La Guàrdia Civil i personal de la Conselleria de Salut del Govern han intervingut en una empresa distribuïdora d'aliments de Palma 20 tones de marisc i peix en mal estat. Segons ha informat aquest dimarts l'institut armat, la inspecció de les instal·lacions on s'emmagatzemaven aquests aliments es va dur a terme l'abril passat i el procés sancionador ha conclòs amb la imposició de multes amb un import total de 90.000 euros per dues infraccions molt greus.

Passa més del que hauria de passar, i, per pensar bé, podríem creure que passa per confusió i desconeixement i no tant perquè ens vulguin fer passar la vieira (de preu més econòmic al mercat) per un mol·lusc car i preuat com la petxina variada (la zamburiña, en gallec). El cas és que una i altra s’assemblen però són diferents, molt diferents. Per una banda, les vieires tenen una closca clara, gairebé blanca, i una gònada taronja. Per una altra, les petxines variades tenen la closca fosca i la seva gònada no és de color taronja sinó de color clar, com la resta del cos. Són mol·luscs bivalves, que vol dir que tenen dues peces, dues valves, i viuen a l’Atlàntic i també al Mediterrani. Ara bé, hi ha una diferència cabdal entre totes dues quan arriben al mercat: la petxina variada té un preu molt elevat perquè, a més de les vedes que en regulen la pesca, la seva captura, quan és permesa, és escassa per culpa de la sobreexplotació, mentre que la vieira té un preu més baix i se’n pesca amb més freqüència.

Som davant la platja de Llançà, a les antigues drassanes d'un dels ports pesquers més importants del nostre país, on trobem el restaurant que dirigeix el Frank Fàbrega. L’any 1970, l’oncle Paquitu va decidir-hi muntar un bar per a l’estiu. En honor del seu pare Franciscu i, en el propi, va decidir anomenar-lo Pacu-Pacu.

La nova campanya per potenciar el producte local de les Illes Balears, la marca 'Millor quín', el millor peix i marisc d'aquí, té com a objectiu valorar el producte pesquer local com a exemple de frescor, qualitat i sostenibilitat.

La Confraria de Pescadors de Maó preveu capturar uns 350-400 quilograms de gambes el mes de desembre, una xifra similar a l’obtinguda en el mateix període de l’any passat. Un dels condicionants serà el temps. En aquest sentit, el patró major de la Confraria, Pito Quintana, és optimista. “La nostra feina no és una ciència exacta i depenem de la naturalesa. Tenint en compte els dies festius i els que perdrem a causa de les condicions climatològiques, esperam pescar al voltant d’uns 400 quilos de gambes per satisfer la demanda de particulars i restaurants”, ha dit.