La crisi de l’habitatge ha tornat a sortir al carrer aquest diumenge a Palma. Al voltant d’un centenar de persones s’han concentrat per denunciar la situació de les famílies que viuen sota amenaça de desallotjament i per protestar contra el que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca considera una “neteja social”.

Una nit qualsevol, Ariadna allita la seva filla dins el seu habitatge, una caravana. Cada vespre té la mateixa incertesa: quant de temps podrà viure així; quan li reconeixerà l'Administració el dret d'existir oficialment allà on viu? La nina té sis anys i ja en fa tres que intenta empadronar-se a ca seva. Sense èxit.

Àngela Pons ha estat voluntària de diferents causes des dels anys 70, “quan encara no existien els serveis socials”. En aquells dies, ajudava a Can Gazà. Va viure els estralls de l’heroïna, “una autèntica xacra”, i fa 14 anys va entrar a formar part de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca a Mallorca (PAH), una associació gratuïta que ajuda persones amb dificultats per pagar la hipoteca, el lloguer o que es troben en un procés de desnonament. Com molts altres, dedica el seu temps lliure, desinteressadament, a defensar el dret a l’habitatge. “Som cuinera i no tenc estudis. Vaig haver de posar colzes”, afirma sobre uns coneixements que va aprendre sobre la marxa, forçada per la conjuntura de la crisi generada per la bombolla immobiliària i la pujada de l’Euríbor, que va deixar milers de famílies al carrer. “Em semblava molt injust que, després d’anys pagant al banc, no donessin una oportunitat a la gent quan als més rics els refinançaven els crèdits”, recorda dels inicis. L’agreujament del problema fins a tornar-se transversal i, ara, traslladat als lloguers, va fer que l’associació ampliés els serveis. “L’habitatge s’ha convertit en un producte de borsa inflat amb el qual les empreses [fons d’inversió i voltor] guanyen molts doblers. Els governs els permeten utilitzar l’habitatge per especular en comptes de parar els monstres i crear habitatge. En dos anys, varen desnonar 250.000 famílies”, critica.

La Plataforma d'Entitats contra l'Ordenança (In)Cívica ha presentat avui a l'Ajuntament de Palma al·legacions contra aquesta normativa –aprovada pel govern municipal del PP amb el suport de Vox i que prohibeix viure en caravanes i fixa multes per a artistes de carrer i persones sense llar. 

La Plataforma d'Entitats contra l'Ordenança (In)Cívica s'ha reunit avui a la plaça de Cort per dur a terme un acte reivindicatiu contra aquesta norma perquè, a parer seu, "vulnera drets fonamentals humans". L'Ordenança Cívica va ser aprovada el mes de gener passat en un ple municipal de l'Ajuntament de Palma amb els vots favorables del PP i Vox, però que encara no ha entrat en vigor.

Caravanistes, membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i artistes de la plataforma Nou Circ Social s'han manifestat davant de l'Ajuntament de Palma per expressar el seu rebuig contra la nova Ordenança Cívica que ha aprovat el govern municipal del PP amb el suport de Vox. La normativa prohibeix viure en caravanes i fixa multes per a artistes de carrer i persones sense llar. 

L'Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de les Balears (Proinba) ha expressat els seus dubtes sobre l'efecte que pugui tenir a l'Arxipèlag el paquet de mesures per millorar l'accés a l'habitatge que ha presentat aquest dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Segons ha recollit Europa Press, el vicepresident de l'associació, Óscar Carreras, ha lamentat que les propostes de l'executiu central siguin únicament des d'un prisma de la iniciativa pública i no incloguin els promotors privats.

La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) va decretar al març del 2019 que els contractes de lloguer passarien de tres a cinc anys. Ara que milers caduquen, la situació ha empitjorat respecte de fa un lustre: el preu de l’habitatge com a bé especulatiu continua pujant, encoratjat per una demanda molt superior a l’oferta. Segons les xifres del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, els llogaters illencs el contracte dels quals acabi en aquest moment hauran d'afrontar una pujada del lloguer de 4.615 euros anuals. Aquest increment se suma a una situació que ja és insostenible per a moltes famílies: el preu mitjà del lloguer a les Illes supera els 1.500 euros, el segon més car d'Espanya per darrere de Barcelona.

Prop de mig centenar de persones s'han concentrat aquest dilluns, a la plaça d'Espanya, a Palma, convocades per la PAH Mallorca, per exigir al Govern que construeixi habitatges socials perquè els ciutadans puguin tenir accés a "un habitatge digne adequat a la seva economia". Segons ha recollit Europa Press, la voluntària de l'entitat Ángela Pons ha reivindicat la necessitat que els governants "haurien de mirar, viure i fer les lleis per als ciutadans i no per a persones que ja tenen doblers, que són especuladores i que no tenen cap sentit de la solidaritat, ni social ni res de res".

La Plataforma d'Afectades per les Hipoteques a Mallorca convoca una concentració aquest dilluns, 28 d'octubre, a les 18 h a la plaça d'Espanya de Palma per exigir que els habitatges buits en mans de fons voltor, entitats financeres i altres grans tenidors es posin a disposició de les persones i les famílies vulnerables per tal de garantir el dret a un habitatge digne en aquest moment d'emergència.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a l'illa de Mallorca s'ha concentrat aquest dilluns a la plaça d'Espanya per reivindicar la moratòria antidesnonaments i de subministraments bàsics, fins a l'entrada en vigor de la Llei estatal pel dret a l'habitatge.

"Molts desnonats acaben al carrer". Així ho ha dit la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca, Àngela Pons, aquest dematí a la plaça d'Espanya de Palma, on una vintena de persones s'han concentrat per reclamar una llei d'habitatge digne estatal: "La llei ha d'afavorir les persones, no els grans empresaris", ha manifestat Pons, que ha assegurat que protegir el dret a l'habitatge és una "emergència social". A més, demanen que es prohibeixin els "desnonaments de persones vulnerables que no tenen una llar alternativa", perquè és gent que, després, acaba al carrer. També reclamen que "s'obligui els grans tenidors" a cobrar un "lloguer social estable" per tal d'evitar l'especulació, i demanen responsabilitat als poders públics a l'hora d'oferir una alternativa d'habitatge als que no en tenen.

Uns veïns de la finca ubicada al número 28 del carrer de Gabriel Alomar de Palma han intentat desallotjar aquest dimarts de manera il·legal dues persones que vivien al local dels baixos de l'edifici, una antiga sucursal de Bankia que estava abandonada i havien ocupat. Es tracta de dues persones que havien viscut al parc de Pocoyó, en un assentament que l'Ajuntament de Palma va desmantellar fa dues setmanes.

Membres de PAH Mallorca i de l'Oficina Antidesnonament de l'Ajuntament de Palma han aconseguit aturar el desnonament d'un home de 78 anys, tot i que en principi han tingut dificultats. "El secretari judicial divendres passat va dir que no l'aturava. Aquest dilluns hi hem anat; al principi no ens volia rebre, però finalment li hem llegit l'article del Reial Decret 1/2019 destinat a protegir persones vulnerables en aquesta situació i ens ha donat la raó", assenyala Víctor Cornell, advocat de la PAH Mallorca.