<![CDATA[Ara Balears - intel·ligencia artificial]]> 10 <![CDATA[Governança i xarxes socials]]> En el llibre Four Internets, els investigadors de la Universitat de Southampton Kieron O’Hara i Wendy Hall fan una anàlisi dels diferents models que podem trobar avui pel que fa a la governança d’Internet. Un dels aspectes més curiosos que expliquen és el de l’ús de les xarxes socials a la Xina. El primer que sorprèn és que no hi ha una supervisió directa del govern xinès en allò que es publica, sinó que els mateixos usuaris s’autoregulen. Per tal d'evitar problemes, els usuaris censuren allò que ataca directament el règim, però també comportaments com la difusió de rumors o notícies falses. En canvi, és habitual trobar-hi denúncies contra el mal funcionament dels serveis públics o davant comportaments corruptes de les autoritats locals.

]]> <![CDATA[Navegar sense mariners: el veler que vol connectar les Balears amb la Península amb IA]]>

Un veler de menys de tres metres, sense cap persona a bord i amb només un sac de sal d’un quilo com a càrrega. Aquest és el desafiament que sortirà del Club Nàutic Sant Antoni i que podria marcar un abans i un després en la navegació marítima. El projecte, batejat com Raig FNB, és obra d’una vintena d’estudiants de la Facultat de Nàutica de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.

]]> <![CDATA[Hi ha un problema amb la IA?]]> La intel·ligència artificial està obrint, a molta gent, un horitzó de possibilitats i reptes, mentre que altres la veuen com una amenaça. Prendre’s seriosament aquest debat implica, en primer lloc, mirar d’entendre què és i com funciona aquesta tecnologia per saber quins són els riscs que suposa i com podem minimitzar-los. Això es veu molt bé en un dels seus usos més atractius: la capacitat predictiva. 

]]> <![CDATA["La IA no té memòria ni emmagatzema les nostres dades"]]>

Pep Martorell és físic, doctor en Ciències de la Computació i soci de la gestora Invivo Partners, on ajuda a desenvolupar projectes d’intel·ligència artificial (IA). Com a expert en la matèria, participa aquest dijous 12 de març en el simposi Empreses amb rostre humà, a Palma, per parlar sobre les tendències que marcaran la IA la pròxima dècada.

]]> <![CDATA[“Ara sí que crec que les màquines poden afectar la meva professió”]]>

Fa només quinze anys, els traductors no es preocupaven perquè eines com Google Translate poguessin substituir-los. “Era tan dolenta que no hi havia res a témer”, rememora Jean-François Cuennet, professional amb més de tres dècades d’experiència. “Ara sí que crec que les màquines poden afectar la meva professió”, confessa. La novetat no és tant la tecnologia com la qualitat amb què tradueix: errors menys visibles, textos més fluids i una exigència professional que esdevé imprescindible. Com recorda Antoni Oliver, expert en traducció automàtica i assistida i professor a la UOC, “des dels anys cinquanta es repeteix la idea que la traducció automàtica acabarà substituint els traductors”.

]]> <![CDATA[En biquini]]> Des de fa unes setmanes que la xarxa social X té noves opcions d’interacció. Hi ha una forma d’intel·ligència artificial que pot encarregar-se de buscar informació sobre el que allà es publica, dient-te si són fets o no, o ajudant els usuaris a posar context o a qüestionar la veracitat del que s’hi diu. Però també l’algoritme té una altra aplicació: despullar senyoretes.

]]> <![CDATA[Evitar l’evitable]]> El començament d’un nou any sol venir acompanyat de nombroses anàlisis i prediccions sobre el que esdevindrà. En alguns casos, endevinar és senzill; en altres la incertesa és gairebé absoluta, sobretot en allò que no depèn de l’acció humana, com un terratrèmol. En canvi, allò que depèn de la nostra voluntat és més fàcil de predir i, quan no és res de bo, hauria de ser evitable, almenys en teoria. Però això darrer no tothom ho té clar perquè hi ha esdeveniments o processos que depenen de les nostres decisions i, així i tot, són percebuts com a inevitables.

]]> <![CDATA[SFM farà servir la IA per atendre els dubtes i les reclamacions dels passatgers]]>

Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) ha anunciat la duplicació de la inversió destinada al nou servei d’assistència i informació al viatger, que s’emmarcarà en un contracte vigent fins al 2030 i que introduirà un sistema d'intel·ligència artificial (IA) per oferir respostes automàtiques a les consultes més habituals.

