A l'espera d'Adrián Sas, que en menys de dues setmanes sabrà si ha d'entrar o no a la presó, Dani Gallardo ja ho hauria d'haver fet aquest dijous. Però el jove gadità de 25 anys, detingut durant les protestes per la sentència del Procés a Madrid, no s'ha lliurat voluntàriament, segons ha confirmat a l'ARA el Col·lectiu de Defensa de les Represaliades. L’Audiència Provincial de Madrid li va notificar la setmana passada que a partir d'aquest dilluns tenia tres dies per ingressar voluntàriament a la presó, però Gallardo no ho ha fet ni té la intenció de fer-ho. “Cap persona del nostre col·lectiu es lliurarà voluntàriament”, deixa clar Carol Aguilar, membre d'aquest col·lectiu. Fonts judicials han confirmat a aquest diari que encara no s'ha activat l'ordre de cerca i captura i que es tramitarà els pròxims dies. "No ens ho han notificat, suposo que dilluns", confirma Aguilar.

Set anys i mig i dos anys i mig. Aquestes són les dues últimes condemnes que han rebut dos manifestants per diferents mobilitzacions durant el Procés. Unes sentències que van arribar el novembre, en plena ofensiva judicial contra l'amnistia. La croada dels jutges contra aquesta mesura no només afecta els dirigents independentistes, també l'estan patint manifestants. Així ho veu, almenys, Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d'aquests joves i que ho atribueix al context polític.

En un principi era una manifestació de suport convocada pels sindicats SUP i AUGC a sis policies nacionals que aquest divendres al matí declaraven a la Ciutat de la Justícia com a investigats per vexar i maltractar la Paula, una noia que van detenir a Via Laietana durant les protestes contra la sentència del Procés el 2019. Llavors la Paula tenia 21 anys. Més que una mostra d'escalf cap als acusats (només un ha declarat presencialment), la concentració s'ha convertit en un clam contra l'amnistia, contra Pedro Sánchez, a qui han titllat de "traïdor", i contra Carles Puigdemont, el nom del qual feien rimar constantment amb la paraula presó. "Si els amnistiaran", comentava un policia sobre la causa que afecta fins a 13 companys seus. Després, però, deixava clar que ell no hi estava d'acord, "ni per als independentistes ni per als polis". Encara no està clar l'abast de l'amnistia ni si hi entrarà la Paula –que a part de ser denunciant està acusada de desordres públics aquella mateixa nit–, ni els policies que l'haurien vexat.

A les 22.54 hores, l'Olga era amb una amiga als Jardinets de Gràcia de Barcelona. Era el 18 d'octubre del 2019 i molta gent tornava a casa després d'una concentració contra la sentència del Procés. Als jardinets no hi havia cap manifestació. De sobte, l'Olga va veure com s'acostaven tres furgonetes dels Mossos d'Esquadra. En aquell moment una noia gravava un àudio que ho capta tot, fins i tot els trets: "Venen cap aquí, tira cap a dalt. Has sentit el tret? Estan disparant. L'han tocat a la cara. És a terra inconscient". Era l'Olga.

En la setmana de les protestes contra la sentència de l’1-O, l’octubre del 2019, una de les imatges més impactants va ser la pallissa d’un grup d’extrema dreta a un jove de 23 anys a l’Eixample de Barcelona, entre els carrers Rosselló i Balmes. En els dies següents els Mossos d’Esquadra van detenir alguns dels ultres per l’agressió, dos dels quals van entrar a la presó preventivament però van quedar en llibertat dos mesos després. Ara la Fiscalia ha presentat la seva qualificació dels fets i demana cinc anys de presó per a quatre dels autors de la pallissa –un cinquè és menor d’edat i per això no forma part del mateix procediment–. Creu que veien la víctima com "un enemic a abatre" pel fet de ser independentista.

14 d'octubre del 2019. Fa un any les elevades condemnes de la sentència del Procés van inundar de protestes ciutadanes el país, que es va blindar amb un fort dispositiu conjunt de Mossos d'Esquadra i Policia Nacional. Més de 600 persones van resultar ferides –una cinquantena de les quals per l'impacte d'un projectil policial– i es van produir més de 200 detencions. Dotze mesos després, segons fonts de la policia catalana, hi ha 13 causes judicials obertes amb 37 agents investigats (entre mossos d'esquadra i policies nacionals) per la contundent actuació contra els manifestants a tot Catalunya. L'entitat Irídia, que va presentar una trentena de denúncies en representació dels lesionats, porta alguns dels casos més greus, en els quals hi ha 16 mossos d'esquadra i tres policies nacionals investigats.

