L’informe Draghi ens ha arribat en un context que no li és el més favorable. Estava pensat per a una legislatura europea amb més pes al centre (Macron). Però, així i tot, serà influent. Gaudeix de la credibilitat de Draghi, de ser rigorós i d’estar admirablement treballat. Cert, és massiu i dens. Però qui vulgui només copsar l’essència dels arguments que es limiti a un prefaci de cinc pàgines on cap paraula és sobrera. Qui vulgui un resum executiu que vagi a les 65 pàgines de la Part A. I qui es vulgui submergir en els fonaments, molt sòlids, de les 178 propostes concretes que vagi a la Part B, de 327 pàgines.

Al llarg d’aquests últims mesos l’economia europea ha rebut el diagnòstic de dos italians de renom: Enrico Letta, ex primer ministre italià i, aquesta setmana, Mario Draghi, antic president del Banc Central Europeu. Ens parlen d’una Europa en decadència i, com a senyal, tenim que la seva gran potència, Alemanya, després de mesos de paràlisi, s'acosta a la crisi econòmica. Ja fa molts anys que Europa no crea grans empreses i cada cop està més arraconada a l’ombra dels gegants nord-americà i xinès.

Fa unes setmanes els mitjans de comunicació van anar plens del primer d'aquests dos noms a causa de la seva mort; l'última setmana ens hem trobat molt amb el segon a causa del seu triomf a França en les eleccions al Parlament Europeu. Dos personatges francesos, un que va tenir una important repercussió en la història de la UE, i un altre que segurament la pot tenir. La portada de l'ARA del diumenge 16 reflecteix amb intensitat aquest moment. Casualment, dimarts passat vaig ser convidat a participar en un acte sobre la figura de Delors i sobre el futur d'Europa. Des d'una visió molt personal, fruit del que vaig viure fa uns 30 anys, m’agradaria expressar unes poques idees relatives al repte actual d’Europa, als meus records i a la urgència d’algunes decisions.

Les Balears se situen en la posició 153 del rànquing de competitivitat global, integrat per 234 regions de la Unió Europea. Així n'ha informat Impulsa Baleares, d'acord amb l'Índex de Competitivitat Global elaborat per la Unitat d'Intel·ligència Econòmica, i ho ha recollit Europa Press. Aquest rànquing s'articula al voltant de tres subíndexs i 11 pilars determinants de la posició competitiva.

L’esport d’elit requereix uns sacrificis molt grans. Alguns joves perden l’adolescència per intentar complir els seus somnis. O els dels seus pares, que en moltes ocasions són els que obliguen les seves criatures a una vida de renúncies per intentar ser els millors. L’esforç és un dels grans valors que s’associen a l’esport formatiu. També la competitivitat, un concepte molt més polièdric i polèmic, i que s’accepta en segons quins entorns i a partir de certs barems. No tot l’esport formatiu ha de ser competitiu.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha demanat aquest dimecres a la Comissió Europea un major accés als fons per a les Balears per la seva condició d'insularitat, que afecta la competitivitat de les empreses i als residents, en una reunió amb la comissària europea de Transport, Adina Valean. La cap de l'Executiu illenc ha dit que l'objectiu de la visita és explicar a la Unió Europea (UE) que els territoris insulars "han d'estar molt més reconeguts", i entendre que viure en una illa és un "hàndicap independentment de la distància amb el territori peninsular", segons ha explicat als mitjans a la sortida de la trobada amb la comissària.

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca ha anunciat que s'oposa frontalment a la moratòria de places que inclou la nova llei turística. La seva presidenta, Maria Frontera, ha assegurat a la roda de premsa d'aquest divendres dematí que és una "imposició" del Govern per "qüestions ideològiques".

Les Balears han caigut 17 llocs en el rànquing de competitivitat d'Europa en els darrers tres anys, segons ha explicat aquest dimecres el director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, després de reunir-se a la seu de CAEB a Palma amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. A banda dels resultats en competitivitat, durant la trobada han tractat altres temes, com ara la situació econòmica derivada del covid-19, els fons europeus i el treball de les empreses en els darrers mesos per redefinir bona part dels seus serveis.

Tenir un treballador a càrrec a Espanya és un 2,4% més car a l'acabar el tercer trimestre del 2019 del que ho era un any enrere. Les dades publicades aquest dilluns per Eurostat impliquen, entre d'altres coses, que hi ha hagut un lleuger creixement dels sous. Ara bé, aquest increment queda per sota del que es registra tant al conjunt de la Unió Europea (on els costos laborals creixen un 3,1%) com a l'eurozona (+2,6%). Espanya és, de fet, el novè país on menys s'incrementa aquesta despesa laboral: encapçalen el llistat Romania (+13,2%) i Bulgària (+10%), mentre que Luxemburg (+0,3%) i Finlàndia (+0,4%) ocupen les últimes posicions.

Madrid, Navarra i el País Basc varen ser les regions més competitives el 2018, segons l'Informe de Competitivitat Regional editat pel Consell General d'Economistes, que situa Balears com la cinquena per la coa, només per sobre de Castella - la Manxa, les Canàries, Andalusia i Extremadura. En l'informe, les comunitats que més varen millorar els seus índexs respecte del 2017 són Extremadura i Castella - la Manxa.

Les empreses no han fet servir les rebaixes de sou dels seus treballadors per millorar la seva competitivitat, tal i com s'ha argumentat en temps de crisis, sinó per millorar la senva rendibilitat, és a dir, treure'n beneficis. És la conclusió a la que arriba un contundent informe de l'OCDE, que adverteix ara que les retallades salarials que s'han imposat, sobretot, als països del sud d'Europa fins i tot són contraproduents perquè agreugen el risc de pobresa i tenen un efecte depressiu sobre la demanda.