El govern espanyol, necessitat de gestos que dissimulin el desdibuixament creixent de la socialdemocràcia, ha apostat per la reducció de la jornada laboral, amb el rebuig de la patronal i de les dretes, que sempre veuen massa concessions a les classes populars. Dues hores i mitja menys de treball setmanal no dona per grans esglais. De fet, ara mateix ja hi ha uns quants sectors que estan per sota de les quaranta hores: educació (34,5), administració pública (35,9) i finances i assegurances (37,2). Per què no els altres?

La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals ha arribat en segona volta al consell de ministres d'aquest dimarts sota l'atenta mirada de Junts. El govern espanyol ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei que ara farà el salt al Congrés dels Diputats, on, de moment, l'executiu de Pedro Sánchez no té els vots garantits dels seus socis d'investidura, ni tampoc de l'oposició. De fet, el partit de Carles Puigdemont ha amenaçat amb tombar la norma amb una esmena a la totalitat, tot i que manté la porta oberta a la negociació per mirar d'aconseguir en un text diferent que inclogui, en particular, excepcions per a Catalunya.

Llegim a l'ARA que “el Dia del Treballador havia d’arribar dos dies després que s'aprovés el projecte de llei per a la reducció de la jornada laboral”, però l’apagada “va forçar el govern espanyol a ajornar l’aprovació de la mesura”. Yolanda Díaz ha dit que “aquest Primer de Maig serà l'últim amb una jornada laboral de 40 hores”, perquè el govern n'aprovarà la reducció en el consell de ministres de dimarts que ve. Demà em depilaràs.

UGT ha reclamat una pujada salarial del 19% en tres anys i la reducció de la jornada laboral a 35 hores per als gairebé 180.000 treballadors d'hotels, restaurants, bars i discoteques de les Balears. El sindicat ha plantejat les mesures aquest divendres, en la primera reunió de negociació del conveni d'hostaleria autonòmic, que ha tingut lloc a la seu d'UGT a Palma. El secretari general de la Federació de Servei, Mobilitat i Consum d'UGT a les Balears, José García Relucio, ha reconegut que es presenta una negociació "complicada", ja que empresaris i sindicats parteixen de posicions "allunyades" en moltes qüestions, segons ha explicat l'organització en una nota recollida per EFE. La pròxima reunió de la mesa negociadora serà el 20 de març a la seu de la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) a Palma.

La reducció de la jornada laboral comença el seu camí per ser aprovada al Congrés. O no. La manca de consens social, que s’ha vist reflectida en els mesos de negociacions entre el ministeri de Treball i el d’Economia, tornarà a fer-se palesa. Els sindicats ja fa setmanes que van donar llum verda a la proposta. Les patronals, en canvi, es posen les mans al cap; de fet, la resposta de la CEOE a la proposta de reducció de jornada va ser que ens caldria treballar 41,2 hores a la setmana per compensar la baixa productivitat respecte a la mitjana europea. 

La reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja, aprovada aquesta setmana pel Consell de Ministres, és vista pels sindicats com una nova oportunitat per millorar les condicions dels treballadors del sector serveis a les Illes, que tradicionalment més pateixen l’excés de feina no sempre remunerada, sobretot en temporada alta. En canvi, les patronals, i l’hotelera al capdavant, no en volen ni sentir parlar perquè consideren que pot provocar pèrdues.

Inversió privada i consum. Són dos dels elements principals sobre els quals se sustenta la previsió de creixement econòmic del govern espanyol per a aquest 2025. Després de conèixer que l'economia espanyola va millorar un 3,2% de mitjana el 2024 (un dels creixements més forts de la zona euro), l'executiu de Pedro Sánchez acaba d'actualitzar el quadre macroeconòmic amb una estimació a l'alça del producte interior brut (PIB) –que és l'indicador que mesura la mida d'una economia– tant aquest any com el que ve. En el cas del 2025 preveu que l'economia creixi un 2,6%, mentre que de cara al 2026 estima un rebot d'un 2,2%.

Després d'haver ajornat la decisió dues vegades i de la tensió que ha generat entre el PSOE i Junts, la mesa del Congrés ha donat llum verda finalment a debatre la qüestió de confiança que els juntaires reclamen a Pedro Sánchez. Els de Carles Puigdemont van aconseguir el suport dels socialistes a canvi de tramitar el decret òmnibus i, un cop rubricat aquest acord, l'òrgan parlamentari ha acceptat per unanimitat, també amb l'aval del PP, que es debati la proposició no de llei (PNL) de Junts que insta el president del govern espanyol a "considerar l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança". La previsió és que es debati la PNL en el ple de dimarts 25 de febrer o en el de l'11 de març, segons si la resta de grups esgoten els seus torns per presentar iniciatives. El text de la PNL registrada finalment és molt més aigualit que l'original i admet que el desenllaç de la proposta està en mans del president espanyol i que la iniciativa no té vinculació jurídica. Sánchez ha reiterat que no preveu l'escenari.

El Consell de Ministres ha aprovat per via d'urgència el text de l'avantprojecte de llei sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals que el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, van acordar al desembre. La patronal, per contra, se'n va desmarcar i, de fet, manté la seva croada contra la reforma. La futura norma no només recull una reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals, sinó que preveu que haurà d'aplicar-se sense devaluació salarial i abans del 31 de desembre del 2025. A més, reforça la desconnexió digital i el registre horari. Quines són les claus de la reforma?