El govern espanyol va contractar empreses consultores de comunicació en set països d'Europa i Amèrica per reforçar i potenciar la imatge d'Espanya durant l'octubre del 2019, el mes en què es va publicar la sentència del Procés. Els contractes els van signar les ambaixades d'Espanya a França, Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Suïssa, Mèxic i els Estats Units, segons revela el mateix govern en una resposta parlamentària recollida per Europa Press, tot i que no dona detalls ni vincula aquestes contractacions a la sentència del Procés.

Distingida senyora Balaguer i distingits senyors Valdés i Xiol,

La Junta Electoral Central ha de prendre aquest divendres dues decisions d’alt voltatge polític que afecten la possible inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya i la possible inhabilitació de l’eurodiputat Oriol Junqueras malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). És a dir, un òrgan purament tècnic, que no ha escollit ningú i que té com a objectiu principal vetllar per la transparència i objectivitat del procés electoral, té a les seves mans una decisió que deixaria en paper mullat el vot de milions de votants. Que ho fes seria un escàndol majúscul més, però amb els antecedents de la justícia espanyola no es pot descartar.

Dels nou membres dels CDR detinguts el 23 de setembre per preparar, suposadament, accions amb explosius com a resposta a la sentència del Procés, ja només en queden dos a la presó. L’Audiència Nacional va esmenar ahir la instrucció contra els integrants d’aquest col·lectiu, qüestionant la tesi que les substàncies precursores que van trobar als investigats es puguin considerar explosius. La sala penal de l’Audiència Nacional va decretar llibertat sota fiança de 10.000 euros per a Alexis Codina, a qui la investigació situa en el “nucli productor” d’explosius de l’Equip de Resposta Tàctica (ERT), amb Jordi Ros i Germinal Tomàs, els dos únics membres dels CDR que encara estan privats de llibertat.

Carles Puigdemont ha demanat al Tribunal Suprem que retiri les ordres de detenció –tant la nacional con l'euroordre– contra ell. La defensa de l'expresident s'agafa a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la immunitat dels eurodiputats per reclamar que s'arxivi el cas i que s'aparti el jutge Pablo Llarena del procediment per falta d'imparcialitat. Ho desenvolupa en un escrit d'una seixantena de folis que ha presentat davant del tribunal com a resposta a la petició del jutge instructor a les parts perquè es pronunciïn sobre com ha d'actuar el Suprem després de la decisió de la justícia europea.

Després que el Tribunal Constitucional suspengués la tramitació de la resolució per donar resposta a la sentència de l’1-O, el Parlament es defensa. Però no només això: els serveis jurídics de la cambra, encarregats de fer les al·legacions corresponents davant l’alt tribunal, han anat aquest cop un pas més enllà instant el TC a no “amplificar” el conflicte polític i a fer un ús “prudent” dels seus poders. L’escrit, signat per l’ex lletrat major del Parlament Antoni Bayona, demana al Constitucional que deixi sense efectes tots els advertiments a la mesa i li recrimina un “ús improcedent de l’incident d’execució”, criticant que fins ara hagi acceptat les peticions del govern espanyol, que han situat en el punt de mira l’òrgan encarregat d’admetre a tràmit iniciatives.

Les diferents juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses van proposar aquest dimecres que els nou presos polítics catalans siguin classificats en règim de segon grau, és a dir, que de moment continuaran sense poder sortir de la presó. La decisió, tal com va explicar el director de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, no es va prendre per unanimitat en cap dels casos. Això vol dir que les juntes van debatre entre atorgar el segon grau o directament el tercer, un règim de semillibertat que faria que els presos només haguessin d'anar a dormir entre setmana als centres penitenciaris. Ara serà el departament de Justícia el que haurà de validar o no aquesta proposta, cosa que fa en un 95% dels casos.

Els presos polítics continuaran de moment en un règim de vida tancat a la presó. Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses han enviat les nou propostes de classificació per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa en segon grau, segons ha explicat el director de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó. Es tracta del règim de vida ordinari dins de la presó, que podria flexibilitzar-se si, quan es comencessin a desenvolupar els diferents programes, els equips multidisciplinaris de tractament apliquessin l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet les sortides programades de la presó uns dies a la setmana, per exemple, per anar a treballar. De moment, però, aquest article encara no es considera als informes emesos per les juntes i que ara la direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat té dos mesos com a màxim per validar o rebutjar.