]]> <![CDATA[Món de canvi]]> Amb l’any a punt de començar, em ve al cap la idea que Trotski deixava entreveure dins la seva obra: en moments de canvi, la competència entre el món que mor i el món que neix és tal, que ambdós s'entrellacen, i durant un temps costa diferenciar entre l'un i l’altre.

]]> <![CDATA[Burocràcia 2.0]]> Pràcticament qualsevol terme pot tenir un ús recte o denotatiu –el recollit asèpticament pel diccionari– i un ús intencionat o connotat, que ‘enriqueix’ el mot amb tota casta de valors associats, tant positius com negatius. 

]]> <![CDATA[Robot innocent]]> Les últimes setmanes ens han portat unes quantes notícies relacionades amb l’ús que la ‘gent normal’ està fent de la intel·ligència artificial. Ja sabíem que els estudiants l’emprarien per fer els treballs de l’escola, però no imaginàvem que començarien a parlar-hi com els amics que no tenen, o que arribarien a sentir que les confidències que no poden –o saben– fer a casa, o els secrets i inquietuds que no tenen a qui confessar, podrien arribar a l’orella de l’algoritme. Ja sabem també que hi ha qui ha fet servir la IA abans de suïcidar-se, com un adolescent nord-americà, que parlava amb un personatge de Joc de Trons a qui ara donava corda una empresa d’IA, i amb qui, pel que sembla, mantenia més que converses en el que s’ha qualificat de ‘relació sentimental’. 

]]> <![CDATA[Prosa d’algoritme]]> Igual que amb un martell a les mans se’ns acudeixen idees que no tindríem si anéssim amb les mans nues, l’eina de la IA modifica la nostra relació amb el llenguatge i amb la creació de textos. En les properes dècades veurem fins a quin punt afecta –influeix o condiciona– la literatura ‘seriosa’, per bé que la popular ja és, ara mateix, la que pateix més els efectes d’aquesta gran disrupció. Milers de ‘novel·les’ són pujades a les llibreries digitals en forma de llibre electrònic, ficcions creades gràcies a IA, que, poc o molt, ha ajudat els seus autors a acabar de donar-hi forma. Creades amb simuladors de llenguatge i gràcies a la invenció algorítmica, aquestes novel·les pretenen vendre’s a l’engròs, i sembla que hi ha un públic disposat a comprar-les, en part perquè són més barates i evidentment més senzilles de llegir. Qui només busca una literatura d’evasió, fàcil i a partir de situacions estereotipades, pot trobar una màquina capaç de donar-li la magarrufa. Si la literatura era ‘la guerra contra el clixé’, per dir-ho com Martin Amis, aquestes màquines t’ensenyen a veure qualsevol literatura com una forma de clixé més o menys evident, però sempre capaç de ser reproduït.

]]> <![CDATA[Astúcia artificial]]> Encara que no fa gaire que va irrompre la intel·ligència artificial a les nostres vides, l’empremta que hi comença a tenir no deixa de guanyar envergadura. Fa poc més d’un any que hi provava d’interactuar per veure fins a quin punt era creativa o tenia bones idees a l’hora de millorar –o perfilar més estèticament– una història, i tot el que em receptava eren tòpics i sortides argumentals diguem-ne de baixa volada. La veritat és que deu tenir alguna mena de limitació no només creativa sinó –ho direm així– moral: mai concep que un personatge en mati un altre, per exemple, o que passin determinades coses que puguin atemptar contra un sistema de valors primmirat i covardament cautelós. Com si concebre ‘males idees’ pogués ser socialment perjudicial, per bé que li especifiquis que tot plegat és ficció. Creativament la màquina és molt bona per reproduir i falsejar el que existeix, però no per crear coses noves. És com aquells cantants –o humoristes– que surten per la televisió a imitar-ne d’altres, que ho poden fer prou bé i amb bona veu, però que després són incapaços de crear un estil propi i no en parlem de compondre una cançó o inventar un bon acudit. Amb la feina dels pintors i dels il·lustradors s’ho apropia amb prou encert –la polèmica s’ha aixecat quan s’ha ofert l’opció de transformar qualsevol imatge en un dibuix de Miyazaki, per exemple… A dir veritat, però, hi ha d’altres coses que comença a fer i que són ponderables: li pots donar un text literari i que te’n faci un resum, i és capaç de jutjar-ne –prou aparentment– els mèrits i els demèrits, per bé que més que fer crítica literària útil i lúcida, es limita a apuntar quatre imponderables o a aconsellar-te millores que no comprometen a res. Encara és un fatal professor d’escriptura. Sembla que funciona com aquell manual mític que es titulava: Com parlar de llibres que no s’han llegit, de Pierre Bayard.

