Les famílies del CEIP M.A. Salvà de Palma mantenen la seva mobilització amb una vaga que ja arriba al quart dia consecutiu. Reclamen a la Conselleria d’Educació i al Govern mesures immediates i cautelars per garantir que un docent del centre no exerceixi ni tingui cap contacte amb els infants.

Les famílies del CEIP Maria Antònia Salvà de Son Sardina han emès un comunicat on mostren el seu "absolut rebuig" a la incorporació del docent Miquel Roldán al centre escolar. Cal recordar que el mestre de Primària va ser condemnat per assetjament a menors. Concretament, la Justícia va condemnar el docent a un any de presó, però no el va inhabilitar, una situació que ha fermat les mans a la Conselleria a l'hora d'apartar-lo de la docència, tot i que és interí.

Fa més de 20 anys que la investigadora, assagista i critica literària de Barcelona Lluïsa Julià va arribar a la figura de Maria Antònia Salvà. "Era quan treballava l'epistolari de Joaquim Ruyra, als anys noranta. Ja m'interessava treballar la figura d'una escriptora. El poc que sabia de Salvà era que havia fet la traducció de Mirèio, de Frederic Mistral". Va ser, però, en veure la quantitat de correspondència que tenia la mallorquina amb els autors intel·lectuals i crítics al llarg de la seva vida, que Julià es va adonar que es tractava d'una autora de primera fila sense biografia. De fet, la investigadora explica que ha treballat la poeta "amb els epistolaris", que són "fonamentals per entendre la seva trajectòria".

Maria Antònia Salvà és un pont entre les primeres poetes mallorquines encara avui desconegudes i poc estudiades com Margalida Caimari, Manuela de los Herreros i Victòria Penya; les escriptores coetànies, amigues i deixebles com Emília Sureda, Maria Mayol i Maria Verger, i les companyes literàries de principi del segle XX més reconegudes com Rosa Leveroni, Clementina Arderiu i Cèlia Viñas, que transformaren la poesia catalana i la catapultaren a la modernitat fins a arribar a les dècades dels anys setanta amb Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló.

Maria Antònia Salvà gaudí en vida de la rara fortuna de ser una de les escriptores més estimades de la literatura catalana, i ho va ser tant a casa seva, a Mallorca, com al continent. Per alguna cosa el seu arxiu personal està ple de cartes d’escriptors catalans, espanyols i estrangers, i de sensibilitats tan dispars com Josep Carner, Carles Riba, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Josep Palau i Fabre. També va ser aplaudida per tots els crítics literaris coetanis; Manuel de Montoliu, Joaquim Folguera, Joan Teixidor i Josep Carner en són només alguns.

“Satisfacció sens fi”, “muntada en un camell, em veig dins els arenals del desert, entre piràmides, davant l’Esfinx! Els ulls no es cansen de contemplar, voldrien endur-s’ho tot d’un cop de vista... Oh! La jornada d’avui és inoblidable”. Així de fascinada es mostra Maria Antònia Salvà en el diari escrit sobre el mateix terreny durant el viatge a Orient del 1907.

El 4 de novembre del 2019 es complia el 150è aniversari del naixement de la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà Ripoll. Poeta sobretot, però no únicament: va ser també una magnífica traductora -en vers i en prosa- de l’occità, el francès i l’italià, i autora d’uns lluminosos llibres memorialístics. Una veritable dona de lletres que va dedicar, literalment, la seva llarga vida (va morir el 29 de gener de 1958) a escriure. Perquè Maria Antònia Salvà, atacada d’una sordesa progressiva des de la joventut i vivint sobretot a Llucmajor, es va relacionar amb el món -des del més proper al més llunyà, de les amistats més íntimes a la intel·lectualitat més destacada del seu moment- sobretot a través de la correspondència, escrita amb una prosa de primera categoria, vivaç i rica de llenguatge: milers de cartes que són una font riquíssima de coneixement de l’autora i del món en què va viure. I a través de la qual es dibuixa la seva personalitat, de múltiples facetes, sovint contradictòries.

Aquest mes de novembre deixam enrere un any dedicat a amplificar la figura de Maria Antònia Salvà i també la seva obra, amb un doble objectiu cultural i lingüístic, perquè creim que fomentant la lectura dels seus escrits contribuïm a l’aprenentatge de la nostra llengua i també de la nostra història.

Tal dia com avui, un 29 de gener, va morir l'escriptora Maria Antònia Salvà i el Consell de Mallorca ha escollit aquesta data per fer l'acte commemoratiu institucional de l'Any Salvà, que té l'objectiu de reivindicar i divulgar l'obra d'una de les escriptores en català més importants del segle passat, en el 150è aniversari del seu naixement. Una mostra de l'espectacle Som tantíssimes, de la mà de Joana Abrines (veu) i Marga Rotger (guitarra), han obert l'acte. Es tracta d'un espectacle que reivindica Salvà com una referent de -en les paraules de l'autora- "les donzelles del 2000".

La vida de Maria Antònia Salvà (Palma, 1869- Llucmajor, 1958) va ser, sobretot, una vida escrita, tal com afirma la major estudiosa de l’autora, la catedràtica de Llengua i Literatura catalanes Lluïsa Julià. Salvà escriu poesia des de molt jove (els poemes més antics daten de finals del 1880) i fins pràcticament que va morir. A més, es guarden milers de cartes que s’enviava amb amics, familiars i els grans intel·lectuals catalans i mallorquins de l’època.Tot i que Salvà va ser reconeguda molt aviat com una gran escriptora, durant molts d’anys s’ha fet una lectura simplista de la seva obra “perquè, com que no es movia gaire de l’illa i es tenia una imatge casolana d’ella, no es considerava que pogués fer una obra important”, assenyala Julià. I afegeix que “ha costat molt de temps reviure-la”.

'Pues i flors té el roserar' és el lema de l'Any Salvà, que el Consell de Mallorca ha impulsat per tal d'amplificar la figura i obra de Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958), la primera poeta moderna en llengua catalana. Així, s'inaugura tot un any de conferències, rutes literàries, clubs de lectura, entre altres activitats, per fomentar-ne una relectura que permeti superar els prejudicis i estigmes, i que permeti posar en relleu la seva aportació literària i estètica. Perquè, tot i la transcendència de l'escriptora, Salvà ha hagut de superar -com altres escriptores històriques- els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. Malgrat tot, avui és considerada un clàssic modern.