A la Xina hi trobes universitats ben dotades econòmicament, amb una estructura jeràrquica i alumnes motivats, però no hi trobaràs debats. Joan Cortada treballa al departament d'espanyol d'un d’aquests centres universitaris a Pequín. El Beijing Institute of Technology, on fa classes i també on viu, és un recinte modern al sud de la capital xinesa. Les instal·lacions generen enveja, tot i que sorprèn trobar alguns tancs i material militar exposat a les grans avingudes del campus; la universitat té una part dedicada al desenvolupament de tecnologia d’ús militar.

Arriba el juny i torna a sortir el tema de si cal fer regal als mestres. Fins i tot li he preguntat al ChatGPT a veure què n’opina i em diu que “és un gest bonic si és una cosa senzilla i feta amb respecte”. Esclar que sí, fes un regal a qui tu vulguis, només faltaria. Pots tenir un detall amb el professor de ioga, amb la veïna que et guarda els paquets o fins i tot regalar unes flors a la moni de l’esplai que el teu fill s’estima tantíssim i que enguany diu que plega. Que estiguem qüestionant l’art de fer feliços els altres em fa plantejar seriosament en què ens hem convertit. Sincerament us dic que a mi regalar em fa molt feliç. Fins i tot més que no pas rebre regals perquè mai sé quina cara posar i sempre em fa patir que l’altra persona es pensi que no m’ha agradat. Estic a favor de fer regals? Sempre, sí.

Dinamarca és dels països que, any rere any, lideren els rànquings de competències dels alumnes, amb un sistema educatiu que es caracteritza per ser completament gratuït des de l’escola primària fins als estudis universitaris i que es diferencia força de l’ensenyament a Catalunya. Això ho sap bé Carolina Diarte (46 anys, nascuda a Castellar del Vallès), que ja fa 18 anys que viu al país escandinau, on treballa com a professora d’educació secundària des de fa 15 anys. Ella no s’esperava acabar donant classes en un institut de Dinamarca, però després de conèixer la seva parella danesa al Japó, tots dos van decidir anar a viure junts a Copenhaguen. La Carolina havia estudiat traducció i interpretació a Barcelona, i això li va servir per trobar feina de professora.

La família Vigatà va originar un fenomen que avui en dia podria arribar a ser viral. Quatre dels cinc germans que van néixer al tombant del segle XX al petit poble de Torregrossa (Pla d’Urgell) van esdevenir mestres d’escola, una coincidència poc comuna en una època en què predominava l’analfabetisme rural. El cinquè germà, Marcel·lí Vigatà, va ser regidor per ERC i va morir a la guerra.

"Penjaràs els apunts al classroom?" "Això ho trobarem al campus virtual?". Són les dues preguntes que més repeteixen els estudiants a docents d'institut o d'universitat just abans de començar una classe. "Si veig que el que explica el professor és el mateix que penja a l'aula virtual em relaxo i, de vegades, fins i tot hi ha moments que desconnecto o xerro esporàdicament amb la companya del costat", reconeix la Martina, estudiant universitària. El 80% del seu professorat penja el contingut a l'aula virtual, i d'aquest, aproximadament la meitat és el mateix que s'explica a l'aula. La Ioana, de 22 anys, també és estudiant universitària i, en el seu cas, el 70% del contingut que es penja a l'aula virtual és el que dona el professor. "Pots aprovar sense anar a classe perquè repeteix el mateix rotllo", admet. A Batxillerat, recorda, prenia més apunts perquè ho feia servir com una tècnica d'estudi. "Ho he canviat perquè no és el mateix estudiar capitals d'Europa que fer una classe reflexiva".

