La rosa que l’artista Pep Llambias (Alaró, 1954) ha fet per a l’ARA Balears i que serà a totes les paradetes de Sant Jordi a Palma no és, ni molt manco, la primera que fa. L’espina d’una rosa, de fet, va ser una de les grans protagonistes de l’exposició amb què va omplir la Llotja de Palma ara fa 20 anys. “M’atreu molt la dualitat que simbolitza”, reconeix, i afirma que en té de sembrades al corral de ca seva.

Algú a l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany va tenir una idea: i si pintam de coloraines el carrer principal del West End? La idea era combatre amb art el turisme de borratxera –el West és una zona coneguda sobretot pels seus bars–, o, en paraules del batle portmanyí, Marcos Serra: “Un projecte de reconstrucció integral de tota aquesta zona, per fer el salt de qualitat turística que sempre hem buscat”. I així es va fer. L’artista encarregat va ser Okuda San Miguel, pintor càntabre de fama internacional, autor versàtil –responsable entre altres de la polèmica transformació del far d’Ajo, de la falla de l’Ajuntament de València de l’any 2018 i de l’interior de l’Església Internacional del Cànnabis, a Denver. El 21 de maig del 2025 l’obra d’Okuda a Sant Antoni es va presentar en societat: el terra del carrer de Santa Agnès completament pintat amb acolorides formes geomètriques, més una plaça on s’aixeca el principal emblema d’Okuda, l’anomenada Estrella del Kaos. En total, 371.000 euros, amb una aportació de 220.000 euros de fons europeus.

El protagonista d’avui té un magnetisme i una personalitat que en dificulten l’aproximació. Tan aviat s’apropa a les persones com se n’allunya, tan aviat t’enlluerna i t’enamora com et carrega. Ens en parlarà un amic de tota la vida, d’aquells amb qui comences a relacionar-te pegant quatre xuts al pati de l’escola quan despunta el sol adolescent: d’aquells que et coneixen tant que tenen, fins i tot, un poc de por de parlar de tu. El protagonista és l’artista Albert Pinya (Palma, 1985), i a la seva història més desconeguda ens hi acosta Francesc Becerra, amb qui es coneixen des de parvulari: “Aleshores n’Albert ja era una persona molt simpàtica, tot i que també tenia un punt introvertit”. Les contradiccions ens acompanyen durant totes aquestes línies.

Una infecció bacteriana va complicar la seva arribada al món el mes de novembre del 1983, una malaltia que el va deixar ben esprimatxat durant la infància. Res impedí, però, que aquell nin de Palma que passava els estius sencers i caps de setmana a Can Picafort corregués alegre damunt les roques esquerpes de devora la costa i ser un cul inquiet que trescava per amunt i per avall amb els cosins, un bon grup “de trapelles”: “S’han criat en comunitat, sobretot de petits. Es colaven als hotels i espantaven la gent que estava en remull sortint de cop de davall l’aigua”. Un dels cosins trapelles és l’artista visual Joan Aguiló, i ens parla d’ell l’actriu Catalina Inès Florit, la seva parella, amb qui es varen conèixer entre els colors blau i arena dels estius.

La cantant i compositora Júlia Colom (Valldemossa, 1997) ja té data i espai per presentar el seu segon disc, Paradís, a Manacor. Serà el pròxim 7 de març a l’Auditori en el que suposarà, de fet, la seva estrena en directe a Mallorca. Les entrades ja estan a la venda.

Maria Vich Nadal, nascuda a Felanitx l'any 1931, ha mort aquest dimecres a 91 anys a Palma. La Fundació Barceló lamenta la mort de l'artista, destaca el seu lligam amb la institució i la recorda com una "amiga propera" de la família Barceló.

Joan Bibiloni (Manacor, 1952) ho té tot llest (dissabte que ve, 29 de novembre, a les 12 h a la llibreria Món de Llibres) per a la presentació del seu nou disc, Les parpelles del cor (Satie produccions audiovisuals), un treball realitzat a l'estudi de Sa Cuina entre els anys 2023 i 2025. Un treball de textos recitats i acompanyats per una banda sonora del mateix Bibiloni. Un regal per a les orelles i el cor que sortirà, editat en vinil, divendres de la setmana que ve, és a dir, el 28 de novembre.

Pedro Bermúdez, conegut amb el seu nom artístic Azuquita, ha mort aquest divendres a Palma a 47 anys, segons han avançat mitjans locals. Bermúdez va néixer a València el 1978 i es va assolir èxit en l'escena de la música popular dels anys noranta, en el qual va guanyar fama com a creador del 'rumbakalao', estil que combinava la rumba amb la música bakalao. Aquest estil va definir la seva carrera. El tanatori tindrà lloc aquest dissabte a Sant Valentí, a Palma.

L'artista mallorquí Miquel Barceló ha inaugurat aquest dissabte a Eivissa la seva exposició El present permanent, inspirada en l'art rupestre de les coves d'Altamira o Lascaux. Barceló ha explicat durant la inauguració de la mostra, que es podrà veure fins al 16 de novembre en el Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE), que considera aquest art “tan d'avantguarda com els artistes més moderns de Nova York”.

