A l'estil de les orquestres nord-americanes de swing de les primeres dècades del segle passat, aquesta impressionant agrupació mallorquina es va presentar amb una configuració clàssica de big band: cinc saxos a la primera fila, quatre trombons a la segona i quatre trompetes a la tercera, més la secció rítmica amb contrabaix, bateria, guitarra i piano a l'esquerra de l'escenari, més la veu, excel·lentment dirigits per Toni Vaquer.

Els protagonistes del penúltim concert del festival Alternatilla Jazz arribaven des d'Amsterdam, ciutat on resideixen els quatre músics, per presentar-nos el seu aclamat debut discogràfic Outlines (Fresh Sound Records) i, definitivament, van aconseguir enganxar el públic mallorquí amb contundència.

Divendres vespre al Teatre de Muro el protagonisme el va tenir l'acordió, un instrument poc habitual en el jazz. I ho va fer amb un jove i prodigiós instrumentista, João Barrades, fabulosament acompanyat pel saxo de Ricardo Toscano -qui ja ens havia enamorat fa uns dies a Inca-, Naima Encunya a la bateria i dos músics que també ens van impressionar en el ménage à jazz de la nit anterior: Eduardo Carhinho al vibràfon i André Rosinha al contrabaix.

La grandesa del jazz és precisament la seva capacitat per eliminar barreres entre estils i etiquetes, per fusionar sons i influències i, sobretot, per experimentar. I aquesta és precisament l'ambició d'aquest energètic trio portuguès: trobar una identitat pròpia en la fusió de sons més enllà de les etiquetes establertes.

Dos guitarristes extraordinaris, fins i tot virtuosos, els germans Bruno i André Santos, presentaven per primera vegada a Mallorca el seu projecte Mano a mano amb una convidada especial, la cantant Marta Garrett, que els va acompanyar en diverses cançons. Els tres varen viatjar a l'illa des de Lisboa, encara que els germans són nascuts a Funchal, Madeira.

El segon dels reptes 'ménage à jazz' del festival Alternatilla ha estat una d'aquestes nits en què no sabíem bé què esperar -ni nosaltres ni els mateixos músics-, però que ha servit per convèncer-nos que un concert de jazz és el marc perfecte per a una cita a cegues damunt l'escenari.

En el sisè concert de l'Alternatilla Jazz, l'artista portuguesa Maria João va cantar amb dolçor i força, i sorprengué amb un brillant talent per a la improvisació, en què convertí la seva veu en un sofisticat instrument. Malgrat tenir fama per la seva proverbial impuntualitat, no ens va fer esperar gaire, va sortir a l'escenari amb tot just deu minuts de retard sobre l'hora anunciada i a partir d'aquest instant no vàrem poder llevar-li els ulls de damunt. Érem molts els que descobríem per primera vegada aquesta negra-blanca, nascuda a Lisboa, filla de pare portuguès i mare moçambiquesa. I no va decebre.

Elegant i molt comunicativa en tot moment amb el públic, va començar el concert donant les gràcies a tots els assistents i presentant als músics que l'acompanyaven: Toni Saigi al piano, el contrabaixista Marc Cuevas i Andreu Moreno a la bateria. Després de la introducció, una emocionant interpretació a capel·la de la cançó tradicional eivissenca 'Sa serena cau menuda' va demostrar des del principi els seus dots vocals.

Sense preàmbuls ni presentacions, Toscano va sortir a l'escenari de la Fàbrica Ramis acompanyat per João Pedro Coelho al piano, Romeu Tristão al contrabaix i el bateria João Lopes Pereira. El concert va arrancar directament amb els quatre músics en una interacció eloqüent i perfectament empastada, frasejant amb una tècnica fluïda digna de grans instrumentistes. Amb una excel·lent tècnica, amb gran solvència rítmica i melòdica, amb un 'feeling' arrelat a la tradició del jazz nord-americà, Ricardo Toscano va fer les delícies del públic assistent ja des dels primers temes.

Mentre el nombrós públic anava omplint totes i cadascuna de les butaques del teatre –feia hores que s'havia penjat el cartell d'“entrades esgotades”–, entre bastidors hi havia nervis; molts somriures de complicitat però també nervis. Després de la seva estrena a Barcelona, aquesta era tan sols la segona vegada que els deu músics es reunien damunt un escenari per presentar en directe aquest nou projecte. Tanmateix, amb la primera nota, els nervis ja van donar pas a una emoció ‘in crescendo’ durant les gairebé dues hores de concert.