MÉS per Mallorca va tocar el seu sostre electoral el 2015, quan va fregar els 60.000 vots i va obtenir 6 escons al Parlament. És el resultat més destacat dels ecosobiranistes, que històricament s’han situat en quatre escons i entre 35.000 i 40.000 vots (quatre diputats i 37.651 sufragis el 2023). La formació ha convocat aquest cap de setmana una assemblea general per decidir de quina manera encarar les eleccions de 2027. Sap que disposa d’una base de votants estable, però pot el partit illenc aspirar a més transversalitat?

MÉS per Mallorca no anirà a les europees d'enguany amb Sumar, ho farà amb Ara Repúbliques. Així ho ha decidit l'Assemblea de MÉS per Mallorca, que ha aprovat aquest dilluns concórrer amb aquesta formació a les eleccions europees de juny de 2024. D'aquesta manera, la militància del partit ecosobiranista ha decidit presentar-se amb la coalició integrada per Esquerra Republicana, EH Bildu i BNG per un 89,7%. Per la seva banda, Més per Menorca i ARA Eivissa també se sumaran a Ara Repúbliques.

El PP gallec és molt PP i no només una simple màquina de poder: és un partit que es confon amb el paisatge fins a esdevenir indestriables l'un de l'altre. Veient el resultat d’ahir, s’entén millor per què Alberto Núñez Feijóo està tan fora de lloc a Madrid: en el seu món, Vox no existeix i la gent normal vota PP. La concentració de vot en un sol partit és la clau de l’èxit dels populars gallecs, però aquesta fórmula, per a desgràcia de Feijóo, no és reproduïble en altres territoris i això és el que explica el seu fracàs el 23-J.

Els dirigents populars han viscut tot un carrusel d'emocions des del passat 28 maig. Aquella nit, en què bona part d’Espanya es va tenyir de blau popular, es va viure una festa grossa a Génova i gairebé ningú dubtava que Alberto Núñez Feijóo arribaria aviat a la Moncloa. Tant, que alguns es van començar a repartir els ministeris abans d’hora. I quan el 10 de juliol Feijóo va deixar descol·locat Pedro Sánchez en el cara a cara electoral, a Génova van pensar que tenien la majoria absoluta a tocar i somiaven amb 160 o fins i tot 170 escons. De veure’s guanyadors, però, van passar a la depressió més absoluta la nit del 23-J i posteriors, malgrat els intents per maquillar-ho.

Un intenta repassar una vegada més el text d'una novel·la, és el seu ofici, al capdavall, però no pot. Intenta absentar-se amb la imaginació del que l'envolta, d'allò a què pertany, però no pot. El meu país, Galícia, viu un tràngol peculiar. Ens van convocar eleccions i suposadament es tracta de decidir la representació que han de tenir els diversos partits, però en realitat això està sent un referèndum per escollir bé aquest present que trepitgem, que és passat, o bé un futur. I el futur mai no es coneix, és un país per néixer.

A Ana Pontón, la candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) que aspira a fer història aquest diumenge, li agrada passar estones d'oci a Allariz, un municipi d'uns 6.500 habitants de la província d'Ourense on el seu partit governa des de fa més de 30 anys. Davant del centre de salut, la seu local del PP té encara un logotip antic –el de les lletres vermelles i la gavina blava a sobre–. Al poble asseguren que no s'hi veu gaire activitat i tampoc han detectat que els populars hagin fet campanya electoral aquest dies. Poc hi té a fer la dreta en aquest bastió històric del BNG, un autèntic oasi en una província marcada pel vot rural conservador, només amenaçat a la capital –Ourense– per una candidatura local, Democracia Ourensana, encapçalada per un personatge polèmic. Quin és el secret d'Allariz?