Des del 2010, el FLIC, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, obre les portes cada any a un refugi ple a vessar de literatura dins del Disseny Hub de Barcelona. L'equip de l'associació Tantàgora, capitanejat per Magalí Homs, se les empesca totes per encomanar l'hàbit lector amb contacontes, ombres xineses, disfresses i espais de descoberta als infants. El FLIC, que té lloc el 22 i el 23 de març (de 10 a 14 h i de 15 a 19 h), busca transmetre la passió per la literatura a nadons, infants i joves, alhora que treballa amb docents i equipaments culturals per fomentar la lectura.

Daniel Turienzo (1987) ha treballat de mestre en diferents comunitats autònomes i també ha fet classes a diverses universitats espanyoles. Ara ho fa com a adscrit a la conselleria d'Educació de l'ambaixada d'Espanya al Marroc. Juntament amb el professor Jesús Rogero han escrit Educa Fakes, un llibre que vol desemmascarar les 50 mentides i mitges veritats sobre l’educació espanyola.

M’agrada el contacte amb adolescents perquè són vitals, curiosos i crítics, perquè es plantegen dubtes, perquè han d’afrontar nous reptes i tenen tota la vida al davant. M’agrada compartir amb aquests adolescents la meva passió per la lectura i la literatura. M’agrada pensar que les veus i els relats que descobreixen els poden ajudar a entendre’s, a explicar-se millor a ells mateixos i al món que els envolta.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat en diverses ocasions que es proposa signar una ordre executiva per iniciar el procés d'eliminació del departament d'Educació. Aquesta acció forma part de l'estratègia liderada per Elon Musk per reduir la burocràcia i l'administració pública federal, i que considera els servidors públics “paràsits” de l’estat. Aquesta situació ha creat un sentiment d’incertesa, por i inestabilitat enorme entre els treballadors. Molts d’ells ja han estat acomiadats amb un simple correu electrònic que els notifica d’un dia per l’altre que no cal que tornin a la feina.

“Hola professor, el meu fill sempre té gana a les 10.30 h i el pati és a les 11.00 h. Podria avançar l’hora d’esbarjo?”. “Li agrairia que no utilitzi bolígrafs vermells per corregir els exàmens del meu fill. El vermell és un color molt agressiu i li genera ansietat. Podria utilitzar un rosa pastel o un verd aigua?” Amb aquests exemples el mestre d’educació primària Gerard Alarcón, que té més d’un milió de seguidors a les xarxes socials, feia una paròdia al seu compte d'Instagram, amb casos que no eren reals, de les peticions que actualment fan les famílies al personal docent.

La filla petita de la Noèlia Morales farà dos anys. Des d’abans que nasqués, la Noèlia no treballa: ha encadenat la baixa mèdica amb el permís de maternitat i una excedència que li ha permès tenir cura de les dues filles fins ara. Ho ha combinat així amb la seva parella, que és autònom i pot treballar més, per poder estar més a casa amb les nenes i gaudir de la criança. Amb la gran va agafar excedència fins que va tenir un any i, tot i reduir-se la jornada, recorda la incorporació a l’escola on treballava com una època molt difícil i dura i ha preferit no repetir l’experiència. 

De casa, solen sortir amb dos vehicles diferents. El pare porta els dos fills i la mare s’ocupa d’acompanyar la filla. Tot i que hi ha dies que també agafen un sol cotxe o, fins i tot, hi van amb bicicleta. Un cop arriben a l’escola de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l'Estany), ell, que és mestre, se’n va a donar classe mentre ella, que també ho és, fa de suport de matemàtiques. Els fills, cadascú al seu curs, comencen amb les seves rutines: tots van a la mateixa escola, uns per estudiar-hi i, els altres, per treballar-hi.

Les darreres dades sobre el món educatiu són de nou descoratjadores. No sortim del bucle. Ara hem sabut que el nombre de baixes mèdiques s’ha disparat els últims anys i que les peticions augmenten just abans que comenci el curs, i que les altes tenen un pic a finals de juny. També hem sabut que un terç dels mestres i professors estan tan cremats que voldrien canviar de feina. El pessimisme domina la professió. Potser és que domina la societat en general i l’escola, tan porosa i sensible a l’entorn, ho nota a flor de pell.