]]> <![CDATA[El preu del lloguer a Palma baixarà un 5% aquest estiu, segons la IA]]>

La intel·ligència artificial de l'Índex Predictiu de Lloguer Data Venues de Fotocasa estima que els preus del lloguer a Palma cauran un 4,8% entre juliol i setembre de 2025, la qual cosa situa la capital balear entre les 19 ciutats espanyoles on s'espera una correcció a la baixa dels preus, enfront de les 26 en les quals es preveu una pujada.

]]> <![CDATA[Encara IA esperança?]]> N’alertava fa pocs dies Cedro, l’entitat de gestió que treballa pels drets dels autors i la sostenibilitat de la cultura escrita: la intel·ligència artificial generativa podria estar fent servir obres robades o piratejades d’uns 41.000 autors literaris de l’Estat. Aquesta informació parteix d’un informe publicat per la Danish Rights Alliance, segons el qual models d’IAG desenvolupats per empreses com Meta o OpenAI haurien fet servir un lloc web pirata, Libgen, com a font de continguts per al seu entrenament.

]]> <![CDATA[Per què Apple no se'n surt amb la IA?]]>

La WWDC25, el congrés anual d’Apple per a creadors d’aplicacions i serveis celebrat aquesta setmana, ha deixat una sensació palpable de cautela que contrasta amb les ambicioses promeses d'intel·ligència artificial (IA) que l’empresa va llançar l'any passat. Després d'una edició de 2024 que va prometre una revolució amb Apple Intelligence però que amb els mesos va acabar sent percebuda com un llançament fallit amb anuncis fantasiosos sense fruits, les expectatives per a aquest any ja eren molt baixes. Apple ha renunciat a donar grans titulars i ha optat per un enfocament incremental i mesurat.

]]> <![CDATA[El perill de la publicitat al ChatGPT]]>

Aquesta primavera Sam Altman, director executiu d’OpenAI, va pronunciar, des del presbiteri de la Memorial Church de Harvard, un sermó contra la publicitat: “Us revelaré un prejudici meu: detesto els anuncis”. Va dir que els anuncis “fan sobretot que l’empresa que presta el servei no s’arrengleri amb els incentius dels usuaris”, i va afegir que la idea de barrejar publicitat amb intel·ligència artificial li sembla “especialment inquietant”.

]]> <![CDATA[Elogi al calendari]]> L’arribada de l’estiu suposa un canvi en els hàbits de la majoria de les persones. A diferència de la resta d’estacions, l’estiu interromp la quotidianitat amb les vacances, les festes i els sopars a la fresca. Cada any hi ha un estiu, de la mateixa manera que cada any hi ha una tardor i un hivern, però només l’estiu sembla marcar el temps en el qual podem trencar determinades regles i cercar, amb més o menys moderació, els excessos. 

]]> <![CDATA[La IA a l'administració: per a què i com?]]>

La intel·ligència artificial està generant unes expectatives extraordinàries, en particular en aquells àmbits on fa anys que estem encallats com a societat. Un d’aquests àmbits és la franca obsolescència de l’administració: la IA tallarà el nus gordià de la ineficàcia i la ineficiència i, per fi, s’acabarà l’embolic de la burocràcia i el picar de cap contra la paret dels tràmits administratius. Les esperances no són sense fonament. A una velocitat inèdita per a l’administració, ja estem veient proves de concepte i proves pilot molt més que prometedores i amb impactes reals tant en satisfacció com en el temps necessari per assolir aquesta satisfacció. Sense pretendre tirar aigua al vi, la pregunta que cal fer-se és si aquestes millores són pal·liatives –i benvingudes siguin– o són realment transformadores –i en conseqüència tindran un efecte multiplicador a en tota l’administració i la societat.

]]> <![CDATA[El golf Pèrsic: un tercer pol de la IA entre els EUA i la Xina?]]>

La setmana passada, Donald Trump va viatjar a l'Orient Mitjà i va omplir de titulars els diaris. El president nord-americà va trobar-se amb el nou president sirià Ahmed al-Sharaa, després d’anys de sancions a Damasc. En un gir contra els falcons de Washington, Trump també va dir que estava obert a negociacions amb l’Iran sobre el seu programa nuclear. Qui va quedar relegat va ser Benjamin Netanyahu, cosa que va generar especulacions sobre un refredament de les relacions entre Washington i Israel. Entre tots aquests titulars, un fet que va succeir al golf Pèrsic va passar més desapercebut, però segurament tindrà un impacte igual d’important en la geopolítica del futur.

]]>