El 29 de novembre de l'any 2003, vuit membres del CNI es traslladaven amb els seus vehicles des de Bagdad fins a les bases de Diwaniya i Najaf. Eren els anys de la guerra de l'Iraq. Havien recorregut aproximadament uns 30 quilòmetres quan van patir una emboscada on van morir tots els agents, menys un: José Manuel Sánchez Riera. Ara, més de 20 anys després, ha decidit explicar la seva història en el llibre Tres días de noviembre (Editorial Espasa).

La crueltat, el ressentiment i l’odi conviuen amb nosaltres, però són difícils d’explicar. Per no haver d’acceptar la maldat, el masclisme, la cobdícia o l’enveja, imaginem que al darrere hi ha alguna malaltia mental. Així consolem el nostre dolor i adormim la consciència, però aprofundim en una greu injustícia en confirmar l’estigma del trastorn mental.

Zuhaitz Gurrutxaga (Elgoibar, 1980) ha viscut diferents vides abans dels 40 anys. Quan era futbolista de Primera Divisió, amb la Reial Societat, amagava a tothom que patia problemes psicològics. Llavors ell encara no sabia que patia un trastorn obsessivocompulsiu (TOC) que el portava a no voler canviar-se la samarreta amb els rivals, a voler perdre els partits o a evitar travessar les línies del terreny de joc amb el peu dret. Després de seguir jugant en equips més modestos, es va fer músic, presentador de televisió, monologuista i ara publica el llibre Subcampeón (Libros del KO), en què, conjuntament amb el periodista Ander Izagirre, explica sense perdre l'humor l'infern que va patir quan tothom el considerava algú que triomfava, ja que era futbolista professional.

Marta Casanova, just després d’acabar la carrera d’infermeria, va trobar feina del que havia estudiat. També es va matricular per fer un màster i el seu interès associatiu la va portar a inscriure’s a molts altres cursos. Portava una vida activa, feia "el que se suposa que està bé". Fins que el 2017 va patir una crisi de salut mental que la va obligar a fer una pausa: va deixar la feina i el màster, i va haver de replantejar-se el ritme de vida.

El neguit i la desesperació de les famílies amb fills amb trastorns greus de conducta fa anys que s'arrosseguen. Per la incapacitat de pares i mares de fer front a casa a situacions de violència, amenaces, robatoris i, sobretot, per la mancança estructural de serveis específics (en salut mental, addiccions en centres terapèutics) en el sistema públic. Però l'última mort d'un d'aquests joves –entre els 20 i 30 anys–, el sisè en els últims tres anys, fa que les 300 famílies que aplega l'Associació de Familiars d'Afectats per Trastorns de Conducta (Afatrac) diguin "prou" a l'"abandonament" que pateixen de les administracions. "Són morts que cap ha estat un suïcidi, però molts viuen al carrer, no prenen la medicació, no van als centres de salut mental i acaben morint", explica la presidenta de l'entitat, Charo Díez, que reclama acabar amb l'estigma i fer un canvi de mirada cap al col·lectiu. "Els nostres fills no són delinqüents ni drogoaddictes, són malalts que molts cops no admeten la malaltia. No volem més morts", subratlla.

Fa mesos que es palpa una escalada de malestar emocional i trastorns de la salut mental en les franges d’edat més joves, i l'augment està saturant els centres de salut mental infantojuvenils (CSMIJ), escanyats per falta de recursos econòmics i falta de personal des de fa anys. Aquests serveis han hagut d’adoptar un paper reactiu davant l’emergència derivada de la pandèmia en infants i adolescents, un dels grups més afectats per les conseqüències  –socials i econòmiques – que també ha tingut el coronavirus, i els ha tocat prioritzar els casos més greus, que en són molts. El llistat de problemàtiques és alarmant: trastorns de la conducta alimentària (TCA), alguns en situacions de risc vital; ideacions suïcides, autolesions i temptatives; crisis d’agressivitat; episodis d’ansietat cronificada i depressions, o reaccions d’aïllament i falta d’estimulació en infants que tenen poc més de cinc anys. “Aquests són els grups que més estem atenent i també els més greus que hi podria haver, perquè hi ha risc vital. L’onada de salut mental infantojuvenil no ha afluixat i no és només una qüestió de quantitat, sinó de gravetat”, afirma el coordinador del CSMIJ de Santa Coloma de Gramenet, Josep Checa.

“Afrontar el dolor emocional”. Aquest és el principal motiu pel qual cada pic més adolescents tendeixen a autolesionar-se, segons Elisa Nadal, psicòloga del programa Regula, creat el 2018 per l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA) adreçat als menors amb problemes de desregulació emocional. Fer-se cops, tallar-se o obrir-se ferides són alguns dels mecanismes a què recorren bona part dels pacients d’entre 12 i 17 anys que acudeixen a la consulta de Regula, un 90% dels quals són nines. En prop d’un any, la xifra d’adolescents que atén el programa ha crescut amb 53, amb una mitjana de quatre casos nous al mes. La majoria pateixen “ansietat, depressió o trastorn de l’ansietat”, problemes que la pandèmia ha agreujat amb “més aïllament, més accés a les xarxes i a les noves tecnologies”, lamenta Nadal.

L'àrea de Psiquiatria de l'Hospital d'Inca prepara la quarta edició del programa Temps de Nins, segons ha informat aquest dimecres el Govern. L'activitat té com a objectiu millorar les habilitats socials –comunicatives i educatives– dels infants i normalitzar el tractament de trastorns de salut mental.

Al dossier 'Salut mental, la pandèmia silenciosa dels joves' abordem en profunditat l'augment de casos de trastorns mentals que s'han multiplicat en aquests mesos de tancaments i restriccions forçats, en especial entre adolescents i joves. Els trastorns alimentaris i els intents de suïcidi o autolesions són els casos que més han augmentat durant la pandèmia. Preocupen molt les famílies i els professionals, que reclamen més recursos, reforçar plantilles de treballadors no només per tractar els malalts, sinó per fer prevenció perquè se sap que un diagnòstic prematur és essencial per a tenir adults sans o més estabilitzats. En aquest dossier parlem amb joves i adolescents i les seves famílies per conèixer de primera mà com han passat la pandèmia, amb quins obstacles han topat i quines solucions hi han trobat. La feina és titànica perquè primer cal que la societat sigui capaç d'eliminar les etiquetes estigmatitzadores que encara perviuen al voltant de la salut mental.

Les taxes d’autolesions, suïcidi i ansietat entre infants i joves de tot el món són alarmantment altes. Per això, Unicef i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es reuneixen amb alguns dels principals experts en l’àmbit mundial per abordar aquesta amenaça creixent.

Una de cada quatre persones de les Illes patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la seva vida, segons les dades que l’Oficina de Salut Mental de les Illes Balears va fer públiques el 10 d’octubre, Dia mundial de la salut mental. L’informe apuntava que a Eivissa i Formentera són 20.000 les persones diagnosticades amb alguna mena de problema de salut mental, de les quals es desconeix quantes tenen també un problema d’addicció a substàncies estupefaents. No obstant això, la directora gerent de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera, Carmen Santos, assegura que aquesta combinació és “una de les patologies psiquiàtriques prevalents a Eivissa i Formentera “.