El doctor Xavier Pla ha trigat 10 anys a escriure la biografia de Josep Pla, Un cor furtiu (Destino, 2024). Ha llegit més de 4.000 cartes inèdites escrites o rebudes per Pla i ha consultat més de 1.800 documents fins ara desconeguts. Sí, és la biografia definitiva.

El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha dictat presó incondicional per al presumpte autor de l'enviament de les cartes incendiàries al president espanyol, Pedro Sánchez, i altres organismes de l'Estat com les ambaixades d'Ucraïna. La Policia Nacional va detenir dimecres a Miranda de Ebro (Burgos) un home, de 74 anys i exfuncionari jubilat de l'Ajuntament de Vitoria, a qui se'l considera l'autor de l'enviament d'aquestes cartes.

La Traca és un joc de cartes divertit i dinàmic sobre els principals elements de les festes tradicionals catalanes: els bastoners, els geganters, els dracs, els castellers, la cobla, els diables... A més, permet familiaritzar-se amb la gradació de colors. Aquest joc, pensat per jugar amb la família i els amics i adreçat a totes les edats (a partir de 5 o 6 anys), es pot obtenir per 13,95 euros en aquest enllaç del 18 al 31 d'agost.

El jutjat d'instrucció número 3 de Madrid ha acordat arxivar les denúncies arran de les cartes amb bales que van rebre l'exvicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias, l'exministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, durant la campanya per les eleccions a la Comunitat de Madrid del 4 de maig. La magistrada considera que "si bé els fets podien ser constitutius d'un delicte", no han trobat dades que permetin identificar els responsables d'aquest enviament.

Maria trescava entre papers vells a cal seu sogre i, entre preus taxats de fruites seques i albarans d’una botiga que havien tingut, hi havia una carta. Era un sobre petit que groguejava amb el nom i adreça de la destinatària i l’encuny vermell que indicava que havia passat la censura militar.

Es dirà Yaiza. Ens diuen que és el nom d’un poble molt bonic de l’illa de Lanzarote que van visitar fa poc. L’INE diu que n’hi ha 14.000 a l’Estat, esclar que bona part a les Canàries. Ens acostumem ràpid al nom. Naixerà a l’estiu en any olímpic. I si acaba sent atleta?

Robert Graves va escriure unes 30.000 cartes al llarg de la seva vida. I d’aquestes, es calcula que unes 10.000 les va enviar des de Ca n’Alluny de Deià, casa que va començar a habitar l’any 1929 i on va viure fins que va morir -a excepció dels seus exilis durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial. Aquesta vastíssima correspondència és un dels vessants menys explorats de l’autor i és, al mateix temps, una de les millors maneres d’apropar-se a ell: a la seva quotidianitat, projectes, visió del món i de la poesia. Sense filtres. A través de la tinta que utilitzà per plasmar una cal·ligrafia “difícil d’entendre si no l’has llegit mai, i més ara, que no estam gens acostumats a llegir escrits a mà”, diu William Graves, fill del poeta.

Que aixequi la mà qui hagi rebut una postal aquest estiu. “L’emoció d’obrir la bústia i trobar-hi una postal no es pot explicar amb paraules”, diu el Carles Huelva, una de les persones afortunades que encara segueixen rebent aquest tipus de correspondència. Des del primer viatge que va fer amb la seva parella a Holanda ara fa 13 anys, van decidir que cada cop que fessin un viatge s’escriurien una postal. També n’envien sovint a la família i als seus fillols. “No hi escrivim només «Petons, fins aviat», sinó alguna anècdota del viatge o el que volem recordar del país visitat”, explica el Carles, que calcula que des de llavors, entre tots dos, en deuen haver enviat unes 200.

“Rebo la seva lletra i estic encantat de la oportunissima idea d’una exposicio completament de venguarda. Fa falta mes que mai per a renobar l’atmosfera artistica viciadissima que d’uns anys ensa es respira a Barcelona [sic]”, escrivia Salvador Dalí al galerista Josep Dalmau el 1926. Aquest és només un exemple dels 803 documents que ja es poden consultar des de la pàgina web de l’Ajuntament de Girona, gràcies a la publicació de l’arxiu de les Galeries Dalmau, que va funcionar a Barcelona entre el 1906 i el 1930.