<![CDATA[Ara Balears - manada manresa]]> 10 <![CDATA[Ordre de cerca i detenció per a dos dels condemnats per la violació per torns d’una menor a Manresa]]>

Dos dels homes condemnats per la violació per torns d’una menor de 14 anys a Manresa el 2016, que l’Audiència de Barcelona ha sentenciat com un cas d’abusos i no d’agressió sexual, no s’han presentat a les dues vistes que ha convocat l’Audiència de Barcelona per decidir sobre el seu ingrés immediat a la presó, tal com va demanar la Fiscalia. Un dels condemnats ja no va anar a la vista dimecres passat i el segon no ho ha fet avui, segons han confirmat fonts judicials a l’ARA. L’Audiència de Barcelona ha dictat una ordre de cerca i detenció per als dos homes, que són cosins.

]]> <![CDATA['Manadas': canviar la llei amb perspectiva de gènere]]>

La violació es configurava en els nostres Codis Penals històrics com tenir relacions carnals amb una dona en qualsevol dels casos següents: ús de força o intimidació, dona privada de raó o de sentit o dona menor de dotze anys. La diferència entre violació i abusos deshonestos, menys castigats, girava al voltant del fi que es proposava l'autor: jeure amb una dona, en la violació, o realitzar qualsevol altre tipus de conducta sexual (incloses la penetració anal i bucal), amb víctima de qualsevol sexe, en els abusos deshonestos. En el Codi Penal vigent, la distinció entre els delictes d'agressions i abusos sexuals no se centra en el comportament sexual de l'autor, com passava abans, sinó en la intensitat de l'atac a la llibertat de la víctima. L'agressió sexual és l'atemptat realitzat amb violència o intimidació i els abusos sexuals els atemptats contra víctimes privades de sentit o amb trastorn mental de les quals s'abusi, així com els no consentits i els comesos anul·lant la voluntat de la víctima mitjançant l'ús de substàncies o sobre persones incapaces de resistir-s'hi, sigui per incapacitat física o psicològica. El comportament sexual torna a cobrar importància en un segon moment, dins ja de cada un d'aquests delictes, al permetre aplicar tipus agreujats quan l'agressió o l'abús sexual consisteixi en penetració vaginal, anal o bucal o en la introducció d'objectes o membres per les dues primeres vies. La violació es configura, així, com un delicte contra la voluntat de la víctima, mentre que els abusos sexuals són delictes comesos sense el seu consentiment o amb un consentiment viciat.

]]> <![CDATA[Drogues a la beguda]]> El fenomen d'afegir subreptíciament drogues a la beguda d'una altra persona no és un rumor infundat ni cap llegenda urbana. Preocupa a molts països i a casa nostra. Us convido a cercar la investigació de Suzanne C. Swan (professora de psicologia i estudis de gènere de la Universitat de Carolina del Sud) i col·laboradors i donar-hi una ullada. Us quedareu de pedra picada. Dels 6.000 estudiants enquestats de diferents universitats dels EUA, 462 (gairebé un 8%) van dir que havien passat per l'experiència d’haver estat drogats amb Rohypnol i altres substàncies. El 16,8% de les noies que havien estat drogades van afirmar que havien tingut "sexe no desitjat". Un eufemisme matusser per no dir que havien estat agredides sexualment o directament violades. També la majoria van dir que el beuratge el porten els nois i que l'aboquen a les copes de les noies quan no volen anar-se'n al llit amb ells. “A mi a i l'altra noia amb qui havia sortit ens van drogar. Ens vam mig despertar rodejades de tres homes en un pati que hi havia darrere del bar. Només recordo que un em va dir: «Aquesta nit em ficaré a les teves calces»". Les van arrossegar inconscients en un lloc apartat del local i les van violar. I no hi havia cap senyal de violència perquè, esclar, no havien estat forçades. I el que és més greu és que no podien recordar el que havia succeït. Aquestes drogues, a més de potenciar els efectes de l’alcohol, anul·len la voluntat de les víctimes i produeixen amnèsia. L’organisme les absorbeix i les elimina molt ràpidament (passades sis hores desapareixen sense deixar cap rastre, segons apunta l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses).

]]> <![CDATA[No va dir ni sí ni no]]> Ha passat desapercebuda entre el marasme electoral, però la sentència de l'Audiència de Barcelona sobre l'anomenada Manada de Manresa no té res a envejar, per infame, a la de la Manada de Pamplona, i torna a situar la justícia espanyola (i la catalana) a la rereguarda dels sistemes judicials més rancis i agressius (contra els drets fonamentals dels ciutadans) d'Europa. L'argument jurídic utilitzat pel tribunal per condemnar els violadors per abús i no per agressió no té pèrdua: com que la víctima es trobava inconscient a causa d'una borratxera, els violadors no van tenir necessitat d'intimidar-la ni d'usar la violència contra ella. La víctima no va consentir l'acte sexual, però tampoc s'hi va negar, perquè no estava en condicions d'una cosa ni de l'altra. Ens estalviarem els adjectius i les qualificacions que mereix un raonament com aquest, i recordarem només que la víctima era una menor de catorze anys, mentre que els agressors eren un grup d'homes d'entre 25 i 39 anys. Un d'ells es veu que es va erigir en director d'orquestra i s'encarregava de distribuir torns de 15 minuts a cadascun dels seus companys perquè fessin el que trobessin convenient amb la menor, que efectivament estava anestesiada per l'alcohol.

