Ja han passat 30 anys de la declaració a París de Menorca Reserva de la Biosfera per part de la Unesco. El nomenament va marcar un abans i un després en les polítiques de sostenibilitat i ordenació territorial, alhora que va suposar el reconeixement d’una de les primeres reserves a l’Estat. S’ha de tenir en compte que als anys 70 Menorca tenia previst urbanitzar gairebé tota la costa, s’havien de construir una sèrie de carreteres orbitals que feien la volta a l’illa i es preveia poder arribar a un total de 350.000 habitants. Després de pràcticament dues dècades de mobilitzacions per intentar impedir aquest desenvolupament, es va apostar per un altre model: el de ser Reserva de la Biosfera. I si la declaració va possibilitar visualitzar l’illa com una destinació sostenible, deu anys després (2003) es va aprovar el Pla Territorial Insular (PTI), que constatava el canvi de model i evitava la construcció de les urbanitzacions que prèviament es volien dur a terme, es prohibia edificar en sòl rústic i s’eliminaven 60.000 places turístiques de les previstes.

La demanda de biomassa a Menorca podria augmentar de les 1.125 tones de consum actuals a 399.000 tones, segons l'Estudi de Diagnosi del Sector Forestal a l'illa, fet públic aquest dijous per l'Agència Menorca Reserva de Biosfera. L'estudi coincideix amb l'Estratègia Menorca 2030 en considerar el sector forestal clau en la descarbonització de l'illa, ja que garanteix la gestió sostenible de les masses forestals i activa l'economia circular.

El percentatge de platges sobresaturades l'any 2022 ha estat del 39%, un 20% més que les estadístiques corresponents a l'any 2001. Així ho posa de manifest l'informe d'ús públic a les platges de la Reserva de Biosfera publicat pel Consell Insular. Realitzat entre els mesos de juliol i setembre de l'estiu passat, l'informe aporta les darreres dades d'ús de les platges de l'illa d'acord amb paràmetres com l'ocupació i el nombre d'usuaris a cada platja, la superfície disponible per usuari, la capacitat de càrrega suportada a cada platja o el nombre d'embarcacions registrades. També informa sobre les platges més visitades durant aquest estiu i la tipologia d'aquestes platges.

La llei Reserva de la Biosfera que pretenia tirar endavant l’equip de govern del Consell de Menorca amb el màxim suport polític no serà possible després de la negativa del PP, que aquesta setmana ha anunciat que abandona la comissió d’estudi que tenia l’objectiu de consensuar el text normatiu.

Situa l’economia menorquina “davant d’una nova cruïlla”. El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas (Ciutadella, 1955), és coautor, amb el també economista Alfons Méndez Vidal, de Relat de l’economia menorquina (Edicions Documenta Balear). Tant en el llibre com durant l’entrevista fa una anàlisi aclaridora, didàctica, del present de l’illa i apunta vies de futur. “Aquest tema, me’l sé”, diu, com si en comptes de catedràtic fos alumne. A més d’autoritat, se li nota la implicació.

L’Observatori Mediambiental de Menorca (OBSAM) elaborarà un estudi per avaluar les pressions i les amenaces que afecten el medi marí de l’illa, amb l’objectiu de crear una nova línia de seguiment per monitorar les pressions que s’exerceixen sobre la mar i millorar l’estat de conservació dels ecosistemes marins per reduir-hi l’impacte. El cost de la iniciativa és de 16.000 euros, finançats per l’OBSAM, la Fundació Marilles, l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera i la Fundació per a la Preservació de Menorca.

El període de consulta pública sobre l'avantprojecte de la Llei de la Reserva de la Biosfera ha finalitzat amb un total de 42 aportacions. Es tracta de comentaris enviats per 29 particulars i tres entitats. Des de l'Agència de la Reserva s'ha fet una valoració molt positiva de l'alta participació ciutadana i la diversitat de propostes rebudes, sobretot tenint en compte la complexitat que el tema requeria. L'objectiu de la consulta, que ha durat 45 dies, és implicar en el procés d'elaboració la societat menorquina per completar l'avantprojecte de llei.

Els cinemes del Canal Salat de Ciutadella acolliran l’1 de febrer la primera projecció de Cinemar, iniciativa organitzada per l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera i el Festival de Cine de Menorca. La temàtica girarà entorn de la mar i la difusió dels valors de la Reserva a tota la ciutadania. Les principals novetats són la col·laboració de la Fundació Marilles i la intenció d’allargar el cicle de cinema durant tot l’any.

El Consell de Menorca, a través de l’Agència de la Reserva de la Biosfera, subvencionarà cinc projectes relacionats amb la investigació ambiental. La xifra total dels ajuts s’eleva a 23.400 euros. Per a enguany, la convocatòria preveia un màxim de 5.000 euros per sol·licitud, prioritzant les línies concretes d’investigació establertes d’acord amb les necessitats específiques detectades a la Reserva de la Biosfera en el seu pla d’acció. Després del repartiment, es podria aprovar un sisè projecte, per l’import restant de 1.600 euros.

L’Agència Menorca Reserva de la Biosfera ha anunciat la signatura del conveni amb l’Ajuntament de Ciutadella per posar en funcionament l’Observatori Astronòmic del municipi. D’aquesta manera, l’òrgan depenent del Consell de Menorca assumirà el cost de les obres de millora, que s’eleven a 120.000 euros. L’actuació permetrà fer tasques de sensibilització i coneixement del cel nocturn, en el marc del projecte Starlight.

El Consell de Menorca ha aprovat els nous estatuts de l'Agència Menorca Reserva de la Biosfera, l'organisme que depèn de la institució insular encarregat dels projectes de Menorca i que impulsa el compliment dels objectius del programa MaB de la Unesco.