A diferència dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera, el de Mallorca encara no té les competències d’agricultura, ramaderia i pesca, ni tampoc la de transports terrestres. MÉS per Mallorca ha presentat una moció al Ple del Consell de Mallorca per reclamar al Govern de les Illes Balears l’inici immediat del procés de traspàs de les competències en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i desenvolupament rural. La formació ecosobiranista denuncia que el Govern del Partit Popular ha incomplert la Llei agrària del 2019 –que establia un termini de cinc anys per fer efectiu el traspàs— i, a més, ha eliminat aquesta obligació del nou avantprojecte de llei agrària 2025. Per la seva banda, el Govern incompleix la Llei de consells insulars, la qual dictamina que en un any des de la seva entrada en vigor (el 2022), l’Executiu havia de completar els traspassos de les funcions que s’indiquen a l’Estatut d’Autonomia.

Vox va registrar dilluns passat una proposició de llei que, si s’aprovàs, obligaria el Govern de les Illes a “establir requisits d’acreditació de la capacitació lingüística en llengua castellana per als docents”. Però a preguntes dels periodistes, els legisladors varen admetre que no havien comprovat si això és factible, ja que les competències sobre la llengua de l’Estat corresponen al govern espanyol. “Ja es consultarà”, va resoldre la portaveu, Manuela Cañadas. L’anècdota exemplifica un dia a dia al Parlament en què els partits formulen plantejaments de màxims que poden topar amb competències de l’Estat i europees, o bé requeririen ser validades per institucions supraautonòmiques que ja se sap que no hi estan disposades. Són desideràtums que els permeten posicionar-se i marcar perfil davant l’electorat, però són difícils d’aplicar.

Una bona amiga, professora, m’envia una de les preguntes de matemàtiques de les proves de competències bàsiques. Són unes proves que es fan a quart d’ESO per avaluar si els estudiants han “assolit” els mínims coneixements que se’ls hauria d’exigir per edat. Una de les preguntes comença amb aquest enunciat: “En Mario té 7 anys. Dissabte a les 21.00 h els seus pares han detectat que té febre. Des d’aleshores, li han pres la temperatura diverses vegades. El gràfic següent mostra en quines hores ho han fet i la temperatura obtinguda”.

L’Institut Català d’Estadística (Idescat) acaba de publicar unes “projeccions demogràfiques” per a la propera dècada en forma de tres escenaris (també fa projeccions fins al 2074, però no em semblen interessants).

Ara resulta que no només l’AVE és radial. També les Rodalies tenen punt de sortida i d’arribada al km 0 de la Puerta del Sol si fem cas de la negativa dels sindicats de treballadors de Renfe a plegar-se al traspàs acordat entre la Generalitat i l’Estat. Un exemple més de la defensa d’un model jacobí de servei públic disfressat de reivindicació d’uns drets socials que no han estat mai en qüestió. A l’Espanya de l’estat de les autonomies no li escau la mentalitat policèntrica que impera en altres estats compostos o en la mateixa UE. La pulsió centrípeta de les elits polítiques i econòmiques de l’Espanya de matriu castellana-andalusa, i la definitiva musculació de Madrid no permeten ni tan sols que Barcelona sigui el Frankfurt o el Milà d’Espanya. Enterrat està el somni de molts federalistes i fins i tot el pacte tàcit a què feu referència Antoni de Capmany a les Corts de Cadis, pel qual Castella havia de fer la política mentre a Catalunya li deixaven fer els negocis. 

A diferència dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera, el de Mallorca encara no té les competències d’agricultura, ramaderia i pesca, ni tampoc la de transports terrestres. I no les tindrà per ara.