]]> <![CDATA[Prop d'un centenar de persones es concentren a Palma en contra de la sentència de la Manada de Manresa]]>

"Germana, jo sí que et crec", "No és abús, és violació" i "Cap agressió sense resposta" han estat algunes de les consignes que han clamat aquest dilluns vespre el prop de centenar de persones que s'han manifestat a la plaça de Cort de Palma en contra de la sentència de la Manada de Manresa. Sobretot dones de totes les edats, però també homes, han acudit a la convocatòria del Moviment Feminista de Mallorca, que s'ha sumat a les manifestacions que s'han fet a tot l'Estat.

]]> <![CDATA[Mig miler de persones protesten contra la sentència per la violació en grup de Manresa]]>

"No és abús, és violació". Ha estat una de les consignes més repetides en la concentració aquesta tarda a Barcelona en rebuig a la sentència per la violació en grup a una jove a Manresa. Unes 500 persones han participat en la protesta per la decisió judicial, que condemna els autors per un abús sexual i no una violació. Aquesta va ser la consideració inicial que els tribunals van fer també dels fets protagonitzats per la Manada de Pamplona, que finalment el Tribunal Suprem va acabar condemnant per violació.

]]> <![CDATA[La Manada de Manresa: violacions blanquejades]]> Aquest dijous es va fer pública la sentència de la violació que va tenir lloc a Manresa, que condemna els autors per abús i no per agressió sexual. I és que violar en grup una noia, en aquest cas menor d’edat, que es troba inconscient, sembla que no compleix els requisits necessaris per entrar en una categoria penal anomenada “violació”. Aquesta categoria s’ha construït en uns termes tan restrictius i alhora tan allunyats de la realitat que acaba sent tan sols reservada per a uns casos molt concrets que responen a la idea d’una “violació prototípica” que socialment hem construït des d’un enfocament patriarcal, i, com un ventilador en ple funcionament, escup la major part de casos, perquè no coincideixen a la perfecció amb un marc mental esbiaixat i de clar enfocament masclista (autor desconegut, en plena nit, amb l’ús de molta violència física, carregat d’evidències físiques en el cos de la noia). I és que s’espera que en una violació hi hagi un ús clar del que s’anomena “violència”, entenent-la tan sols com la física, sense espai per a altres tipus de violència, com pot ser la psicològica derivada de la por o terror, o la derivada del fet d’apoderar-se del cos d’una dona mentre està inconscient; que, tal com acabem de veure, no es considera un acte de violència. Davant d'aquesta lògica, la impossibilitat d’exercir resistència pel motiu que sigui durant el moment de l’agressió sexual posiciona l’agressor en un lloc de privilegi des d’on exerceix el poder sobre la víctima, a la qual agredeix aprofitant aquesta asimetria. El sistema judicial, en l’anàlisi dels fets, recompensa al seu torn aquesta lògica de desigualtat llegint aquella situació com a no tan greu; recompensa l’autor amb un tipus penal menor perquè no va utilitzar la violència física ni la intimidació (normalment entesa com a verbal), reforçant així l’opressió cap a ella i privilegiant-lo a ell. Aquesta idea reforça un dels terribles tòtems de les violències sexuals, i és que una dona en una situació de vulnerabilitat és llegida com una oportunitat, com un cos violable. Aquests elements d’extrema perversió masclista es van adaptant i fan que el tuf patriarcal se segueixi mantenint dins el sistema judicial, així com en l’anàlisi social del fenomen que alguns sectors en volen fer. Dissortadament, la sentència de la Manada, que havia de marcar un punt d’inflexió, avui sembla més un miratge que una realitat, i és que la sentència que ens ocupa, en un acte d’incompetència, pren com a referència una sentència anterior a la de la Manada, i perd una oportunitat d’or per sentenciar aquests actes com a violació.

]]> <![CDATA[2/11: Desconfiar de la justícia]]> Com va passar amb el cas de la Manada de Pamplona, molta gent sortirà a protestar contra la sentència gairebé exculpatòria en el cas de la violació de Manresa. Que la gent protesti per una sentència vol dir que desconfia de la justícia. Que creu que els seus criteris no tenen res a veure amb els valors i els interessos de la societat. I com que la justícia és un pilar essencial de l’Estat, la desconfiança en la justícia esdevé desconfiança en l’Estat. A Catalunya, les manifestacions contra la sentència del cas de Manresa s’han sumat a les que es fan contra la sentència del Procés. Dos casos del tot diferents, que comparteixen la crítica a la justícia. A Catalunya, se sumen. A Espanya, potser es resten: l’Estat intenta compensar la desconfiança que genera amb una onada de fervor patriòtic. Per això la campanya electoral serà monotemàtica. Però la desconfiança també hi és, a Espanya. Deia Maquiavel que el príncep ha d’intentar ser estimat, però si no ho és, haurà de ser temut. Traduït a llenguatge d’ara, l’estat es legitima per la confiança dels ciutadans. Però quan perd la confiança, només s’aguanta per la por. A Catalunya ja ha decidit generar més por que confiança. A Espanya, és qüestió de temps. La desconfiança ja hi és.

]]> <![CDATA[Una menor inconscient, cinc homes, una arma, i no hi ha violació]]> Els fets provats a la sentència són clars. Una noia de 14 anys va anar de festa i, quan ja estava inconscient en estat d'embriaguesa, un jove que la coneixia d'abans, major d'edat, la va portar a una estança a part de la resta i no només la va violar sinó que, a més, hi va fer passar els seus amics perquè la violessin per torns. Un amic dels acusats, que ha quedat absolt, tenia una arma que va mostrar a altres assistents.

]]>