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha acusat el PSOE d’incomplir l’acord per reduir la jornada laboral a 37,5 hores, és a dir; mitja hora menys a la setmana. Díaz s’ha queixat que el partit de govern d’Espanya “defensa el mateix que la patronal”.

Yolanda Díaz no veurà com la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals comença a desplegar-se aquest 2024, tal com van acordar el PSOE i Sumar, però sí que acaba l'any tancant un acord amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, per implementar-la el 2025. Aquest divendres al matí, i després d’onze mesos de negociació, el ministeri de Treball i els dos sindicats han segellat el text que recull una de les mesures estrella de la cartera que pilota Díaz. "És una gran conquesta laboral que s’estudiarà a totes les universitats del món", ha afirmat Díaz, just abans de la rúbrica del document. Ara la norma iniciarà el període de consulta pública i després passarà pel consell de ministres. Un cop avalada per l’executiu de Pedro Sánchez, farà el salt al Congrés dels Diputats, on els equilibris parlamentaris amb els socis habituals anticipen, de nou, un tràmit tortuós. El calendari de tot plegat encara és incert, tot i que no arribarà a la cambra baixa com a mínim fins a la primavera.

Pepe Álvarez (Belmonte de Miranda, Astúries, 1956) acaba de ser reelegit secretari general de la UGT estatal per quatre anys més. Enceta un tercer mandat en què podria veure com, 40 anys després, la jornada laboral es torna a reduir a Espanya.

Malgrat que el ministeri de Treball està decidit a fer efectiva la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals l'any vinent, les negociacions amb la patronal continuen encallades. El govern espanyol té pressa per arribar a un acord i ha fet una última oferta: fins a 6.000 euros d'ajudes a les micropimes i l'11 de novembre com a data límit per arribar a un acord amb sindicats i empresaris. Mentrestant, però, cada sector hi diu la seva, i el del comerç –sobretot el petit comerç– s'oposa frontalment a aquesta reducció. La sectorial de Comerç de la patronal Pimec conclou, a partir d'una enquesta als seus socis, que aquesta proposta "posaria en risc la viabilitat de més de la meitat dels establiments de proximitat".

La reducció de la jornada laboral "és una mesura que esperen tots els espanyols i les espanyoles, votin a qui votin, per això també ha entrat al debat el Partit Popular, perquè sap molt bé que l'electorat la vol".

Els sindicats han desenterrat la destral de guerra. Aquest dijous CCOO i UGT han començat les concentracions, a Palma, just davant la seu de la patronal CAEB, perquè s'obri la negociació per aconseguir una reducció de la jornada laboral a 37,5 hores. El secretari general de CCOO a les Balears, José Luis García, ha sintetitzat el seu missatge en un contundent "no aturarem fins a aconseguir la reducció de jornada per llei". Per la seva banda, la presidenta de la gestora d'UGT a les Illes, Amparo Burgueño Luengo, també s'ha mostrat categòrica: "Estam aquí per dir-li a la patronal que la reducció és inevitable, i al govern, per dir-li que és inajornable".

El ministeri de Treball ha reprès aquest dilluns les negociacions amb els sindicats i la patronal per la reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals. Amb l'objectiu d'acostar-se a la patronal, més reticent amb la mesura, la cartera encapçalada per Yolanda Díaz ha plantejat un pla d'acompanyament a les petites empreses i bonificacions per als negocis amb menys de 10 empleats que necessitin fer contractacions per aplicar la reducció horària que l'acord entre el PSOE i Sumar prometia de cara al 2025.

Aquesta tardor vindrà acompanyada de la reforma laboral, que va quedar encallada abans de l’estiu. La mesura de més abast és la reducció en un 6,25% de la jornada laboral setmanal (deixant-la en 37,5 hores) mantenint el mateix sou. El bloqueig de les patronals no és d’estranyar, perquè els costos laborals solen ser els més importants en qualsevol empresa. I per a algunes pimes, una petita variació pot posar en joc la viabilitat econòmica. Però convé recordar que la darrera reducció va ser l’any 1983, sota el govern del llavors flamant president Felipe González, que va consolidar les 40 hores actuals (en comptes de 43). D’això fa quatre dècades, abans dels mòbils, d’internet, i de tantes altres tecnologies que, en teoria, ens fan més eficients. 

El paquet de lleis laborals que l'executiu del primer ministre grec Kyriakos Mitsotakis va aprovar el passat mes d'octubre comença a caminar al país hel·lè. Es tracta d'una reforma polèmica que ja en el seu moment va aixecar polseguera entre la ciutadania i els sindicats, amb un gran poder de convocatòria i mobilització en el país.

Bateria de mesures laborals aprovades pel consell de ministres d'aquest dimarts. D'entrada, el govern espanyol ha donat llum verda a la reforma del subsidi d'atur acordada fa dues setmanes només amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, sense el suport de la patronal CEOE. Alhora, ha aprovat anul·lar l'acomiadament per incapacitat sobrevinguda o gran invalidesa, així com la prevalença dels convenis col·lectius autonòmics per sobre dels estatals, tal com el govern espanyol va acordar amb el PNB. "Aquests convenis autonòmics o provincials s'aplicaran sempre que les condicions siguin millors per als treballadors", ha dit la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimarts. Díaz ha recordat que el canvi va decaure durant la tramitació parlamentària el passat mes de gener.