Estic desanimada. I em sap greu estar-ho perquè no hi ha res que em faci més feliç que ensenyar història de l’art a segon de batxillerat. Si vau triar aquesta optativa ja sabeu de què us parlo. És una matèria que et canvia per sempre la mirada i fins i tot la manera de viatjar. A mi fins i tot em va canviar la vida perquè, tot i que tenia claríssim que volia ser professora a secundària, no tenia clar de què. Vaig descartar la meva idea inicial (filologia anglesa) per estudiar història de l’art i ara ja fa vint anys que explico l’assignatura. Vint. Però el nou model d’examen de la selectivitat m’ha desinflat. Sé que molts professors esteu igual i suposo que a la resta de matèries també hi ha canvis contundents, però jo us explico la meva.

No només els infants i estudiants catalans i espanyols tenen problemes amb la comprensió lectora i les matemàtiques: els adults tampoc se'n surten amb gaire nota. Així ho revela l'últim informe PIAAC 2023 del programa per a l'avaluació internacional de les competències de la població adulta que elabora l'OCDE amb el ministeri d'Educació. Els resultats d'aquest estudi que podria equivaldre a l'informe PISA dels adults són contundents: els espanyols se situen per sota de la mitjana europea i de l'OCDE en les tres àrees principals d'aprenentatge (matemàtiques, comprensió lectora i resolució de problemes). Són unes dades que no milloren des de fa una dècada.

El Consell de Formentera continua treballant en la possibilitat de retornar al Govern les competències de menors, segons ha confirmat a Europa Press la institució. Fonts del Consell han explicat que l'única institució insular que podria retornar aquestes competències és precisament el Consell de Formentera, segons s'especifica en l'Estatut d'Autonomia.

Gregorio Luri (1955) és mestre d'escola jubilat, pedagog i filòsof. S'ha convertit en una de les veus referents davant la crisi educativa que viu Catalunya i recentment ha publicat el llibre Prohibido repetir (editorial Rosamerón).

És ben sabut que la pandèmia va desgavellar l'escolarització. Entre el 2018 i 2022, un adolescent d'un país desenvolupat es va endarrerir uns sis mesos respecte al progrés esperat en lectura i nou mesos en matemàtiques, segons l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). El que no és tan conegut és que els problemes van començar molt abans de l'arribada de la covid-19. Un alumne d'un país de l'OCDE no tenia més coneixements de lectura i escriptura o d'aritmètica quan el coronavirus es va desbocar per primera vegada que els alumnes examinats 15 anys abans. Com sosté l'informe Les escoles dels països rics progressen poc, l'educació en els països desenvolupats s'està estancant. Això hauria de preocupar tant les famílies com els responsables polítics.

Se’n sap poc, se’n parla molt. La fonamentació del saber es desdibuixa quan es troba davant de proclames inflamades, que ho deixen anar tot pel broc gros, sense matisos. Alguns afirmen que els que parlen d’escola innovadora rebutgen la memòria. Fals. El que menystenim és el que Kant ja anomenava memòria mecànica, és a dir, una memòria que no ensenya a pensar perquè consisteix en una repetició literal. D’altres estan convençuts que les escoles que volen fer coses noves tenen com a principi el rebuig als llibres de text. Fals. El rebuig és cap a tota la literatura que transmet el saber ja empaquetat i no promou la reflexió. Hi ha qui manifesta que els continguts ara no són importants, que només es té en compte que tothom s’ho passi bé. Fals. El que se sap és que les actituds cap a l’aprenentatge milloren quan en l’entorn predomina un clima càlid. Per acabar, molts gosen convertir el treball per projectes en l’ase de tots els cops. També van errats.

Les negociacions de Junts amb el PSOE en relació amb la immigració tenen dues visions. Per a Junts, aquest és un problema seriós per a Catalunya –la comunitat autònoma amb més immigració–, i per al partit suposa un pas significatiu haver negociat el traspàs de les “competències integrals” en la matèria. Si són integrals, són totes?