L’altra gran proposta per a aquesta temporada a Hauser & Wirth Menorca, galeria que es va inaugurar l’any 2021 a l’illa del Rei de Maó, és Vibrant Matter, que recull diferents obres de l’artista Mika Rottenberg, nascuda a Buenos Aires l’any 1976 i establerta actualment a Nova York.

Que la música popular manacorina (en diversos estils i tendències) està en el millor moment de la seva història és una evidència inqüestionable. Un estat de gràcia que no fa la impressió de ser efímer i que, per mèrits i feina acumulada, ressonarà encara més durant les pròximes dècades.

La compra i instal·lació d’una escultura de l’artista Andrés Margaz a la plaça de la Constitució de Petra ha aixecat polèmica en el municipi fins al punt que el batle del poble va haver de donar informació i fer aclariments en el ple de l’Ajuntament.

L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) participarà amb un expositor propi en la fira d'art contemporani ARCOmadrid 2025, que es duu a terme del 5 al 9 de març, en el qual mostrarà el projecte expositiu TAPÍS, de la mallorquina Mònica Fuster, que ha guanyat una convocatòria oberta. Entre els 16 projectes presentats, la proposta d'exposició de Mònica Fuster ha estat la millor valorada pel jurat, ha anunciat aquest dilluns la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports en un comunicat.

L’artista Albert Pinya tancarà el 2024 presentant dos projectes que l’han tingut engrescat els darrers anys i començarà el 2025 amb la mirada posada en altres que l’esperen, com una exposició individual a Milà i un llibre sobre poetes vinculats a Eivissa. Ara per ara, tot just ha publicat el seu primer conte infantil, Seculina, la bruixa que (en)canta, fet amb la periodista Anna Schnabel, i acaba d’inaugurar l’exposició Alfabet Lotusse al Museu del Calçat d’Inca, on es poden veure “les butzes” de la col·laboració amb la històrica marca inquera.

El seu pare tenia 44 anys quan ella va néixer (Petra, 1993). Abans de tenir-la, havia estat capellà. “Un activista total”, explica la seva primera filla. “D’aquests capellans rojos que durant el franquisme feia reunions clandestines amb treballadors dels hotels a la sagristia”, concreta. Va conèixer la seva mare, mestra a La Porciúncula, un cop ja secularitzat. Ella va anar a escola a Petra, a l’institut a Sineu i va fer el Batxillerat artístic a Manacor. Després, set anys a Barcelona estudiant Disseny Gràfic, el seu ofici.

Nascuda al Caire, l’any 1963, l’artista egípcia Ghada Amer no s’ha d’esforçar gaire per mantenir viu l’esperit juganer a l’hora de crear. “Basta veure el que fan els infants: ells juguen, i creen amb el seu joc, sense pensar en si algú entendrà allò que volen dir o si allò que fan encaixa millor o pitjor en un moviment o un altre… Es tracta de jugar amb allò que tu tens al cap, en realitat”, argumenta. En el seu cas, el joc passa per qüestions com el feminisme, l’artesania, la llibertat o el poder, conceptes presents a l’exposició Playing with mud, que es podria traduir com “jugant amb fang”, que s’acaba d’inaugurar a la galeria Kewenig, de Palma. És la primera exposició individual d’aquesta artista a Mallorca i inclou ceràmiques recents i altres de les primeres que va fer.

Des de dijous passat, 19 de setembre, dues enormes figures omplen, tot i la seva lleugeresa, l’edifici de la Llotja de Palma. Són dos rostres de nom Invisible Laura i Invisible Rui Rui, dues peces que formen la intervenció Mirall, signada per l’artista Jaume Plensa (Barcelona, 1955), que admet que aquesta proposta l’ha deixat una mica preocupat. “Mai no tornaré a tenir un lloc tan adequat per a aquestes peces”, diu, “encara que també crec que hem deixat el llistó ben alt per al pròxim artista”, afegeix entre rialles. Plensa recomana visitar-la almenys dues vegades: una de dia, quan són “més neutres, com nosaltres, que de dia som més normals”, i una altra de nit, “que tornen, també com nosaltres, més màgiques i incontrolables”. La proposta inicial era que hi hagués una tercera escultura a la part exterior de l’edifici, però les queixes dels veïns per l’exposició anterior, segons el mateix artista, ho han impedit.

Mar Barceló Suau (Palma, 1981) va néixer envoltada d’art i creativitat. Des de ben petita observava el seu pare pintar al taller de casa. “Ma mare era qui feia feina fora de casa i mon pare es dedicava al treball de criança i domèstic”, recorda. La inquietud artística va fer que partís a estudiar Belles Arts a Barcelona, on també treballà a museus i escoles. Entusiasta i reflexiva, transmet serenor quan parla, sobretot si és sobre allò que l’apassiona: la pintura i l’educació. “Valor el fet de tenir un ofici més enllà de l’art perquè em permet viure’l com un plaer i no com una feina”, reconeix.