Què fan uns jardins que semblen talment trets de Granada al cor mateix de Palma, al peu de l’Almudaina i a unes passes del Born i de la mar? I més quan la gent gran de Ciutat encara recorda que aquí mateix, a l’Hort del Rei, hi eren el teatre Líric, l’hotel Alhambra, el mític cafè Riskal... El cert, però, és que amb la demolició d’aquells edificis es va recuperar com a zona verda el que ja ho havia estat a l’Edat Mitjana, només que aquesta vegada no es va fer per a gaudi d’un monarca, sinó de tota la ciutadania –i turistes, és clar. Recordam la història de l’Hort del Rei quan es compleixen seixanta anys del projecte que l’arquitecte Gabriel Alomar Esteve va fer el 1966 i que preveia la recuperació d’aquell espai.

Són dos dels noms més importants per entendre la fesomia de la Palma actual i tenen moltes coses en comú: una important formació, estades a l’estranger i un coneixement molt ampli del context que els envoltava quan, a mitjan segle XX, varen posar les bases d’aquesta ciutat tal com la coneixem ara. Així i tot, però, també hi hagué notables diferències entre l’arquitecte Josep Ferragut i l’urbanista Gabriel Alomar. Han estat precisament aquestes, les posicions contraposades entre un i altre, tot i la seva amistat, les que han convidat el dramaturg Josep Ramon Cerdà a posar paraules a una improbable trobada entre ambdós el vespre abans de la mort de Ferragut. Aquest diàleg imaginari és el bessó de l’obra L’arquitecte, que s’estrena el 7 de novembre al Teatre del Mar amb el segell de Produccions de Ferro i amb Xisco Segura i Miquel Àngel Torrens d’intèrprets.

Potser actualment no és tan reconegut com el seu oncle, Gabriel Alomar i Villalonga (1873-1941), destacada figura de la política i la literatura. Però l’arquitecte i urbanista Gabriel Alomar Esteve fou també una personalitat de primer ordre: redactor del Pla General de Palma del 1943, dissenyador de la avinguda de Jaume III i dels jardins de l’Hort del Rei, creador del Museu de Muro, investigador de la història medieval mallorquina, amic de Joan March i la seva família, membre d’organitzacions europees i internacionals i defensor del patrimoni. El recordam ara, quan es compleixen 25 anys de la seva mort, el 25 de desembre del 1997.

El mallorquí Gabriel Alomar i Villalonga (1873-1941), que aquests dies ha estat recordat, en el 80è aniversari de la seva mort a l’exili, a Egipte, amb un cicle de taules rodones organitzades per l’Institut Soberanies, les fundacions Darder Mascaró i la Fundació Gabriel Alomar, va fer una aportació essencial al catalanisme –el que ell va denominar ‘futurisme’ a la cèlebre conferència a l’Ateneu Barcelonès, el 1904– en reinterpretar el vell regionalisme a la llum del liberalisme i el socialisme democràtic. Tot el pensament i la creació d’Alomar són a les seves Obres completes, de Nova Editorial Moll, la publicació de les quals es va iniciar l’any 2000 i de les quals recentment ha aparegut el setè volum –a cura d’Agnès A. Cerdà i Francisca Niell–, integrat pels articles que va publicar entre el 1907 i el 1909 als setmanaris L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. 

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol i el president de la Generalitat, Pere Aragonès han reivindicat el paper del Gabriel Alomar en la política actual i l'han qualificat com una persona "clau" per a l'esquerra i el republicanisme. Durant l'acte de cloenda de les jornades 'El moment Alomar. Jornades Gabriel Alomar 1941-2021', els dos presidents han destacat la tasca que va fer Alomar per aconseguir una societat més "lliure i equitativa".

Després de fer-se a Barcelona, la commemoració del 80è aniversari de la mort de Gabriel Alomar (1873-1941) arriba a Palma. La complicitat entre l’Institut Sobiranies, la Fundació Darder Mascaró i la Fundació Gabriel Alomar ha fet possible que a partir d'aquest dilluns, 22 de novembre, i fins dia 24, l'Arxiu del Regne de Mallorca es converteixi en la seu de la celebració i el record d'aquesta figura. La iniciativa compta amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Govern balear i els ajuntaments de Barcelona i Palma. La presidenta balear, Francina Armengol, i el president català, Pere Aragonès, clouran les jornades.

El 1931, a les primeres eleccions de la II República, el mallorquí Gabriel Alomar i Villalonga (1873-1941) fou elegit diputat per Barcelona només per darrere del president de la Generalitat restaurada, Francesc Macià, l’Avi; la qual cosa ens dona bona idea de quin era el seu “prestigi i credibilitat polítics”, segons el seu biògraf Antoni Serra. Alomar, no gaire reconegut a la seva terra, jugà, en canvi, un paper essencial a Catalunya. A Barcelona i a Palma se’l recorda, en el 80è aniversari de la seva mort a l’exili, a Egipte, amb un cicle de taules rodones –organitzades per l’Institut Soberanies, les fundacions Darder Mascaró i la Fundació Gabriel Alomar– que aborden les seves múltiples vessants.

Nacionalista, republicà, socialista, antimilitarista –de pare militar– i anticlerical –amb un oncle capellà–, encunyador del futurisme, articulista, director d’institut, fundador de tres partits polítics, diputat, interessat pels soviets i pel feixisme italià –es va desenganyar aviat de tots dos–, amic de Miguel de Unamuno i enemic de mossèn Alcover –i aquest d’ell–, Gabriel Alomar i Villalonga va morir exactament fa vuitanta anys, el 7 d’agost del 1941, exiliat al Caire, on havia estat destinat com a representant de la República.

El saló de plens de l'Ajuntament de Palma ha acollit aquest dimarts l'acte d'homenatge a la figura de Gabriel Alomar i Villalonga, en l'any en què es compleix el 80è aniversari de la seva mort. Cort ha apuntat que Alomar, Fill Il·lustre de la ciutat, va ser un home polièdric que va destacar com a polític, però també com a assagista, poeta, periodista i professor, i va defensar sempre postulats regeneracionistes i de transformació social.

Com havia pensat Gabriel Alomar el centre històric de Palma? Quina mirada tenia, en aquella època, de l'urbanisme de Ciutat? Un plànol del 1941 que ha rebut per part d'una persona anònima el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) en dona algunes pistes. Es tracta d'un document històric de gran importància perquè hi ha incloses les actuacions previstes per l'arquitecte en el seu Pla General d'Alineacions i Reforma, que va resultar guanyador del concurs convocat per l'Ajuntament de Palma el 1941 i que va ser aprovat el 1943.

Amb el títol 'Gabriel Alomar (1873-1941), l'intel·lectual, el periodista i el polític', la UIB dedica, aquest dijous i divendres, unes jornades a estudiar i divulgar un dels personatges més rellevants de la cultura catalana del segle XX. El tret de sortida es dona aquest dijous horabaixa amb la conferència de Pere Gabriel 'Gabriel Alomar i la cruïlla del pensament liberal, nacionalista i socialista. Algunes referències europees'.