Què no faria una mare per un fill? Laila Soueif, de nacionalitat britànica i egípcia, està disposada fins i tot a perdre la vida. Aquesta professora de matemàtiques de 69 anys s'està morint en un hospital del centre de Londres a causa d'una vaga de fam de més de 240 dies per reclamar l'atenció sobre la situació d'Alaa Abdel Fattah, el seu fill, el pres polític més famós d'Egipte. Aquest bloguer, escriptor i activista pels drets humans roman tancat a la garjola pel règim del general Abdel Fattah al-Sisi, el colpista president del país.

Almenys sis persones han mort i nou més han resultat ferides quan ha naufragat un submarí turístic a Hurghada, a la costa egípcia del mar Roig. A bord hi viatjaven 45 turistes, segons les autoritats egípcies. El governador de la província del mar Roig, Amr Hanafi, ha confirmat que els sis morts són de nacionalitat russa i ha detallat que els serveis d'emergència han pogut rescatar les altres 39 persones a bord i que no hi ha cap desaparegut. Segons Viktor Voropaev, un oficial rus a Hurghada, entre els morts hi ha dues criatures. Mitjans locals informen que hi ha almenys quatre ferits en estat crític.

El món àrab ha expressat aquest dimarts durant una cimera al Caire el seu suport a un pla de reconstrucció de Gaza que exclou Hamàs i que ha preparat Egipte en les últimes setmanes, per tal d’articular una alternativa conjunta a la proposta del president dels Estats Units, Donald Trump, de prendre el control de la Franja després d’expulsar-ne la població. La proposta egípcia, però, deixa diversos assumptes clau sobre el futur govern del territori sense resoldre, i la seva viabilitat està en dubte per la falta de suport actual de Tel-Aviv i de Washington.

El president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, que governa el país amb mà de ferro, ha visitat aquest dimecres la Moncloa per abordar la situació a Gaza amb Pedro Sánchez. Tant el règim egipci com el govern espanyol han mostrat la seva negativa al pla de neteja ètnica que Donald Trump vol aplicar amb els palestins de la franja de Gaza. "Vull reiterar el rebuig rotund a la proposta de traslladar la població de Gaza. Gaza és dels palestins i del futur estat palestí. La seva expulsió no només seria immoral i contrària al dret internacional, sinó que desestabilitzaria tota la regió", ha dit el president del govern espanyol.

Un iot turístic amb 45 persones a bord s'ha enfonsat aquest dilluns de matinada al mar Roig, a la zona de l'est d'Egipte. L'embarcació feia un viatge de busseig i de moment no s'han pogut aclarir els motius de l'enfonsament, si bé ha transcendit que la llanxa ha quedat encallada en esculls de corall. Hi viatjaven 31 turistes i 14 membres de la tripulació egípcia. Ja s'han pogut rescatar 28 dels nàufrags, però n'hi ha 17 que continuen desapareguts. Entre els passatgers hi havia un grup de cinc persones de nacionalitat espanyola que ja han estat rescatades, segons fonts diplomàtiques al Caire que cita l'agència Efe.

En una de les mostres més evidents fins ara de la frustració que estan provocant les tàctiques dilatòries i la manca de progrés en les negociacions per una treva i un intercanvi d'ostatges entre Israel i Hamàs, Qatar, que de la mà d'Egipte ha fet de pont entre les parts des de l'inici de la guerra, ha expressat públicament que se li està esgotant la paciència. La fatiga de Doha, manifestada abans també pel Caire, constata l'estancament en què es troba la via diplomàtica a Gaza, però alhora ha evidenciat la falta d'actors alternatius per mediar algun tipus d'acord.

Els estereotips negatius i les notícies sobre violència, corrupció i pobresa sobredimensionades pels mitjans de comunicació internacionals tenen un cost de milers de milions d'euros per al continent africà. Segons un estudi publicat pel grup consultor Africa Practice i l'ONG Africa No Filter, la narrativa monolítica i esbiaixada als mitjans internacionals més prestigiosos fa augmentar la taxa d’interès del deute sobirà així com el valor dels bons anuals, un indicador clau per mesurar la salut de l’economia. Això fa que l'Àfrica perdi fins a 3.900 milions d'euros anuals, segons els càlculs dels investigadors.

Fa 4.000 anys, a Guiza, a l’Antic Egipte, un home d’uns 30 anys va patir una metàstasi cerebral que li va provocar la mort. A més de ser un dels casos oncològics més antics que es coneixen, les restes cranials d’aquest individu constitueixen la primera evidència d’una intervenció quirúrgica per tractar el càncer de la qual es té constància a la història de la humanitat.

Quan a principis de la setmana passada l’exèrcit d’Israel va emetre les primeres ordres de desallotjament a una part de la població de Rafah, la ciutat més al sud de Gaza i l’única que no havia estat assaltada per terra, Egipte va condemnar sense pal·liatius el moviment i va instar Tel-Aviv a actuar amb màxima moderació i evitar una nova escalada de tensió. Fins i tot el president del país, Abdel Fattah al-Sisi, va demanar, en un missatge poc comú a les xarxes socials, redoblar els esforços diplomàtics per intentar acordar un alto el foc.

El Caire acull aquest dimarts una delegació de Hamàs i una d’Israel per intentar salvar les negociacions indirectes sobre una treva i un intercanvi d’ostatges d'acord amb la proposta d’acord acceptada dilluns pel moviment palestí, que penja ara d’un fil per l’assalt de l’exèrcit israelià en algunes parts de Rafah, la ciutat més al sud de Gaza.