Les eleccions a Galícia s'estan ajustant cada cop més i el PP veu perillar de ple la majoria absoluta fins i tot abans que es desencadenés l'efecte Puigdemont per la proposta d'indult condicionat a l'expresident per part d'Alberto Núñez Feijóo. Així ho revela el darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) previ als comicis autonòmics d'aquest diumenge, en què els populars liderats per Alfonso Rueda s'han encallat en el 42,2% dels vots i entre 34 i 38 escons –els mateixos que en l'anterior enquesta–, mentre el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) es dispara. Els sobiranistes arriben al 33,4% dels sufragis, amb un creixement que els permetria arribar a entre 24 i 31 diputats, rècord històric de la formació. Si el CIS l'encerta, aquest doble escenari fa penjar d'un fil la majoria absoluta conservadora al Parlament. Paral·lelament, el PSdeG-PSOE s'enfonsa fins al 18% dels suports, cosa que el situa entre els 9 i els 14 diputats, en un resultat especialment negatiu per a la candidatura socialista.

Les eleccions a Galícia donen l'oportunitat de presidir la Xunta al Bloc Nacionalista Gallec (BNG), però no és el primer cop que el sobiranisme hi té un gran protagonisme. De fet, més enllà del període entre el 2005 i el 2009 en què el BNG va formar part del govern, el galleguisme independentista ja havia tingut un paper destacat durant la II República. Així, va protagonitzar un episodi que ha acabat sent reivindicat: el juny del 1931 es va proclamar la república gallega, en uns fets que van transcórrer entre el dia 25 i el 27, i es va prendre el palau presidencial de Raxoi pel fervor de diversos militants. Com va ser aquesta proclamació secessionista? Quina influència va tenir?

La candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Ana Pontón, afronta les eleccions autonòmiques del 18-F amb el repte d'aconseguir la presidència de la Xunta de Galícia després de quinze anys consecutius de govern del PP. Atén l'entrevista de l'ARA per telèfon.

El compte enrere ja ha començat i la campanya de les eleccions gallegues ha donat el tret de sortida aquest divendres a mitjanit. En el Parlament del territori hi ha tres partits amb representació –el PP, el BNG i el PSdeG-PSOE–, però la batalla electoral s'ha plantejat com un cos a cos entre els populars i els nacionalistes. L'eco de la política espanyola i Pedro Sánchez hi són ben presents com un espantall que fa servir la dreta, que ha advertit del "perill" que suposaria tenir una presidenta sobiranista com Ana Pontón (BNG). L'actual president de la Xunta, el popular Alfonso Rueda, tem que seria "una sucursal de l'independentisme" i té el repte d'impedir-ho i revalidar la majoria, després de quinze anys seguits del seu partit al govern. És una campanya en què les enquestes mostren un resultat ajustat, que pot anar de molt pocs vots. Què s'hi juga Galícia en aquests comicis?

Xosé Manuel Beiras va ser el gran referent del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) des de la seva fundació, l'any 1982. El va fer gran i també el va fer petit. El 2012 en va sortir rebotat i va provocar una de les crisis més profundes dins el nacionalisme gallec. Onze anys després, ara ja en segona línia, el BNG i ell han firmat la pau aquest diumenge a Santiago de Compostel·la davant un repte majúscul: que el sobiranisme arribi per primera vegada a la presidència de la Xunta. "Estem davant un moment històric", ha destacat la candidata del BNG, Ana Pontón, que s'ha abraçat efusivament amb Beiras. El 2012, Pontón va fer precisament el primer salt endavant en política al convertir-se en la portaveu parlamentària d'un partit que llavors només va obtenir 7 diputats. Avui en té 19 i aspira a superar la vintena amb un ull posat en la possibilitat que el PP no arribi als 38 que atorguen la majoria.

La intensa cursa electoral d'aquest any ja ha arrencat. Les eleccions gallegues del proper 18 de febrer són el tret de sortida d'un cicle frenètic amb tres votacions a Espanya –a Galícia, el País Basc i el Parlament Europeu– i aquest dimarts, després de les vacances de Nadal, ja han començat els actes i les presentacions de la campanya dels tres principals partits que es disputen el poder gallec: el PP, el PSOE i el BNG.