Les pròximes eleccions a Catalunya aniran del que van sempre: d’identitat. A vegades és a cavall d’un Estatut, o de la independència, o, ara, de la immigració. Però les eleccions a Catalunya sempre van d’identitat, amb posicions a favor i en contra, i les "en contra" poden ser bel·ligerants o subreptícies, amb allò que l’eix nacional és una mania d’una part del país i que no cal parlar-ne gaire o gens, perquè l’estat de les autonomies ja va donar resposta a qualsevol reclamació.

Resistir és vèncer. Aquest és el dogma de fe de Pedro Sánchez i ho continuarà sent per molt que el seu mandat s’assembli cada cop més a un viacrucis. Qui dia passa any empeny, pensa el president; però és evident que aquesta última setmana la solidesa de l’heterogènia coalició que li dona suport ha quedat en entredit, i ha posat de manifest contradiccions gairebé inassumibles. Però com va dir fa molts anys Macià Alavedra al Parlament català, hi ha una cosa pitjor que una majoria estrafolària, i és una minoria estrafolària. El PP i Vox, amb la seva tendència a l’histrionisme, sempre fan que els mals tràngols del PSOE siguin de més bon empassar.

Escoltades les explicacions de Jordi Turull i Laura Borràs, s'entén que, en aquests dies, el grup parlamentari de Junts a Madrid va passar en poques hores de demanar sancions contra les empreses que van treure la seu social de Catalunya l'any 2017 a trobar-se dins les mans, ben cedides, les competències integrals sobre immigració. Això va passar, com ha pogut veure tothom, gràcies a moltes corredisses pels passadissos, moltes negociacions a hores intempestives, molts papers damunt les taules i alguns passis de màgia de darrera hora. La política espectacle té aquestes coses, i és cert que comporta un enrenou i una xerrameca que poden resultar enfitoses per a segons qui, però a canvi fa que surtin coses dels barrets.

Mallorca és l'única illa de les Balears que no té transferides les competències en matèria d'agricultura i pesca. I continuarà així. Fonts de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural descarten aquest traspàs, tot i que la Llei agrària de 31 de desembre de 2019 fixa en la seva disposició transitòria quarta que les transferències s'hauran de fer efectives en el termini de cinc anys, a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta norma. Els cinc anys finalitzen el mes de febrer de 2024, moment en què les atribucions en aquesta matèria haurien d'haver canviat de mans. Des de l'any 1999 Menorca, Eivissa i Formentera ja les tenen atribuïdes.

La professora de matemàtiques torna a llegir el correu abans de saludar els alumnes: “El sentit socioafectiu és una de les grans novetats del currículum de matemàtiques”, hi diu, perquè, ara, en l’ensenyament de matemàtiques hi haurà aquest “criteri d’avaluació”. Rellegeix el paràgraf de sota, amb els dos “components clars”. El primer, “la gestió de les emocions i la seva influència en el desenvolupament d’actituds i creences vers les matemàtiques i vers el seu ensenyament i aprenentatge”. El segon, “el desenvolupament de destreses socials orientades a la participació en condicions d’igualtat i respecte”.

El professor de l’Institut d’Educació Secundària Rauw Alejandro ha rebut una circular que diu així: “Molt important. Recordeu que dintre de les vostres matèries s’han d’avaluar les competències transversals següents: competència ciutadana, competència emprenedora, competència personal, social i d’aprendre a aprendre, competència digital”.

Les Balears assumeixen aquest dissabte, 1 de juliol, una part de les competències en matèria de Costes i Litoral, amb una dotació econòmica per part de l'Estat d'1,3 milions d'euros –982,19 euros per quilòmetre de domini públic marítim i terrestre. El traspàs implica que la Comunitat és ara la responsable de gestionar i ordenar tant el domini públic terrestre a la costa com el que es coneix com a mar territorial, 12 milles nàutiques mar endins des del litoral. El govern espanyol es reserva el cobrament del cànon d'ocupació, la decisió final de les concessions i planificar els projectes i obres d'interès general.