan per davall de la mitjana a l'Estat (22%).

La població a les Illes Balears continua envellint-se a mesura que la natalitat s'estanca. Entre el 2017 i el 2021 els naixements a la Comunitat s'han reduït un 8%, segons l'estudi Natalitat a Espanya, de TBS Education. Així i tot, l'Arxipèlag és un dels territoris on menys ha descendit aquest percentatge, ja que totes les comunitats autònomes menys les Illes i Múrcia han registrat baixades de més del 10%. Les més importants han estat a Cantàbria, Astúries i Galícia, que superen el 20% de descens.

El 30% dels parts a les Illes Balears són induïts; és a dir, no s'espera que la dona es posi de part de manera espontània, sinó que es provoca de manera farmacològica. L'Organització Mundial de la Salut recomana que la taxa sigui del 10% com a màxim; per tant, l'Arxipèlag triplica aquest llindar. Les induccions es fan quan hi ha riscos per a la mare i el nadó si continua la gestació, però usuàries i comares adverteixen que s'està indicant aquest procediment sense motius justificats i això ha disparat les taxes.

El part domiciliari és una opció encara minoritària però en auge, també a les Illes Balears. "Cada vegada hi ha més dones que trien parir a casa, i si no hi ha més demanda és perquè no hi ha professionals per acompanyar-les i perquè no està dins el sistema públic", apunta la comare Roser Gallardo, que ha atès parts a casa durant 17 anys a Mallorca. Ella és una de les impulsores del curs d'Expert Universitari en Atenció al part i naixement a casa a la Universitat de les Illes Balears (UIB), que precisament vol oferir una formació específica i de qualitat a aquelles comares que volen acompanyar aquests naixements fora de l'hospital.

És una malaltia molt poc comuna: miocardiopatia peripart. És una insuficiència cardíaca que es pot donar al final de l'embaràs o els primers cinc mesos després del part i és potencialment greu. En el cas d'Awilda Matos va ser tan greu que va requerir un trasplantament de cor just després de parir el seu primer fill el 2009 a Anglaterra. Fins llavors, havia sigut una persona sana. "Afortunadament, és una malaltia molt infreqüent, però quan passa pot requerir un trasplantament urgent. És molt dramàtic", sosté Maria Goya, obstetra de l'Hospital de la Vall d'Hebron.