Ana Pontón (Sarria, 1977) és la portaveu nacional del BNG i cap de l'oposició a Galícia. Des d'aquest càrrec està acostumada a debatre cara a cara amb el que ara és nou líder del PP estatal, Alberto Núñez Feijóo, del qual no té la millor opinió. Es mostra convençuda que serà la primera presidenta gallega.

David Miró entrevista la portaveu Nacional del BNG, Ana Pontón

La setmana passada van coincidir dues campanyes: la de les eleccions a Castella i Lleó i la dels grups que competien al Benidorm Fest per ser els escollits i representar Espanya a Eurovisió. Curiosament, en un moment donat es van entrellaçar i es va complicar distingir entre el que era discurs polític i fenomen fan. Representants de la majoria dels partits van acabar pronunciant-se sobre el concurs i Twitter es va omplir d’interpretacions sobre els tints polítics de la cançó Ay mamá de Rigoberta Bandini o el tema en gallec de les Tanxugueiras. Al final va guanyar amb un reggaeton la catalana Chanel, cosa que va posar el focus sobre un sistema de votació polèmic i, per a alguns, poc transparent, que fins i tot va acabar al Congrés de la mà del BNG i Galícia en Comú.  

L’estat espanyol es troba encallat des de fa anys en el camí cap a la conquesta plena de les llibertats, després de la mort del dictador Francisco Franco i la successió monàrquica. De fet, ha iniciat una preocupant reculada que comença a afectar les poques bases de la democràcia espanyola, davant el silenci majoritari dels partits polítics del sistema. En definitiva, el règim del 1978 pateix un dèficit democràtic estructural que el fa incapaç d’assumir els reptes d’una societat complexa, plena de desafiaments globals i locals, una societat cada dia més exigent amb la seva democràcia.

L'encara diputat al Congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà, el senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu, i la cap de llista del BNG a les eleccions al Parlament Europeu, Ana Miranda, participaran aquest dissabte en la presentació a València de la coalició electoral Ara Repúbliques, amb la qual les tres formacions concorreran als comicis europeus del 26 de maig.

Després de la prohibició d'un acte en què havien del particiar el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'expresident Carles Puigdemont, el Parlament Europeu acull aquest dimecres a la tarda una confència sota el títol "Catalunya, una regió d'Espanya", amb el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith com el ponent principal. Però la polèmica sobre l'autorització d'aquest acte poc després que es prohibís el de Torra i Puigdemont continua. El president del grup dels Verds / Aliança Lliure Europea, Philippe Lamberts, i Heidi Hautala, representant del grup a la mesa del Parlament, enviaran aquest mateix dimecres una carta al president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, exigint els informes de seguretat en què es basen el veto a l'acte dels dos presidents catalans i l'autorització del de Vox. Fonts de l'Eurocambra expliquen, però, que precisament per motius de seguretat aquests documents no es fan públics ni se cedeixen als grups parlamentaris.

ERC, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i EH Bildu es reuniran pròximament a Galícia per ultimar els detalls de la candidatura unitària amb què es presentaran a les pròximes eleccions europees, segons han assegurat fonts dels partits a Europa Press. Ja fa mesos que les tres formacions es van reunint per organitzar la llista unitària.

Parets entapissades amb mirades d’animals morts: n’hi deu haver més de mig centenar, alguns amb el lloc i l’any en què van ser abatuts. Molts quadres amb Franco d’uniforme i en posició de llançar-se a la conquesta; de la seva dona, Carmen Polo, tota enjoiada i seriosa, com si estigués a punt de renyar algú, i un virolat bodegó de flors que va pintar el dictador. Si tanco els ulls aquestes són les primeres imatges que em venen després d’haver visitat per primera vegada el Pazo de Meirás, la residència d’estiu dels Franco. El nostre guia és Carlos Fernández Barallobre, un convençut franquista de la Fundación Francisco Franco. Després de la visita, Barallobre m’explica que admira profundament el Caudillo -en cap moment parla de dictador - i que Carmen Polo era “extraordinària, fantàstica, d’una cultura exagerada, sempre pendent dels altres”. Fernández ho té clar: “Franco va salvar Espanya de la fam i va convertir-la en la desena potència industrial del món”.