L'exèrcit d'Israel ha pres aquest dimarts el control del costat palestí del pas de Rafah, a la frontera amb Egipte, que és l'únic punt que connecta la franja de Gaza amb la resta del món fora de territori israelià. Un portaveu militar de les forces armades (FDI) ha afirmat que tenen "control operatiu" sobre el pas i que les seves patrulles especials estan "escanejant" el pas, metre que ha precisat que l'operació "no s'ha acabat" i ha rebutjat donar un límit de temps. De fet, Yoav Gallant, ministre de Defensa, ha assegurat hores després, en un comunicat sobre l'ofensiva de Rafah: "Aquesta operació continuarà fins que eliminem Hamàs a la zona de Rafah i tota la franja de Gaza", i fins al retorn de tots els ostatges.

Després de setmanes amb les mirades centrades en un eventual assalt de l’exèrcit israelià a Rafah, la ciutat més al sud de Gaza i l’única que per ara no ha estat atacada per terra, el pèndol ha oscil·lat de nou i les negociacions indirectes entre Israel i Hamàs sobre un alto el foc a la Franja i un intercanvi d’ostatges han tornat a prendre impuls en els últims dies. Aquest dilluns una delegació d’alt rang del moviment palestí va viatjar a Egipte, que ha pres la iniciativa en aquesta última ronda de contactes, per adreçar l’última proposta plantejada per Tel-Aviv i el Caire en un context de cert optimisme però de desenllaç encara incert.

El futur de Gaza i de la seva gent fa mesos que està atrapat en una mena de dia de la marmota marcat per filtracions tendencioses, especulacions, globus sonda i blufs sobre dues qüestions molt sensibles: la invasió terrestre de Rafah, on s’amuntega la majoria de la població, i la sort dels ostatges.

Entre 1945, darrer any de la Segona Guerra Mundial, i 1989, darrer any de la Guerra Freda, hi ha un any vertiginós i decisiu: 1956. El món va canviar en aquell moment. Si es vol comprendre per què el petit Israel és una superpotència militar, capaç d'imposar la seva voluntat (de grat o per força) sobre el conjunt del Pròxim Orient, cal estudiar el 1956. Si es vol descobrir fins a quin punt una crisi imperial pot fer embogir un govern europeu, en aquest cas el de França, cal estudiar el 1956. El nacionalisme àrab va creure que aquell era l'any de la victòria. Després va descobrir que va ser l'any de la derrota definitiva.

Després del memoràndum signat amb Tunísia i Líbia per frenar la immigració irregular cap a les costes europees, la Unió Europea ha tancat aquest diumenge un nou acord estratègic, aquesta vegada amb Egipte, que comprèn una ajuda de 7.400 milions d'euros per garantir l'estabilitat política i econòmica del país, un actor clau enmig de la forta inestabilitat que viu la regió. El pacte busca reforçar la cooperació bilateral en matèria d'immigració, en un moment en què el país àrab ha esdevingut un dels principals ports de sortida dels vaixells que travessen el Mediterrani.

L'atac de Hamàs del passat 7 d'octubre no només va agafar per sorpresa l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència israelians, sinó també tota la casta dirigent del món àrab. Durant dècades, els carrers àrabs han denunciat que els seus respectius governs no fessin més per donar suport a la causa palestina, més enllà de les paraules. Amb l'esclat de la Primavera Àrab va semblar que la causa palestina passava a un segon pla, però la salvatge guerra de Gaza ha modificat aquesta equació: ha tornat a posar el tema damunt la taula i ha eixamplat el fossar entre els règims àrabs i la seva ciutadania. Un fossar que es pot eixamplar encara més a partir de demà, quan comença el ramadà, el mes sagrat dels musulmans.

Gent ingerint menjar per a ocells i animals com a últim recurs; famílies recorrent directament a fulles, herbes i cactus; una multitud corrent per la platja per aconseguir alguns aliments tirats des d’avions; o centenars de palestins morts i ferits arran d’atacs de tropes israelianes contra civils amuntegats, i desesperats, per rebre ajuda humanitària.

L’amenaça d’Israel d’estendre la devastadora operació militar a Gaza fins als seus últims confins manté amb l’ai al cor des de fa una setmana centenars de milers de palestins amuntegats a l’extrem sud de la Franja. Les condicions humanitàries a Rafah, la ciutat més meridional del territori i l’única que encara no ha estat assaltada per tropes terrestres de l’exèrcit israelià, són dantesques. I fins ara segueix sense traçar-se cap via perquè puguin fugir-ne i escapar d’un setge de violència que es va tancant a velocitat vertiginosa.

Enmig de les discussions sobre com es gestionarà la franja de Gaza el dia que cessi la devastadora ofensiva militar d’Israel, un passatge de només uns metres d’ample que s’estén al llarg de la frontera entre l’enclavament palestí i Egipte és cada vegada més en el punt de mira de les autoritats polítiques israelianes. Aquestes afirmen, fins ara sense proves, que Hamàs introdueix armes per l’eix fronterer, conegut com el corredor de Philadelphi, aprofitant que és l’única entrada a Gaza que Israel no controla directament. I en les últimes setmanes han expressat obertament el seu objectiu d’exercir-ne un control més gran.

L'Imperi Otomà va caure durant el segle XIX en una decadència accelerada. No podia competir amb les industrialitzades potències occidentals ni podia reprimir els corrents nacionalistes al seu interior. Va perdre el flanc sud (Egipte i els ports mediterranis) i el flanc nord (els Balcans). Era un imperi incapaç de sostenir-se per ell mateix. Un desastre.