Plega, se’n va, perquè volia ensenyar. Plega, se’n va, perquè volia transmetre. Plega, se’n va, perquè odia els Chromebooks, que són una pantalla (pantalla per als alumnes i pantalla contra el mestre) que els distreu, que els fa trair i els fa ser murris, que els fa no escoltar res, perquè no cal, perquè les classes magistrals es ridiculitzen (però, en canvi, els tutorials, que són el mateix, no). Plega, se’n va, perquè els pares i els mateixos nens ja no són uns usuaris, ara ja són uns clients. I els clients poden exigir, dictaminar, rondinar. “Enganyi'm dolçament”, demanen els clients. Sense paraules, esclar. Ja no en tenen.

El curs escolar ha acabat i ha estat el darrer per a 14 mestres de Primària i 15 de Secundària, que es jubilaran el 31 d'agost. Aquests 29 professionals només són una ínfima part dels 2.281 docents de l'escola pública que es podrien jubilar en els pròxims cinc anys. Pere Morell és un dels professionals que es retirarà pròximament i fa una anàlisi crítica de la realitat educativa de les Balears. És especialista en Biologia i des del 1990 ha fet feina en diferents instituts de Mallorca.

Aquesta setmana s'acaba un dels cursos més complicats dels últims anys, marcat, entre altres aspectes, per una data d'inici (el 6 de setembre) que de nou va generar malestar entre els docents, pel canvi de conseller d'Educació, pels mals resultats a les proves PISA i pels de les competències bàsiques. "Ha estat un curs d'una velocitat trepidant que com a docents ens perjudica, perquè no ens ha permès reflexionar sobre tot el que ha passat i perquè, a més, se'ns ha qüestionat", reflexiona la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado. A això, afegeix, cal sumar-hi la "superficialitat" de l'anàlisi del funcionament dels centres. "Aquestes velocitat i superficialitat han generat una polarització entre els mateixos docents: els que pensen que hi ha hagut un fracàs d'una metodologia determinada i els que la defensen. Tot, però, és conseqüència de no tenir unes directrius clares des del departament d'Educació", afirma Hurtado.

La Facultat d'Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha estat la guanyadora del premi ARA Balears - Bartomeu Picornell d'Educació pel seu projecte Implica't, Connecta i Crea. El jurat ha valorat el seu treball per reforçar i donar continuïtat a la formació dels educadors. En aquest sentit, destaquen "la feina que es fa des d'aquest projecte per contribuir de manera decisiva a la construcció de la identitat professional dels futurs mestres i enfortir les relacions entre la formació inicial dels docents i la seva formació permanent".

“No havia vist mai donar el pit quan el vaig donar jo per primera vegada”, explica Queralt Santacreu. “Totes les primeres vegades eren una novetat”, afegeix. La Queralt és mare de dos nens, el gran de 5 anys i el petit de 2 i, com en moltes famílies, l’arribada del primer fill els va agafar desprevinguts i poc preparats, i amb el segon es van desbordar. L'entrada del primer fill a l'escola bressol els va enganxar en l’època covid i amb les restriccions es trobaven que sabien molt poc què passava dins les aules. En canvi, amb el segon han pogut entrar-hi. “No cal imaginar com interactuen els infants, ni els materials que utilitzen, ho podem veure”, explica la Queralt. Aquesta diferència li ha fet comprovar que el vincle amb les professionals i, sobretot, l’accés a informació dona recursos per poder atendre les necessitats de les famílies que descobreixen un món nou. “Vivim molt d’esquena a la infància”, reconeix la Queralt. Les professionals de l’escola bressol, doncs, van ser de gran ajuda perquè els van donar el suport i els recursos que necessitaven.

Sis de cada deu mestres i professors denuncien haver estat insultats i en alguns casos agredits per alumnes, segons una enquesta sindical.